L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

23 juliol 2016

noticia materia fosca 3A la International Dark Matter Conference (IDM 2016) celebrada a Sheffield, UK, s’ha presentat el resultat de las darreres observacions fetes per l’instrument Large Underground Xenon (LUX), el més sensible actualment per a detectar la matèria fosca. El detector opera des de fa 20 mesos i ara s’han comunicat els resultats de la campanya d’octubre 2015 a maig 2016. Totes les observacions han estat completament negatives. Els científics han conclòs que si alguna partícula de la matèria fosca interaccionés amb el xenó hauria estat detectada. Això elimina alguns models de la matèria fosca i dona claus per a crear noves generacions de detectors de matèria fosca. Més informació a LUX.

Add a comment

17 juliol 2016

noticia nieveEl conjunt d’antenes ALMA (Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array) ha realitzat la primera observació en la qual s’aconsegueix resoldre una línia de neu d’aigua dins d’un disc protoplanetari. En les estrelles semblants al Sol aquesta línia, en la que el gas d’aigua passa a formar una pàtina de gel a sobre de grans de pols i altres partícules, està al voltant de 3 UA. Però a V883 Orionis un augment de la seva lluminositat ha empès la línia de neu d’aigua a una distància d’unes 40 UA. Els planetes rocosos, com ara la Terra, es formen a l’interior d’aquesta línia de neu d’aigua. Més informació a l'ESO.

Add a comment

12 juliol 2016

noticia radiacio cosmica2Una explosió de supernova implica l’extinció de la vida d’una estrella, però és una font de vida per el Cosmos. Per una banda inunda els seus voltants de nova matèria, de nous elements químics, per a formar nous sistemes planetaris i, d’altra banda, inunda l’espai d’una forta pluja de radiació còsmica. Segons un article publicat a The Astrophysical Journal Letters, dues supernoves que van explotar a només 300 anys llum de la Terra pogueren tenir un notable efecte en les criatures de la Terra i també en la seva atmosfera. Les dues supernoves van explotar, la primera fa entre 6,5 i 8,7 milions d’anys i la segona fa entre 1,7 i 3,2 milions d’anys. En ambos casos tots els animals terrestres i els marins que viuen prop de la superfície van estar exposats a dosis de radiació extremes durant un any. També es creu que hi va haver un canvi climàtic produït per un excés de raigs còsmics. Això va produir un augment notable de càncers i de processos de mutació genètica, que units als canvis climàtics, pogueren accelerar els processos d’evolució. Més informació AQUÍ.

Add a comment

9 juliol 2016

noticia planeta4Amb l’instrument SPHERE, instal·lat al Very Large Telescope de l'ESO, s’ha obtingut aquesta imatge d’un planeta que té una òrbita molt amplia dintre d’un sistema triple d’estrelles. Se suposa que l’òrbita hauria de ser inestable però d’alguna manera roman. Aquesta inesperada observació suggereix que aquest tipus de sistemes poden ser més comuns del que és pensava. L’òrbita de HD 131399Ab al voltant de la més brillant de les tres estrelles és la més gran, amb un període de 550 anys, descoberta fins ara dintre d’un sistema estel·lar múltiple. Situat a uns 320 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Centaurus, té uns 16 milions d’anys de edat, essent un dels exoplanetes més joves. Amb una temperatura d’uns 580 graus centígrads i una massa estimada de quatre masses de Júpiter, és també un dels exoplanetes més freds i menys massius captats amb imatge directa. Més informació a l'ESO.

Add a comment

7 juliol 2016

noticia radiotelescopiL’Acadèmia de Ciències de Xina ha inaugurat un radiotelescopi de 500 m de diàmetre a la província de Guizhou. Es tracta de l’instrument Five-hundred-meter Aperture Spherical Telescope (FAST) que és molt semblant al radiotelescopi d’Arecibo a Puerto Rico. La denominació és una mica incorrecta ja que l’obertura del telescopi no és de 500 m, actualment només està controlat en temps real un diàmetre de 300 m. Per tant el diàmetre es similar a l’instrument d’Arecibo, però la millora de la tecnologia fa que sigui molt més potent. Més informació al FAST.

Add a comment

6 juliol 2016

noticia titaUna simulació duta a terme per científics de la Universitat Cornell ha revelat que la superfície de Tità podria tenir condicions prebiòtiques. Les dades experimentals i les observacions indiquen que el cianur d’hidrogen, la molècula basada en hidrogen més comuna a l’atmosfera de Tità, pot formar polímers quan s’acumula a la superfície. Les propietats electròniques i estructurals d’aquests polímers serien propícies a la formació d’una sopa prebiòtica en condicions criogèniques. En cas de confirmar-se, aquest descobriment estendria la zona d’habilitat estel·lar molt més enllà de la regió on es pot trobar aigua en estat líquid. Més informació AQUÍ.

Add a comment

5 juliol 2016

noticia juno 1Desprès de cinc anys de viatge la sonda Juno ha entrat en l’òrbita prevista al voltant de Júpiter. La confirmació de la maniobra fou rebuda a les 15 h 53 m TU del dia 4 de juliol. Segons l’administrador de la NASA Charlie Golden, la sonda es dedicarà a investigar els cinturons de radiació de Júpiter per tal de derminar no solament com és l’interior del planeta sinó com es va formar i com ha evolucionat el Sistema solar. La sonda funciona perfectament i el període de recollida de dades científiques començarà el mes de octubre. Més informació a la NASA.

Add a comment

27 juny 2016

noticia neptuFotos obtingudes pel Hubble el 16 de maig d’aquest any han confirmat la presència d’un vòrtex fosc a l’atmosfera de Neptú. Es tracta d’una estructura molt semblant a les observades durant el vol del Voyager 2 l’any 1989 y pel Hubble l’any 1994. Són unes estructures d’altes pressions acompanyades per unes taques brillants. Els vòrtexs es comporten com una mena de «muntanyes» gasoses que provoquen uns núvols «orogràfics» que s’esdevenen en gel de metà brillant. D’ençà de 2015 s’han observat en diversos observatoris terrestres núvols brillants que segurament deuen estar associats a vòrtexs foscos no visibles ja que solament son observables amb filtres blaus i nomes el Hubble té la resolució suficient per veure-los a Neptú. Més informació a Hubble.

Add a comment

27 juny 2016

noticia junoLa sonda Juno de la NASA, llençada el dia 5 d’agost de 2011, després de cinc anys de viatge està completant la seva aproximació al planeta Júpiter on entrarà en òrbita el dia 4 de juliol. Aquest dia la sonda posarà en marxa durant 35 minuts el seu coet motor per a situar-se en una òrbita polar al voltant del planeta. La sonda estudiarà la composició de Júpiter, el seu camp gravitatori, el camp magnètic i la magnetosfera polar. Intentarà ajudar a comprendre millor com es va formar el planeta, si té un nucli sòlid al seu centre, l’abundància d’aigua a la seva atmosfera i la distribució dels seus vents. Porta una càmera que prendrà les millors imatges dels núvols del gegant a distancies molt més properes que les sondes anteriors i en especial de les zones polars prop de las quals sobrevolarà a distancies molt properes. Més informació a la NASA.

Add a comment

20160615SegonaOnaGravitatoria16 de juny de 2016

Ahir, 15 de juny, els responsables del projecte LIGO van anunciar la detecció de GW151226, el segon flaix confirmat de radiació gravitatòria després de GW150914, la històrica primera detecció registrada fa mesos. Va ser detectat simultàniament per les dues instal·lacions de LIGO que hi ha a Washington i a Louisiana (EUA).
El sistema emissor de radiació gravitacional que s'ha detectat consisteix en la fusió de dos forats negres amb masses inicials d’unes 14 i 8 masses solars amb un desplaçament cap el vermell del voltant de 0,09, cosa que vol dir, si és correcte, que la radiació ha trigat uns 1,4 mil milions d’anys en arribar-nos. A mesura que LIGO continuï funcionant (la seva sensibilitat augmenta amb el temps) i que, en els anys vinents, es disposi en línia d’altres detectors de radiació gravitacional, aquesta nova visió del cel canviarà, sense dubte, la comprensió que tenim de l’Univers. Més informació a LIGO.

Add a comment