L'ASTRONÒMICA

Conferència de l'Astronòmica de Sabadell. Carles Schnabel, 5 de juny de 2025.

Aquesta xerrada s’emmarca dins d’un conjunt de xerrades que es fan arreu de l’Estat en aquest mateix moment. Vol explicar tot el problema de la contaminació lumínica sota el nom “De Costa a Costa”. Vaig escollir aquest títol per parlar de com ens afecta la contaminació lumínica.

El primer que cal fer és definir-la: la contaminació lumínica és un problema derivat de la llum artificial nocturna i dels seus efectes sobre les persones, la natura i el cel nocturn. Què és, exactament? Hi ha diversos tipus de contaminació lumínica: resplendor del cel, enlluernament, intrusió lumínica, excés de llum artificial nocturna, mala orientació de fanals i focus, o una mala tria del color de la llum. De tot això us en parlaré una mica.

L’impacte en l’astronomia és claríssim: no ens deixa veure bé el cel. És difícil veure estrelles, galàxies o qualsevol objecte celeste una mica dèbil. Es perd el cel nocturn com a patrimoni cultural. A més, les observacions astronòmiques es veuen perjudicades, ja que disminueix la qualitat de les observacions.

Tenim, per damunt de l’atmosfera, un cel ple d’estrelles. Però, quan aquesta atmosfera està contaminada lumínicament, pràcticament no podem veure res. A més, aquesta contaminació té molts efectes ecològics, ambientals i sobre la salut humana.

Un dels primers impactes és l’enlluernament. Potser us ha passat alguna vegada, anant per una carretera o per un carrer, que un fanal us dirigeix la llum directament als ulls i no us deixa veure bé. En teoria, aquest fanal està pensat perquè hi veiem millor, però en realitat ens enlluerna.  Un dels exemples més clars és quan una zona queda excessivament il·luminada i es creen ombres als costats. Això pot amagar presències no desitjades. Una bona il·luminació no vol dir il·luminar-ho tot intensament, sinó fer-ho de manera uniforme i amb una intensitat baixa o moderada. Per exemple, si tenim un fanal molt brillant, pot provocar una zona molt il·luminada al costat d’una ombra intensa. Si hi ha algú amagat a la zona d’ombra, no el veiem. En canvi, si el fanal està ben direccionat i limitat, podem distingir molt millor l’entorn.

Un altre problema habitual és quan entra més llum de fora a casa que la que tenim dins. Pot passar que hàgim de baixar les persianes no per preservar la intimitat, sinó per evitar la llum externa. Aquesta és la intrusió lumínica, i està penada per la normativa. Es pot denunciar, i és possible aconseguir que es protegeixin millor els fanals.

També cal parlar del color de la llum. Durant el dia tenim llum solar, que es dispersa en l’atmosfera i ens fa veure el cel blau. La llum blava és la que més es dispersa, mentre que la llum vermella s’absorbeix més. Això vol dir que si utilitzem fanals amb llum blava, aquesta es dispersa molt i pot ser molt molesta, mentre que la llum vermella es queda més retinguda i no arriba tan lluny.

Això es pot veure en una diapositiva de l’associació Dark Sky (figura 1), on es relaciona el color de la llum amb diversos efectes. A l’esquerra hi ha la llum càlida (2.700 K), similar a les bombetes incandescents d’abans. És una llum relaxant. Molts ordinadors, a partir d’una certa hora, es programen perquè la llum sigui més càlida, ja que ajuda a relaxar-se i a dormir millor. Aquesta és la millor per a la nit. Després hi ha la llum blanca (entre 3.500 i 4.100 K), més energètica, indicada per a cuines o llocs de treball. Finalment, la llum diürna (entre 5.500 i 6.500 K), que ens manté desperts i alerta. És bona per llegir, però no cal al carrer durant la nit, perquè no hi anem a llegir, sinó que només necessitem una il·luminació suau.

Figura 1. Correlació entre el color de la llum i diferents efectes per la salut

Parlem ara dels efectes sobre la salut de l’excés de llum artificial. La llum excessiva pot alterar el ritme circadiari, que és el ritme biològic que alterna el dia i la nit. Una de les conseqüències és la supressió de la melatonina, una hormona que regula aquest ritme. Això pot provocar trastorns del son, estrès, ansietat i un augment del risc de malalties cròniques.

La melatonina és una hormona segregada per la glàndula pineal, situada al centre del cervell, a l’epífisi. Es produeix en absència de llum i s’anomena també l’hormona del son. Si durant la nit continuem rebent llum, els ulls envien un senyal a la pineal que atura la producció de melatonina i ens manté desperts. La inhibició de la melatonina té efectes negatius per a la salut, ja que regula el cicle son-vigília i ajuda a preparar el cos pel descans nocturn.

A més, la melatonina té un poder antioxidant notable: actua contra els radicals lliures, que poden danyar l’ADN. Aquest ADN és el “llibre d’instruccions” de les nostres cèl·lules. Si es danya, les cèl·lules poden començar a funcionar malament i fins i tot poden desenvolupar tumors. Encara que hi ha mecanismes de reparació de l’ADN, si aquests fallen, poden aparèixer malalties greus.

La melatonina també regula altres glàndules, com les sexuals, i s’ha documentat la seva incidència sobre càncers com el de mama i el de pròstata. També ajuda a regular la pressió arterial durant la nit. Imagineu-vos la cascada d’efectes que pot desencadenar la seva absència.

La llum blava, precisament, és la que més interfereix en la producció de melatonina. Com més blava és la llum, pitjor per a la salut. Per això, la llum nocturna hauria de tenir una intensitat baixa i una tonalitat càlida.

A més, la contaminació lumínica també té efectes importants sobre la resta de vida a la Terra. Per exemple, provoca desorientació en aus, tortugues i insectes. Pot interferir en els patrons naturals de caça i reproducció, així com alterar cicles nocturns naturals.

S’ha vist que insectes nocturns, com les arnes, són pol·linitzadors molt més importants del que es pensava. I la llum artificial redueix més d’un 60 % les seves visites a les flors.

Els patrons d’il·luminació diaris i estacionals determinen els cicles circadians, circanuals i circalunars dels animals. Tot i que pot sonar estrany, la lluna és un factor molt important per als animals nocturns: amb lluna plena hi veuen millor, poden caçar millor i tenen més activitat. Per tant, alterar la il·luminació nocturna també afecta aquest cicle natural.

Això també determina els canvis d’il·luminació, que al seu torn condicionen els patrons de comportament, les hores d’activitat, la depredació, la reproducció, la pol·linització i la hivernació. Ja veieu que hi ha molt més del que sembla. L’alteració d’aquests patrons naturals d’il·luminació té conseqüències adverses per a la biodiversitat en general. Aquí veieu un quadre que, sense entrar en la lletra petita, ja mostra clarament aquesta afectació (figura 2).

Figura 2. Impactes de la llum sobre la biodiversitat

Es veu, encara que sigui parcialment, la influència de la llum artificial sobre tota l’escala animal: des dels insectes, i probablement encara més enllà, fins als rèptils, aus i mamífers. Totes les espècies es veuen afectades. Les espècies nocturnes són especialment vulnerables, però també ho són les crepusculars i les diürnes. Cap se n’escapa: totes veuen alterats els seus patrons de comportament a causa de la modificació de les hores d’il·luminació per fonts artificials. Això afecta la reproducció, la relació depredador-presa, l’orientació durant les migracions (molt important per a aus migratòries i papallones), el creixement i el desenvolupament de la fauna silvestre.

Un exemple és un estudi publicat al Journal Willy Wagtail, en què investigadors australians van analitzar el comportament d’una espècie d’ocell. Van observar que, amb poca llum, els mascles, que competeixen per les femelles, tenen un cant més suau. Però quan hi ha més il·luminació, augmenten el cant per fer-se notar. No obstant això, aquesta mateixa llum inhibeix el cant general dels ocells, alterant el patró reproductiu. A més, els depredadors (simbolitzats en aquest cas per un gat) poden detectar amb més facilitat les femelles, que desapareixen. Els mascles es queden, doncs, sense oportunitats de reproducció. Aquesta interacció amb la llum pot semblar subtil, però és molt significativa.

Un altre exemple molt conegut és el de la tortuga babaua (Caretta caretta). A les nostres costes mediterrànies, de tant en tant es descobreixen nius. Les cries eclosionen de nit per evitar els depredadors i s’orienten cap al mar gràcies a la llum de la lluna. En condicions naturals, el mar és més il·luminat que la terra. Però actualment, a moltes platges, la llum més intensa és a l’interior, i el mar queda fosc. Això fa que les tortuguetes es desorientin. Per aquest motiu es fan campanyes per protegir-les, apantallant la llum artificial i facilitant el seu camí cap al mar. Però és un efecte que requereix una intervenció humana constant, i això no hauria de ser necessari si no haguéssim alterat el seu hàbitat natural.

Els ratpenats, que s’alimenten de grans quantitats d’insectes, també es veuen afectats. Són importants per controlar plagues com els mosquits. La llum artificial pot retardar la seva resposta davant situacions d’emergència, fet que en els casos més greus pot provocar la destrucció de colònies senceres. També s’ha observat que, en zones il·luminades, els individus són més petits, els naixements es retarden i la taxa de creixement és més lenta. Un estudi italià realitzat prop de rius amb presència de mosquits mostra que aquests s’atreuen cap a la llum, però els ratpenats eviten les zones il·luminades. Això provoca que hi hagi una sobrepoblació de mosquits a prop dels llums i una disminució d’aliment per als ratpenats, ja que eviten aquestes zones. Podria semblar que la llum ajuda els ratpenats a caçar, però no és així. Ells busquen insectes damunt les aigües i la llum artificial altera completament aquest entorn.

La flora també es veu afectada. Les plantes tenen una gran sensibilitat a la llum. Durant el dia fan la fotosíntesi i a la nit només respiren. A més, creixen cap a la llum, un fenomen conegut com a fototropisme. Per exemple, una planta situada al costat d’un fanal tendeix a inclinar-se cap a ell. Un cas concret és el de les flors de l’Algina de Ceylenia seibureus, de la família dels cactus, que s’obren de nit per ser pol·linitzades per papallones nocturnes. Quan s’alteren els cicles naturals de foscor i llum, es desajusten els temps de floració, i això afecta la relació amb els pol·linitzadors.

Aquesta manca de sincronia és molt greu, com també ho és amb les abelles. Ja sabem que la població d’abelles està disminuint, no només per la llum, sinó també pel canvi climàtic. L’augment de temperatura ha avançat la floració de moltes plantes, i les abelles no arriben a temps per pol·linitzar. Aquest desajust pot provocar una mortalitat molt elevada entre aquests insectes. Amb la llum passa una cosa similar: s’alteren la floració i la pol·linització, i això comporta una menor productivitat.

També es pot observar que, a prop d’un fanal, els arbres floreixen abans, i dins un mateix arbre, les parts més exposades a la llum perden les fulles més tard. És un fenomen força visible, que molts hem pogut comprovar.

Com veieu, hi ha molt a dir sobre els efectes de la llum artificial sobre la natura i, de retruc, sobre nosaltres. I no només és una qüestió ambiental, sinó també energètica. L’excés d’il·luminació representa un malbaratament d’energia. Des de l’Estació Espacial Internacional, es pot veure clarament com brilla la Península Ibèrica. Portugal, per exemple, ha fet passos importants per reduir la contaminació lumínica, però si comparem amb Espanya, especialment la zona de Madrid, la costa mediterrània, la vall del Guadalquivir i la Costa del Sol, veiem una lluminositat molt més intensa (figura 3). Fins i tot al nord d’Àfrica, on es podria pensar que hi ha menys desenvolupament, es detecten àrees altament il·luminades.

Figura 3. Península Ibèrica i nord d’Àfrica de nit

A Barcelona, una de les zones més contaminades lumínicament és el port i la Zona Franca. Si heu passat per la Ronda Litoral, ho haureu vist: una quantitat de llum desmesurada que s’escapa cap al cel. Però realment cal tanta llum? No seria suficient amb il·luminar bé el terra, sense perdre fotons cap amunt?

Cada fotó que s’emet representa energia que s’ha generat i, per tant, consum d’electricitat. Estem perdent molta energia de manera ineficient. Segons dades de l’associació Dark Sky dels Estats Units, es calcula que es malgasten entre 3.000 i 7.000 milions de dòlars anuals en llum innecessària, el que equival a 21 milions de tones de CO₂ emeses. És una dada que hauria de fer-nos reflexionar.

A la imatge de la Terra de nit es veu clarament que les zones més il·luminades són l’est dels Estats Units, Europa i tota la conca mediterrània. També l’Àsia oriental mostra una gran intensitat. Tot plegat ens demostra que la contaminació lumínica és un problema global i urgent.

La Xina, com sabeu, cada vegada està més desenvolupada. Doncs allà també hi ha una gran contaminació lumínica. He trobat interessant mostrar aquesta informació, encara que sigui antiga (figura 4). A sota s’indica que la font és del Departament d’Energia dels Estats Units de l’any 2011, però pot donar una idea clara del malbaratament energètic que suposa aquesta problemàtica.

Figura 4. Despesa energètica

Ja hem parlat anteriorment dels efectes negatius, però ara vull destacar una altra qüestió que, tot i que pot semblar menys econòmica o relacionada amb la salut, és igualment important: la pèrdua del cel com a patrimoni cultural. El cel ha estat, durant generacions i generacions d’humans, una font d’inspiració per al coneixement i la cultura. Des dels nostres ancestres, totes les constel·lacions que coneixem provenen de mites que es transmetien des dels orígens de la humanitat.

Des que Homo sapiens va sortir de l’Àfrica, ja portava històries sobre el cel. Aquestes històries han anat conformant les diferents cultures del món. Perdre el cel és perdre aquesta herència cultural. Un exemple són les Plèiades. Hi ha estudis actuals —que podem creure o no— que diuen que se les coneix com “les set germanes” encara que avui dia només se’n vegin clarament sis. Per què, doncs, aquest nom?

Segons alguns investigadors, quan Homo sapiens va sortir de l’Àfrica fa uns 100.000 anys, parlava d’un grup de set estrelles. Amb el temps, aquestes cultures es van expandir per tot el món i, en diferents punts, continuaven parlant de set germanes, tot i que una d'elles ja no es veia. Amb les dades del satèl·lit Gaia, s’ha vist que les estrelles Atlas i Pleione tenen un moviment propi i, actualment, es veuen com una de sola a ull nu. Però fa 100.000 anys estaven prou separades com per ser percebudes com dues estrelles diferents. Això podria explicar per què es parlava de set estrelles i ara sembla que n’hi ha una d’“amagada”. Aquesta llegenda podria ser un vestigi d’aquella època.

Trobo això fascinant. Potser no és cert del tot, però demostra que l’ésser humà, des de fa mil·lennis, ha mirat el cel com a font d’inspiració i de coneixement. Sense aquesta mirada al cel, com hauríem entès on vivim, com és la Terra o quina relació tenim amb l’univers? Veure el cel, com el de la fotografia (figura 5), ha estat fonamental. Però avui dia, pràcticament el 90 % de la població mundial ja no pot veure la Via Làctia. Això és molt greu.

Figura 5. Paisatge nocturn amb la Via Làctia

Llavors, com podem lluitar contra la contaminació lumínica? Des de fa molts anys, l’Agrupació Astronòmica és sòcia d’una associació que va néixer a Catalunya: Cel Fosc. Aquesta iniciativa va ser fundada per Pere Horts, que ens va deixar fa un parell d’anys. Va ser un dels grans impulsors de la lluita contra la contaminació lumínica, començant a Catalunya i estenent-se a tot l’Estat. Fa uns anys, fins i tot vam incloure en els nostres estatuts el compromís de lluitar contra aquesta problemàtica.

Aquesta diapositiva que us mostro potser té més de vint anys. Ja aleshores s’explicava com havien de ser les làmpades i fanals, com calia apagar-los a partir de mitjanit, quin tipus de bombetes i colors s’havien d’utilitzar... Tot això ja se sap des de fa molt temps, però costa fer-ho entendre i aplicar.

Aquí veieu la pàgina actual de Cel Fosc (figura 6), on es mostra que es va fer un homenatge a Pere Horts a Figueres, la seva ciutat natal. Ell va ser l’ànima d’aquesta lluita. Cel Fosc avui ja no és només de Catalunya, sinó que treballa arreu de l’Estat. També hi ha altres defensors destacats de la lluita contra la contaminació lumínica, com Enric Marco, de la Universitat de València; Fernando Jáuregui i David Galadí del planetari de Pamplona; Juan Antonio Alduncín; Alejandro Sánchez de Miguel, de la Complutense de Madrid; i Jaime Zamorano. A més de defensors, molts d’ells són astrofísics que estudien i caracteritzen aquest fenomen.

Figura 6. Pàgina web de Cel fosc

Cal recordar que la contaminació lumínica no només afecta els aficionats a l’astronomia. També és un problema greu per als professionals. Per exemple, a Xile s’està construint un telescopi gegantí de 39 metres d’obertura, però el govern xilè està considerant autoritzar un complex industrial a pocs quilòmetres de distància. Això ha encès les alarmes entre els astrònoms de l’ESO (Observatori Europeu Austral), perquè seria absurd tenir el telescopi més gran del món al costat d’un polígon industrial.

Una altra entitat molt activa és la Fundació Starlight, que va néixer a Canàries de la mà de l’Institut d’Astrofísica de Canàries. Aquesta fundació delimita àrees fosques, crea reserves i destinacions turístiques Starlight, i forma monitors per fer divulgació astronòmica.

A la nostra agrupació, tenim l’Aleix Roig, que treballa amb la Fundació Starlight en un projecte de defensa del cel fosc al Parc Astronòmic de Prades, a Tarragona. També hi ha el Parc Astronòmic del Montsec, una zona privilegiada, tot i que, com es veu en una fotografia, fins i tot allà es nota la llum provinent de l’àrea metropolitana de Barcelona. A Prades, fan activitats en què apaguen tots els llums del poble per poder contemplar el cel estrellat. És una experiència gràfica i impactant.

A la Fundació Starlight també hi participa el nostre amic i soci Josep Massalles, que n’és ambaixador, així com l’Antonia Varela, directora de la fundació, i Paul Malley, una de les persones que més eclipsis solars ha observat al món. En Josep també forma part d’aquest rànquing d’observadors d’eclipsis.

Finalment, voldria agrair l’ajuda de l’organització Dark Sky International, tot i que ells no ho saben. M’han estat molt útils per preparar aquesta xerrada. És una entitat nord-americana, amb seu a Arizona, que ofereix molts materials per lluitar contra la contaminació lumínica.

En definitiva, la contaminació lumínica té, en el fons, una solució molt senzilla: un bon disseny de la il·luminació. No hauria de ser tan complicat. I per acabar, de Dark Sky he extret una diapositiva amb una frase inspiradora, d’aquelles que tant agraden als americans:

"Només a la foscor pots veure les estrelles"

Aquesta frase de Martin Luther King resumeix molt bé la situació. La contaminació lumínica és un problema greu. En resum, sempre es podria fer molt, però realment es fa poc. Tot i així, hem de continuar lluitant perquè puguem revertir-la d'alguna manera o, si més no, evitar que empitjori.

Col·loqui

Jo volia preguntar sobre l'efecte de les pantalles, com els mòbils i similars. També em molesten per la melatonina...
Sí, sí, tens raó. Les pantalles no afecten el cel directament —excepte que n’hi hagués milions enfocades al cel— però sí que ens afecten a nosaltres. S’ha comprovat mèdicament que la llum blava inhibeix la producció de melatonina. Per això, des de fa uns anys, tots els dispositius ja porten sistemes per enrogir la pantalla a la nit.

Hi ha normativa sobre això? Els ajuntaments hi estan obligats?
Sí, sí, hi ha normatives, i fins i tot es pot denunciar. Si veus una llum que enlluerna cap amunt o pateixes intrusió lumínica a casa, tens dret a queixar-te. Ara bé, tot això va molt lent. Sovint, fins i tot els mateixos ajuntaments fan instal·lacions que no compleixen la normativa.

Sense anar més lluny, a Sabadell hi va haver una campanya per renovar l'enllumenat. A la primera fase no vam arribar a temps, i hi ha una zona que ara està excessivament il·luminada. Però a la segona fase, sí que vam poder intervenir, i es va fer amb una il·luminació més càlida, amb llums ambre i menys intensitat.

I el tema dels cotxes? Perquè hi ha llums que molesten molt. Alguns cotxes sembla que portin les llargues sempre posades!
Sí, això també és un factor important. Els cotxes són una font de contaminació lumínica considerable, sobretot a les vies transitades. Si mires una foto nocturna d’una ciutat, els fars dels cotxes són punts de llum destacats. A més, ara els fars són molt blancs, molt potents, i això fa que la llum es dispersi molt.