L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

3 març 2016

noticia estallidosEls esclats de ràdio ràpids son fenòmens que es va donar a conèixer el 2007 a partir d’observacions del 2001. Són esclats d’alta energia que només duren uns mil·lisegons. Aquests fenòmens, denominats FRBs ("fast radio bursts", en anglès), es creia que estaven associats a incidents amb cataclismes que destruïen les seves fonts, com una explosió de supernova o una estrella de neutrons que es convertia en un forat negre. Ara astrònoms de la McGill University han detectat, a través d’observacions del radiotelescopi d’Arecibo dels mesos de maig i juny, diverses erupcions, fins a un total de 10, d’una mateixa font que a més es corresponen amb una erupció de l’any 2012. Es creu que es tracta d’una font diferent de fenòmens que produeixen FRBs. Més informació a McGill University.

Add a comment

25 febrer 2016

noticia atlasgasUna espectacular nova imatge de la Via Làctia s’ha donat a conèixer per a commemorar la finalització del sondeig ATLASGAL (APEX Telescope Large Area Survey of the Galaxy). Per primera vegada el telescopi APEX, instal·lat a Xile, ha fet el mapa complet de l’àrea del pla galàctic visible des de l’hemisferi sud en longituds d’ona submil·limètriques. El telescopi APEX, de 12 metres, permet als astrònoms estudiar l’univers fred: gas, pols i altres objectes celests que estan a solament unes poques desenes de graus per sobre del cero absolut. Els nous mapes de ATLASGAL cobreixen una àrea del cel de 140 graus de llarg i 3 graus d’ample. Més informació a ESO.

Add a comment

24 febrer 2016

noticia galaxia4En els cúmuls de galàxies sabem que hi han menys galàxies espirals que galàxies el·líptiques. S’han proposat diferents mecanismes per a explicar com les galàxies evolucionen d’espirals a el·líptiques. Ara un equip internacional dirigit pel Laboratoire d’Astrophysique de Marseille ha observat la galàxia NGC 4569, l’espiral més massiva de cúmul de Virgo a través del qual està viatjant a 1.200 km/s. Aquest cúmul està encara en formació i permet observar en directe la seva transformació. L’observació ha detectat una espectacular cua de gas ionitzat que s’estén al llarg de 300.000 anys llum, cinc vegades més gran que la pròpia galàxia. Això proba que hi ha una pressió dinàmica que arranca el gas de la galàxia i disminueix la seva capacitat per a formar noves estrelles. Més informació al LAM.

Add a comment

18 febrer 2016

noticia superterraPer primera vegada s’ha analitzar la atmosfera d’un exoplaneta de la classe de les superterres. S’han fet servir les dades del Telescopi Espacial Hubble i unes noves tècniques d’anàlisi per veure que l’exoplaneta 55 Cancri e posseeix una atmosfera seca sense traces de vapor d’aigua. Els resultats publicats a Astrophysical Journal indiquen que l’atmosfera consisteix en la seva major part d’hidrogen i heli. L’exoplaneta té una massa de 8 vegades la terrestre y està situat a 40 anys llum de la Terra. Una dada intrigant és que té traces de la presència de cianur d’hidrogen, un marcador d’atmosferes riques en carboni. Però aquest compost és molt verinós, cosa que indicaria que no és apte per a la vida. Més informació a Hubble.

Add a comment

13 febrer 2016

noticia philae2Fa set mesos que la sonda Philae en el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko està en silenci. L’última comunicació es va produir el 9 de juliol de 2015. En els darrers mesos s’ha intentat comunicar amb ella sense èxit. La possibilitat de contactar amb la sonda s’acosta a cero, de manera que s’ha deixat d’enviar comandaments cap a Philae, donant-la pràcticament per perduda. Més informació a ESA.

Add a comment

20160211ones gravitacionals11 febrer 2016

Avui, 11 de febrer, a mitja tarda, els responsables de l'experiment LIGO han anunciat la detecció, per primera vegada a la història, d'ones gravitatòries. 

Concretament, el 14 de setembre a les 09:51 h (TU) van detectar les ones gravitatòries produides per dos forats negres, de 29 i 36 masses solars respectivament, que van fusionar-se per formar-ne un de molt més gran i massiu. La col·lisió de dos forats negres havia estat predita però mai observada. Aquesta fusió es va produir ara fa 1.300 milions d'anys, i en el procés 3 masses solars es van convertir en ones gravitatòries en una fracció de segon. No es pot saber amb precisió la zona del firmament on va passar aquest fet però va ser a l'hemisferi sud.

L'experiment LIGO està format per dos interferòmetres bessons, un situat a Livingston (Louisiana) i l'altre a Hanford (Washington) i depenen de Caltech i del MIT.

Les ones gravitatòries van ser predites ara fa cent anys per Albert Einstein amb la seva teoria de la Relativitat General.  

Més informació a LIGO

Add a comment

7 febrer 2016

noticia granspolsUn equip d’astrònoms ha fer servir els telescopis ALMA i IRAM per a realitzar la primera medició directa de la temperatura dels grans de pols que es troben a les parts exteriors d’un disc de formació de planetes al voltant d’una estrella jove. L’estrella és 2MASS J16281370-2431391, en la espectacular regió de formació estel·lar de Rho Ophiuchi, que es troba a uns 400 anys llum de la Terra. S’ha descobert que els grans tenen temperatures molt més baixes d’allò esperat: -266 graus centígrads. Aquest sorprenent resultat suggereix que serà necessari revisar els models d’aquests discos. Més informació a l'ESO.

Add a comment

3 febrer 2016

noticia forat negre 2Un doll gegant es mou continuadament al llarg de 300.000 anys llum (tres vegades el diàmetre de la Via Làctia) a partir d’un forat negre supermassiu que es troba al centre de la galàxia Pictor A, a 500 milions d’anys llum de distància. Observacions del telescopi Chandra durant els últims 15 anys proporcionen nous detalls sobre aquest extraordinari sistema. A més del doll principal s’han trobat evidencies d’un segon doll en direcció oposada. Com una mena de franquícia de l’Estrella de la Mort de la Guerra de las Galàxies, una tremenda acumulació d’energia gravitatòria es produeix quan el material de la galàxia creua l’horitzó d’esdeveniments cap a l’interior del forat negre. Aquesta gran acumulació d’energia emet un tremend doll de partícules que es mouen a casi la velocitat de la llum cap a l’espai exterior. La foto combina imatges en raigs X (blau) amb imatges de ràdio (vermell). Més informació a Chandra.

Add a comment

31 gener 2016

noticia planeta3Un equip d’astrònoms ha vist que el planeta 2MASS J2126 que es creia que surava lliurament a l’espai en realitat gira al voltant d’una estrella situada a 1.000 milions de km, a unes 7.000 AU. En la mateixa regió de l’espai s’havia vist una estrella molt jove denominada TYC 9486-927-1, que ara s’ha vist que en realitat està lligada al planeta. La troballa s’ha donat al comprovar que els dos astres, situats a una distancia de 104 anys llum, es mouen amb la mateixa velocitat i amb la mateixa direcció. És el planeta més distant a la seva estrella conegut, te una massa entre 11,6 a 15 vegades la de Júpiter i triga uns 900.000 anys a completar la seva òrbita. Més informació a la Royal Astronomical Society. (Imatge: University of Hertfordshire/Neil Cook).

Add a comment

23 gener 2016

Després de sis setmanes de viatge la sonda LISA Pathfinder ha arribat al seu destí: una òrbita al voltant del punt de Lagrange L1, un punt virtual de l’espai a uns 1,5 milions de km de la noticia pathfinderTerra en direcció al Sol on les orbites son estables. Allà començarà a provar les tecnologies essencials per explorar l’univers gravitatori. La missió de LISA Pathfinder consisteix en provar els elements clau que es podrien utilitzar en futures missions per a detectar ones gravitatòries: les ondulacions en el teixit espai-temporal predites per Albert Einstein en la seva teoria general de la relativitat. Més informació a ESA.

Add a comment