L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

10 novembre 2017

noticia estrellaAstrofísics de la UC Santa Barbara i del Observatori Las Cumbres han descobert una estrella supernova excepcional. Una estrella que ha explotat diverses vegades al llarg de 50 anys. La estrella iPTF14hls fou descoberta el setembre de 2014 i semblava una estrella supernova normal. Però alguns mesos més tard, desprès de disminuir la seva lluminositat, va tornar a brillar de nou. Un fenomen mai vist en una supernova. De fet la supernova va disminuir i va tornar a brillar de nou cinc vegades al llarg de tres anys. Examinant dades antigues es va trobar una explosió l’any 1954 en la mateixa posició. Els estudis indiquen que l’estrella té una massa de 50 vegades, o més, la solar. Una possible explicació és que se tracta del primer exemple del que es coneix com una supernova de inestabilitat de parells, és a dir, una estrella amb un nucli que s’escalfa tant que la seva energia es converteix en matèria i antimatèria. Això provoca una explosió que expandeix les capes externes de l’estrella però deixa el nucli intacte. La explosió pot repetir-se després de dècades abans de crear el forat negre. Més informació a UC Santa Barbara.

Add a comment

5 novembre 2017

noticia proximacentauriEn un estudi liderat per Guillem Anglada, de l’Instituto de Astrofísica de Andalucía (CSIC), a través de l’Observatorio ALMA, a Xile, s’ha detectat pols al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera al Sistema Solar. Es troba a una distància de l’estrella entre una i quatre vegades la distància que separa la Terra del Sol. Les dades també insinuen la presència d’un cinturó de pols més extern, fins i tot més fred, que podria indicar la presència d’un complex sistema planetari. Com passa amb els cinturons del Sistema Solar, s’espera que estiguin formats per partícules de roca i gel que no van aconseguir formar planetes. Més informació a l’ESO.

Add a comment

3 novembre 2017

noticia planeta6Un planeta gegant, que no pot existir segons les actuals teories de formació de planetes, s’ha descobert en una estrella llunyana. L’existència del planeta gegant NGTS-1b, al voltant d’una estrella petita, del tipus espectral M, es creia impossible. Al voltant d’aquestes estrelles les teories nomes preveien la formació de petits planetes rocosos, però no la formació de planetes gegants similars a Júpiter. El nou planeta es considera un Júpiter calent, un planeta de la mida de Júpiter, però amb un 20 por cent més de massa. El planeta està molt proper a la seva estrella, només a un tres per cent de la distancia entre la Terra i el Sol, amb un període de translació de només 2,6 dies. Més informació a la Royal Astronomical Society.

Add a comment

2 novembre 2017
noticia cientificoExaminant les dades del Kepler Space Observatory el científic no professional Thomas Jacobs, amb col•laboració amb el Massachusetts Institute of Technology (MIT), ha descobert per primera vegada signes d’un cometa orbitant al voltant de l’estrella KIC 3542116, situada a 800 anys llum de la Terra. El descobriment s’ha realitzat analitzant caigudes en la intensitat lluminosa de l’estrella. Aquestes caigudes revelen la presència d’un planeta o un altre objecte en front de l’estrella. L’anàlisi ha vist que les caigudes són de la cua d’un cometa, una cua de gasos i pols, que ha bloquejat un 0,1 per cent de la llum de l’estrella. Més informació a Royal Astronomical Society.

Add a comment

1 novembre 2017

noticia ceres8La sonda Dawn de la NASA ha vist que l’escorça del planeta nan Ceres és una barreja de gel, sals i materials hidratats, la qual cosa podria dir que ens troben davant les restes d’un antic oceà. A més, un estudi de la sonda suggereix que hi ha una capa tova i fàcil de deformar a sota de la superfície sòlida del planeta nan, la qual suggereix que hi podria haver residus d’aigua en profunditat procedents de l’oceà. Més informació al JPL.

Add a comment

28 octubre 2017

noticia asteroidesLa llum solar pot explicar, simultàniament, la creació i la destrucció de famílies d’asteroides, segons un estudi sobre els Troians de Mart. Es podria explicar la creació de famílies d’asteroides en altres parts del Sistema Solar. Els Troians son asteroides que orbiten en el mateix pla del planeta, però 60 graus por davant o per darrera. Els més coneguts són els de Júpiter, més de 6.000. Als planetes interiors només Mart en té; se’n coneixen deu, el més gran té uns dos km. Dels deu, nou estan al darrera i un al davant. Dels nou asteroides del darrera, vuit tenen òrbites molt semblants. Per tant se suposa que procedeixen de la col•lisió entre dos asteroides. L’estudi suggereix que es van separar entre sí a causa d’una pressió de radiació no balancejada sobre la seva superfície, que provocà que la radiació infraroja irradiés cap a l’espai. Més informació a Science.

Add a comment

24 octubre 2017

noticia curiosityLa missió s'haurà d'esperar com a mínim uns mesos abans de tornar a trepar roques marcianes. Els operadors no amaguen el seu entusiasme amb l'èxit de les proves dutes a terme a la Terra per a trobar solucions per al problema mecànic que es va produir el desembre de l'any passat i ha impedit utilitzar el trepant des d'aleshores. Després de valorar la possibilitat de reparar el mecanisme d'alimentació o d'utilitzar-lo tal qual, el projecte es va marcar com a objectiu prioritari trobar una manera de trepar que no requereixi l'ús del mecanisme d'alimentació. L'alternativa més prometedora aprofita el moviment del braç robòtic per a empènyer la broca directament contra les roques. Més informació AQUÍ.

Add a comment

21 octubre 2017

noticia ceres7La NASA ha autoritzar una segona extensió de la missió de la sonda Dawn al planeta nan Ceres. L’equip està estudiant maniobrar la sonda a una òrbita el•líptica que s’acosti a uns 200 km de Ceres. Actualment la mínima altitud és de 385 km. Després la sonda continuarà la seva investigació en una òrbita estable indefinidament, fins que s’exhaureixi el seu combustible d’hidrazina, aproximadament en la segona meitat de 2018. Més informació a NASA.

Add a comment

21 octubre 2017

noticia ondesEl 17 d’agost de 2017 es va detectar una ona gravitacional produïda por la unió de dues estrelles de neutrons en un sistema binari. Un fenomen que, per primera vegada, també es va detectar a través d’ones electromagnètiques. Veure APOD del dia 16 d’octubre. L’amplitud de les ones gravitacionals ens permet mesurar directament la distància de l’objecte que les produeix, 130 milions d’anys llum, cosa que fins ara era impossible per a las galàxies llunyanes; sempre eren mètodes indirectes. Combinant aquesta distancia amb la velocitat de recessió a través de l’efecte Doppler es pot mesurar, per un mètode completament diferent als utilitzats fins ara, la constant de Hubble. Les mesures històriques del valor d’aquesta constant donen valors entre 67 i 73 (veure el resum de la conferència a l’Agrupació «Al hilo de las noticias del último año», 21 juny 2017). La nova mesura se situa al mig, 70,0 +12,0/-8,0 kilòmetres por segon por megaparsec. Més informació a Nature.

Add a comment