L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

13 maig 2025

noticia auroras jupiter2025 05 13El Telescopi Espacial James Webb de la NASA ha capturat nous detalls de les aurores de Júpiter. Les aurores es creen quan partícules d'alta energia entren a l'atmosfera d'un planeta a prop dels seus pols magnètics i col·lisionen amb àtoms o molècules de gas. Les aurores de Júpiter no són només enormes, sinó que també són centenars de vegades més energètiques que les de l'atmosfera terrestre. Aquestes observacions de les aurores de Júpiter, preses a una longitud d'ona de 3,36 micres (F335M), es van capturar amb la NIRCam (Càmera d'Infrarojos Propers) del Webb el 25 de desembre de 2023. S'ha descobert l'emissió del catió trihidrogen, conegut com H3+, que és molt més variable del que es creia. L'H3+ es crea per l'impacte d'electrons d'alta energia a l'hidrogen molecular. Júpiter té una font addicional d'aurores: l'intens camp magnètic atrau partícules carregades del vent solar, però també les partícules llançades a l'espai pel satèl·lit Io pels nombrosos volcans. Es creia que les aurores apareixerien i desapareixerien amb gran rapidesa, potser durant aproximadament un quart d'hora. En canvi, es va observar que tota la regió auroral apareixia amb centelleigs de llum, que de vegades variaven segon a segon. Es van comparar amb fotografies simultànies a l'ultraviolat del Telescopi Espacial Hubble; curiosament, la llum més brillant observada pel Webb no va tenir un equivalent real a les imatges del Hubble. Més informació a la NASA.