L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Conferències

Cada dimecres no festiu, d'octubre a juny, fem una conferència a la nostra seu de Sabadell. Sempre són a les 8 de vespre. L'entrada és lliure i gratuïta, tot i que l'aforament és limitat. 

Els socis de l'Agrupació disposen de les transcripcions de les conferències
ja realitzades a les pàgines exclusives de la web.

 

Avui a partir de les 20 hores us oferim la conferència en directe en streaming des de l'Auditori de l'Astronòmica.

 

 

Si no ho podeu veure, accediu al canal YouTube de l'Astronòmica per a seguir-ho en directe.

 

La conferència es transmetrà en la llengua en la que ha estat preparada pel conferenciant.

Dimecres, 25 d'abril de 2018, a les 20 h:
ELECTRODINÀMICA QUÀNTICA, CENTENARI DEL NAIXEMENT DE R.P. FEYNMANper Joan Carles Carles

25abril310

Enguany es compleixen cent anys del naixement d'un dels científics més importants del segle XX, el físic americà i premi Nobel R.P. Feynman. La seva figura polièdrica ens portarà a recórrer algunes de les principals fites científiques que van marcar la seva vida: la participació en el projecte Manhattan, el premi Nobel de Física pels seus treballs en electrodinàmica quàntica, les seves famoses «Lectures on Physics», la participació en la comissió Rogers sobre la investigació de l'accident del Challenger, sense oblidar alguns aspectes més personals i divertits de la seva intensa vida.

Joan Carles Carles és enginyer industrial i MBA. Durant la seva carrera professional var ser inspector del Consejo de Seguridad Nuclear. Aficionat als temes de divulgació científica i astronàutica, actualment és assessor en temes econòmics i financers.


Dimecres, 2 de maig de 2018, a les 20 h:
QUÀSARS, LES GALÀXIES MÉS BRILLANTS DE L'UNIVERS, per Núria Torres-Albà

Confer 02 maig

Els quàsars són nuclis de galàxies actives, en els que, a causa de les forces de marea generades per l'acció gravitatòria d'una galàxia veïna, el gas és arrossegat a les zones més properes al forat negre central. A causa de les elevades temperatures del disc d'acreció que es forma al seu voltant, i a processos d'acceleració de partícules, arriben a emetre una gran quantitat d'energia en tot el rang de l'espectre electromagnètic. Començant pel descobriment d'aquests objectes extrems, parlarem de la seva classificació i estructura, i de les seves característiques observacionals des de ràdio fins a raigs gamma.

Núria Torres-Albà és llicenciada en física per la Universitat de Barcelona, màster en astrofísica, física de partícules i cosmologia i actualment està fent el doctorat en astrofísica al ICCUB, Universitat de Barcelona. Els seus principals interessos de recerca estan en el camp dels AGN i l'activitat de formació d'estrelles en galàxies infraroges. Ha col·laborat en grans projectes com el Great Observatory All-sky LIRG Survey o en els telescopis MAGIC a Canàries.


Dimecres, 9 de maig de 2018, a les 20 h:
DE BELLATERRA A MERCURI, desenvolupament de components electrònics específics per missions d’exploració espacialper Philippe Godignon i Xavier Jordà.

Confer 09 maig

L’octubre de 2018 està previst el llançament de dues missions d’exploració de l’Agència Espacial Europea (ESA), una cap al planeta Mercuri (Bepi-Colombo) i l’altra cap al Sol (Solar Orbiter). Ambdues amb un component comú: els díodes de protecció dels pannells solars han estat dissenyats i fabricats pel Grup de Dispositius i Sistemes de Potència (PDS) del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM, CSIC) situat a Bellaterra. En aquesta xerrada s’explicarà el complex procés que hi ha darrera el desenvolupament de components per aplicacions espacials com aquests.

Philippe Godignon és enginyer electrònic i es va doctorar per l'Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1993. Des de 1990 ha estat al grup de Dispositius i Sistemes de Potència del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC on ha desenvolupat la seva recerca sobre el desenvolupament de dispositius electrònics de potència de silici, carbur de silici, nitrur de gal.li i diamant. És coautor de més de 250 publicacions en revistes i congressos i té 12 patents. Actualment és responsable de les activitats de les tecnologies de Wide Band Gap al CNM i treballa també sobre transistors de grafè per a aplicacions ambientals i biomèdiques.

Xavier Jordà és físic i es va doctorar per l'Institut Nacional de Ciències Aplicades (INSA) de Lyon, França, el 1995. Des de 1995 ha estat al grup de Dispositius i Sistemes de Potència del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM) del CSIC, on ha desenvolupat la seva recerca sobre la caracterització electrotèrmica i l’encapsulat de dispositius semiconductors de potència. És autor i coautor de més de 150 treballs d'investigació en revistes i conferències, i té 8 patents. Actualment és el responsable del Grup de Dispositius i Sistemes de Potència i continua treballant sobre l’encapsulat, la gestió tèrmica, la modelització i la caracterització electrotèrmica de dispositius i sistemes semiconductors de potència.


Dimecres, 16 de maig de 2018, a les 20 h:
MISSIONS ESPACIALS EN EL SISTEMA SOLAR: CONEIXEMENT O ENTRETENIMENT?per Noemí Pinilla – Via Skype

Confer 16 maig

Entre 2014 i 2015 es van llançar tres importants missions espacials de la NASA: Rosetta (liderada per l'Agència Espacial Europea), Dawn i New Horizons. Les tres van aconseguir els seus objectius principals, el cometa Churiumov-Gerasimenko i els planetes nans Ceres i Plutó, respectivament. Unes missions importants per avançar en el coneixement sobre els cossos petits del Sistema Solar. També, com no!, sobre els orígens i evolució del Sistema Solar en si mateix, i anant encara més enllà, sobre l'origen de la vida a la Terra. Hem après quelcom d'aquestes missions?

Noemí Pinilla és doctora en ciències físiques per la Universitat de La Laguna (Tenerife). Llicenciada en ciències físiques (astrofísica) i màster en ciències del Cosmos, per la mateixa universitat.

El seu interès científic es centra en la formació dels sistemes planetaris, i en particular en els primers passos en la formació del nostre Sistema Solar, observació i modelatge de la superfície de cossos primitius menors i en la investigació sobre l'origen de la vida a la Terra. La seva trajectòria professional s'inicia com a investigadora post-doctoral a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, Granada. Posteriorment es trasllada als Estats Units, on ha estat investigadora post-doctoral associada al Departament de Ciències Planetàries i de la Terra a la Universitat de Tennessee, Knoxville. Actualment és científica associada en ciències planetàries en l'Institut de l'Espai de Florida, Universitat de Florida Central, Orlando. I a partir d'abril de 2018, vicedirectora científica a l'Observatori d'Arecibo, Puerto Rico.


Dimecres, 23 de maig de 2018, a les 20 h:
CARACTERITZACIÓ D’EXOPLANETES I ASTROBIOLOGIA, per Pilar Montañés.

Confer 23 maig

Durant centenars d'anys, el Sistema Solar i els seus cossos planetaris van ser l'únic exemple en el qual basar els nostres models de formació i evolució de planetes. Amb el descobriment dels exoplanetes ha sorgit una major diversitat de tipus i arquitectures de sistemes. No obstant això, els planetes del Sistema Solar segueixen sent el nostre millor banc de proves per comprendre la física planetària i interpretar les observacions de molt baix senyal dels exoplanetes. Es posarà en context l'estat actual de la recerca dels planetes extra solars mostrant com els nostres planetes veïns són utilitzats com a banc de proves. Es prestarà especial atenció a l'únic planeta conegut fins al present en la nostra galàxia per albergar vida, la Terra, i s'exposaran els enfocaments actuals per a la determinació de possibles biosenyals en exoplanetes detectables des de la nostra distància.

Pilar Montañés és llicenciada en ciències físiques per la Universitat de La Laguna, Tenerife. Va realitzar la seva tesi doctoral en l'Observatori d'Armagh, a Irlanda del Nord, en 2002. Va obtenir el premi Fullard de l'Observatori de Dudley, Nova York, el 2002 per la seva proposta sobre espectroscòpia del costat fosc lunar com a mètode de caracterització de l'atmosfera terrestre. Ha estat investigadora post-doctoral en l'Observatori Solar Big Bear, Califòrnia, i astrònoma de suport de l'Institut d'Astrofísica de Canàries. Investigadora Severo Ochoa entre 2013 i 2016 i en l'actualitat és investigadora contractada pel satèl·lit CHEOPS. Treballa en la detecció i caracterització d'exoplanetes i en l'observació de cossos del Sistema Solar com a banc de dades per a la caracterització d'exoplanetes.


Dimecres, 30 de maig de 2018, a les 20 h:
FORATS NEGRES DE MASSA INTERMÈDIAper Mar Mezcua.

Confer 30 maig

Els forats negres de massa intermèdia es creu que són les llavors a partir de les quals creixen els forats negres súper massius i són necessaris per explicar la seva l'existència quan l'Univers amb prou feines tenia 0,8 bilions d'anys. Aquells forats negres llavor hauríem de detectar-los ara en galàxies properes. S’explicarà què són els forats negres de massa intermèdia, per què són importants, i on podem trobar-los avui dia (p. ex. en galàxies nanes, en cúmuls d'estrelles) i com (p. ex. detectant la descomposició d'una estrella engolida per un forat negre de massa intermèdia o mitjançant ones gravitacionals). 

Mar Mezcua és doctora en ciències naturals amb especialitat en física i astrofísica. Investiga particularment l'astronomia extragalàctica sota diferents longituds d'ones. És experta en observacions en rajos X (Chandra). Per aquests treballs ha estat a Mont-real, Cambridge, Canàries, etc., i actualment exerceix a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya.