L'ASTRONÒMICA

5 novembre 2015

S’ha descobert una enorme acumulació de galàxies en una regió remota de l’Univers. Observacions de l’Spitzer Space Telescope i del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) han descobert, a una distància de 8.500 milions d’anys llum, la mes gran estructura fins ara coneguda a grans distàncies. Els cúmuls de galàxies van augmentant la seva mida i la seva massa a base d’adquirir amb el temps nous membres. Per veure si es van formar en les primeres etapes de l‘Univers s’han estudiat cúmuls llunyans massius com el MOO J1142+1527. S’ha vist que té uns 250 milions d’objectes, sent l’objecte més massiu observat en regions tant llunyanes en el temps i en l’espai. Més informació al JPL. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/Gemini/CARMA).

5 novembre 2015

S’han processat les imatges radar de l’asteroide 2015 TB145 que va sobrevolar la Terra el dia 31 d’octubre a les 18 h TU, a 480.000 km del planeta. Les imatges mostren que l’asteroide es gairebé circular i té un diàmetre d’uns 600 m. S’observen nombrosos detalls com concavitats, taques blanques que podrien ser roques i altres estructures que podrien ser esquerdes. Les imatges va ser obtingudes fent servir microones emeses per l’antena de 70 m de Goldstone, l’eco de les quals es va rebre fent servir l’antena de 100 m de Green Bank. La resolució és d'uns 4 metres por píxel. Més informació al JPL. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/GSSR/NRAO/AUI/NSF).

30 octubre 2015

La nau Rosetta de la ESA ha detectat in situ per primera vegada molècules d’oxigen que s’alliberen en forma de gas des del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko. L’oxigen és el tercer element més abundant de l’Univers, però la versió molecular més simple del gas, l’O2, ha demostrat ser sorprenentment difícil de localitzar i fins ara estava absent de l’inventari d'especies volàtils associades als cometes. S’han explorat las possibilitats que expliquin la presència i l’abundància contínuament elevada d’O2, i tot sembla indicar que no s’ha format al cometa sinó que va ser incorporat per primera vegada al gel durant la fase primera de la nebulosa protosolar. S’estudien diverses alternatives, però independentment de com es va incorporar i de com s’ha mantingut, els resultats segurament tindran conseqüències en els nostres models d’evolució del Sistema solar. Més informació a l'ESA.

29 octubre 2015

Observacions dels telescopis espacials Swift i NuSTAR de la NASA han permès veure l’erupció en raigs X d’un supermassiu forat negre a Mrk 335, a 324 milions d’anys llum. Els forats negres no emeten llum però estan envoltats per discs de material que la gravetat del forat calenta i emeten radiació de diferents tipus. Una altra font de radiació son les corones compostes per partícules molt energètiques que generen raigs X. Els detalls de la seva estructura i como es formen no es coneixen encara. Els resultats suggereixen que aquestes corones disparen dolls de raigs X fora del forat negre. Hi ha dos models sobre les corones. Un suggereix que hi ha dos bulbs compactes que emeten llum, un a cada costat del forat en el seu eix de rotació. L’altre suggereix que estan distribuïdes al voltant del forat. Les observacions suporten el primer model, encara que és possible que els dos models siguin certs. Més informació a JPL. (Imatge: NASA/JPL-Caltech).

23 octubre 2015

Fent servir el Very Large Telescope, de l’ESO, un equip internacional d'astrònoms ha descobert l’estrella doble més calenta i massiva amb unes components que estant tan a prop que es toquen. Es tracta del sistema estel·lar doble VFTS 352 que està situat a la nebulosa de la Taràntula, al Gran Núvol de Magalhães. Les components de la parella son casi idèntiques, amb una massa total de 57 vegades el Sol i unes temperatures superficials d’uns 40.000 graus centígrads. Podrien dirigir-se cap a un dramàtic final, durant el qual les dues estrelles es fondrien per a crear una sola estrella gegant o acabarien formant un forat negre binari. En el primer cas es produiria una única estrella gegant de rotació ràpida. En el segon cas les components acabarien les seves vides como a explosions de supernova, formant un sistema binari proper de forats negres. Més informació al ESO.

23 octubre 2015

A través del programa de reutilització del Telescopi Espacial Kepler, denominat K2, s’ha recollit evidencia de que un mini planeta rocós s’està fent a trossos en la seva òrbita al voltant d’una estrella nana blanca. Un resultat que concorda amb la hipòtesi de que las nanes blanques podrien canibalizar a romanents de planetes supervivents dels seus sistemes solars. El mini planeta és un conglomerat de pols, roques i altres materials amb una mida total d’un asteroide gran. És el primer cors planetari que s’ha descobert orbitant una nana blanca, la WD 1145+017, amb un període de nomes 4,5 hores. Està tant a prop de l’estrella que s’escalfa molt i sofreix una força gravitatòria extrema. S’ha vist que té una forma asimètrica arrodonida i té una cua cometària, lo qual indicaria que es tracta d’un planeta que està sent vaporitzat. Més informació a JPL. (Il·lustració: CfA/Mark A. Garlick).

22 octubre 2015

Un estudi publicat en Monthly Notices de la Royal Astronomical Society avala que les extincions en massa pogueren ser causades per l’impacte de cometes o asteroides. Aquesta és una hipòtesis que està en discussió des de fa uns 30 anys. L’estudi dona noves proves que relacionen les edats dels cràters terrestres amb les èpoques d’extincions en massa, inclosa la dels dinosaures. A més, s’observa un cicle de 26 milions d’anys en les extincions i en les edats dels cràters, que coincideix amb el pas del Sistema Solar a través del pla de la Galàxia. Més informació a la RAS. (Il·lustració: NASA).

11 octubre 2015

Fent servir imatges del Very Large Telescope d’ESO i del Telescopi Espacial Hubble de la NASA i l’ESA, els astrònoms han descobert estructures en un disc de pols al voltant d’una estrella propera. Les formes que semblen ones, detectades en el disc de l’estrella AU Microscopii, no s’assemblen a res que s’hagi vist abans. Els astrònoms han estat buscant alguna cosa que suggereixi la presencia de zones amb grums o deformades en el disc d’AU Mic, ja que aquests signes poden indicar l’ubicació de possibles planetes i han descobert una cosa insòlita: unes ones. Buscant imatges anteriors del Hubble es va descobrir que havien canviat amb el temps. Resulta que aquestes ones es mouen a velocitats de fins a 40.000 km per hora! Per ara, aquestes curioses ones son un misteri sense resoldre. Més informació a ESO.

8 octubre 2015

El Premi Nobel de Física 2015 ha reconegut a Takaaki Kajita, Japó, i a Arthur B. McDonald, Canadà, pels experiments que demostren que els neutrins oscil·len entre estats o tipus diferents. L’oscil·lació requereix que els neutrins tinguin massa, encara que sigui molt propera a cero. Abans es suposava que els neutrins tenien massa nul·la, però Kajita el 1998 i McDonald el 2001 van advertir el canvi entre estats, un d’ells a través de neutrins atmosfèrics terrestres i l’altre en els neutrins procedents del Sol. Això va explicà l’aparent desaparició dels neutrins que es produeixen en les reaccions termonuclears en el nucli del Sol i que no eren observats a la Terra. Més informació a la pàgina del Nobel.

29 setembre 2015

L’origen de la forma en dos lòbuls del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko ha estat un problema d’ençà del seu descobriment. Ara es creu que ha estat a causa d’un xoc a molt baixa velocitat entre dos cometes a les primeres etapes del Sistema Solar. L’estudi de les fotos de gran resolució obtingudes des del 6 de agost de 2014 fins el 17 de març de 2015 mostra que les capes que s’observen lluny del centre tenen la forma que seria d’esperar a partir de la col·lisió a baixa velocitat de dos cometes independents. Més informació a Rosetta.