L'ASTRONÒMICA

10 juliol 2015

Aquests dies estem a punt de conèixer Plutó, el planeta nan que està a 31.89 UA de la Terra (1 UA és la distància del Sol al nostre planeta), és a dir, uns 4771 milions de kilòmetres. Està tan lluny que la llum que ens arriba del planeta triga més de 4 hores.

El 8 de juliol la sonda New Horizons de la NASA ens ha enviat la imatge adjunta. Aquesta imatge ha estat obtinguda i transmesa després que el passat 4 de juliol la nau va tenir un problema, va entrar en mode segur (en què va deixar d'estar en comunicació amb la Terra) i, posteriorment, va restablir la manera de treball habitual.

8 juliol 2015

Mapa de Plutó creat a partir de les fotos obtingudes entre els dies 27 de juny fins al 3 de juliol. El centre del mapa es correspon amb el lloc sobre el qual passarà la sonda el dia 14 de juliol. Aquests mapes generals serviran per poder veure tots els detalls del planeta nan des d’una perspectiva general, ja que les fotografies de més a prop només abrasaran una regió molt localitzada. Un dels detalls més sorprenents és la regió denominada “la Balena”, a prop l’equador a la part esquerra del mapa; es un dels detalls foscos més visibles, té uns 3.000 km de longitud. A la seva dreta hi ha la regió denominada “Cap”, la més brillant del planeta nan, té uns 1.600 km de diàmetre. Pot ser una zona amb gel relativament fresc. A la seva dreta es poden veure quatre misterioses taques fosques que han intrigat a la comunitat científica, cada una de elles amb un diàmetre de centenars de quilòmetres. S’assemblen a altres detalls que s’han vist en altres llocs del Sistema solar, como ara impactes de cràter o volcans. Més informació a NASA.

6 juliol 2015

En les primeres fotos de planeta Plutó obtingudes per la sonda New Horizons es veu que el color general del planeta és més aviat marron envermellit. S’assembla al color del  planeta Mart, si bé les seves causes han de ser absolutament diferents. A Mart es deu a l’òxid de ferro, en canvi a Plutó està causat per les molècules d’hidrocarburs que es formen quan els raigs còsmics o la llum ultraviolada del Sol interaccionen amb el metà de la seva atmosfera. Aquesta coloració de Plutó ja era coneguda des de fa anys, però les fotos permetent diferenciar el color dels diferents terrenys del planeta. Per exemple, la taca fosca més important és clarament més vermella que la resta del planeta, en canvi les àrees més clares s’acosten a un gris normal. Més informació a NASA.

2-juliol-2015

La web AAPOD (Amateur Astronomical Picture of the day), que destaca imatges astronòmiques realitzades per astrònoms amateurs, ha publicat el dia AAPOD 2 de juliol de 2015 una excel·lent imatge de la Lluna del soci Jordi Delpeix. La imatge mostra el Vallis Rheita i va ser obtinguda amb un telescopi Celestron 9,25", càmera ASI 120MM i filtre vermell des de L'Ametlla del Vallès (Barcelona).

Si cliqueu damunt la imatge la veureu ampliada.

30 juny 2015

El satèl·lit Integral de la ESA ha observat una erupció d’alta energia produïda per un forat negre que està devorant el seu company estel·lar. L’erupció en raigs X i gamma va començar el dia 15 de juny en el sistema V404 Cygni, una parella d’estrelles una de las quals és un forat negre. El sistema binari està a uns 8.000 anys llum de distància. En aquest tipus de sistemes el material flueix cap al forat negre a través d’un disc, que es calenta brillant en llum visible, ultraviolada i raigs X a mesura que es dirigeix cap al forat. L’erupció es va detectar al observar de sobte una erupció en raigs gamma, seguida per un esclat en raigs X. Actualment l’objecte és la major font de raigs X a l’espai. L’última erupció en aquest sistema es va de produir l’any 1989. Més informació a ESA.

24 juny 2015

A través d’observacions del Telescopi Hubble s’ha descobert que un exoplaneta calent, de la mida de Neptú, dispersa al seu voltant un immens núvol d’hidrogen. L’enorme cua d’hidrogen té unes 50 vegades la mida de l’estrella que orbita el planeta, denominat Gliese 436b. Se’l considera un Neptú-calent, ja que està molt a prop de l’estrella. En aquest cas, segurament, el planeta no s’ha desprès de la seva atmosfera, fins a convertir-se en un objecte sòlid, rocós. Aquest procés podria explicar cóm s’han format les super-terres-calentes, planetes que orbiten molt a prop de les seves estrelles i tenen una massa superior a la terrestre, però sense arribar a la massa de Neptú. Aquests planetes serien els nuclis permanents de planetes més massius que han perdut els seus gasos amb un procés d’evaporació similar al que passa a Gliese 436b. Més informació a Hubble.

22 juny 2015

Al satèl·lit Titan, de Saturn, hi ha mars i llacs plens d’hidrocarburs, però no sabem com s’han format les depressions on es troben. Un nou estudi de la NASA y de l'ESA a través de les dades de la sonda Cassini suggereix que la superfície del satèl·lit es dissol en un procés similar al que provoca la creació de dolines, unes depressions geològiques en els relleus càrstics. En aquests terrenys l’aigua dissol les roques sota la superfície i acaba formant dolines i coves. L’estudi assumeix que la superfície està coberta per materials sòlids orgànics i que el líquid que els dissol son hidrocarburs. Tenint en compte la meteorologia actual de Titan, s'ha calculat que es trigaria uns cinquanta milions d’anys per a formar depressions d’uns cent metres en les regions plujoses dels pols del satèl·lit. Més informació al Jet Propulsion Laboratory.

22 juny 2015

Les observacions de la Venus Express de la ESA han descobert evidències d’un vulcanisme actiu en el planeta Venus. Les observacions efectuades amb radar en les missions anteriors al planeta ja havien revelat la presència de volcans i de dolls de lava antics. Es creia que el planeta va formar una nova superfície a partir d’erupcions de lava ara fa uns 500 milions de anys. Però no se sabia si estan actives actualment. Un estudi de la Venus Express va evidenciar que hi ha tres regions volcàniques amb dolls de lava recents amb una edat, com a màxim, de 2,5 milions de anys. Recents observacions en infraroig han localitzat canvis en la brillantor d’alguns punts de la superfície en imatges presses amb pocs dies de diferència. Això podria ser evidència d’un vulcanisme actiu. Més informació a ESA. (Imatge: ESA - AOES Medialab).

15 juny 2015

El 13 de juny el centre de control de la sonda Philae, que va aterrar en el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, va rebre de nou noticies de la sonda. Després d’aterrar va estar activa durant 60 hores i després va deixar de transmetre a causa de la manca de llum. En aquest moment torna a estar en operació. Durant 85 segons es va comunicar a través de la sonda Rosetta en òrbita del cometa. S’espera que la sonda torni a comunicar-se de nou i transmeti les dades emmagatzemades en la seva memòria. Més informació a ESA.

13 juny 2015

D'aquí a un mes, el 14 de juliol a les 13:49 hores, la sonda de la NASA New Horizons passarà molt a prop de Plutó, a la mínima distància. La sonda observarà, pendrà imatges i mesures sobre aquest planeta nan que ens permetran coneixer el seu aspecte i detalls de la seva morfologia composició, etc.

Serà un moment històric perquè és l'objecte més llunyà dins el sistema solar mai observat de la vora.

La sonda també captarà imatges dels satèl·lits Charon (pràcticament de la mateixa mida que Plutó), Styx, Nix, Hydra i Kerberos. Posteriorment a l'aproximació, també travessarà l'ombra de Plutó i Charon per veure'n la tènue atmosfera del primer i la possible del segon, trobar-ne la composició i observar la pols que hi pugui haver entre els components del sistema.

La nau passarà pel costat de Plutó a una velocitat de 13,8 km/s (49680 km/h), es trobarà a 32 unitats astronòmiques de la Terra. El temps que trigarà una transmissió en arribar a la Terra és d'unes 4,5 hores. A aquesta distància, l'amplada de banda és mínima, per això, la transmissió d'una simple imatge pot trigar gairebé una hora.

A més, com que la sonda estarà treballant encara intensivament durant les hores posteriors a l'aproximació, una selecció de les primeres imatges i dades no les començarà a enviar fins el dia 20 de juliol. La resta del volum d'informació que haurà emmagatzemat no es rebrà fins més endavant. Es preveu que totes les dades recollides no acabaran d'arribar fins el novembre de 2016.

De moment tenim un avançament amb les imatges de Plutó del començament d'aquesta informació que van ser obtingudes els dies 1 i 2 de juny a una distància de 51 milions de kilòmetres del planeta (la mateixa distància equivalent a un terç de la distància del Sol a la Terra). Totes les imatges són cortesia de la NASA.

Posteriorment a aquesta aproximació a Plutó està previst que visiti algun altre KBO (Objecte del Cinturó de Kuiper) en els propers anys que encara s'ha de determinar.