L'ASTRONÒMICA

8 gener 2016

Eta Carinae, l’estrella més massiva i més lluminosa fins a una distancia d’uns 10.000 anys llum, és molt coneguda per l’erupció que va sofrir el segle XIX que va escampar per l’espai una massa de, com a mínim, 10 vegades la massa solar. Aquesta massa de gasos i pols, que encara envolta l’estrella, fa que sigui l’única d’aquest tipus coneguda a la nostra galàxia. Ara un estudi fent servir dades dels observatoris en òrbita Spitzer i Hubble ha trobat objectes similars en altres galàxies. Se n’han trobat dos en la galàxia M 83 i un en NGC 6946, M 101 i M 51. Aquests cinc objectes concorden en òptica i infraroig les propietats d’Eta Carinae, indicant que tenen, com a mínim, una massa de 10 vegades la del Sol al seu voltant. Aquestes estrelles supermassives tan escasses tenen un enorme impacte en l’evolució química de les galàxies. Més informació a NASA.

6 gener 2016

L’International Union of Pure and Applied Chemistry (IUPAC) ha anunciat la verificació del descobriment de quatre nous elements a afegir a la taula periòdica; tenen els números atòmics 113, 115, 117, 119. Amb aquesta verificació s’han completat els elements del setè període de la taula. Provisionalment se’ls ha denominat ununtrium, Uut; ununpentium, Uup; ununseptium, Uus i ununoctium, Uuo, a l’espera que els seus descobridors els assignin el nom definitiu. Es tracta d’elements produïts artificialment, com tots els elements superpesats, que tenen una vida molt curta ja que són altament radioactius. Més informació a IUPAC.

6 gener 2016

El Chandra X-ray Observatory ha descobert que un dels forats negres supermassius més propers a la Terra experimenta erupcions. Es tracta de la galàxia NGC 5195, veïna de la galàxia NGC 5194, denominada Remolí, que formen en el seu conjunt M 51. Aquestes erupcions són un esdeveniment important dintre del procés d’evolució del forat negre en la galàxia. S’han observat dos arcs en raigs X que suggereixen que hi ha hagut erupcions diferents esdevingudes fa alguns milions d’anys. A costat dels arcs s’ha vist una regió amb emissió d’hidrogen en el visible; es tracta d’un cas evident d’interacció entre la galàxia i el forat negre. Més informació a Chrandra.
       

28 desembre 2015

Un parell d'astrònoms francesos, perplexos perquè la Mars Reconnaissance Orbiter ha detectat la formació de nous canals en èpoques de l'any en què fa massa fred perquè hi hagi aigua líquida, han avançat una teoria segons la qual aquestes formacions de relleu serien creades per la descompressió sobtada de gasos atrapats dins el permafrost de diòxid de carboni que cobreix la superfície marciana a l'hivern. Més informació AQUÍ. (Imatge: NASA, JPL, University of Arizona).

27 desembre 2015

L’Observatori de Calar Alto, a Almería, ha conclòs amb èxit el període de probes de l’instrument CARMENES. Després de cinc anys de preparació, aquest instrument altament complex va ser empleat per primera vegada el novembre en el telescopi de 3,5 metres. CARMENES, dissenyat i construït por un consorci internacional d’onze institucions alemanyes i espanyoles, consta de dos espectrògrafs optimitzats per a la detecció de planetes en torn a estrelles properes: la recerca d’una segona Terra. La majoria d'exoplanetes són hostils per a la vida, per això CARMENES buscarà planetes en torn a nanes vermelles (o nanes M), estrelles més petites que ofereixen més condicions per a l’existència d’aigua en els quals es podria detectar planetes similars al nostre. L’equip espera recollir les primeres dades científiques en el primer dia de 2016. L’Observatori de Calar Alto, que va estar a punt de ser tancat ara fa uns mesos, cobrarà una nova vida, cosa que ens alegra en gran manera. Més informació a Calar Alto. (Foto D. Montes).

17 desembre 2015

El telescopi Hubble ha detectat la supernova quina reaparició havia estat prevista a través de diversos càlculs sobre l’efecte de lent gravitacional d’un cúmul de galàxies. Veieu la noticia que vàrem publicar el dia 28 de novembre de 2015. La primera imatge de la tercera aparició de la supernova es va produir el dia 11 de desembre de 2015. Més informació a Hubble.

17 desembre 2015

La galàxia Andròmeda (o M 31) és la galàxia massiva més propera i constitueix un excel·lent laboratori per estudiar les característiques i la història de les grans galàxies espirals. Un grup internacional de recercadors, liderats per l’Instituto de Astrofisica de Andalucía (IAA), ha estudiat amb el Gran Telescopi Canarias una mostra de set nebuloses planetàries situades en les dues subestructures principals de M 31, l’“Esperó del Nord” i la “Corrent gegant”, que es troben als dos costats de la galàxia, la segona més allunyada del disc galàctic. Han trobat que aquestes estructures podrien ser degudes a la interacció d’Andròmeda amb M 32, una de les seves galàxies satèl·lit. Més informació a l'IAA.

16 desembre 2015

La proposta del Planetario de Pamplona i la Sociedad Española de Astronomía ha estat clarament guanyadora en el concurs NameExoWorlds de l’International Astronomical Union (IAU) per tal de donar nom a estrelles que tenen sistemes planetaris. L’estrella anomenada Cervantes és Mu Arae, i els seus quatre planetes coneguts són: Quijote, Dulcinea, Rocinante i Sancho. Felicitem al Planetario de Pamplona por aquesta proposta i per el resultat obtingut. Més informació a IAU.

12 desembre 2015

La revista Nature ha publicat dos estudis sobre Ceres. El primer identifica les misterioses taques de material clar como un tipus de sal i el segon suggereix la detecció de argiles riques en amoníac. Ceres té més de 130 àrees brillants, moltes associades amb cràters d’impacte. S’ha vist que aquests materials brillants podrien ser hexahidrita, un tipus de sulfat de magnesi. Se suggereix que han de ser una sublimació d’aigua salada expulsada per l’impacte d’asteroides sobre Ceres. Com que les àrees estan esteses per tota la superfície de Ceres es deu tractar d’una capa continua de gel i sals a poca profunditat. El segon estudi demostra que hi ha gel d’amoníac a Ceres que es va evaporant. Hi ha dues possibles explicacions a la seva existència. Una, que Ceres es va formar en la part externa de Sistema Solar i després emigrà a la seva posició actual, i l’altre, que va incorporar materials que estaven emigrant cap el Sistema Solar extern, cap a la posició de Neptú, on l’amoníac es tèrmicament estable. Aquesta setmana Dawn se situarà a la mínima altura sobre Ceres, 385 km, iniciant observacions amb la màxima resolució. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

7 desembre 2015

En només dos anys l’aparença de la estrella CW Leo ha canviat tant que es necessari abandonar tots els models existents per a descriure-la i fa falta canviar el nostre punt de vista. Situada a 400 anys llum, és una gegant vermella que està en la fase final del procés mitjançant el qual expulsa la seva atmosfera i es converteix en una nebulosa planetària. No és visible a simple vista, però si poguéssim veure la llum infraroja seria una de les estrelles més brillants del cel. L’estrella s’ha estudiat durant uns 20 anys, però en els dos últims ha canviat tant la seva aparença que els models matemàtics que tractaven d’explicar-la a través de cavitats, dolls de gas, discos i halos s’han esfondrat completament. Més informació a Royal Astronomical Society.