L'ASTRONÒMICA

27 novembre 2014

Un equip d'astrònoms de la Universitat d'Alacant, el Centro de Astrobiología i l'Instituto de Astrofísica de Canarias ha trobat un parell d'estrelles de tipus espectral O que s'estan fusionant. La curiosa troballa se situa en el sistema binari MY Camelopardalis i impulsa la teoria segons la qual les estrelles més massives es formen mitjançant la fusió d'estrelles progenitores més petites. Font: CAB

24 novembre 2014

Recentment han aparegut tempestes extremadament fortes a Urà, tan violentes que de fet foren descobertes per astrònoms aficionats. El gegant de gel no té una font interna de calor per la qual cosa, en teoria, només la llum del sol hauria d'afectar la seva atmosfera. Tot i això s'estan produint aquestes fortes tempestes en un moment en què arriba poca llum. Tot un misteri pels astrònoms... Més informació al web de Keck Observatory.  

20 novembre 2014

L'instrument Cosac de Philae va detectar molècules orgàniques complexes a la superfície del cometa 67P/ Churyumov-Gerasimenko abans que a la sonda se li esgotés la bateria. Encara es desconeix si aquestes molècules inclouen tots els components necessaris per a la formació de proteïnes. Philae també va perforar el sòl del cometa per buscar hidrocarburs, però els científics encara no saben si va aconseguir transmetre dades útils a la Terra, segons Universe Today.

15 novembre 2014

El mòdul Philae ha aconseguit transmetre una enorme quantitat d'informació des del cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko abans que se li esgotés la bateria. Les dades comunicades inclouen el resultat de l'anàlisi química d'una mostra obtinguda de la superfície del cometa, una de les proves més interessants que havia de fer la sonda europea. Philae ha entrat en mode d'hibernació, però els enginyers de la missió no descarten que poden restablir el contacte amb el mòdul un cop el cometa s'hagi acostat més al Sol. Més informació al web de Rosetta (ESA).

14 novembre 2014

La taca solar que va omplir dels titulars durant la segona quinzena d'octubre va creuar l'hemisferi visible del Sol emetent dotzenes d'erupcions que van ocasionar repercussions en la ionosfera i magnetosfera terrestres. Ara la mateixa zona activa està reaparecieno per la vora solar pot portar de nou un fort repunt en l'activitat. Ja hi ha alertes sobre els nous efectes a la Terra. A Space Weather es pot veure una ampliació animada del Sol.

9 novembre 2014

Els coets sonda potser no són tan espectaculars com les naus espacials, però de tant en tant fan grans descobriments. L'experiment CIBER, de la NASA, ha descobert que gairebé la meitat de les que conté l'Univers han estat separades de la seva galàxia per interaccions gravitatòries i ara vaguen per la immensitat de l'espai. La llum que emeten seria tan brillant com la de totes les galàxies conegudes juntes. NASA

9 novembre 2014

La sonda Rosetta està a punt per a la seva cita amb 67P/ Churyumov-Gerasimenko. La matinada del 10 de novembre, haurà de disparar el robot Philae cap al cometa amb la màxima precisió. La sonda i la seva càrrega se separaran cap a les 9.35 hora peninsular, unes set hores abans de l'aterratge de Philae. L'equip de l'ESA, basat en Darmstadt (Alemanya), haurà de prendre una sèrie de decisions abans de la separació, que podria deixar-se per d'aquí a dues setmanes si les circumstàncies no són propícies. 

5 novembre 2014

Astrònoms del Instituto de Astrofísica de Andalucía han descobert una població de quàsars tranquils a gran distància. La pràctica totalitat de quàsars remots coneguts tenen una lluminositat molt alta, el que no és de sorprendre, ja que si no fos així hauria costat moltíssim trobar-los. No obstant això, fa temps que els científics pensaven que havia d'haver quàsars més tranquils a gran distància de la Terra. Ara que els han trobat, han pogut comparar-los tant amb els quàsars ultraluminosos que poblaven l'Univers jove com amb quàsars més propers de lluminositat mitjana.
                                                                                                                                                                     

5 novembre 2014

El 30 d'octubre el japonès Koichi Itagaki va descobrir una supernova en la galàxia M 61. Un cop confirmada ha rebut la denominació SN 2014 dt. És de tipus Ia peculiar, i és força brillant, ja que en el dia del seu descobriment la seva magnitud era de 13,2. M 61 (NGC 4303) està situada en la constel·lació de Virgo. Es tracta d'una de les galàxies del Cúmul de Virgo, i es troba a una distància d'uns 60 milions d'anys llum. Actualment és observable a la matinada. 

2 novembre 2014

Un grup d'investigadors ha utilitzat el complex de radiotelescopis ALMA per estudiar el flux de gas des d'un disc extern cap a les regions interiors de GG Tau -A , un sistema binari jove situat a uns 450 anys llum de la Terra . Aquest doble anell és una estructura inèdita que podria alimentar un segon disc , més petit , que contindria el material necessari per a la formació de planetes. Font: ESO