Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
5 maig 2015
Els controladors han confirmat que la sonda MESSENGER llançada des de la Terra el 3 d'agost de 2004 y que ha orbitat el planeta Mercuri des del 18 de març de 2011, ha impactat como era previst sobre aquest planeta. L’impacte es va produir el 30 d’abril en la cara oculta de Mercuri, a l’hora prevista, a les 21 h 26 m UT. Aquesta es l’última imatge enviada a les 17 h 15 m, i que va ser rebuda per l’antena de la NASA a prop de Madrid. Es pot trobar tota la informació sobre la sonda i els seus resultats a les planes de la NASA.
30 abril 2015
Fent servir l’instrument HARPS a l’Observatori de La Silla de ESO (a Xile), els astrònoms han fet la primera detecció directa de l’espectre de llum visible reflectida per un exoplaneta. Es tracta del primer exoplaneta descobert l’any 1995: 51 Pegasi b. Es un Júpiter calent que orbita molt més a prop de la seva estrella mare. Per a observar l’espectre s’ha fet servir una nova tècnica que consisteix a utilitzar l’espectre de l’estrella como a una plantilla per tal de buscar una forma similar de llum que seria la reflectida pel planeta en la seva òrbita. Aquesta tècnica no depèn de que es produeixi un transit com en les altres utilitzades fins ara; per tant es podria utilitzar para a l’estudi de molts més exoplanetas. S’ha descobert que 51 Pegasi b té una massa al voltant de la meitat de la de Júpiter i una òrbita amb una inclinació d’uns nou graus en direcció a la Terra. El planeta també sembla ser més gran que Júpiter en diàmetre i altament reflectant. Més informació a ESO.
25 abril 2015
Aquesta és la impressionant imatge que ens ha regalat la NASA i l'ESA amb motiu del 25è aniversari del Telescopi Espacial Hubble.
La imatge del Hubble és del Westerlund 2, un cúmul jove i una regió de formació estelar que ocupa tota la imatge que està a 20.000 anysllum de nosaltres a la constel·lació de Carina.
El cúmul, amb una edat d'uns 2 milions d'anys, és una concentració densa de estrelles massives i lluminoses d'uns 10 anysllum de diàmetre. Vents forts i radiació d'aquestes estrelles joves han donat forma al gas i la pols, provocant que tots els pilars amb formació estelar apuntin cap el cúmul central.
Els punts vermells al voltant dels estels brillants són débils estrelles que estan naixent i que encara estan dins els núvols progenitors de gas i pols.
Els estels blaus més brillants de la imatge estan situats entre nosaltres i el cúmul, amb el qual no hi estan relacionats físicament.
Articles de premsa:
· MolaTV Informatius: https://titularscat.blogspot.
· Nació Digital: https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/821/nasa/regala/foto/hubble/agrupacio/astronomica/sabadell
· Sabadell noticies: https://www.sabadellnoticies.com/la-nasa-regala-una-imatge-del-satel%C2%B7lit-hubble-a-lassociacio-astronomica-de-sabadell/
Add a comment25 abril 2015
Les primeres estrelles es van formar quan l’Univers tenia uns pocs centenars de milions d’any, després de l’època fosca. Ara uns astrònoms canadencs han calculat como haurien de ser. El seu resultat és que s’haurien format en grups fenomenals d’estrelles molt pròximes entre elles. Durant la seva evolució es formarien remolins que haurien creant pics de lluminositat fins a 100 milions de vegades la del Sol. Aquestes primeres estrelles, amb una vida molt curta, haurien produït els primers elements pesats, com el carbono i l’oxigen. Més informació a Royal Astronomical Society. (Imatge: Shantanu Basu, University of Western Ontario).
23 abril 2015
El primer resultat d’un instrument per a estudiar els exoplanetes denominat LEECH (Exozodi Exoplanet Common Hunt) ha permès millorar l’estudi de HR8799, una estrella jove amb una edat de només 30 milions d’anys. Aquesta estrella va ser la primera on es va poder retratar el seu sistema planetari, tres planetes l’any 2008 i un quart el 2010. Amb aquest nou instrument és possible definir les propietats dinàmiques dels exoplanetes del sistema. En resum, l’estudi sembla demostrar que no existeix cap planeta gegant a prop de l’estrella, de manera que el sistema planetari de l’estrella HR8799 podria ser similar al Sistema Solar, es a dir, quatre planetes massius lluny de l’estrella i, potencialment, altres planetes amb massa petita –no descoberts encara- en la part interna del sistema. Més informació a la Universitat d’Arizona. (imatge: A.-L. Maire / LBTO).
23 abril 2015
L’any 2004 es va descobrir l’existència de una gran taca freda en la Radiació Còsmica de Fons (CMB). Aquesta taca freda (Cold Spot en anglès) es veia en el mapa de la CMB realitzat por la sonda WISE i anys després confirmar por la sonda Planck. Si la Cold Spot es va originar en el Big Bang mateix seria una cosa exòtica que la cosmologia actual és incapaç d’explicar. Si, al contrari, és causada per una estructura que es troba entre nosaltres i la CMB seria signe de l’existència d’alguna cosa molt rara en la distribució de massa de l’Univers. Un estudio realitzat per astrònoms de la Universitat de Hawaii ha descobert un megabuit que coincideix amb la posició de la Cold Spot. Ocuparia una gran regió de l’Univers, amb una extensió de 1,8 milions de anys llum, la major estructura fins ara coneguda, on la densitat de galàxies és molt més dèbil que en la resta de l’Univers. Aquest buit estaria a una distancia relativament propera, a uns 3 milions de anys llum de distància. La seva existència suposaria un augment en la longitud d’ona de la llum que hi passa i per lo tant explicaria l’existència de la Cold Spot. Mes informació a la Universitat de Hawaii. (Imatge: ESA Planck Collaboration).
19 abril 2015
Després d'arribar al planeta nan Ceres, la sonda Dawn va començar a utilitzar el sistema de propulsió iònica per tal de situar-se en la primera òrbita científica a la qual arribarà el dia 23 d’abril. Aleshores se situarà en una òrbita a 13.500 km del planeta nan fins el dia 9 de maig. A partir d’aquesta data és traslladarà cap a òrbites més baixes. Durant l’actual baixada, el dia 10 d’abril va capturar algunes fotos del polo nord de Ceres, a una distància de 33.000 km, que presenten en aquests moments les millors vistes obtingudes fins ara del planeta nan. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).
16 abril 2015
Les condicions del clima i del terra en Mart mesurades per la sonda Curiosity, a més de la identificació de perclorat, un tipus de sal, indiquen que a la superfície de Mart és possible que s’hi formi aigua salada durant la nit. El perclorat pot absorbir el vapor d'aigua de l’atmosfera de Mart i disminuir la temperatura en que l’aigua se converteix en gel. Aquest procés és una de les explicacions que s'han proposat per a la existència provisional d'algunes salmorres en les altes latituds de Mart, tot i el fred i la sequedat del planeta. Un dels líders de la investigació, Javier Martin-Torres, del Consell d’Investigacions Científiques, diu que l'existència d’aigua és un requeriment essencial per a la existència de vida i una dada crucial en les futures exploracions al planeta. Més informació a NASA. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/MSSS).
15 abril 2015
El Dark Energy Survey ha publicat els primers mapes que mostren la distribució de la matèria fosca en una extensa regió de l’Univers. L'escala de color representa la densitat de massa: el vermell i el grog representen les regions amb una major densitat. Aquests mapes de la matèria fosca estan d’acord amb la distribució de les galàxies i dels cúmuls de galàxies en llargs filaments. Els cúmuls es presenten en discs grisos amb un diàmetre d’acord amb el seva mida. La matèria fosca es una substància misteriosa, encara desconeguda, que té una dèbil interacció amb la matèria ordinària, però que ha tingut un intens protagonisme en el procés de formació de les galàxies i dels cúmuls de galàxies. Més informació a Fermilab.
10 abril 2015
La major part de les estrelles no estan soles sinó que estan integrades en estrelles dobles o múltiples. Fins ara, misteriosament, les úniques que no complien això eren les estrelles variables RR Lyrae, un dels tipus d’estrelles més antigues que, per alguna raó, casi totes eren solitàries. Un estudi d’astrònoms xilens, publicat en el Monthly Notices de la Royal Astronomical Society Letters, sembla demostrar que això no és del tot cert. S’han trobat 20 estrelles d’aquest tipus que podrien tenir parella, la qual cosa multiplica per vint el percentatge d’estrelles binaries fins ara conegut. S’ha vist que tenen períodes molt llargs, la qual cosa indica que l’atracció gravitatòria entre els membres es molt escassa. La investigació d’aquests sistemes orbitals és important ja que aquestes estrelles són molt antigues i contenen informació sobre el principi de l’Univers. Més informació a Royal Astronomical Society Letters. (Imatge: D. Minniti).