L'ASTRONÒMICA

12 setembre 2015

Les noves imatges de Plutó enviades per la sonda New Horizons sorprenen ja que mostren una gran varietat de formes superficials que fan que el planeta nan es reveli cada dia més complex. Segons els investigadors, Plutó mostra una tal varietat de detalls y que són tant complexos que rivalitza amb qualsevol altre cos de Sistema Solar. Les noves fotos fan que s’augmenti fins al doble la superfície vista fins ara amb una resolució de 400 m. En un primer examen sembla que s’hi veuen dunes, dolls de gel de nitrogen que aparentment flueixen de les regions muntanyoses cap a les planes o xarxes de valls que deuen haver estat formades per material que discorria en la superfície. Més informació a New Horizons. (Imatge: NASA/Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory/Southwest Research Institute).

10 setembre 2015

L’Observatori Europeu del Sud (ESO) organitza una nova edició del campament d’astronomia ESO que es centrarà en el Sistema Solar i els exoplanetes. El campament es realitzarà del 26 de desembre de 2015 a l’1 de gener de 2016 a l’Observatori Astronòmic de la Regió Autònoma de la Vall d’Aosta, Itàlia. Per a obtenir una beca a través de la Sociedad Española de Astronomía (SEA) s’ha de participar en el concurs organitzar per l'ESO. Els estudiants d’entre 16 i 18 anys que s’hi vulguin inscriure han d’omplir el formulari corresponent al lloc web del campament i, a més, han de fer arribar un vídeo en anglès amb una duració màxima de tres minuts sobre el tema «El meu objecte/fenomen astronòmic favorit» abans del 4 d’octubre de 2015. Tota la informació i les bases es poden trobar a la SEA.

10 setembre 2015

A la foto del satèl·lit Planck de l’ESA es mostren els dos Núvols de Magalhães, al centre el Núvol Gran i a baix el Núvol Petit, de forma triangular. Planck va detectar la pols interestel·lar quan escombrava el cel per estudiar el fons còsmic de microones. Els astrònoms han d’eliminar aquesta emissió si volen accedir a la informació del fons còsmic. Però poden fer sevir les observacions d’aquests objectes per investigar cóm es formen les estrelles en las galàxies, inclosa la nostra. La pols interestel·lar és la barreja de núvols de color vermell, taronja y groc. Es pot veure, a més, un filament que surt des dels densos núvols del Chamaeleon, a la part superior esquerra, cap a la part oposada de la imatge. Es pot veure com el filament s’alinea amb el camp magnètic mesurat pel Planck que es representa com una textura en forma de línies a la imatge, una textura de línies que en realitat no s’ha de considerar com a part de camp magnètic sinó com a soroll instrumental. Més informació a ESA.

1 setembre 2015

Observacions ultraviolades del telescopi Hubble han revelat l’existència de dos forats negres al nucli de la galàxia Markarian 231, el quàsar més proper a la Terra, a nomes 581 milions d’anys llum. Els forats negres no són visibles amb els nostres telescopis, però el Hubble ha mesurat la llum que, en forma de disc, està caient cap a ell. Les observacions han revelat l’existència d’un espai vuit al seu interior. La millor explicació és l’existència de dos forats negres que orbiten com una estrella binària dintre del quàsar. El segon forat negre podria procedir d’una galàxia nana empassada per Markarian 231; això deuria iniciar l’encesa del quàsar ara fa un milió d’anys. Més informació a Hubble. (Imatge: NASA, ESA, and G. Bacon (STScI)).

20 agost 2015

El passat 17 d'agost la nau Cassini va passar a 474 km de la superfície del satèl·lit de Saturn Dione. Aquesta és la cinquena i darrera vegada que aquesta productiva sonda s'acostà a aquest satèl·lit per estudiar-lo i obtenir-ne imatges. La NASA té previst que aquest llarga missió finalitzi a finals de 2017 quan Cassini entrarà a l'atmosfera del planeta gegant. Les dades recollides permetran conèixer l'estructura interna de Dione, la rigidesa de la capa externa superficial per poder comparar-la amb altres satèl·lits, estudiar-ne anomalies tèrmiques i intentar recollir partícules còsmiques que se n'hagin pogut despendre. Mentre es reben aquestes dades i s'analitzen, podem gaudir de les imatges que n'ha obtingut durant aquest acostament en aquest enllaç.

13-agost-2015

El cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko ja ha passat per la mínima distància al Sol; el periheli. A prop d'aquesta posició i en setmanes posteriors l'activitat del cometa s'incrementa considerablement.

La sèrie d'imatges de la capçalera del nostre web ha estat obtinguda el 12 d'agost de 2015 a les 14:07, 17:35 i a les 23:21 hores TU, poc abans de passar per aquest punt més proper a la nostra estrella. Es pot veure clarament l'activitat en jets que surten del nucli del cometa.

Les imatges han estat capturades per la càmera OSIRIS de la sonda Rosetta de l'ESA des d'una distància de 330km del cometa.

1 agost 2015

Els primers resultats de la sonda Philae que va aterrar al cometa 67P/Churyumov­-Gerasimenko el novembre passat, s’han publicat a Science. Destaca la trobada de complexes molècules orgàniques que podrien ser els maons de la vida. Els instruments Ptolemy i COSAC de la sonda han trobat fins a 16 compostos orgànics a la superfície del cometa i gasos a la coma, com el vapor d’aigua, monòxid i diòxid de carboni i altres compostos com el formaldehid. Tots aquests compostos són essencials en la síntesi prebiòtica dels aminoàcids, els sucres i les bases nitrogenades; els ingredients de la vida. Més informació a la ESA.

1 agost 2015

Els astrònoms de l’Spitzer Space Telescope han confirmat el descobriment del planeta rocós més proper al Sistema Solar; és una mica més gran que la Terra i es preveu que sigui una font abundant de dades científiques. El seu nom és HD 219143b i està situat a la constel·lació de Cassiopeia a només 21 anys llum de la Terra. Encara que no pot ser vist directament (es detecta mitjançant trànsits) la seva estrella es visible a simple vista en nits molt fosques. Té una mida unes 4,5 vegades la de la Terra i l'òrbita amb un període de només tres dies. Aquestes característiques son molt favorables per que pugui ser un dels planetes més estudiats en les pròximes dècades. Més informació a la NASA.

28 juliol 2015

Després d'aproximar-se al seu primer objectiu, la New Horizons continua enfocant Plutó per descobrir-nos més detalls d'aquest planeta nan. Des de darrera del planeta, a l'ombra d'aquest astre, la sonda ha obtingut curioses imatges i més informació. Realment fascinant. Més informació a la notícia Calitja i gel fluint a la atmosfera de Plutó

Imatge de Plutó obtinguda des de darrera el planeta nan respecte el Sol el dia 23 de juliol, quan la sonda ja s'havia llunyat uns 2 milions de kilòmetres.

26 juliol 2015

Allunyant-se de Plutó la New Horizons va obtenir aquesta magnífica imatge, l’atmosfera de Plutó envoltant-lo. Es va obtenir el dia 15 de juliol quan la sonda estava a 2 milions de km de Plutó; els detalls més petits tenen uns 12 km. El seu estudi ha revelat la existència de calitjes i de capes de gel que flueixen dintre de la atmosfera. Una capa de calitja s’observa a 130 km d’altura y dos capes de gel fluint a 80 km i 50 km. Només han passat 10 dies de la màxima aproximació i la nostra visió de Plutó ha canviat completament; és un món molt més interessant d’allò que es podia esperar. Més informació a la NASA. (Imatge: NASA/JHUAPL/SwRI).