L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

14 abril 2018

noticia discosImatges de l’instrument SPHERE, instal•lat al Very Large Telescope d’ESO, ens mostren, amb gran detall, els discos de pols que hi ha al voltant d’estrelles joves. Presenten una estranya varietat de formes, mides i estructures, incloent els efectes del que probablement siguin planetes encara en formació. Alguns contenen brillants anells, altres anells foscos, i fins i tot, s’assemblen a hamburgueses. El seu aspecte també difereix notablement segons la seva orientació al cel. Moltes de les estrelles joves són estrelles T Tauri, un tipus d’estrelles que són molt joves (tenen menys de 10 milions d’anys d’edat) i que varien en lluminositat. Els discos que hi ha al voltant d’aquestes estrelles contenen gas, pols i planetesimals. Més informació a ESO.

Add a comment

14 abril 2018

noticia nomsLa Unió Astronòmica Internacional ha comunicat l’adjudicació de noms oficials per a set detalls al planeta Mercuri i dotze detalls pel satèl•lit Charon de Plutó. El dia 6 d’abril es comunicaren els noms de set fàcules, detalls clars, a Mercuri. Més informació a l'IAU. El dia 11 d’abril es comunicaren oficialment onze noms proposats per l’equip del New Horizons al satèl•lit Charon de Plutó. Més informació a l'IUA.

 

Add a comment

8 abril 2018

noticia jetsUn equip internacional d’investigadors ha assolit imatges d’ultra alta definició d’uns jets procedents d’un forat negre supermassiu al centre de la galàxia NGC 1275, que és també una font de radio coneguda com Perseus A o 3C 84. L’observació resolt els jets deu vegades més a prop del forat negre que les imatges obtingudes amb telescopis terrestres, ja que s’ha fet servir l’interferòmetre RadioAstron que combina dues dotzenes de radiotelescopis terrestres junt amb un radiotelescopi espacial de 10 m de diàmetre. L’instrument té la mateixa resolució que una antena de 350.000 km de diàmetre. NGC 1275 està situada al cúmul de galàxies Perseus a una distància de 230 milions d’anys llum. El forat negre està a dins de la taca més brillant a la part superior de la imatge i els jets tenen una longitud d’uns 3 anys llum. Més informació a Aalto University.

Add a comment

7 abril 2018

noticia estrella neutrons1Imatges del VLT (Very Large Telescope) de l’ESO, a Xile, i d’altres telescopis, revelen un ric paisatge d’estrelles i núvols brillants de gas al Petit Núvol de Magalhães. Al seu centre hi ha una estrella de neutrons fruit d’una explosió de supernova ara fa 2.000 anys. Les dades de l’instrument MUSE, instal•lat al VLT, han revelat l’existència d’un destacat anell de gas en un sistema denominat 1E 0102.2-7219. Aquest anell s’expandeix lentament a les profunditats de nombrosos filaments de gas i de pols, que es mouen a gran velocitat, i que són les restes d’una explosió de la supernova. Dintre s’havia detectat anteriorment una font de raigs X, denominada p1, que l’Observatori Chandra ha determinat que és una estrella de neutrons aïllada amb un camp magnètic baix. Més informació a l’ESO.

Add a comment

4 abril 2018

noticia cometes1Els petits cossos amb òrbites hiperbòliques poden ser d’origen interestel•lar, però també del Sistema Solar. Hi ha quatre processos que poden donar òrbites hiperbòliques: el pas rasant de planetes prop dels cossos menors; membres del núvol d’Oort pertorbats secularment pel disc galàctic; passos a prop del núvol d’Oort d’una estrella veïna; o objectes d’origen interestel•lar. Tots aquests processos produeixen signatures en les òrbites que es poden observar. Un estudi publicat per la Royal Astronomical Society, en el que participen investigadors de la Universidad Complutense de Madrid, ha trobat un radiant de cometes hiperbòliques a la constel•lació de Gemini, (taca blava al gràfic) que concorda amb el pas d’una estrella prop del Sistema Solar ara fa 70.000 anys. A més, a part de l’asteroide interestel•lar 1I/2017 U1 (‘Oumuamua), han trobat vuit candidats de cometes interestel•lars. Més informació a RAS.

Add a comment

4 abril 2018

noticia estrella2Situada més enllà de la meitat de l’Univers visible s’ha observat una supergegant estrella blava, denominada Icarus. És l’estrella més llunyana vista fins ara. S’ha observat a través d’un efecte de lent gravitacional, que l’ha amplificat 600 vegades, per un equip del qual forma part José Diego de l’Instituto de Física de Cantabria. Es troba en una galàxia espiral situada a 9.000 milions d’anys llum, quan l’Univers nomes tenia un 30 per cent de l’edat actual. Està cent vegades més llunyana que les estrelles individuals vistes fins ara, excepte en les explosions de supernoves. El descobriment d’Icarus permet iniciar una via per estudiar l’evolució d’estrelles molt llunyanes. També permet estudiar la matèria fosca a la galàxia que efectua l’efecte lent. Més informació a Hubble.

Add a comment

4 abril 2018

noticia galaxia13Un equip internacional d’investigadors fent servir el Hubble Space Telescope de la NASA i l’ESA i altres observatoris ha trobat, per primera vegada, una galàxia en el nostre entorn galàctic que gairebé ha perdut la majoria, sinó tota, de la seva matèria fosca. Aquest descobriment a la galàxia NGC 1052-DF2 no concorda amb les teories acceptades de formació de galàxies. La galàxia està situada a 65 milions d’anys llum i s’ha vist que és més gran que la Via Làctia però que la seva quantitat d’estrelles és 250 menor que en la nostra galàxia, cosa que la converteix en una galàxia ultra difusa. Mesurant les propietats dinàmiques de deu dels seus cúmuls globulars s’ha calculat la massa de la galàxia i s’ha vist que concorda amb la massa de les seves estrelles, amb la qual cosa es dedueix que té, com a mínim, una quantitat de matèria fosca 400 vegades menor, sinó nul•la, del previst. El telescopi Hubble ha analitzat altres galàxies ultra difuses i s’ha vist que al menys tres d’elles son similars a NGC 1052-DF2. Mes informació a la NASA.

Add a comment

21 març 2018

noticia yerkesLa Universitat de Chicago ha anunciat plans per tancar la seva activitat a l’Observatori de Yerkes. S’ha previst el tancament d’operacions el dia 1 d’octubre de 2018. Tot i a pesar de la seva important història els instruments de Yerkes han deixat de ser útils en la recerca astronòmica per a la Universitat de Chicago, que ha invertit als telescopis Magellan i Giant Magellan a Xile. L’observatori fou inaugurat l’any 1897. Més informació a la Universitat de Chicago.

 

Add a comment

19 març 2018

noticia mart5Els asteroides i els cometes podrien ser importants proveïdors de molècules orgàniques al planeta Mart. L’any 2015 el robot Mars Curiosity va descobrir les restes de molècules orgàniques a Mart. La teoria més usual era que havien estat aportades per la pols interplanetària. Un equip internacional d’investigadores pretén demostrar que aquesta no és l’única explicació. Per això han desenvolupat una simulació a través del supercomputador Peregrine de la Universitat de Groningen. Els resultats de la simulació mostren que cada any cauen a Mart 192 tones de carboni. Aproximadament 129 tones (67 %) procedeixen de la pols interplanetària; però 50 tones (26 %) procedeixen dels asteroides i 13 tones (7 %) procedeixen dels cometes. Més informació a Astronomie.

Add a comment

14 març 2018

noticia galaxia12Es calcula que només una de cada mil galàxies massives és una relíquia de l’Univers primitiu i conserva intactes les propietats que tenia quan va néixer fa milers de milions d’anys. Investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i la Universidad de La Laguna (ULL) localitzaren una d’aquestes galàxies, NGC 1277, i sol•licitaren temps d’observació al Telescopi Espacial Hubble per observar els seus cúmuls globulars i així confirmar la descoberta. Els resultats de l’estudi, que avui publica Nature, han mostrat que la galàxia només posseeix cúmuls globulars vermells que es formaren amb ella quan va néixer. Des d’aleshores s’ha mantingut inalterada. Es troba a l’àrea central del Cúmul de Perseus, la més gran concentració de galàxies properes a la Via Làctia que està a 225 milions d’anys llum. Més informació a l’IAC.

Add a comment