Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
7 agost 2022
Observacions de l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) han detectat per primera vegada en longituds d'ona mil·limètriques el centelleig procedent d'una forta explosió causada per la fusió d'una estrella de neutrons amb una altra estrella. Es tracta d'un centelleig de raigs gamma, el més energètic i de menor durada mai observat. Els centelleigs de raigs gamma són les explosions més brillants i energètiques de l'Univers, capaces d'emetre en pocs segons més energia de la que haurà emès el nostre Sol durant tota la seva existència. GRB 211106A pertany a una subclasse de centelleigs coneguts com a centelleigs de raigs gamma de curta durada. Aquestes explosions, que la comunitat científica creu que generen la creació dels elements més pesants de l'Univers com el platí i l'or, són el resultat d'una fusió violenta entre sistemes estel·lars binaris que contenen una estrella de neutrons. Aquestes centelleigs solen durar unes dècimes de segon. L'equip científic va buscar indicis de luminescència residual, en llum mil·limètrica amb el telescopi ALMA, un fenomen causat per la interacció dels dolls amb el gas circumdant. Més informació a l'ÀNIMA.
> Add a comment >28 juliol 2022
L'any 2009 es van descobrir a la Lluna uns pous profunds que, des de llavors, ens hem preguntat si condueixen a coves que podrien fer-se servir com a refugi perquè oferirien certa protecció contra els raigs còsmics, la radiació solar i els micrometeorits. Alguns són probablement tubs de lava col·lapsats. Observacions del Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO) de la NASA i models informàtics han descobert que en alguns hi ha ubicacions ombrejades que sempre ronden uns còmodes 17 graus centígrads, que contrasten molt en comparació a la superfície que s'escalfa fins al voltant de 127 C durant el dia i es refreda a menys 173 C a la nit. Dos dels pous més prominents tenen voladissos visibles que condueixen clarament a coves o buits, i hi ha una forta evidència que el sortint d'un altre també pot conduir a una cova gran. La foto mostra el pou Mare Tranquilitatis que té uns 100 m de profunditat i l'amplada d'un camp de futbol i la temperatura interior del qual oscil·la poc al voltant dels 17 C. Més informació a la NASA.
> Add a comment >
27 juliol 2022
Zeta Ophiuchi és una estrella amb un passat complicat ja que probablement va ser expulsada del seu lloc de naixement per una poderosa explosió estel·lar. Ubicada a uns 440 anys llum de la Terra, Zeta Ophiuchi és una estrella calenta, 20 vegades més massiva que el Sol. Observacions anteriors han proporcionat evidència de que Zeta Ophiuchi va estar una vegada en òrbita propera amb una altra estrella abans de ser expulsada a uns 160.000 km per hora quan aquesta companya va ser destruïda en una explosió de supernova fa més d’un milió d’anys. Les dades infraroges publicades anteriorment del Telescopi Espacial Spitzer, ara retirat de la NASA, que es veuen en aquesta nova imatge composta, revelen una espectacular ona de xoc (vermella i verda) que es va formar quan la matèria es va allunyar de la superfície de l'estrella i es va estavellar contra el gas al seu camí. Les dades del Chandra mostren una bombolla d'emissió de raigs X (blau) ubicada al voltant de l'estrella, produïda per gas que ha estat escalfat pels efectes de l'onada de xoc a desenes de milions de graus. Més informació al Chandra.
> Add a comment >
19 juliol 2022
Un equip internacional amb àmplia experiència, reconegut per refutar diversos descobriments de forats negres, ha descobert ara un forat negre inactiu de massa estel·lar al Gran Núvol de Magalhães. Els forats negres de massa estel·lar es formen quan les estrelles massives arriben al final de les seves vides i col·lapsen sota la seva pròpia gravetat. En un sistema binari, aquest procés deixa un forat negre en òrbita al voltant de l'altra estrella. El forat negre està "inactiu" si no emet alts nivells de radiació de raigs X. Se suposa que són molt comuns però, fins ara, gairebé no s'han trobat perquè són particularment difícils de detectar ja que no interactuen gaire amb el seu entorn. Aquest forat negre, anomenat VFTS 243, té almenys nou vegades la massa del nostre Sol i orbita una estrella blava calenta que pesa 25 vegades la massa del Sol. Per trobar-lo s'han examinat gairebé mil estrelles massives a la nebulosa de la Taràntula del Gran Núvol de Magalhäes. Els forats negres es formen quan una estrella moribunda col·lapsa, i recentment s'ha suggerit que hi ha estrelles de “col·lapse directe”, és a dir, que no produeixen cap explosió de supernova. Sembla clar que VFTS 243 es va formar per col·lapse directe. Més informació a l'ESO.
> Add a comment >16 juliol 2022
Un micrometeor va danyar el Telescopi Espacial James Webb entre el 22 i el 24 de maig. En contra del que s'esperava al principi, l'impacte va causar molt més mal del que s'esperava i tindrà un impacte durador en les observacions del telescopi. Per contra, altres impactes de micrometeors durant els primers sis mesos de funcionament del telescopi han tingut un efecte insignificant. La foto mostra imatges infraroges dels miralls del telescopi abans del llançament (esquerra) i després de l'impacte (dreta). El segment C3, a la part inferior dreta, va ser el danyat. El segment C3 tenia un error del front d'ona de 56 nanòmetres, semblant al dels altres 17 segments; després de l'impacte l'error del front d'ona va pujar a 258 nm. Els enginyers del telescopi, canviant la posició i curvatura del segment, ho van poder reduir a 178 nm. Al final, l’impacte ha augmentat l’error associat a tot el mirall a aproximadament 59 nm. Mentrestant, la NASA considera opcions per evitar més danys, com apuntar la nau espacial en certes direccions per minimitzar les possibilitats d'impacte, per exemple, mirant el mirall en direcció oposada a la direcció de viatge. Més informació a la NASA.
> Add a comment >12 juliol 2022
En una conferència de premsa s’han publicat les primeres fotos i dades del telescopi James Webb. Una és la imatge infraroja més profunda i nítida de l'Univers llunyà al cúmul de galàxies SMACS 0723 que inclou els objectes més tènues mai observats a l'infraroig. Un altre és l’espectre de llum sobre la composició d’una atmosfera planetària a 1.150 anys llum de distància que mostra el senyal inconfusible de l’aigua. En tercer lloc, detalls de la nebulosa planetària de l'Anell del Sud que abans estaven ocults, entre els quals la segona estrella d'aquesta nebulosa, juntament amb les estructures de gas que les envolten. En quart lloc, una imatge del quintet de Stephan amb els fluxos impulsats per un forat negre amb un nivell de detall mai vist abans. I, finalment, una imatge d'un detall de la nebulosa Carinae que mostra les fases més primerenques i ràpides de la formació estel·lar. Aquests són alguns dels detalls del projecte científic del telescopi, del què aquestes imatges són els primers avenços. Més informació a la NASA.
> Add a comment >7 juliol 2022
En les darreres dues dècades s'ha produït una explosió en la detecció de galàxies nanes febles al Grup Local. Però, malgrat això, el nombre encara no es troba en concordança amb les prediccions teòriques, que apunten a un nombre molt superior d'aquest tipus de galàxies. Ara, una inusual galàxia ultradèbil ha estat descoberta a la rodalia d'Andromeda i la seva troballa obre la possibilitat que el problema d'aquestes galàxies satèl·lit “perdudes” es degui a les limitacions en la capacitat de detecció dels instruments disponibles avui dia. La galàxia es denomina Pegasus V i les seves estrelles es van formar molt aviat a la història de l'Univers. Es va descobrir quan l'astrònom aficionat Giuseppe Donatiello va trobar, a simple vista, una “taca” interessant a les vores de la galàxia Andròmeda. Aquestes galàxies han passat desapercebudes per als algorismes de cerca automàtica a causa de la seva distància i baixa densitat estel·lar. Observacions amb el Gemini North van revelar estrelles velles i febles a la recent trobada galàxia i van mostrar que sembla que son extremadament deficients en elements més pesats que l'hidrogen i l'heli, de manera que és molt antiga; de fet, probablement és un fòssil de les primeres galàxies de l'Univers. Més informació a l'IAA.
> Add a comment >4 juliol 2022
Un equip de recerca encapçalat per Tsuyoshi Tokuoka, de la Universitat Waseda, Japó, ha detectat indicis de rotació en una galàxia que va existir a l'Univers primitiu, a només 500 milions d'anys després del Big Bang. Es tracta, de lluny, de la galàxia més jove amb indicis de moviment giratori que s'hagi observat. El fet que tingui una velocitat de rotació de només 50 quilòmetres per segon, comparats amb els 220 quilòmetres per segon de la Via Làctia, demostra que la galàxia està començant a desenvolupar el seu moviment giratori. L'estudi s'ha realitzat a la galàxia MACS1149-JD1 a través de l'observatori ALMA observant-ne les emissions desplaçades cap al vermell. Les galàxies comencen a formar-se mitjançant l'acumulació de gas; amb el temps, la regió de formació estel·lar es desplaça des del centre cap a fora i sorgeix un disc galàctic. A mesura que es van formant més estrelles, les nounades sorgeixen al disc mentre que les més antigues es queden a la zona central. L'equip va aconseguir calcular petites diferències en el desplaçament al vermell entre diferents regions de la galàxia i va demostrar que JD1 compleix els criteris per ser una galàxia giratòria. La galàxia té només 3.000 anys llum de diàmetre. Més informació a l'ALMA.
> Add a comment >28 juny 2022
A finals de l’any passat es va descobrir la resta d’un coet, d’origen desconegut, que es dirigia cap a la Lluna. L'impacte del coet a la superfície lunar va tenir lloc el 4 de març del 2022. Ara, el Lunar Reconnaissance Orbiter de la NASA ha fotografiat el cràter resultant. Sorprenentment, el cràter és, en realitat, doble, un cràter oriental de 18 metres de diàmetre, superposat a un cràter occidental de 16 metres de diàmetre. El doble cràter és inesperat i pot indicar que el cos del coet tenia grans masses a cada extrem. En general, un coet gastat té una massa concentrada a l'extrem del motor; la resta del coet consisteix principalment en un tanc de combustible buit. Com que l'origen del coet continua sent incert, la doble naturalesa del cràter pot indicar-ne la identitat. El cràter es troba al Mare Orientale, a la cara oculta de la Lluna. Cap altre impacte d'un coet a la Lluna va crear cràters dobles. Els quatre cràters dels Apol·los 13, 14, 15 i 17 eren substancialment més grans, uns 35 m, i més irregulars. Més informació a la NASA.
> Add a comment >24 juny 2022
Un equip internacional de recerca ha descobert, amb dades del telescopi ALMA, un disc d‘acreció massiu amb dos braços en espiral al voltant d’una protoestrella de 32 masses solars al centre galàctic. El disc té un diàmetre de 4.000 UA i envolta una estrella de tipus O en formació. El disc podria haver estat pertorbat per un objecte que, en passar molt a prop, provocaria la formació dels braços en espiral. La troballa demostra que el procés de formació d'estrelles massives podria ser similar al d'estrelles de massa menor mitjançant la interacció de discos d'acreció i trobades properes. Els discos d'acreció, també coneguts com a discos protoestel·lars, són components fonamentals dels processos de formació estel·lar perquè alimenten constantment les protoestrelles amb el gas present a l'entorn. A les darreres dècades s'han estudiat diferents discos d'acreció al voltant de protoestrelles de baixa massa i similars al Sol. En el cas de les protoestrelles massives encara no queda clar si els discos d'acreció van exercir alguna funció en la seva formació. L’equip va detectar un objecte d’unes tres masses solars a prop de 8.000 UA del disc. Les anàlisis matemàtiques demostren que és possible que aquest objecte fregués el disc fa més de 10.000 anys produint els braços en espiral. Més informació al ALMA.
> Add a comment >