L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Conferències

Cada dimecres no festiu, d'octubre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. L'entrada és lliure i gratuïta, tot i que l'aforament és limitat. 

Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions de les conferències
ja realitzades a les pàgines exclusives de la web.

 

Dimecres, 24 d'octubre de 2018
MISSIÓ GAIA – ESTAT DE LA MISSIÓ I EL CONTINGUT DEL SEGON ARXIU, per Eduard Masana

Confer 24 octubre310

La missió GAIA compta amb la col·laboració activa de la Universitat de Barcelona. El primer arxiu va  revelar informació de dos milions d'estrelles. El segon arxiu amplia el coneixement a 1.300 milions d'estrelles tant de la nostra galàxia com de galàxies veïnes. També aporta dades d'una altra naturalesa molt interessants.


 

Eduard Masana és investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona, membre del Departament d'Astronomia i Meteorologia i també de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.


Dimecres, 31 d'octubre de 2018
LA MISSIÓ PLATO DE L’ESA: LA CERCA D’EXOPLANETES CONTINÚA, per Gerard Vives

Confer 31 octubre310

Fent un esforç que ajunta equips europeus de molts països, l'Agència Espacial Europea està preparant una missió, PLATO, per a cercar exoplanetes on hi pugui haver vida. Per a fer-ho es llançarà el 2023 o 2024 un satèl·lit equipat amb diverses càmeres i sensors que observaran tots els racons de la Via Láctia, incloent darrere d'estrelles, analitzant les oscil·lacions de cada exoplaneta durant les seves òrbites per a determinar-ne les propietats i veure quin d'ells podria ser habitable.

Gerard Vives és enginyer tècnic en sistemes de telecomunicació a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), enginyer superior en electrònica per la UPC i enginyer superior en telecomunicacions i en Microelectrònica per l‘ENST-École nationale supérieure des télécommunications de Bretagne, Brest (França).


Dimecres, 7 de novembre de 2018
QUAN LES ESTRELLES XOQUEN, per Jordi Isern

Confer 07 noviembre 310

Les explosions de supernova poden tenir un origen gravitatori o termonuclear. El primer cas està relacionat amb l'esgotament del combustible nuclear a les estrelles massives, mentre que el segon ho està en la desestabilització d'una estrella nana blanca en un sistema estel·lar doble. Durant molt de temps s'ha pensat que les col·lisions entre estrelles eren un fenomen excepcional que només es produïa en el centre dels cúmuls globulars o entorn dels forats negres del centre galàctic. Avui dia es pensa que és un fenomen molt més habitual i que les col·lisions de nanes blanques podrien ser responsables d'una part de les explosions termonuclears o, com a mínim, d'algunes de les anomalies químiques que s'han trobat en els meteorits més primitius del Sistema Solar.

Jordi Isern és doctor en física. Va ser director i fundador de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) entre 1999 i 2016. Actualment és professor d'Investigació del CSIC, Institut de Ciències de l'Espai.


Dimecres, 14 de novembre de 2018
SETMANA DE LA CIÈNCIA- POCA BROMA AMB LA FÍSICA QUÀNTICA I RICHARD FEYNMAN: LES CONTRIBUCIONS D’UN GENI, per Francesc Xavier Gimenez

Confer 14 noviembre 310

El físic americà Richard P. Feynman és un dels principals responsables de la comprensió actual del món microscòpic, proporcionada per la física quàntica, la ciència que explica el més petit: les molècules, els àtoms, les partícules que componen els àtoms, i fins i tot la llum. Feynman ens va dir, més clarament que ningú, que no podem visualitzar la matèria, en aquestes dimensions tan petites, per comparació amb el món que veiem amb els nostres ulls. La matèria microscòpica té un comportament dual, barrejant el xoc de boles de billar, amb el moviment de les onades del mar. A més, les partícules i la llum s’entrellacen entre si, permetent aparicions i desaparicions en les distàncies més curtes. Aquest aparent caos és el responsable, per estrany que sembli, del robust aspecte del món que ens envolta. A la xerrada revisarem totes aquestes qüestions, sense matemàtiques i de forma entenedora.

Francesc Xavier Gimenez és professor titular del Departament de Ciència dels Materials i Química Física des del 1993 en la Universitat de Barcelona. Docent en química ambiental i química física de materials, investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha investigat a la Universitat de Perusa (Itàlia), al CNRS de París i a la Universitat de Califòrnia - Berkeley.


Dimecres, 21 de novembre de 2018
LA REVOLUCIÓ DE LA CIÈNCIA AMB EL SEGON CATÀLEG DE DADES DE GAIA, per Mercè Romero

Confer 21 noviembre 310

El segon catàleg de dades de Gaia va ser tot just difós l'abril d'aquest any i en aquests pocs mesos ja han sortit publicats més d'un centenar d'articles fent ús d'aquestes dades. En aquesta xerrada farem un repàs general dels avenços més significatius publicats amb dades de Gaia. Per exemple, el fet que la Via Làctia no està en repòs, que podem predir l'impacte de la galàxia nana de Sagittarius, que el disc de la Via Làctia no és pla, entre altres...
 

Mercè Romero és investigadora de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICC-UB-IEEC) i professora associada de la UB. Està vinculada a la missió Gaia com a membre de l'equip a càrrec de la preparació del catàleg, validant les dades, en particular els paràmetres astrofísics, abans que es publiquin. En l'àmbit de la investigació treballa en la caracterització cinemàtica del disc, i en particular, la detecció i determinació del doblegament del disc de la Galàxia a partir de la velocitat de les estrelles en les parts més externes del disc.


Dimecres, 28 de novembre de 2018
L’UNIVERS QUE NO VEIEM - LABORATORI SUBTERRANI DE CANFRANC, per Carlos Peña

Confer 28 noviembre 310

S'exposarà la història del laboratori i el tipus de física que es fa en ell, com la detecció de col·lisions amb un àtom de neutrins provinents del cosmos o amb partícules de la invisible matèria fosca. També es descriuran a grans trets els experiments que s'estan instal·lant en l'actualitat o altres iniciatives que estan previstes engegar a curt i mig termini.

 

Carlos Peña Garay és llicenciat en química, física i doctor en física per la Universitat de València. Actualment és director del Consorci Laboratori Subterrani de Canfranc, en el departament de Teoria, Bioinformática i Computació. Ha contribuït a comprendre les propietats dels neutrins i la matèria fosca en cosmologia amb la cerca de possibles observacions que conduirien al descobriment dels neutrins menys energètics de l'Univers.