Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
17 febrer 2015
Aquesta es una de les imatges del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko preses el dia 14 de febrer durant el vol rasant. Va ser presa a las 14:15 hores GMT a una distància de només 8,9 quilòmetres de la superfície del cometa. La resolució de la imatge és de 0,76 m per píxel i te una mida de 1,35 x 1,37 quilòmetres. La sonda va passar a només 6 quilòmetres del cometa a les 12:41 hores GMT. Més informació a Rosetta.
> Add a comment >10 febrer 2015
Un equip d’astrònoms dirigit por Miguel Santander-Garcia, de l’Observatorio Astronómico Nacional de Alcalá de Henares, ha descobert a través dels telescopis dels European Southern Observatory (ESO) i de les Illes Canàries, la presència de dues estrelles sorprenents dintre de la nebulosa Henize 2-428. Aquestes dues estrelles orbiten entre elles i s’acosten lentament fins que dintre d’uns 700 milions de anys entraran en col·lisió. L’estrella que es produirà per la unió dels dos astres tindrà una massa de 1,8 vegades la del Sol; per tant la col·lisió acabarà creant una supernova del tipus Ia. Més informació a la revista Nature. (Imatge: ESO/L. Calçada).
> Add a comment >8 febrer 2015
S’han donar a conèixer les dades de la sonda Planck que inclouen les observacions obtingudes al llarg de tota la missió. Aquestes dades estan d’acord amb tot allò que sabem sobre la matèria a l’Univers, inclosa la matèria fosca. Aquestes i altres observacions s’han mesurat amb molta més precisió, la qual cosa posarà a prova les teories sobre l’Univers primitiu. Una de les dades que s’haurà de canviar és que las primeres estrelles es van formar al voltant de 550 milions d’anys després del Big Bang, uns 100 milions d’anys més tard d’allò que es creia fins ara. Per tant, la denominada Edat Fosca, aquella època en que l’Univers estava sense llum, s’estendrà entre els 380 i els 550 milions d’anys. Més informació a Planck.
> Add a comment >6 febrer 2015
Avui 6 de febrer a les 18 h TU, el planeta Júpiter està en oposició. Per tant, està a la mínima distància a la Terra durant aquest any (4,346 UA o 650 milions de km), ens presenta tot el seu disc il·luminat i es pot observar durant tota la nit, des de la posta fins a la sortida del Sol.
De fet, en aquesta posició respecte al Sol i la Terra, el planeta presenta les millors condicions per observar-lo durant unes setmanes centrades en aquest dia.
A banda de l'observació amb telescopi per observar la seva atmosfera amb les bandes de núvols i les taques que el caracteritzen, també és l'època que els satèl·lits galileans (Io, Europa, Calixte i Ganimedes) són més brillants i fàcilment detectables. Fins i tot en prismàtics es poden localitzar quan estan en els punts més separats del planeta a la seva òrbita.
Enguany, a més, hi ha un alicient interessant i espectacular que són els fenòmens mutus entre satèl·lits (PHEMU). Consisteixen en eclipsis entre els diferents satèl·lits galileans que es poden seguir fàcilment amb telescopi de qualsevol diàmetre i que sovint suposen la desaparició d'alguns d'ells enfosquits per l'ombra d'un altre.
Com a curiositat es pot afegir que la llum que ens arriba del planeta més gran del sistema solar triga avui uns 36 minuts a arribar a la Terra.
Els socis disposen de més informació sobre el planeta i els seus satèl·lits així com de les efemèrides sobre els fenòmens mutus. |
Imatge de NASA, ESA i A. Simon (Goddard Space Flight Center).
> Add a comment >5 febrer 2015
A mesura que la sonda New Horizons s’acosta a Plutó les fotos que fa van incrementant la seva qualitat. Les últimes publicades són del dimarts 27 de gener. En aquell moment Plutó es trobada a 203 milions de km de la sonda. La distància aparent entre Plutó i el seu satèl·lit Charon era d’uns 15.040 quilòmetres. Ahir mateix, 4 de febrer, es va complir el 109 aniversari del naixement de Clyde Tombaugh, el descobridor de Plutó. Mes informació en New Horizons. (Imatge: NASA/JHU APL/SwRI).
> Add a comment >1 febrer 2015
En un article a publicar en el «Physical Review Letters», una anàlisi conjunta de les dades aportades por la sonda Planck de la ESA i els experiments terrestres BICEP-2 i Keck Array, han mostrat que no hi ha evidencia clara de la detecció d’ones gravitacionals primordials. A mitjans de l’any passat els investigadores del BICEP-2 van afirmar la detecció d’una polarització deguda a aquestes ones que serien conseqüència de la inflació que va passar poc després del Big Bang. En el moment de la publicació dels resultats ja es va dir que hi havia una altra possible font d’aquesta polarització: la pols interestel·lar de la galàxia. Més informació a Planck. (Imatge: ESA/Plank).
> Add a comment >30 gener 2015
La sonda Dawn, que s’està acostant a Ceres, ha obtingut les millors fotografies del planeta nan. El dia 25 de gener la sonda va realitzar una sèrie de imatges des de 237.000 km, amb una gran resolució i que mostren la rotació del planeta. Més informació a NASA. (Foto NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).
> Add a comment >29 gener 2015
Una sèrie de dotze telescopis de 20 cm situats a l’Observatori Paranal, a Xile, componen l’instrument anomenat Next-Generation Transit Survey (NGTS), que acaba de veure la seva primera llum. Aquest instrument es dedicarà a cercar planetes extraterrestres que passen per davant de les seves estrelles. Els planetes a cercar tindran un diàmetre entre 2 i 8 vegades el de la Terra. Els telescopis seran robòtics i es dedicaran a observar de manera continua centenars de milers d’estrelles de l’hemisferi sud. Un sistema més petit de les tecnologies necessàries d’aquest instrument ja va se provat a l’Observatori de La Palma, en les Illes Canàries, entre els anys 2009 y 2010. Més informació a ESO.
> Add a comment >28 gener 2015
Observacions al llarg de cinc anys de la sonda Kepler de la NASA han permès detectar que una estrella molt antiga de 11.200 milions d’anys d'edat té cinc planetes semblants a la Terra. L'estrella és un 25 cent més petita que el Sol i està a 117 anys llum de nosaltres. Els cinc planetes estan molt a prop de l’estrella, amb un període de nomes 10 dies i tenen una mida entre Mercuri i Venus. A aquesta distancia han d’estar a molt alta temperatura. Més informació a la Iowa Iota State University. (Imatge: Tiago Campante/Peter Devine).
> Add a comment >28 gener 2015
Astrònoms de l’Observatori de Leiden, Holanda, y de la Universitat de Rochester, USA, han descobert que l’anell que envolta un planeta gegant de la estrella solar molt jove J1407 és d'una enorme dimensió, molt mes gran que el sistema d'anells de Saturn. L’anàlisi del sistema que s'ha publicat ara a Astrophysical Journal mostra que el sistema té 30 anells, alguns amb milions de quilòmetres de diàmetre. Més informació a la University of Rochester. (Imatge: Ron Miller).
> Add a comment >