L'ASTRONÒMICA

Conferència de l'Astronòmica de Sabadell. Luís Romero, 9 d'abril de 2025

Tenia previst fer una xerrada sobre els primers anys de l'Agrupació Astronòmica, però com que nomes tinc mitja hora, no em donava temps, i per tant he pensat a concentrar-ho en el primer any de l’Agrupació, que déu-n'hi-do. 

En aquest auditori que ara estem es fa molta divulgació científica, i de fet, des dels començaments, l’Agrupació va tenir una clara determinació de fer divulgació astronòmica, per als seus fundadors això era important. Ara veurem exemples, i també veurem que va haver-hi un vincle molt estret amb la ciutat i amb les seves institucions. 

Deixeu-me que us posi una miqueta en context. Estem parlant gairebé de mitjans del segle XX.  En primer lloc, als anys 50, van haver-hi canvis polítics importants, tant interns com externs, del règim franquista. Un dels canvis va ser una certa tímida apertura en les propostes culturals, sempre i quan, evidentment, no qüestionessin l'estat de les coses. I això es va produir quan apareixia una nova generació que no havia viscut directament la guerra ni tampoc els primers anys de la postguerra, els anys més durs. I també coincideix amb un altre tema que no és menys important: el llançament de l'Sputnik, l’any 1957, la primera  d’una sèrie de grans fites astronàutiques. 

Fixeu-vos, per exemple amb aquesta portada de “La Vanguardia” (figura 1), on ja es parlava d'anar a la lluna.  Això ens indica l’interès que hi havia entre el públic en general per tot el que eren els avanços en l'astronàutica. I aquest interès també el recollien les associacions astronòmiques que hi havia en aquell moment, entre elles, l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Perquè, d'alguna manera, més enllà de les qüestions geopolítiques que podien haver-hi en aquell moment per la Guerra Freda, el cert és que aquestes agrupacions es van convertir d'alguna manera en centres de referència dins del públic en general per saber més coses del que estava passant. Penseu que la divulgació no era una cosa tan estesa com ara.

Figura 1. Portada de la Vanguardia parlant de l’arribada a la Lluna

Tots sabeu ja com va néixer l'Astronòmica de Sabadell. A més, tenim aquí un protagonista del naixement de l'Agrupació, que ens ho pot explicar molt millor. Per resumir-ho, un grup de joves, menors d'edat, tenien molt d'interès per l'astronomia, es reunien, parlaven, i fins i tot feien observacions amb els mitjans precaris que en aquells moments podien disposar. I allò va ser una mica l'embrió del que poc després es convertiria en l'Agrupació Astronòmica. 

De tota manera, per fer una miqueta d'antecedents del que va passar abans de la fundació, al 1960, van haver-hi dos esdeveniments que crec que són interessants de ressaltar. D'una banda, la conferència del pare Ignasi Puig, que era un jesuïta, director de la revista “Ibérica” (figura 2). Era un astrònom i gran divulgador molt conegut, i va fer una conferència a Sabadell que es va titular: “¿Existen otros mundos habitados?” I aquest títol ja recull l’interès que hi havia per anar a explorar l’espai.

Figura 2. El pare Puig en plena conferència

Un segon fet que jo crec que va ser bastant important - fins i tot més encara que l’anterior- va ser l'eclipsi que va haver-hi l’any 1959. Va ser un eclipsi parcial de Sol, que a Catalunya només va ser del 50%, però va ser molt popular i va atreure molt públic. Es va donar bastanta repercussió mediàtica i va haver-hi gran interès per a observar-lo. Encara no existia l’Astronòmica de Sabadell però ja existia Aster, Sadeya i altres associacions astronòmiques. Ja hi havia tot un moviment associatiu a l’entorn de l’astronomia.

També és veritat que els aparells que tenien en aquell moment eren molt precaris. Es van publicar resultats, i en el cas de l'Agrupació Astronòmica, tot i que no existia formalment, aquest grapat de joves ja van fer les seves observacions, fins i tot les van publicar en un exemplar únic, que van mecanografiar i dibuixar ells mateixos, i que van repartir entre ells. Hi havia aquesta inquietud, i allà estava com aquesta espècie de pre-agrupació astronòmica. 

Per cert, només una curiositat. La franja de la totalitat va passar per les Canàries, i no és un fet menor, perquè això va catalitzar, d'alguna manera, la possibilitat de la construcció de l'Observatori del Teide. De fet, aquell mateix any, no sé quin ministeri del govern espanyol, va fundar aquell Observatori del Teide.

Bé, ja estem a la creació de l'Agrupació Astronòmica. Formalment es va inscriure al Registre Oficial d’Associacions el 14 d'abril del 1960. I fixeu-vos en l'espai que li va dedicar el diari “Sabadell” en aquell moment (figura 3). És molt interessant tota la informació que hi ha aquí, però us destaco aquest primer paràgraf perquè crec que no és un tema menor. Fixeu-vos els verbs que utilitza el redactor: diu “encausar, orientar i recolzar”. Per què? Perquè va haver-hi tot un moviment cultural dins de la ciutat que intentava, d'alguna manera, canalitzar aquestes inquietuds culturals de la gent jove en aquell moment a Sabadell. I l'Agrupació Astronòmica era una manifestació més d'aquest interès per fer activitats culturals a la ciutat. Sempre i quan, òbviament, no hi hagués cap problema amb el règim. 

Figura 3. Diari de Sabadell el 14 d’abril de 1960

També es va crear, per exemple, el Cineclub Sabadell, que va néixer el 1957. Tampoc hem d'oblidar el context local. Sabadell era una ciutat potent, amb  una indústria tèxtil bastant important, una burgesia bastant ben afincada i un poder polític fins a cert punt sensible. Dins d'aquest poder polític i d'aquesta burgesia sensible, aquestes manifestacions culturals van crear un entorn amigable per qualsevol iniciativa d'aquestes que, com deia abans, no creés problemes al règim. Altres iniciatives culturals de l’època van ser: la Fundació Bosch i Cardellach; la revista “Riu Torrent”, que va tenir alguns problemes amb la censura; o el propi Miquel Crusafont, una persona emblemàtica a la ciutat, que als anys 50 va començar a fer cursos de paleontologia. Aquests cursos van ser molt importants i van tenir ressò internacional. Crusafont tenia molt clar que havia d'utilitzar tots els mitjans mediàtics per difondre la ciència. I això, jo crec, que va servir una mica, potser de forma inconscient, com a model del que després faria l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. 

Bé, us he comentat que va haver-hi un entorn amigable, però també va haver-hi un recolzament institucional. I per situar-nos, què és el que volien les agrupacions astronòmiques d'aficionats als anys 50 i 60? Bàsicament vàries coses: volien tenir un local, volien tenir un telescopi (a poder ser un observatori), i una cosa no menys important: un mitjà de comunicació, una revista, un butlletí, alguna manera de comunicar amb els socis i el públic en general el que feien. 

L’Agrupació Astronòmica de Sabadell va tenir local des del començament. Diferents entitats els van cedir algun local. Per exemple, aquí podem veure l’espai que els deixaven al diari de Sabadell (figura 4). També van disposar d’un lloc per a observar, no ben bé un observatori però sí la torre de l’escola d’oficis, perquè hi posessin els telescopis i observessin. No era un observatori, no era idoni, però tampoc era un lloc tan dolent. Van comprar un primer telescopi amb una subvenció del 100% del diari “Sabadell”. Era un telescopi de 14 cm de diàmetre, bastant interessant per l’època i que poca gent podia tenir-lo. 

Figura 4. Primer local, primer observatori i primer telescopi

El tema dels ingressos també és important. Evidentment, tota associació privada ha de poder mantenir-se amb les aportacions dels socis, i això és com ho va fer també l'Agrupació Astronòmica. Els primers anys també va rebre una ajuda oficial de la delegació local de premsa, propaganda i ràdio, com altres entitats locals de la ciutat. No era gaire quantiosa però això els va permetre respirar una mica més tranquils en els primers anys.

Un altre factor important, que ja us he comentat, va ser el recolzament inequívoc i constant que van tenir dels mitjans de comunicació local, especialment del diari “Sabadell” i de la ràdio “Sabadell”. Això els va ajudar molt perquè els va permetre difondre els seus missatges i les seves activitats a tota la població, encara que fos a nivell local, però ho van poder fer amb un recolzament important.

Amb tot això, a finals del primer any ja tenien 76 socis, i al final de la dècada 214 socis. No està gens malament, tenint en compte que parlem d’un tema tan minoritari com és l’astronomia.

Parlem de la revista, del butlletí, l’Astrum (figura 5). A mitjans del segle XX, la possibilitat d'obtenir informació sobre astronomia més enllà dels llibres de Flammarion o de Comas Solà, que eren molt generalistes, només es podien aconseguir si s’estava subscrit a entitats més consolidades, més antigues, normalment estrangeres, que tenien una revista que estava suficientment informada i que mantenia el dia de tot allò que passava o que passaria al món de l'astronomia. Entre altres, per exemple, les efemèrides o qualsevol fenomen que podia ocórrer.  El problema era el preu. Estar subscrit a un butlletí d'aquestes associacions era molt car. L’opció que hi havia era fer una revista pròpia amb un bon contingut i intercanviar-la amb les altres associacions d’arreu del món. Era un sistema molt eficient, molt barat i que permetia estar al dia.

Figura 5. Astrum num. 1

De fet, va tenir molt d'èxit perquè ja l'any 61, només un any després de la seva fundació, de de l’Astronòmica de Sabadell ja s’intercanviaven revistes amb associacions d'Argentina, d’Estats Units, de França, de Mèxic, de Suècia i de Dinamarca. I això, evidentment, va continuar. Òbviament, aquest intercanvi es produïa amb les altres associacions més properes, com Àster, Sadeya, però també amb l'Observatori de l'Ebre i l'Observatori de San Fernando, que també editaven publicacions. 

He posat moltes fotos, però no us les explicaré en detall. Vull remarcar l'activitat divulgativa, que va ser extensíssima. Penseu que tot el que us mostro és només una petita part del que va passar en un any, de fet, en menys d'un any. La profusió amb la qual l'Agrupació Astronòmica es va donar a conèixer els primers mesos va ser impressionant. Va participar en molts esdeveniments. La pròpia “Vanguardia” es va fer ressò de la creació de l’Agrupació, al diari de Sabadell sempre sortien notícies sobre ella, etc.

I una altra cosa molt important és que feien observacions. Ara això em sembla molt normal, però en aquella època no ho era tant. Els havien pagat un telescopi però el van posar al servei de la gent perquè observessin diferents astres. Des dels inicis ja van fer sessions públiques. I al diari de Sabadell sortien anunciades totes aquestes sessions públiques. Tot això s’ha mantingut fins avui en dia. M’atreviria a dir que és l’ADN de l’Agrupació. També feien visites a altres observatoris, feien xerrades, i van tenir el seu propi programa de ràdio.

Però a més de divulgar, els membres d’una associació astronòmica volen aprendre, compartir observacions, fer activitats astronòmiques. I des del començament, aquesta vessant també la van cuidar molt. Podem veure per exemple (figura 6) partes d’observacions, al principi molt genèrics, però amb el temps es van anar especialitzant, hi havia partes dedicats a molts temes diferents: al pas del satèl·lit Echo, als satèl·lits de Júpiter, etc. Tot això ho enviaven als socis, i més tard també a altres associacions.

Figura 6. Partes d’observacions

El satèl·lit Echo els va donar molta transcendència també. Amb ell van sortir molt a la palestra pública. Va ser el primer satèl·lit de comunicacions que van llançar els americans a l'agost del 1960. Era una bola enorme, coberta d’una superfície reflectant, de tal manera que si s’enviava un senyal des de la Terra, es reflectia. Com que també reflectia la llum del Sol, cada vegada que passava per sobre nostra, es podia veure molt bé. De fet, arribava a una magnitud semblant a la de Júpiter, amb un cel molt menys contaminat que l’actual. Va ser una oportunitat de les associacions per difondre les seves activitats al públic. Igualment, ho va fer Aster a Barcelona. Anunciaven l’horari de pas i convocaven a la gent per a observar-lo.

De fet, jo crec que aquesta estratègia li va permetre a l'Agrupació Astronòmica i a altres associacions donar-se a conèixer i crear-se un nom a l'espai públic. De tal manera que van legitimar d'alguna manera la seva utilitat davant de l'esfera pública; i en paral·lel, a la informació que podien donar els experts o professionals. En aquella època no era com ara, els professionals no divulgaven. Així, les associacions van trobar un lloc entre el públic i els experts, feien aquesta espècie de vincle. 

Un altre exemple, que en aquest cas no és de divulgació, sinó de treball propi d'investigació, va ser la participació en l’observació del trànsit de Mercuri que es va produir l'any 1960. De fet, tan aviat com es va formar l'Agrupació Astronòmica, van trucar a la porta de l'UNAC. L'UNAC era la Unió Nacional d'Astronomia i Ciències Afins, organisme que depenia del CSIC i que tenia com a objecte la promoció, la coordinació de treballs astronòmics a nivell de tot l'Estat. Participaven no només professionals -els pocs que hi havia en aquell moment- sinó també alguns observatoris privats, alguns aficionats que tenien els mitjans.

La veritat és que l’UNAC va tenir molt poca rellevància, i potser una de les coses més interessants que va fer va ser aquesta coordinació de l'estudi del trànsit de Mercuri. Perquè us feu una idea, aquesta és la carta que es va rebre a Sabadell, sol·licitant la participació dels membres de l'Agrupació (figura 7). Això anava acompanyat d'uns fulls d'observacions, de com s'havia d'observar, com s'havia d'agafar els temps del trànsit de Mercuri, etcètera. En total van participar-hi 34 observadors, dels quals 24 eren aficionats.

Figura 7. Carta de la UNAC

Els resultats no van ser gaire significatius, van ser bastant pobres, ja que la mesura del temps aquella època era una mica precària. Ara bé, van ser molt semblants d’altres resultats obtinguts per l’AAVSO, per exemple.

Estic acabant. Si l'any 1959 va ser, com dèiem, la “preqüela” de l'Agrupació Astronòmica, un altre eclipsi solar que hi va haver el 1961, va ser la consolidació. Aquell eclipsi va arribar al 96% a Sabadell. També el van difondre molt, tant a la ràdio com al diari. Mireu, per exemple, l'espai que dedicaven anunciant-lo un mes i mig abans, i uns dies abans. El text no només explica, sinó que més adverteix de la millor manera de poder observar l'eclipsi. Tenia aquesta funció de difondre també una observació “segura” de l'eclipsi. 

L'Agrupació es va mobilitzar. Penseu que tenia molt pocs mesos de vida, però es va mobilitzar. Va utilitzar tots els mitjans que tenia al seu abast, no només el telescopi propi, sinó que va reclutar tots els telescopis que en aquell moment disposava i va muntar dos llocs per veure l'eclipsi, a la mateixa escola d'oficis. Un va ser el més oficial o el d'estudi, des d’on es van fer les fotografies, el cronometratge i les mesures de les condicions meteorològiques, és a dir, on es va fer l'estudi pròpiament de l'eclipsi. I l’altre va ser on van disposar els equips perquè tota la gent que volgués pogués venir a veure l'eclipsi. Penseu que l'eclipsi tampoc durava tant, i a més era un dia laborable a primera hora del matí. Tot i així, diuen les cròniques que va ser un èxit, ja que hi van passar unes 300 persones. Va contribuir, de nou, a potenciar la imatge de l'Agrupació i a captar-ne més socis (figura 8).

Figura 8. Observació de l’eclipsi de Sol

L’eclipsi es va seguir també des d’altres llocs com l’Observatori Fabra, la Universitat de Barcelona, l’Observatori d’Aster, etc. Però la resta d’observatoris no van poder fer cap foto de la totalitat de l’eclipsi per culpa dels núvols, només es va poder fotografiar des de Sabadell. Des d’aquí sí es va obtenir una fotografia de la totalitat. Va ser l’única que es va poder fer des de Catalunya.

Per acabar, només volia fer una mica de resum. Com veieu, l'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una entitat molt arrelada a la ciutat, que a més a més va tenir una vocació clarament divulgativa, utilitzant tots els mitjans que tenia al seu abast per donar-se a conèixer i per donar a conèixer la seva activitat. I jo crec que això va ser un model d'èxit. Avui en dia crec que continua sent un model d'èxit, però com us deia abans, això ja va néixer així. L'Agrupació Astronòmica no va fer un canvi, un gir especial al llarg de la seva història. Té una estratègia que s'ha mantingut, l'ha anat adaptant amb els anys, però que ja estava en el seu origen. Un clar exemple són les conferències que es duen a terme cada dimecres en aquesta sala. Això ens ha permès fer aquest 65 aniversari amb molt bona salut.

Coloqui

El satèl·lit Echo-1, com el van posar en òrbita sent tan gran?
De fet era un globus, era més semblant a un globus aerostàtic que a un satèl·lit