L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

21 agost 2017

Cada anys passen prop de la Terra centenars d’asteroides de diferents mides. Des de fa uns 30 anys es fan estudis per a trobar-los y controlar-los. El dia 1 de setembre el NEO 3122 Florence passarà a una distància relativament propera a la Terra. Aquest és l’objecte més gran d’aquest tipus descobert per la NASA en aquests anys de rastreig. Florence té un diàmetre de 4,4 km i passarà a nomes 7 milions de km. Per comparar l’asteroide que va produir l´lextinció massiva de Cretaci-Paleogen s’estima que deuria tenir uns 10 km de diàmetre. Florence tindrà una magnitud de 8,7 i podrà ser seguit a través de telescopis mitjans. Més informació a Universe Today.

Add a comment

20 agost 2017

noticia forats negres 3Observacions de "galàxies medusa", dites així pels llargs "tentacles" de material que s’estenen desenes de milers d’anys llum més ella dels seus discs galàctics, realitzades pel Very Large Telescope de l'ESO, han revelat una forma prèviament desconeguda d’alimentar forats negres supermassius. Sembla ser que el mecanisme que produeix els tentacles de gas i estrelles acabades de néixer, és el mateix que fa possible que el gas arribi a les regions centrals de les galàxies, alimentant el forat negre. Els tentacles de les galàxies medusa es produeixen pel procés d'“estripament per pressió dinàmica”. La mútua atracció gravitatòria fa que les galàxies caiguin a gran velocitat en els cúmuls de galàxies, on es troben amb un gas calent i dens que actua com un potent vent, expulsant cues de gas fora del disc de la galàxia i desencadenant brots de formació estel•lar al seu interior. S’ha descobert que sis de les set galàxies medusa estudiades contenen un forat negre supermassiu al centre que s’alimenta del gas circumdant. Més informació a l'ESO.

Add a comment

14 agost 2017

Observacions de la sonda solar SOHO de la ESA i la NASA han trobat vibracions sísmiques de gravetat buscades des de fa temps que impliquen que el nucli del Sol gira quatre vegades més ràpid que la superfície. Las ones de més freqüència (ones p) es detecten fàcilment a la superfície, però les de menor freqüència (ones s) són molt difícils de trobar a la superfície. Aquestes darreres han estat llargament buscades, durant 40 anys, ja que són les que ens informen sobre el nucli del Sol. L’equip que les ha descobert ha fet servir 16,5 anys de dades del SOHO. La signatura de les ones detectades implica que el nucli del Sol gira un cop cada setmana, quasi quatre vegades més ràpid que la rotació en les latituds mitjanes a la superfície solar. Algunes preguntes se suggereixen després d’aquesta detecció: hi ha una zona de tensió entre les capes?, les ones ens permeten conèixer la composició del nucli solar?, poden afectar a l’evolució estel•lar o als processos termonuclears del nucli? Més informació a l'ESO.

Add a comment

30 juliol 2017

Observacions del telescopi de rastreig del VLT de l'ESO han descobert tres poblacions diferents d’estrelles nadons dintre del cúmul de la nebulosa d’Orió. S’han mesurat amb precisió la lluminositat i els colors de totes les estrelles del cúmul. Aquestes mesures han permès als astrònoms determinar la massa y les edats de les estrelles. Per a la seva sorpresa, les dades han revelat tres seqüències diferents d’edats. Les dades suggereixen que la formació de les estrelles podria donar-se en forma de brots, on cada brot es produiria en una escala de temps molts més ràpida del que es pensava, separats per menys de tres milions d’anys. Això pot implicar que hem de canviar les idees que teníem fins ara sobre cóm es formen les estrelles en els cúmuls. Més informació a l'ESO.

Add a comment

26 juliol 2017

El proper objectiu de la sonda New Horizons és un objecte del cinturó de Kuiper conegut com 2014 MU69, situat a 6.500 milions de km de la Terra. Un conjunt de 24 telescopis mòbils, desplaçat per l’equip de la New Horizons a una remota part d’Argentina, va observar aquest cos el dia 17 de juliol quan va ocultar una estrella durant dos segons. Aquesta observació permetrà mesurar amb precisió la forma i el diàmetre de l’asteroide, que fins ara que suposa que ha de tenir un diàmetre entre 22 i 40 km. La New Horizons sobrevolarà 2014 MU69 el dia 1 de gener de 2019. Més informació a la NASA.

Add a comment

25 juliol 2017

Investigadors de la Brown University, EE.UU., han descobert per primera vegada evidencies d’aigua en antics dipòsits volcànics a la Luna. S’ha vist que aquests dipòsits, distribuïts per tota la superfície lunar, presenten una quantitat d’aigua retinguda més gran que en la resta de la superfície, suggerint que fou expulsada de l’interior de la Lluna, de manera que el mantell lunar deuria ser ric en aigua. A l’any 2008 es van descobrir algunes traces d’aigua en les restes volcàniques portades per les missions lunars Apollo 15 i 17, que han propiciat diferents estudis per esbrinar si hi ha aigua, i altres compostos volàtils, a l’interior de la Lluna. L’idea de que l’interior de la Lluna poguí ser ric en aigua presenta qüestions sobre la formació del nostre satèl•lit. Si la Lluna es va formar a partir de les restes d’un impacte sobre la Terra d’un objecte similar a Mart, l’aigua hauria desaparegut durant l’impacte i la Lluna hauria d’estar seca. Més informació a la Brown University.

Add a comment

19 juliol 2017

noticia galaxia4A través de la imatge produïda por una lent gravitacional, el Gran Telescopio Canarias (GTC), ha descobert una de las galàxies més brillants que existia quan l’Univers nomes tenia uns 10.000 milions d’anys. La galàxia és 10.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia. És la més brillant de les galàxies submil•limètriques ja que presenta una forta emissió a l’infraroig llunyà. La galàxia destaca per tenir una elevada tassa de formació estel•lar, unes mil vegades la massa del Sol. El fet de que la galàxia sigui tant lluminosa i tingui múltiples imatges permetrà entrar dintre de les seves entranyes. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

13 juliol 2017

El 10 de juliol la sonda Juno va sobrevolar la Taca Roja de Júpiter. Va obtenir les millors imatges que mai s'han enregistrar del famós oval del planeta. Per a alguns dels científics de la sonda, aquesta és una de les principals missions de Juno. Ara s’hauran d’estudiar totes les dades obtingudes a través dels instruments de la sonda. Més informació a la NASA.

Add a comment

10 juliol 2017

Dos investigadors de l’Instituto de Astrofísica e Ciências do Espaço (IA3), a Portugal, han descobert evidencies de l’existència de dos tipus de poblacions de planetes gegants. Dels més de 3.500 planetes descoberts fins ara, la majoria són rocosos com la Terra, però existeix una població de planetes gegants amb masses superiors a la de Júpiter. Es creu que hi ha dos mecanismes possibles per a formar planetes gegants. El primer, denominat procés d’acreció d’un nucli, sosté que primerament es forma un nucli rocós sobre el qual s’origina el planeta gegant. El segon suggereix que es formen inestabilitats en el disc protoplanetari que originen acumulacions de gasos que després es contrauen per a formar els planetes. L’estudi suggereix que els dos processos actuen en funció de la metalicitat de les estrelles. Les estrelles riques en metalls formen planetes de fins a 4 masses de Júpiter per el primer mecanisme, mentre que les estrelles pobres en metalls formen planetes amb masses de entre 4 i 20 la de Júpiter pel segon mecanisme. Més informació a l’Instituto de Astrofísica e Ciências do Espaço.

Add a comment

9 juliol 2017

Un estudi recent suggereix que a la nostra galàxia hi podria haver un total de cent mil milions d’estrelles fallides, és a dir, de nanes marrons. De fet aquesta estimació podria ser superada y les estrelles nanes marrons podrien ser molt abundants i variades als cúmuls d’estrelles. L’estudi s’ha realitzat observant massius cúmuls estel•lars, com ara RCW 38, localitzat a 5.500 anys llum de la Terra, on es formen la major part de les estrelles de la galàxia. Se suggereix que hi ha una nana marron per cada dues estrelles normals en els cúmuls. Més informació a la York University.

Add a comment