L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Notícies astronòmiques

Noticies

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.

30 juliol 2017

Observacions del telescopi de rastreig del VLT de l'ESO han descobert tres poblacions diferents d’estrelles nadons dintre del cúmul de la nebulosa d’Orió. S’han mesurat amb precisió la lluminositat i els colors de totes les estrelles del cúmul. Aquestes mesures han permès als astrònoms determinar la massa y les edats de les estrelles. Per a la seva sorpresa, les dades han revelat tres seqüències diferents d’edats. Les dades suggereixen que la formació de les estrelles podria donar-se en forma de brots, on cada brot es produiria en una escala de temps molts més ràpida del que es pensava, separats per menys de tres milions d’anys. Això pot implicar que hem de canviar les idees que teníem fins ara sobre cóm es formen les estrelles en els cúmuls. Més informació a l'ESO.

Add a comment

26 juliol 2017

El proper objectiu de la sonda New Horizons és un objecte del cinturó de Kuiper conegut com 2014 MU69, situat a 6.500 milions de km de la Terra. Un conjunt de 24 telescopis mòbils, desplaçat per l’equip de la New Horizons a una remota part d’Argentina, va observar aquest cos el dia 17 de juliol quan va ocultar una estrella durant dos segons. Aquesta observació permetrà mesurar amb precisió la forma i el diàmetre de l’asteroide, que fins ara que suposa que ha de tenir un diàmetre entre 22 i 40 km. La New Horizons sobrevolarà 2014 MU69 el dia 1 de gener de 2019. Més informació a la NASA.

Add a comment

25 juliol 2017

Investigadors de la Brown University, EE.UU., han descobert per primera vegada evidencies d’aigua en antics dipòsits volcànics a la Luna. S’ha vist que aquests dipòsits, distribuïts per tota la superfície lunar, presenten una quantitat d’aigua retinguda més gran que en la resta de la superfície, suggerint que fou expulsada de l’interior de la Lluna, de manera que el mantell lunar deuria ser ric en aigua. A l’any 2008 es van descobrir algunes traces d’aigua en les restes volcàniques portades per les missions lunars Apollo 15 i 17, que han propiciat diferents estudis per esbrinar si hi ha aigua, i altres compostos volàtils, a l’interior de la Lluna. L’idea de que l’interior de la Lluna poguí ser ric en aigua presenta qüestions sobre la formació del nostre satèl•lit. Si la Lluna es va formar a partir de les restes d’un impacte sobre la Terra d’un objecte similar a Mart, l’aigua hauria desaparegut durant l’impacte i la Lluna hauria d’estar seca. Més informació a la Brown University.

Add a comment

19 juliol 2017

noticia galaxia4A través de la imatge produïda por una lent gravitacional, el Gran Telescopio Canarias (GTC), ha descobert una de las galàxies més brillants que existia quan l’Univers nomes tenia uns 10.000 milions d’anys. La galàxia és 10.000 vegades més lluminosa que la Via Làctia. És la més brillant de les galàxies submil•limètriques ja que presenta una forta emissió a l’infraroig llunyà. La galàxia destaca per tenir una elevada tassa de formació estel•lar, unes mil vegades la massa del Sol. El fet de que la galàxia sigui tant lluminosa i tingui múltiples imatges permetrà entrar dintre de les seves entranyes. Més informació a l’IAC.

 

Add a comment

13 juliol 2017

El 10 de juliol la sonda Juno va sobrevolar la Taca Roja de Júpiter. Va obtenir les millors imatges que mai s'han enregistrar del famós oval del planeta. Per a alguns dels científics de la sonda, aquesta és una de les principals missions de Juno. Ara s’hauran d’estudiar totes les dades obtingudes a través dels instruments de la sonda. Més informació a la NASA.

Add a comment

10 juliol 2017

Dos investigadors de l’Instituto de Astrofísica e Ciências do Espaço (IA3), a Portugal, han descobert evidencies de l’existència de dos tipus de poblacions de planetes gegants. Dels més de 3.500 planetes descoberts fins ara, la majoria són rocosos com la Terra, però existeix una població de planetes gegants amb masses superiors a la de Júpiter. Es creu que hi ha dos mecanismes possibles per a formar planetes gegants. El primer, denominat procés d’acreció d’un nucli, sosté que primerament es forma un nucli rocós sobre el qual s’origina el planeta gegant. El segon suggereix que es formen inestabilitats en el disc protoplanetari que originen acumulacions de gasos que després es contrauen per a formar els planetes. L’estudi suggereix que els dos processos actuen en funció de la metalicitat de les estrelles. Les estrelles riques en metalls formen planetes de fins a 4 masses de Júpiter per el primer mecanisme, mentre que les estrelles pobres en metalls formen planetes amb masses de entre 4 i 20 la de Júpiter pel segon mecanisme. Més informació a l’Instituto de Astrofísica e Ciências do Espaço.

Add a comment

9 juliol 2017

Un estudi recent suggereix que a la nostra galàxia hi podria haver un total de cent mil milions d’estrelles fallides, és a dir, de nanes marrons. De fet aquesta estimació podria ser superada y les estrelles nanes marrons podrien ser molt abundants i variades als cúmuls d’estrelles. L’estudi s’ha realitzat observant massius cúmuls estel•lars, com ara RCW 38, localitzat a 5.500 anys llum de la Terra, on es formen la major part de les estrelles de la galàxia. Se suggereix que hi ha una nana marron per cada dues estrelles normals en els cúmuls. Més informació a la York University.

Add a comment

8 juliol 2017

A través de la gran resolució, en radio, del National Science Foundation’s Very Long Baseline Array (VLBA), s’ha descobert, per primera vegada, un moviment orbital en una parella de superforats negres a la galàxia 0402+379, a 750 milions d’anys llum. La massa combinada dels dos forats negres és de 15.000 milions de vegades la del Sol, i s’estima que estan separats solament per uns 24 anys llum, extremadament a prop per a un sistema com aquest. La presència d’un sistema binari de forats negres indica que la galàxia es va formar per la unió de dues galàxies en el passat. Segurament els dos forats s’uniran en el futur, produint un esclat d’ones gravitacionals. Els primers càlculs sobre el període de la parella indiquen uns 30.000 anys. Més informació al National Radio Astronomy Observatory.

Add a comment

26 juny 2017

L’any 2006 es va descobrir l’estrella nana blanca WD 1202-024, a 2.700 anys llum de distància. Es va veure que era variable i que la seva variació era deguda a la presència d’una estrella nana marron. Aquest parell d’estrelles es extremadament rar. La separació entre les dues és de només 310.000 km, menys que la distància entre la Terra i la Lluna. A aquesta distància la gravetat de la nana blanca es extremadament intensa fent que l’estrella companya orbiti en només 71 minuts. L’estrella nana blanca té una massa similar a la del Sol i es molt petita, amb un diàmetre similar al de la Terra, i es molt calenta amb una temperatura d’uns 22.000 graus Celsius. En canvi la nana marron té una massa 67 vegades la de Júpiter, un diàmetre similar al d’aquest planeta i és molt freda. La nana marron és molt mes gran que la nana blanca, però és impossible de veure. Es creu que l’estrella que ara s’ha convertit en nana blanca va engolí l’estrella nana marron durant la fase de gegant roja, i que va sobreviure a causa de la poca densitat dels gasos. Sembla que les dues estrelles s’uniran dintre d’uns 250 milions d’anys, convertint-se en una supernova del tipus 1a. Més informació a Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (MNRAS).

Add a comment

13 juny 2017

Dos equips d’astrònoms, codirigits per Rafael Martín-Doménech, del Centro de Astrobiología, Madrid, fent servir ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array), a Xile, han detectat isocianat de metil —una molècula orgànica complexa prebiòtica— al sistema estel•lar múltiple IRAS 16293-2422, una estrella del tipus solar. Es tracta d’un compost químic bàsic per a la vida. És la primera vegada que es detecta aquesta molècula prebiòtica en protoestrelles de tipus solar. Després de descobrir sucres en aquestes estrelles, ara s’ha trobat isocianat de metil que està implicat en la síntesi de pèptids i aminoàcids, que, en forma de proteïnes, són la base biològica per a la vida tal i com la coneixem. IRAS 16293-2422 és un sistema múltiple d’estrelles molt joves que es troben a uns 400 anys llum de distancia, a la regió de Rho Ophiuchi. Més informació a l’ESO.

Add a comment