L'ASTRONÒMICA

13 març 2015

Avui ha sortit cap a Dinamarca i les illes Fèroe una part del grup de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell que viatja per observar l'eclipsi de Sol del proper divendres, dia 20. Dilluns que ve sortirà la resta; en total, 27 persones. Les illes Fèroe són un dels pocs llocs de terra ferma pels quals passarà la franja de visibilitat de l'eclipsi total, començant al sud de Groenlàndia i finalitzant al Pol Nord. L'expedició és una més de les que organitza l'Agrupació cada vegada que hi ha un eclipsi total de Sol. L'eclipsi serà visible com a parcial des d'Espanya, ocultant el 70% del diàmetre solar a Barcelona.

10 març 2015

Observacions obtingudes amb el Very Large Array (VLA) han produït una imatge molt detallada d’una fascinant regió en la qual han xocat grans cúmuls de galàxies que han produït tota una sèrie de misteriosos fenòmens nomes visibles a través de radiotelescopis. En la foto apareix aquesta regió tal com es veuria a traves dels ulls humans si aquests fossin capaços de veure les ondes de ràdio. En vermell es mostren les ones de ràdio més llargues, i en blau s’observen les ones més curtes. Es poden veure tota una sèrie de detalls estranys que es creu que son ocasionats por les col·lisions galàctiques. L’àrea es denomina Abell 2256, està a una distància al voltant de 800 milions d’anys llum i té una amplitud d’uns 4 milions d’anys llum. Més informació al VLA. (Imatge: Owen et al., NRAO/AUI/NSF).

8 març 2015

El divendres dia 6 la sonda Dawn es va convertir en la primera nau espacial en òrbita al voltant d’un planeta nan. La maniobra es va completar sense cap problema quan la sonda, a 61.000 km de Ceres, va encendre el seu motor d’ions i es va convertir en un satèl·lit de Ceres. Les darreres fotos són del dia 1 de març, ja que ara la sonda està front a la cara fosca de Ceres. Quan, seguint la seva òrbita molt excèntrica, es posarà a prop del planeta nan i a la vista de la cara il·luminada, començarà a transmetre les primeres fotos detallades. Més informació a Dawn. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/UCLA/MPS/DLR/IDA).

3 març 2015

Un equip d’astrònoms, liderat per Darach Watson, de la Universitat de Copenhague, ha observat una de les galàxies més llunyanes y més joves que mai s’hagi trobat. És un sistema molt més evolucionat d’allò que s’esperava, ja que té una fracció de pols semblant a la que té una galàxia como la Via Làctia. Aquesta pols és vital per a la vida, ja que ajuda en la formació de planetes. L’objecte és A1689-zD1. El podem veure gracies a que està al darrera del cúmul de galàxies Abell 1689, que amplifica la seva lluminositat més de nou vegades. Estem veien a A1689-zD1 quan l’Univers tenia només uns 700 milions d’anys. Per mesurar la pols s’ha utilitzat el conjunt ALMA i per mesurar la seva distància se ha fet amb el Very Large Telescope de ESO. Més informació a ESO.

25 febrer 2015

La revista científica Astrophysical Journal Letters publica un estudi liderat per investigadors de l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) en el qual es presenta al planeta Júpiter com a un laboratori ideal per la recerca d'exoplanetes similars. A l’estudi s’ha utilitzat a Ganimedes durant un dels seus eclipsis; això ha permès observar Júpiter com si fos un exoplaneta en trànsit. L’observació de l’atmosfera de Júpiter es realitza per mitjà del seu espectre de transmissió. S'ha revelat la presència de núvols i bromes, una forta absorció característica del metà (CH4) i, el més sorprenent, cristalls de gel en una capa estratosfèrica. Més informació al IAC.

25 febrer 2015

L’instrument SPHERE, del Very Large Telescope del ESO, a Xile, ha observat la estrella binaria V471 Tauri, una estrella de les Hyades. S’esperava trobar una estrella nana marró que explicaria per que els eclipsis entre les dues estrelles de la binaria es produeixen de manera no regular. Aquesta era la teoria sobre V471 Tauri, però SPHERE no ha trobar res de res sobre una estrella nana que orbiti les altres dos. Això suggereix que el model sobre V471 es erroni i que s’hauran d’investigar altres models. Més informació a ESO.

25 febrer 2015

Un estudi de Michael Rampino, de la New York University Biology, conclou que el pas del Sol a través de la galàxia, de la Via Làctia, podria tenir efectes directes i importants sobre els fenòmens geològics i biològics de la Terra. El seu moviment a través de la matèria fosca podria produir efectes en la òrbita dels cometes y produir una escalfor del nucli de la Terra. Després d’estudiar els passos anteriors de la Terra dintre de la Via Làctia, conclou que la variació en les òrbites dels cometes podria causar les extincions en massa. A més, la matèria fosca és pot concentrar en el nucli de la Terra i al aniquilar-se produiria calor que ocasionaria desastres geològics. Més informació en Royal Astronomical Society.

21 febrer 2015

Un grup d’astrònoms ha determinat que ara fa uns 70.000 anys una dèbil estrella, recentment descoberta, va passar per l’interior del Núvol d’Oort, a unes 52.000 unitats astronòmiques, es a dir 0,8 anys llum de la nostra estrella. No se sap cap altra estrella que hagi passat tant a prop del Sol. L’estrella se l’anomena amb l’àlies d’“estrella de Scholz”, el seu descobridor; està a 20 anys llum en la constel·lació de Monoceros. Es tracta d’una nana roja petita que en el seu màxim acostament deuria tenir una magnitud 10. Més informació a la Universitat de Rochester. (Imatge: Michael Osadciw/University of Rochester).

20 febrer 2015

En la seva trajectòria cap el planeta nan Plutó la sonda de la NASA New Horizons ha estat capaç de fotografiar por primera vegada els satèl·lits menors Nix i Hydra. Una sèrie de fotos obtingudes entre els dies 27 de gener i 8 de febrer, entre 125 milions y 115 milions de km, mostren als satèl·lits en el seu moviment orbital. Més informació a New Horizons.

17 febrer 2015

En un article d’Agustín Sánchez-Lavega, de la Universidad del País Vasco, editat a la revista Nature, s’estudia l’aparició a l’atmosfera de Mart d’alguns dolls de gas, d’origen misteriós. Tenen una altura d’uns 250 quilòmetres i es van observar per primera vegada en dos ocasiones l’any 2012 en imatges obtingudes per astrònoms amateurs. Tenen una extensió de 1.000 x 500 quilòmetres i duren unes 10 hores. Podrien ser deguts a petits cristalls de gel o de hidròxid de carboni o per partícules de pols. Més informació a ESA.