Conferència de l'Astronòmica de Sabadell. Francesca Figueras, 28 de maig de 2025.
He estructurat la xerrada en dues parts. La primera part, inevitablement, està dedicada a explicar qui era la doctora Català i quin va ser el seu llegat. Per a mi, va ser la primera mestra que em va ensenyar què eren les protuberàncies solars, tal com li agradava dir. Crec que és el moment de reivindicar una figura que, com veureu, ha estat mestra de molts de nosaltres. Aquesta part de la xerrada està dedicada a la seva tasca, a la ciència que va fer, i al seu mestratge.
La segona part està centrada en el moment actual: les activitats que tenim previstes per al 2025 per a celebrar el centenari del naixement de la doctora Català. Són moltes, i dia a dia se n’hi van afegint, perquè encara estem descobrint nous materials i fets desconeguts fins ara.
Abans, la Mercè em preguntava: “Què destacaries de la doctora Català?” Doncs potser coincidirem amb els qui la vau conèixer: jo destacaria tres coses fonamentals. Primer, la seva visió de futur —i ja us ho demostraré, perquè crec que poder demostrar les coses amb fets és clau. Tenia una visió de futur impressionant. Segon, la passió per la feina. Era una treballadora incansable, sí, però sobretot una apassionada per tot el que feia. I aquesta passió l’enfocava especialment cap a l’astronomia. I tercer, el seu lideratge mitjançant l’exemple. Parlem molt sovint del paper de les dones en la ciència, i veureu com ella, entre els anys 1950 i 2000 —quan es va jubilar, una mica abans del previst—, va exercir un lideratge basat en la seva feina i la seva coherència.
Necessitem aquests models. Igual que a Sabadell ja teniu presidentes i referents, necessitem dones com ella per avançar cap a una societat més igualitària, sobretot en l’àmbit professional.
La doctora Català Poch
Començo amb la primera part. Aquí teniu una fotografia de la doctora Català amb el seu pare (figura 1) . Un home amb una mentalitat molt oberta, que va donar una carrera universitària a les seves quatre filles i les va empènyer a fer el que realment volien.
Figura 1. Assumpció Català Poch amb el seu pare
La doctora Català va néixer l’any 1925, en un context difícil, entre l’inici de la guerra civil i la postguerra. Ella explicava com, durant els seus estudis, va sentir l’explosió d’una bomba a la Gran Via. En aquell moment, just acabaven de suspendre les classes.
Hi ha una frase preciosa que és recollida en una entrevista que li van fer l’any 2009 (la trobareu sencera a YouTube), on ella diu que la seva afició per l’astronomia li venia del seu tiet, que la portava a Collserola i li feia mesurar l’ombra d’un pal per calcular l’altura del Sol. Ja de petita, tenia una curiositat immensa per tot el que feia referència a l’univers.
La doctora Català va estudiar Matemàtiques i es va convertir en investigadora. Ja el 1953, en acabar la carrera, va obtenir una beca del CSIC i va començar com a professora ajudant a la universitat. Va dirigir més de set tesis doctorals fins al 2004. Tot i jubilar-se forçosament el 1996, va continuar fent recerca fins al 2004. Va ser professora de molts de nosaltres i també representant espanyola a la Comissió d’Ensenyament de la Unió Astronòmica Internacional.
Tornem a posar-ho en context: als anys 70 i 80, una dona ja pensava en la importància de l’ensenyament de l’astronomia per a tot l’Estat. Era una científica amb una disciplina molt transversal: li agradava la història de la ciència, les matemàtiques, l’astronomia —fins i tot l’astronomia àrab. Aquesta transversalitat és un tret molt destacable.
Recollim algunes de les seves paraules: explicava que patien talls de corrent diaris mentre estudiava, que li arribaven els llibres de França, i que era l’única noia als cursos de tercer, quart i cinquè de carrera. Però va insistir, va tirar endavant i va aconseguir una beca en un context gens fàcil.
Diem que va ser una pionera perquè ho va ser de debò: va començar treballant amb òrbites, i el 1971 va ser la primera dona en obtenir el doctorat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Una fita molt destacable.
La seva tesi, sobre dinàmica estel·lar i el moviment de les estrelles del disc galàctic, és plena de detalls que avui encara estem analitzant amb les dades de Gaia. N’estaria encantada.
També va ser la primera professora universitària professional d’Espanya. Va guanyar les oposicions a Madrid l’any 1974, en ple franquisme, i va tornar a Catalunya com a professora agregada.
L’any 2009 se li va fer un reconeixement per aquesta fita. Ella, però, sempre deia amb humilitat: “Jo vaig anar treballant i vaig fer la meva feina.”
Figura 2. La doctora Català mirant a través del telescopi
Un altre tret remarcable: entre 1953 i 1957, pocs anys després de graduar-se, es va integrar en l’Any Geofísic Internacional, una col·laboració global amb 30.000 científics de 67 països per estudiar les activitats solars i els seus efectes.
Ella feia quatre fotografies diàries del Sol, estudiant protuberàncies solars amb plaques fotogràfiques que ella mateixa revelava, analitzava i enviava al grup d’estudi internacional.
I finalment, sobre la seva tesi doctoral: sovint es diu que va estudiar el Sol, però va anar molt més enllà. Era una experta en dinàmica estel·lar i matemàtica.
Com a experta en dinàmica, la doctora Català estudiava el moviment dels astres. Per entendre aquest moviment, cal comprendre la dinàmica, les forces que el regeixen. També cal conèixer la distribució de massa a la nostra galàxia, ja que aquesta distribució genera un esforç sobre les partícules, i això és el que observem com a moviment estel·lar.
La doctora Català va fer la seva tesi doctoral utilitzant uns models que ella mateixa ajustava. No entraré en detall, però el que feia era observar el moviment de les estrelles properes al Sol i comparar-ho amb allò que avui anomenem la “corba de rotació” del disc d’una galàxia. Aquesta corba de rotació es pot veure tant a la nostra galàxia com, per exemple, a la d’Andròmeda. El seu objectiu era veure si els seus models s’ajustaven a les dades observacionals.
Treballava amb models complexos, però aconseguia ajustos significatius. De fet, en la seva tesi doctoral de l’any 1971, feia servir dades recollides per Vera Rubin sobre la galàxia d’Andròmeda per comprovar si el seu model encaixava. Cal tenir en compte que, en aquell moment, l’Espanya dels anys 70 estava molt allunyada del corrent europeu en l’àmbit del coneixement astronòmic. Per això, la seva feina pot considerar-se clarament d’avantguarda.
Va dirigir set tesis doctorals, cosa que mostra la seva gran polivalència. Per exemple, algunes se centraven en l’astronomia galàctica, concretament en l’estudi del moviment de les estrelles properes al Sol per entendre com gira la nostra galàxia, i si cal o no postular l'existència de matèria fosca.
Altres tesis que va dirigir tractaven temes molt diversos, com les ocultacions d’estrelles per la Lluna, que en aquell moment tenien implicacions per a l’estudi de l’òrbita lunar i les seves variacions.
També va dirigir una tesi sobre l’estructura del núvol d’Oort dels cometes. Aquest núvol, situat als confins del sistema solar, seria el lloc d’origen de molts cometes —com el cometa Halley— amb òrbites altament el·líptiques. Estudiar aquest tema en una tesi doctoral l’any 1994 demostra una gran curiositat i domini matemàtic i orbital.
Un altre exemple és la direcció d’una tesi sobre l’astronomia àrab. En aquest cas, es va treballar el concepte de “pneumònica”, l’estudi dels sistemes de mesura del temps com els rellotges solars horitzontals i declinats. La doctora Català aportava la part astronòmica, mentre que altres investigadors, com el doctor Vergés o el doctor Bernet, treballaven la part històrica. Això reflecteix una gran inquietud científica i interdisciplinar.
En el marc del centenari de la doctora Català, hem preparat una exposició impulsada per l’Institut Català de les Dones. Aquesta mostra posa en relleu els àmbits de recerca on ella va ser pionera, com el càlcul d’òrbites, un dels camps en què era especialista.
Què fem avui a Catalunya en aquest camp? Enviem nanosatèl·lits a l’espai, treballem en missions com la del nanosatèl·lit Enxaneta i en projectes que es desplegaran el 2026. En l’exposició, volem mostrar la connexió entre els camps que la doctora Català va iniciar i la recerca actual a Catalunya.
Podem parlar de càlcul d’òrbites amb grups de matemàtiques, d’objectes del sistema solar, o dels exoplanetes i les seves atmosferes, camps on ara hi ha molta recerca. Però darrere de tot això hi ha pioneres com la doctora Català. Hi ha una línia directa entre la seva feina i, per exemple, l’estudi actual de la meteorologia espacial i dels efectes de la radiació solar sobre l’atmosfera.
Ella va estudiar astronomia galàctica i la corba de rotació de la nostra galàxia. Jo mateixa, en part gràcies a ella, he tingut la sort de participar en un projecte amb més de 30 o 40 científics. A Barcelona treballem amb el projecte Gaia, que té una gran repercussió. Però sempre hi ha hagut precursors. I ella n’era una.
Per exemple, l’any 1971, ja participava en col·laboracions hispano-franceses i feia estades a l’Institut Poincaré de París. Parlem de l’any 1971, i ella sola anava a fer estades predoctorals i postdoctorals a París, a l’Observatori de París. Tenim els seus diaris, que estan a l’hemeroteca. Hi explica, per exemple, com en aquell context, el coronel Aranguren —representant d’Espanya a l’Agència Espacial Europea— dubtava sobre si Espanya estava preparada per participar en la missió Hipparcos, la primera missió espacial dedicada a l’astrometria. Ella va reaccionar: “Això no pot ser.” Va insistir que Espanya havia de formar part d’aquesta missió. I ho va fer possible. Parlem de novembre del 1979, quan va aconseguir que el catedràtic del despatx del costat li digués: “Si vostè vol fer això, escrigui als militars de San Fernando.” I ella ho va fer.
Tenim les cartes. Els militars van respondre amb entusiasme, dient que era un projecte d’interès astromètric extrem, però que superava la capacitat de l’Observatori de San Fernando. Mentrestant, la resta d’Europa ja avançava amb la missió Hipparcos. Ella ho va veure clar, i va fer que des de Catalunya s’enviés una proposta formal.
Va escriure al responsable principal del projecte i va enviar-hi dos joves investigadors, Jordi Torra i Jorge Núñez, a Estrasburg, perquè s’hi impliquessin. Això és lideratge. Encara que operés en un segon pla, això és lideratge de veritat. I mereix reconeixement. Gràcies a aquesta empenta, Espanya va acabar formant part d’Hipparcos. I d’aquí venim nosaltres.
És gràcies a projectes com Gaia, i a l'empenta de persones com la Carme Jordi, que hem pogut avançar tant en astronomia. Hem treballat i seguim treballant en aquesta missió, que continuarà oferint dades fins al 2025. I ja estem començant a preparar-nos per a GaiaNIR, la propera missió, que explorarà l’infraroig. Tot això no hauria estat possible sense una persona al darrere —i al davant— que va saber veure la importància del projecte. Com ho diríem? Va reconèixer la rellevància del que estàvem fent, més enllà de la seva pròpia recerca o especialitat.
Aquesta persona era la doctora Assumpció Català. Aquest és un petit homenatge a ella. Els qui la vau conèixer sabeu que era una dona plural, tremendament valenta i compromesa. Entre moltes altres coses, dedicava el seu temps lliure a estudiar la història de l’ensenyament de l’astronomia a Barcelona. Va deixar un treball preciós, documentat des del Decret de Nova Planta (1714), passant per l’etapa a Cervera i el retorn a Barcelona. Tot això ho va recollir en un llibre, encara inèdit, però del qual tenim tots els materials.
La doctora Català no només gaudia ensenyant astronomia o matemàtiques aplicades, sinó que trobava sentit a transmetre coneixement. Això és ser una gran mestra. Recordo unes paraules d'una altra professora, la Lisa Verde, que deia: "Cal ser molt pionera per pensar a fer divulgació científica als anys 60, 70 o 80. Ara ens paguen per fer-la, però aleshores es feia per vocació". I ella ja hi era, lluitant des del principi.
Centenari del naixement de la doctora Català
En aquest context, vull parlar-vos de les activitats que estem organitzant amb motiu del centenari del seu naixement. Un grup d’unes 20 persones —professors, estudiants i col·laboradors d'altres departaments— estem preparant un conjunt d'actes per celebrar la seva figura. Aquesta celebració ha estat impulsada per la Generalitat de Catalunya, que va encarregar-ne l’organització a l’Institut Català de les Dones. Val a dir que aquest mateix institut li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 2009, un any abans de la seva mort. Ella, amb humilitat, va dir: “Tu creus que jo necessito la Creu de Sant Jordi?”, però alhora en va estar molt orgullosa.
Entre les activitats previstes hi ha exposicions, debats, activitats educatives i homenatges en diversos espais:
- El 26 de juny, l’Observatori Fabra inaugurarà una exposició permanent al costat del telescopi, on es reivindicarà la seva figura com a matemàtica, investigadora i divulgadora.
- El 14 de juliol, data del seu naixement, tindrà lloc l’acte central del centenari al Parc Astronòmic del Montsec, amb la participació de la Consellera d’Igualtat, el rector de la UB i altres representants institucionals. S’hi farà un debat sobre el paper de les dones en l’astronomia i s’inaugurarà l’Excursió Institucional de les Dones.
- També es posarà en valor el telescopi Assumpció Català, el primer telescopi a l’Estat espanyol que porta nom de dona.
- Hi haurà una exposició itinerant sobre astrònomes, pensada per ser acollida a diferents espais arreu del país fins al 2026.
- L’Institut d’Estudis Catalans, a través de la seva secció de Física i Matemàtiques, li dedicarà la inauguració del seu curs acadèmic amb una taula rodona.
- El Festival d’Astronomia del Montsec 2025 també estarà dedicat a la doctora Català.
- Una altra gran notícia: Pilarín Bayés està creant un còmic il·lustrat amb la seva biografia. El text ha estat redactat per un expert en història de l’art de la UB. Aquesta obra serà un recurs educatiu i cultural de gran valor.
També s'estan desenvolupant aplicacions interactives adreçades a estudiants de batxillerat, centrades en temes com la dinàmica de la matèria fosca, amb perspectiva de gènere i protagonitzades per cinc dones científiques. Una d’aquestes és la doctora Català, i s’hi poden veure fotografies i plaques originals que s'exposaran properament.
A més, la Biblioteca de Física i Química acollirà una exposició amb les seves plaques, instruments i documents originals, preservats i restaurats per al públic i els estudiants.
Finalment, el Departament d’Universitats i Recerca distribuirà 6.000 exemplars d’un llibret educatiu —en català, anglès i castellà— dedicat a la seva figura, pensat per a joves de batxillerat. Aquesta publicació s’inspira en les anteriors dedicades a Joan Oró.
Tot això queda recollit en una pàgina web del nostre institut, on s’anoten els actes commemoratius i tota la difusió que en fem.
Aquest és un homenatge més que merescut. La doctora Assumpció Català va ser una figura pionera i referent en molts àmbits. La seva empremta ens inspira a seguir compartint ciència amb rigor, passió i compromís.
Us mostro un parell de fotografies (figura xxx) del 15 de febrer de 1961 que hi va haver un eclipsi de Sol. La fotografia pertany a la família de la doctora Català. Realment aquesta imatge no és de l’eclipsi —això estava mal indicat—, però sí que correspon a aquell dia. Fixeu-vos que en la fotografia de l’esquerra es veu la doctora Català, mentre que en la de la dreta va quedar tapada per la columna del telescopi.
Figura 3. Fotografies de l’eclipsi de Sol del 15 de febrer de 1961
Aprofitant que l’any que ve hi haurà un altre eclipsi total de Sol, tindrem milers d’ulleres de Sol dedicades a la doctora Català, perquè creiem que s’ho mereix plenament.
Aquí acabo la meva intervenció, però voldria remarcar que qualsevol aportació, ajuda, bibliografia o informació que tingueu és molt valuosa. Estem en un moment clau per recuperar tot aquest llegat, perquè tot això enriqueix la figura d’una persona que va tenir una passió per la ciència que ara tots compartim.
També hi ha més actes previstos. Qualsevol col·laboració que vulgueu oferir serà benvinguda. I també al revés: quan surtin les publicacions vinculades a l’astronomia, esperem poder-les canalitzar a través vostre i fer-les arribar arreu de l’Estat. Són coses que han de passar i que esperem que passin, especialment amb l’exposició digital, on tots hi podem aportar el nostre gra de sorra.
Col·loqui
Nosaltres, des de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, comentàvem abans que vam fer visites col·lectives a l’Observatori de la Universitat, a la plaça Universitat, amb la doctora Català, per observar el Sol. Aquesta imatge de l’eclipsi és la que es podia obtenir habitualment en aquelles sessions. La doctora Català feia observacions solars diàries, i utilitzava una tècnica molt particular: mesurava les taques solars projectades sobre una pantalla de paper mil·limetrat, dibuixant-les manualment per calcular-ne la superfície coberta. Això era insòlit, no ho hem vist enlloc més.
També recordem que va ser la primera vegada que molts de nosaltres vam poder veure protuberàncies solars, gràcies a un espectroscopi manual que feia servir. Ara estem acostumats a observar-les amb telescopis més moderns, però llavors calia desplaçar manualment l’escletxa de l’espectroscopi i, amb paciència i destresa, dibuixar les protuberàncies.
La doctora Català també va ser vicepresidenta de l’Agrupació Astronàutica Espanyola. Va participar activament en congressos com el de Madrid i, a més, va impartir classes a la Politècnica. Tot això està molt ben explicat en el llibre dels Reales, però ens falta documentació, especialment les actes d’aquells congressos. Si algú en té alguna, seria ideal poder-ne fer un PDF i fer-la arribar.
Tot aquest material, com els papers mil·limetrats i les plaques fotogràfiques, acabarà a l’hemoroteca de la Biblioteca de Física de la Universitat de Barcelona, on es conservarà adequadament. És important perquè són documents molt fràgils i valuosos.
També sabem que la doctora Català va donar diverses conferències a Sabadell, segurament també a l’Agrupació Àster, tot i que no tenim gaire documentació gràfica. Una de les últimes conferències que recordem que va donar tractava sobre les escombraries espacials. Creiem que era cap als anys noranta. Si podeu recuperar aquesta informació, us ho agrairem molt.
La doctora Català havia fet conferències al Centro de Estudios Interplanetarios?
Sembla que sí, tot i que aquesta entitat va ser efímera i més centrada en la ciència-ficció. En tot cas, si algú té informació o reculls d’això, ara és el moment de recopilar-ho. Algunes coses es podran incorporar a l’exposició, altres potser no, però tot és útil.
També ens han comentat que Sabadell acollirà el 27è Congrés Estatal d’Astronomia el 2026. Seria molt bona idea portar-hi l’exposició itinerant. I sí, es pot adaptar al castellà perquè la pugui veure tothom. Es poden traduir els plafons, afegir-ne un sobre el seu paper en l’astronomia amateur, etc. Són plafons pensats per ser mòbils i adaptables.
La doctora Català va ser molt valorada també en l’àmbit estatal, com es va veure durant l’Any Internacional de l’Astronomia. És una de les nostres mestres. Però el seu paper dins l’astronomia amateur encara està poc explicat. I això és important, perquè sou molts i feu una tasca molt valuosa. Jo crec molt en la importància de donar visibilitat a aquesta faceta seva. Només necessitem la vostra col·laboració per completar-ho.