L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

8 juliol 2017

A través de la gran resolució, en radio, del National Science Foundation’s Very Long Baseline Array (VLBA), s’ha descobert, per primera vegada, un moviment orbital en una parella de superforats negres a la galàxia 0402+379, a 750 milions d’anys llum. La massa combinada dels dos forats negres és de 15.000 milions de vegades la del Sol, i s’estima que estan separats solament per uns 24 anys llum, extremadament a prop per a un sistema com aquest. La presència d’un sistema binari de forats negres indica que la galàxia es va formar per la unió de dues galàxies en el passat. Segurament els dos forats s’uniran en el futur, produint un esclat d’ones gravitacionals. Els primers càlculs sobre el període de la parella indiquen uns 30.000 anys. Més informació al National Radio Astronomy Observatory.

Add a comment

26 juny 2017

L’any 2006 es va descobrir l’estrella nana blanca WD 1202-024, a 2.700 anys llum de distància. Es va veure que era variable i que la seva variació era deguda a la presència d’una estrella nana marron. Aquest parell d’estrelles es extremadament rar. La separació entre les dues és de només 310.000 km, menys que la distància entre la Terra i la Lluna. A aquesta distància la gravetat de la nana blanca es extremadament intensa fent que l’estrella companya orbiti en només 71 minuts. L’estrella nana blanca té una massa similar a la del Sol i es molt petita, amb un diàmetre similar al de la Terra, i es molt calenta amb una temperatura d’uns 22.000 graus Celsius. En canvi la nana marron té una massa 67 vegades la de Júpiter, un diàmetre similar al d’aquest planeta i és molt freda. La nana marron és molt mes gran que la nana blanca, però és impossible de veure. Es creu que l’estrella que ara s’ha convertit en nana blanca va engolí l’estrella nana marron durant la fase de gegant roja, i que va sobreviure a causa de la poca densitat dels gasos. Sembla que les dues estrelles s’uniran dintre d’uns 250 milions d’anys, convertint-se en una supernova del tipus 1a. Més informació a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).

Add a comment

13 juny 2017

Dos equips d’astrònoms, codirigits per Rafael Martín-Doménech, del Centro de Astrobiología, Madrid, fent servir ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), a Xile, han detectat isocianat de metil —una molècula orgànica complexa prebiòtica— al sistema estel•lar múltiple IRAS 16293-2422, una estrella del tipus solar. Es tracta d’un compost químic bàsic per a la vida. És la primera vegada que es detecta aquesta molècula prebiòtica en protoestrelles de tipus solar. Després de descobrir sucres en aquestes estrelles, ara s’ha trobat isocianat de metil que està implicat en la síntesi de pèptids i aminoàcids, que, en forma de proteïnes, són la base biològica per a la vida tal i com la coneixem. IRAS 16293-2422 és un sistema múltiple d’estrelles molt joves que es troben a uns 400 anys llum de distancia, a la regió de Rho Ophiuchi. Més informació a l’ESO.

Add a comment

9 juny 2017
El Telescopi Hubble ha mesurat l’efecte de lent gravitacional produït por una nana blanca, de manera semblant al que va passar el 1919, quan el Sol va corbar els raigs de llum de les estrelles al voltant d’un eclipsi total de Sol. La nana blanca Stein 2051B va passar per davant d’una estrella, podent el Hubble mesurar amb gran precisió la deflexió de la seva llum, mil vegades menor que la deflexió mesurada per Eddington en ocasió de l’eclipsi de Sol. Aquesta mesura confirma exactament la relació teòrica de massa-radi de l’estrella nana blanca, confirmant els nostres models sobre les estrelles d’aquest tipus. Stein 2051B és una nana blanca situada a 17 anys llum de distància que el març de 2014 va passar just per davant d’una estrella situada a 5.000 anys llum, produint un desviament de la seva llum de 2 mil•lèsimes de segon d’arc. Stein 2051B té el 68 por cent de la massa solar i una edat de 2.700 milions d’anys. Més informació a Science.

Add a comment

2 juny 2017

noticia ones3L’observatori LIGO ha anunciat la tercera detecció d’ones gravitacionals en només 18 mesos. El dia 4 de gener de 2017 dos forats negres situats a tres mil milions d’anys llum varen col•lidir. Els càlculs indiquen que els dos forats negres tenien masses de 19 i 32 vegades la massa del Sol, produint un nou forat negre de 49 vegades la massa del Sol. La col•lisió va radiar dues masses solars en energia. Les masses inicials dels forats negres els situen dintre de una «nova» població de forats negres, que era desconeguda abans de la primera detecció del LIGO. Més informació a LIGO.

Add a comment

26 maig 2017

noticia jupiter3Els primers resultats de la sonda Juno, que està estudiant Júpiter, ens mostren un planeta més complex, més intens i més turbulent. Per exemple, els seus pols estan solcats per multitud de ciclons de la mida de la Terra, dels que desconeixem el seu origen i la seva estabilitat. Un altre detall que sorprèn és que les boires d’amoníac són extremadament variables i penetren milers de quilòmetres cap a l’interior; a les bandes equatorials són molt profundes, i en altres latituds desenvolupen altres estructures. El camp magnètic és extremadament colossal, deu vegades superior al terrestre, i irregular en la seva forma, ja que en algunes zones és molt fort i en altres és més feble. Aquesta distribució irregular indica que es deu generar molt més a prop de la superfície del que es creia fins ara. Aquestes dades provenen del primer pas a prop de la superfície del planeta, a només 4.200 km, que es va realitzar el 27 de agost passat, i que ara s’han publicat a Science. Més informació a la NASA.

Add a comment

24 maig 2017

noticia cygnus aLa galàxia Cygnus A fou descoberta com a radiogalàxia el 1939 por Gote Reber. El Very Large Array (VLA) ha observat la galàxia entre els anys 2015 i 2016, mostrant l’aparició d’un nou objecte que no era visible en les darreres observacions del VLA realitzades l’any 1996. Tot i això, imatges en infraroig del Hubble i del Keck mostren un objecte en la mateixa localització dels anys 1994 i 2002 que es va atribuir a un dens cúmul d’estrelles. Ara les observacions del VLA han obligat a replantejar-se aquest anàlisi. Basant-se en les noves característiques es creu que pot ser o bé una supernova o bé l’acció d’un segon forat negre supermassiu proper al que existeix al centre de la galàxia. L’opció d’un segon forat negre és la més probable, ja que la lluminositat i la durada de l’objecte no concorden amb cap dels tipus coneguts de supernoves. Més informació al NRAO.

Add a comment

21 maig 2017

noticia mapa universEl mapa ha estat creat per científics de l’Sloan Digital Sky Survey (SDSS) que han mesurat la posició de 147.000 quàsars que són al voltant de forats negres a les galàxies més distants. La llum que ens arriba d’aquests objectes ve de quan l’Univers només tenia entre 3.000 i 7.000 milions d’anys. El mapa confirma el model estàndard de l’Univers basat en la Teoria General de la Relativitat confeccionat als darrers 20 anys, que inclou a la energia fosca com a responsable de l’acceleració de l’expansió de l’Univers. El model, per tant, ens diu com actua la gravetat, però ignorem moltes cosses, entre elles qué és exactament l’energia fosca. Més informació a la Universitat de Portsmouth.

Add a comment

12 maig 2017

noticia atmosfera prinitivaUn estudi combinant observacions del telescopi Hubble i del telescopi Spitzer ha establert que l’exoplaneta HAT-P-26b té una atmosfera primitiva composta casi exclusivament per hidrogen i heli. L’estrella a que pertany HAT-P-26b està localitzada a 437 anys llum i té una edat dues vegades més llarga que la del Sol. Els anàlisis d’aquest planeta són els més detallats que s’han fet amb un «Neptú calent», és a dir, un planeta de la mida de Neptú que està molt a prop de l’estrella. Els anàlisis han mostrat que l’atmosfera està lliure de núvols i que té bastant d’aigua, encara que el planeta no és un planeta aquós. La metalicitat d’HAT-P-26b és de 4,8, molt pròxima a la de Júpiter i molt per sota de la d’Urà i Neptú que estan al voltant de la 100. Això demostra que està composta bàsicament per hidrogen i heli. Més informació a Spitzer.  

Add a comment

2 maig 2017

noticia cassiniLa sonda Cassini de la NASA ha començat l’última etapa de la seva extensa vida. A partir del 22 d’abril, després del seu darrer pas a prop del satèl•lit Titan, l’òrbita de la sonda passa entre els anells y la superfície del planeta. Recorrerà 22 òrbites, amb un període de 6,5 dies, fins el dia 15 de setembre. Aleshores s’endinsarà fins l’atmosfera de Saturn i desapareixerà. El primer pas va tenir lloc el dia 27 d’abril, quan va passar a 3.000 km de Saturn (en la zona on l’atmosfera té una pressió d’1 bar) i a 300 km del límit més intern dels anells. A la pàgina web de Cassini es troba una gran quantitat d’informació. AQUI.

Add a comment