Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
15 novembre 2014
El mòdul Philae ha aconseguit transmetre una enorme quantitat d'informació des del cometa 67P / Churyumov-Gerasimenko abans que se li esgotés la bateria. Les dades comunicades inclouen el resultat de l'anàlisi química d'una mostra obtinguda de la superfície del cometa, una de les proves més interessants que havia de fer la sonda europea. Philae ha entrat en mode d'hibernació, però els enginyers de la missió no descarten que poden restablir el contacte amb el mòdul un cop el cometa s'hagi acostat més al Sol. Més informació al web de Rosetta (ESA).
14 novembre 2014
La taca solar que va omplir dels titulars durant la segona quinzena d'octubre va creuar l'hemisferi visible del Sol emetent dotzenes d'erupcions que van ocasionar repercussions en la ionosfera i magnetosfera terrestres. Ara la mateixa zona activa està reaparecieno per la vora solar pot portar de nou un fort repunt en l'activitat. Ja hi ha alertes sobre els nous efectes a la Terra. A Space Weather es pot veure una ampliació animada del Sol.
9 novembre 2014
Els coets sonda potser no són tan espectaculars com les naus espacials, però de tant en tant fan grans descobriments. L'experiment CIBER, de la NASA, ha descobert que gairebé la meitat de les que conté l'Univers han estat separades de la seva galàxia per interaccions gravitatòries i ara vaguen per la immensitat de l'espai. La llum que emeten seria tan brillant com la de totes les galàxies conegudes juntes. NASA
9 novembre 2014
La sonda Rosetta està a punt per a la seva cita amb 67P/ Churyumov-Gerasimenko. La matinada del 10 de novembre, haurà de disparar el robot Philae cap al cometa amb la màxima precisió. La sonda i la seva càrrega se separaran cap a les 9.35 hora peninsular, unes set hores abans de l'aterratge de Philae. L'equip de l'ESA, basat en Darmstadt (Alemanya), haurà de prendre una sèrie de decisions abans de la separació, que podria deixar-se per d'aquí a dues setmanes si les circumstàncies no són propícies.
Add a comment5 novembre 2014
Astrònoms del Instituto de Astrofísica de Andalucía han descobert una població de quàsars tranquils a gran distància. La pràctica totalitat de quàsars remots coneguts tenen una lluminositat molt alta, el que no és de sorprendre, ja que si no fos així hauria costat moltíssim trobar-los. No obstant això, fa temps que els científics pensaven que havia d'haver quàsars més tranquils a gran distància de la Terra. Ara que els han trobat, han pogut comparar-los tant amb els quàsars ultraluminosos que poblaven l'Univers jove com amb quàsars més propers de lluminositat mitjana.
5 novembre 2014
El 30 d'octubre el japonès Koichi Itagaki va descobrir una supernova en la galàxia M 61. Un cop confirmada ha rebut la denominació SN 2014 dt. És de tipus Ia peculiar, i és força brillant, ja que en el dia del seu descobriment la seva magnitud era de 13,2. M 61 (NGC 4303) està situada en la constel·lació de Virgo. Es tracta d'una de les galàxies del Cúmul de Virgo, i es troba a una distància d'uns 60 milions d'anys llum. Actualment és observable a la matinada.
| Els socis de l'Agrupació han rebut un Comunicat Urgent amb la informació. |
2 novembre 2014
Un grup d'investigadors ha utilitzat el complex de radiotelescopis ALMA per estudiar el flux de gas des d'un disc extern cap a les regions interiors de GG Tau -A , un sistema binari jove situat a uns 450 anys llum de la Terra . Aquest doble anell és una estructura inèdita que podria alimentar un segon disc , més petit , que contindria el material necessari per a la formació de planetes. Font: ESO
1 de novembre 2014
Investigadors del Instituto de Astrofísica de Canarias i de la Universidad de la Laguna han observat amb el Telescopi Espacial Hubble les restes de la destrucció massiva de galàxies, contribuint a explicar com es formen i evolucionen les grans estructures de l'Univers. Han captat la «llum intracumular» que prové d'estrelles que no estan unides gravitacionalment a cap galàxia a causa d'haver estat expulsades per enormes forces de marea. Conèixer les propietats d'aquesta llum intracumular ofereix pistes sobre la formació i evolució dels cúmuls de galàxies. Font: IAC