L'ASTRONÒMICA

17 març 2016

S’han observat violentes erupcions vermelles que duren solament alguns segons en el forat negre V404 Cygni. El mes de juny de 2015 el forat negre va brillar durant dues setmanes en el moment de devorar material procedent de la seva estrella veïna. V404 Cygni, situat a 7.800 anys llum de la Terra, va ser el primer forat negre identificat amb seguritat a la nostra galàxia. Un estudi dirigit per l’University of Southampton mostra que el forat negre emet brillants erupcions de color vermell, que duren fraccions de segon, quan emet material que no pot entrar dins del forat. L’origen d’aquests raigs és desconegut, però es creu que intervenen violents camps magnètics. Més informació a University of Southampton.

13 març 2016

El dia 14 de març, a las 9:31 TU, l’ESA llançarà cap a Mart la sonda ExoMars. L’objectiu principal és estudiar el passat humit de Mart i la possibilitat que hi hagués vida a la superfície del planeta. La sonda està composta per dues parts, un orbitador el TGO (Trace Gas Orbiter) i el mòdul de descens Schiaparelli, el més gran enviat fins ara per l'ESA amb una massa de 3.700 kg. El llançament es podrà seguir en directe a partir de les 8:31 TU. https://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/ExoMars/Watch_ExoMars_launch
Més informació a l'ESA.

11 març 2016

El VLTI (Interferòmetre del VLT, Very Large Telescope), instal·lat a l’Observatori Paranal, de l'ESO (Xile), ha obtingut la vista més nítida del disc de pols que envolta una estrella evolucionada. L’estrella observada és la doble IRAS 08544-4431, que es troba a uns 4.000 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Vela. Per primera vegada es poden comparar aquests tipus de discs amb els discs que hi ha al voltant d’estrelles joves i sembla que són sorprenentment similars. El material d’aquests discs fou expulsat per vents estel·lars quan l’estrella passava per l’etapa de “gegant vermella”. És possible que un disc com aquest que apareix al final de la vida d’una estrella també pugui crear una segona generació de planetes. Més informació a l'ESO.

9 març 2016

A la matinada d'avui, hora espanyola, s'ha produït l'eclipsi total de Sol visible des d'Indonèsia i el Pacífic. Fins a la localitat de Palu s'ha desplaçat un grup de 16 persones en un viatge promogut per l'Agrupació. Eufòrics ens comuniquen que han tingut un cel magnífic durant l'eclipsi i que han pogut fotografiar-lo perfectament. Quan tornin ho explicaran amb detall a la revista ASTRUM i en una conferència; ara dedicaran uns dies a practicar turisme. De moment ens han enviat unes fotografies per asseverar la sort que han tingut (hi havia forçes possibilitats que estigués ennuvolat).

4 març 2016

El Telescopi Espacial Hubble va batut el record de distàncies a l’Univers en mesurar la distància d’una galàxia situada a només 400 milions d’anys després del Big Bang. És la primera vegada que s’aconsegueix mesurar la distància d’un objecte tant llunyà a través del seu espectre, amb un corriment al vermell de 11,1, la qual cosa fa que la mesura sigui molt fidel. Es tracta de la galàxia GN-z11 que és extremadament brillant considerant la seva distància a la Terra. La troballa confirma l’existència de galàxies inusualment brillants en les primeres etapes de l’Univers. Més informació a Hubble.

3 març 2016

Els esclats de ràdio ràpids son fenòmens que es va donar a conèixer el 2007 a partir d’observacions del 2001. Són esclats d’alta energia que només duren uns mil·lisegons. Aquests fenòmens, denominats FRBs ("fast radio bursts", en anglès), es creia que estaven associats a incidents amb cataclismes que destruïen les seves fonts, com una explosió de supernova o una estrella de neutrons que es convertia en un forat negre. Ara astrònoms de la McGill University han detectat, a través d’observacions del radiotelescopi d’Arecibo dels mesos de maig i juny, diverses erupcions, fins a un total de 10, d’una mateixa font que a més es corresponen amb una erupció de l’any 2012. Es creu que es tracta d’una font diferent de fenòmens que produeixen FRBs. Més informació a McGill University.

25 febrer 2016

Una espectacular nova imatge de la Via Làctia s’ha donat a conèixer per a commemorar la finalització del sondeig ATLASGAL (APEX Telescope Large Area Survey of the Galaxy). Per primera vegada el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha fet el mapa complet de l’àrea del pla galàctic visible des de l’hemisferi sud en longituds d’ona submil·limètriques. El telescopi APEX, de 12 metres, permet als astrònoms estudiar l’univers fred: gas, pols i altres objectes celests que estan a solament unes poques desenes de graus per sobre del cero absolut. Els nous mapes de ATLASGAL cobreixen una àrea del cel de 140 graus de llarg i 3 graus d’ample. Més informació a ESO.

24 febrer 2016

En els cúmuls de galàxies sabem que hi han menys galàxies espirals que galàxies el·líptiques. S’han proposat diferents mecanismes per a explicar com les galàxies evolucionen d’espirals a el·líptiques. Ara un equip internacional dirigit pel Laboratoire d’Astrophysique de Marseille ha observat la galàxia NGC 4569, l’espiral més massiva de cúmul de Virgo a través del qual està viatjant a 1.200 km/s. Aquest cúmul està encara en formació i permet observar en directe la seva transformació. L’observació ha detectat una espectacular cua de gas ionitzat que s’estén al llarg de 300.000 anys llum, cinc vegades més gran que la pròpia galàxia. Això proba que hi ha una pressió dinàmica que arranca el gas de la galàxia i disminueix la seva capacitat per a formar noves estrelles. Més informació al LAM.

18 febrer 2016

Per primera vegada s’ha analitzar la atmosfera d’un exoplaneta de la classe de les superterres. S’han fet servir les dades del Telescopi Espacial Hubble i unes noves tècniques d’anàlisi per veure que l’exoplaneta 55 Cancri e posseeix una atmosfera seca sense traces de vapor d’aigua. Els resultats publicats a Astrophysical Journal indiquen que l’atmosfera consisteix en la seva major part d’hidrogen i heli. L’exoplaneta té una massa de 8 vegades la terrestre y està situat a 40 anys llum de la Terra. Una dada intrigant és que té traces de la presència de cianur d’hidrogen, un marcador d’atmosferes riques en carboni. Però aquest compost és molt verinós, cosa que indicaria que no és apte per a la vida. Més informació a Hubble.

13 febrer 2016

Fa set mesos que la sonda Philae en el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko està en silenci. L’última comunicació es va produir el 9 de juliol de 2015. En els darrers mesos s’ha intentat comunicar amb ella sense èxit. La possibilitat de contactar amb la sonda s’acosta a cero, de manera que s’ha deixat d’enviar comandaments cap a Philae, donant-la pràcticament per perduda. Més informació a ESA.