L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

24 agost 2016

noticia pes pesantLa majoria de les estrelles que poblaven l'Univers primerenc eren enormes estructures compostes d'hidrogen i heli en estat pur. Tenien centenars de masses solars i duraven molt poc temps abans d'explotar en forma de supernoves. La contaminació del gas interestel·lar per elements pesants fa que ja no es puguin formar estrelles tan grans, mentre que les seves «parents» properes són molt poc comunes. Uns investigadors n'han descobert un exemple extremadament rar situat al núvol molecular G11.92-0.61, a uns 11.000 anys llum de distància. L'estrella va ser batejada com a G11.92-0.61 MM1. Més informació AQUÍ.

Add a comment

19 agost 2016

noticia oxigenAstrònoms de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles han aconseguit mesurar per primera vegada amb precisió la quantitat d'oxigen en una galàxia llunyana coneguda com a COSMOS-1908. Van utilitzar l'espectròmetre MOSFIRE del telescopi Keck I per a esbrinar que la galàxia conté proporcionalment una cinquena part de l'oxigen que hi ha al Sol. L'article d'Astrophysical Journal Letters destaca que COSMOS-1908 és la galàxia amb oxigen més llunyana que s'ha observat fins ara. Conté 1.000 milions d'estrelles, cent vegades menys que la Via Làctia. Més informació AQUÍ.

Add a comment

16 agost 2016

noticia enfocamentEls nous plantejaments ideats per un equip d'investigadors que treballa amb dades acumulades durant més de sis anys pel telescopi espacial de rajos gamma Fermi podrien revelar la naturalesa de la misteriosa matèria fosca. Els científics van buscar axions, van estudiar la radiació gamma emesa per una gran galàxia satèl·lit de la Via Làctia i van analitzar la tènue fulgor de rajos gamma que abasta tot el firmament. Més informació AQUÍ.

 

Add a comment

8 agost 2016

noticia cernEls investigadors del CERN van anunciar divendres, dia 5, que s'havia esvaït l'esperança de descobrir una nova partícula no prevista pel model estàndard. Els indicis proporcionats per experiments independents a l'LHC, l'ATLAS i el CMS —un excés de difotons amb una energia combinada de 750 GeV— van resultar ser una simple anomalia estadística. Més informació AQUÍ.

Add a comment

1 agost 2016
   
noticia nasaEl passat 29 de juliol els enginyers de la NASA van dur a terme una prova de desenvolupament del motor RS-25 núm. 0528 per a obtenir dades de rendiment essencials per a l'Space Launch System (SLS). El motor va rugir durant els 650 segons que va durar l'experiment al banc de proves del Centre Espacial Stennis de la NASA, una nova fita en el desenvolupament de l'SLS, que portarà la humanitat a profunditats de l'espai que encara no s'han assolit mai. Quatre motors RS-25 impulsaran el tram central de l'SLS juntament amb un parell de coets acceleradors sòlids en el moment del llançament. Els motors RS-25, destinats als quatre primers vols del programa SLS, són antics motors de transbordador espacial millorats i equipats amb un nou controlador que gestiona les comunicacions entre vehicle i .motors. Més informació AQUÍ.

Add a comment

23 juliol 2016

noticia materia fosca 3A la International Dark Matter Conference (IDM 2016) celebrada a Sheffield, UK, s’ha presentat el resultat de las darreres observacions fetes per l’instrument Large Underground Xenon (LUX), el més sensible actualment per a detectar la matèria fosca. El detector opera des de fa 20 mesos i ara s’han comunicat els resultats de la campanya d’octubre 2015 a maig 2016. Totes les observacions han estat completament negatives. Els científics han conclòs que si alguna partícula de la matèria fosca interaccionés amb el xenó hauria estat detectada. Això elimina alguns models de la matèria fosca i dona claus per a crear noves generacions de detectors de matèria fosca. Més informació a LUX.

Add a comment

17 juliol 2016

noticia nieveEl conjunt d’antenes ALMA (Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array) ha realitzat la primera observació en la qual s’aconsegueix resoldre una línia de neu d’aigua dins d’un disc protoplanetari. En les estrelles semblants al Sol aquesta línia, en la que el gas d’aigua passa a formar una pàtina de gel a sobre de grans de pols i altres partícules, està al voltant de 3 UA. Però a V883 Orionis un augment de la seva lluminositat ha empès la línia de neu d’aigua a una distància d’unes 40 UA. Els planetes rocosos, com ara la Terra, es formen a l’interior d’aquesta línia de neu d’aigua. Més informació a l'ESO.

Add a comment

12 juliol 2016

noticia radiacio cosmica2Una explosió de supernova implica l’extinció de la vida d’una estrella, però és una font de vida per el Cosmos. Per una banda inunda els seus voltants de nova matèria, de nous elements químics, per a formar nous sistemes planetaris i, d’altra banda, inunda l’espai d’una forta pluja de radiació còsmica. Segons un article publicat a The Astrophysical Journal Letters, dues supernoves que van explotar a només 300 anys llum de la Terra pogueren tenir un notable efecte en les criatures de la Terra i també en la seva atmosfera. Les dues supernoves van explotar, la primera fa entre 6,5 i 8,7 milions d’anys i la segona fa entre 1,7 i 3,2 milions d’anys. En ambos casos tots els animals terrestres i els marins que viuen prop de la superfície van estar exposats a dosis de radiació extremes durant un any. També es creu que hi va haver un canvi climàtic produït per un excés de raigs còsmics. Això va produir un augment notable de càncers i de processos de mutació genètica, que units als canvis climàtics, pogueren accelerar els processos d’evolució. Més informació AQUÍ.

Add a comment

9 juliol 2016

noticia planeta4Amb l’instrument SPHERE, instal·lat al Very Large Telescope de l'ESO, s’ha obtingut aquesta imatge d’un planeta que té una òrbita molt amplia dintre d’un sistema triple d’estrelles. Se suposa que l’òrbita hauria de ser inestable però d’alguna manera roman. Aquesta inesperada observació suggereix que aquest tipus de sistemes poden ser més comuns del que és pensava. L’òrbita de HD 131399Ab al voltant de la més brillant de les tres estrelles és la més gran, amb un període de 550 anys, descoberta fins ara dintre d’un sistema estel·lar múltiple. Situat a uns 320 anys llum de la Terra, a la constel·lació de Centaurus, té uns 16 milions d’anys de edat, essent un dels exoplanetes més joves. Amb una temperatura d’uns 580 graus centígrads i una massa estimada de quatre masses de Júpiter, és també un dels exoplanetes més freds i menys massius captats amb imatge directa. Més informació a l'ESO.

Add a comment

7 juliol 2016

noticia radiotelescopiL’Acadèmia de Ciències de Xina ha inaugurat un radiotelescopi de 500 m de diàmetre a la província de Guizhou. Es tracta de l’instrument Five-hundred-meter Aperture Spherical Telescope (FAST) que és molt semblant al radiotelescopi d’Arecibo a Puerto Rico. La denominació és una mica incorrecta ja que l’obertura del telescopi no és de 500 m, actualment només està controlat en temps real un diàmetre de 300 m. Per tant el diàmetre es similar a l’instrument d’Arecibo, però la millora de la tecnologia fa que sigui molt més potent. Més informació al FAST.

Add a comment