L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

10 març 2017

noticia polvoUn equip d’astrònoms ha fet servir l’ALMA per a detectar una enorme massa de pols d’estrelles en una galàxia vista quan l’Univers només tenia el quatre per cent de la seva edat actual. És la galàxia A2744_YD4, la més jove i la més llunyana vista per l’ALMA. Es van sorprendre al veure que aquesta jove galàxia conté una gran quantitat de pols interestel•lar, pols format per la mort d’una generació anterior d’estrelles. És la galàxia més distant on s’ha observat pols. El VLT (Very Large Telescope) ha confirmat que veiem la galàxia quan l’Univers només tenia uns 600 milions d’anys, en el període en el que s’estaven formant les primeres estrelles i galàxies. Les observacions de l’ALMA detectaren la brillant emissió de l’oxigen ionitzat; és la més distant i, per tant, la detecció més antiga d’oxigen a l’Univers. Més informació a l’ESO.

Add a comment

3 març 2017

noticia asteroide2Els asteroides del cinturó principal no presenten cues com els cometes, però s’han documentat uns vint cassos en els quals, per diferents raons, augmenten la seva lluminositat y despleguen una cua de pols. Un grup internacional d’investigadors ha fet servir el Gran Telescopio Canarias (GTC) i el telescopi Canada-France-Hawaii (CFHT) per estudiar P/2016 J1, un asteroide doble que es va descobrir l’any 2016. Els resultats derivats de l’evolució orbital demostren que l’asteroide es va fragmentar fa aproximadament sis anys, per tant el sistema constitueix el parell d’asteroides més jove del Sistema Solar. A més, P/2016 J1 presenta un altre detall important que el converteix en un objecte verdaderament inusual. Els dos fragments es troben activats, es a dir, mostren estructures de pols similars a les dels cometes. És probable que l’activitat d’emissió de pols sigui deguda a la sublimació de gels que va quedar exposats d’ençà del moment de la seva fragmentació. Més informació a l’IAA.

Add a comment

2 març 2017
noticia ventS’ha observat, amb gran detall, un ultra ràpid vent que es desplaça a una quarta part de la velocitat de la llum i que emana d’un forat negre. S’ha vist, per primera vegada, que el vent pot canviar en només una hora. Fent servir el XMM-Newton de l’ESA i el telescopi NuStar de la NASA s’ha observat el fenomen en l’activa galàxia IRAS 13224-3809. Els forats negres es troben presents en la majoria de galàxies, on consumeixen matèria que es troba al seu voltant, emetent una llum brillant que emana del disc que els envolta. Ocasionalment els forats consumeixen una gran quantitat de gas, emetent un vent ultra ràpid. Es creu que aquests vents poden expandir el gas i suprimir la nova formació d’estrelles en la galàxia. Més informació a la Universitat de Cambridge.

Add a comment

1 març 2017

noticia sistema planetariS’han trobat evidencies d’asteroides en una estrella doble, denominada SDSS 1557, que està composta per una nana blanca i una nana marron. Aquest descobriment podria indicar la presència de planetes semblants a la Terra al voltant de l’estrella. Fins ara tots els planetes trobats en estrelles dobles han sigut gegants gasosos formats a distancies grans del sistema doble. L’existència d’asteroides desmentiria la creença que no es possible que es formin cossos rocosos a prop d’estrelles dobles. Més informació al University College London.

Add a comment

25 febrer 2017

noticia supernova6El 23 de febrer de 1987 es va produir la supernova més propera en els darrers 400 anys. L’explosió al Gran Núvol de Magalhães fou la supernova més pròxima d’ençà de la invenció del telescopi i va constituir una revolució en el coneixement de les explosions d’estrelles massives. Per a commemorar aquest aniversari el Telescopi Espacial Hubble, que ha dedicat 27 anys l’estudi d’aquest fenomen, el gener de 2017 ha tret una nova imatge de la resta de la supernova. Aquesta imatge, i també las anteriors i algunes simulacions, es poden trobar a la pàgina web del Hubble.

Add a comment

24 febrer 2017

noticia sistema planetariL’Spitzer Space Telescope ha confirmat l’existència d’un un sistema planetari amb set planetes semblants a la Terra. Tots aquests planetes poden tenir aigua líquida si tenen una atmosfera adequada, amb una probabilitat més gran en els tres que estan a la zona habitable. El sistema planetari es denomina TRAPPIST-1 i està situat a només 40 anys llum de la Terra. Sis planetes podrien ser rocosos mentre que el més llunya podria ser de gel. L’estrella és una nana ultra freda amb una massa en el límit més petit per a generar una estrella. Més informació a Spitzer.

Add a comment

8 febrer 2017

noticia enana blancaInvestigadors de la Universitat de Warwick han identificat un púlsar nana blanca. Un tipus d’estrella que era desconegut fins ara. És l’estrella binaria AR Scorpii (AR Sco) situada a 380 anys llum de la Terra. Es tracta d’un sistema amb una estrella romanent nana blanca en ràpida rotació i una estrella nana vermella. La nana blanca emet un doll de partícules elèctriques i radiació cap a la nana vermella produint que el sistema brilli i s’apagui dues vegades cada dos minuts. La nana blanca emet un doll de radiació que accelera els electrons a l’atmosfera de la nana vermella fins a prop de la velocitat de la llum, produint variacions en la seva lluminositat. Més informació a Warwick.

Add a comment

7 febrer 2017

noticia forat negre 4Un forat negre gegant ha esbudellat una estrella devorant-la durant una dècada. Fins ara s’han observat unes dotzenes d’episodis d’aquesta mena des de l’any 1990, però aquest ha durat deu vegades més. L’observació ha esta realitzada a través dels telescopis Chandra X-ray Observatory i Swift de la NASA, i XMM-Newton de l’ESA. Els tres telescopis de raigs X detectaren un «esdeveniment de disrupció de marea» (EDM) en el qual les forces de marea degudes a una intensa gravetat procedent d’un forat negre destrueixen un objecte que se l’hi acosta. Durant un EDM part del desfet de l’estrella és expulsat a gran velocitat, al temps que l’altre part se submergeix a dins del forat negre. Mentre cau el material es calenta a milions de graus i genera un doll de raigs X. La font denominada XJ1500+0154 es troba dins una petita galàxia situada a 1.800 milions d’anys llum. Més informació a Chandra.

Add a comment

2 febrer 2017

noticia asteroideL’asteroide 2017 BS32 descobert el 30 de gener passarà avui (dia 2 de febrer), a les 20 h 27 m UTC, a només 0,41 de la distancia lunar (161.280 km) de la Terra. La mida de l’objecte es calcula que oscil·la entre 11 i 25 m. La seva velocitat respecte a la superfície serà d’11,56 km/s. De fet serà el quart objecte que passarà a una distància inferior a la Lluna en el que portem d’any. Més informació a watchers.news.

Add a comment

1 febrer 2017

noticia anellsLa sonda Cassini està sobrevolant els anells de Saturn com a acte final de la seva missió (veure la noticia del 25 de novembre 2016). Les imatges obtingudes mostren les seves estructures amb una resolució de només 550 m. Per exemple, a l’anell A es poden observar unes estructures brillants i estretes en forma de hèlix, denominades “propellers”, produïdes per la gravetat de incipients satèl·lits dintre dels anells. Més informació a la NASA.

Add a comment