L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

27 abril 2016

noticia makemakeMakemake és un planeta nan descobert l’any 2005. Observacions de 2015 han mostrat l’existència d’un satèl·lit al seu voltant, denominat MK2. La seva òrbita està tant a prop del planeta nan que, la major part del temps, es confon amb la lluminositat de Makemake. És més petit i segurament més fosc que el planeta nan. Makemake té 1.434 km de diàmetre i MK2 en sembla tenir només 161 km. Més informació a Hubble.

Add a comment

12 abril 2016

noticia foratsnegresObservacions de ràdio, obtingudes per investigadors de l’University of Cap Town i de l’University of the Western Cape, a Sud-àfrica, han mostrat que una sèrie de forats negres supermassius, en una regió molt distant de l’Univers, giren tots en el mateix sentit. Els forats negres no poden intercanviar informació a una escala tant gran, i això vol dir que la alineació dels seus girs deu haver passat durant la formació de les galàxies. Podria ser deguda a les fluctuacions de massa primordials a l’Univers més primitiu, quan es van formar les estructures a gran escala. Un fenomen inesperat no previst que les teories sobre la formació de l’Univers hauran d’explicar. Més informació a la Royal Astronomical Society.
 

Add a comment

4 abril 2016

noticia pulsarEl telescopi espacial XMM-Newton de l’ESA ha trobat per primera vegada el que semblen ser les petjades d’un púlsar a la galàxia d’Andròmeda. Els sistemes binaris que porten estrelles de neutrons són bastant comuns en la nostra galàxia, però mai s’havien detectat senyals regulars de l’existència d’aquesta combinació a Andròmeda. L’estrella gira cada 1,2 segons i sembla estar alimentant-se d’una altra estrella veïna que orbita al seu voltant cada 1,3 dies. La naturalesa exacta del sistema segueix sense estar clara i seran necessàries noves observacions. Es podria tractar d’un peculiar púlsar binari de raigs X de massa reduïda, en el que l’estrella acompanyant és menys massiva que el nostre Sol, o bé d’un sistema binari de massa intermèdia amb una estrella acompanyant d’aproximadament dues masses solars. Més informació a l'ESA.

Add a comment

31 març 2016

noticia protoplanetaAquesta imatge del radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) mostra, amb el detall més gran obtingut fins ara, el disc de formació de planetes que hi ha al voltant de la estrella de tipus solar TW Hydrae. Hi ha una prometedora esquerda a la mateixa distància de l’estrella a la que es troba la Terra del Sol, la qual podria significar que està començant a néixer un planeta semblant a la Terra. TW Hydrae es troba a nomes uns 175 anys llum de distància i és molt jove, uns 10 milions d’anys. A més la veiem de cara, la qual cosa ofereix als astrònoms una vista poc habitual i sense distorsions dels discos protoplanetaris que hi ha al voltant de l’estrella. En aquesta imatge hi ha altres zones amb pronunciades esquerdes que es troben a distàncies similars a las que es troben del Sol els planetes Urà i Plutó. Més informació a l'ESO.

Add a comment

26 març 2016

noticia supernova5El primer flash d’una explosió de supernova s’ha aconseguit seguir per primera vegada en llum visible a través d’imatges del telescopi Kepler de la NASA. Quan una estrella explota com una supernova de tipus II, el primer contacte de l’ona de xoc amb la superfície de l’estrella és molt breu, només 20 minuts, amb una gran explosió de llum. Després l’estrella augmenta la seva magnitud fins assolir la màxima lluentor uns dies més tard. Per això la captació de l’ona de xoc en òptica no s’havia aconseguit fins ara. El Kepler ha fotografiat cada 30 minuts, durant tres anys, 500 galàxies distants i ha pogut registrar dues d’aquestes ones de xoc. Es tracta de les supernoves KSN 2011a i KSN 2011d. La primera té un diàmetre 300 vegades el solar i està situada a 700 milions d'anys llum; la segona té un diàmetre de 500 vegades el del Sol i està a 1.200 milions d’anys llum. Més informació a Kepler.

Add a comment

23 març 2016

noticia cometesDos cometes que passen a prop de la Terra tenen una òrbita tan semblant que podrien ser deguts a la divisió d’un sol cometa en el passat. El cometa P/2016 BA14 fou descobert el 22 de gener de 2016. Es va creure que era un asteroide però després s’ha vist que té una petita cua; per tant és un cometa. La sorpresa va venir al veure que té una òrbita molt semblant a la del cometa 252P/LINEAR, descobert l’any 2000. Segurament els dos cometes van ser un de sol en el passat. La mida del cometa P/2016 BA14 és la meitat del 252P/LINEAR que té uns 230 m. La màxima proximitat a la Terra de 252P/LINEAR va ser el 21 de març a 5,2 milions de km, i el P/2016 BA14 ho va fer al dia següent a 3,5 milions de km. Tot i la seva proximitat només son visibles a través de grans telescopis a causa de la seva escassa magnitud. Més informació al JPL.

Add a comment

20 març 2016

noticia radiacion cosmicaUna anàlisis de les dades de l’observatori High Energy Stereoscopic System (H.E.S.S.) a Namíbia ha demostrat que la font més intensa de raigs còsmics es troba al centre de la nostra galàxia. S’ha vist que el supermassiu forat negre al centre de la galàxia accelera les partícules dels raigs còsmics fins a energies cent vegades més potents que les aconseguides pel més gran accelerador del CERN. Fins ara la procedència dels raigs còsmics era desconeguda ja que són contínuament desviats pels camps magnètics. Afortunadament els raigs interaccionen amb les partícules properes a les seves fonts i produeixen raigs gamma, i aquests sí que es poden seguir fins als seus orígens. Això ha permès observar la procedència de raigs còsmics que venen de romanents de supernova i ara ha permès mesurar, en els últims tres anys, una forta emissió de raigs gamma al voltant del centre galàctic. Més informació a la University of the Witwatersrand.

Add a comment

17 març 2016

noticia ceres5Observacions fetes amb l’espectrògraf HARPS, instal·lat a l’Observatori La Silla, d’ESO (Xile), han revelat canvis inesperats als punts brillants del planeta nan Ceres. El més prominent d’aquests punts lluminosos es troba dins del cràter Occator i suggereix que Ceres pot ser un mon molt més actiu que la majoria dels seus asteroides veïns. Un estudi molt acurat de la seva llum, efectuat als mesos de juliol i agost de 2015, mostra no solament els canvis que se suposa es deuen donar al girar, sinó que, a més, els punts brillen durant el dia i mostren altres variacions. Aquestes observacions suggereixen que el material dels punts és volàtil i s’evapora al càlid resplendor de la llum solar. Més informació a ESO.

Add a comment

17 març 2016

noticia forat negre3S’han observat violentes erupcions vermelles que duren solament alguns segons en el forat negre V404 Cygni. El mes de juny de 2015 el forat negre va brillar durant dues setmanes en el moment de devorar material procedent de la seva estrella veïna. V404 Cygni, situat a 7.800 anys llum de la Terra, va ser el primer forat negre identificat amb seguritat a la nostra galàxia. Un estudi dirigit per l’University of Southampton mostra que el forat negre emet brillants erupcions de color vermell, que duren fraccions de segon, quan emet material que no pot entrar dins del forat. L’origen d’aquests raigs és desconegut, però es creu que intervenen violents camps magnètics. Més informació a University of Southampton.

Add a comment

13 març 2016

noticia exomarsEl dia 14 de març, a las 9:31 TU, l’ESA llançarà cap a Mart la sonda ExoMars. L’objectiu principal és estudiar el passat humit de Mart i la possibilitat que hi hagués vida a la superfície del planeta. La sonda està composta per dues parts, un orbitador el TGO (Trace Gas Orbiter) i el mòdul de descens Schiaparelli, el més gran enviat fins ara per l'ESA amb una massa de 3.700 kg. El llançament es podrà seguir en directe a partir de les 8:31 TU. http://www.esa.int/Our_Activities/Space_Science/ExoMars/Watch_ExoMars_launch
Més informació a l'ESA.

 

Add a comment