Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Notícies astronòmiques
Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
El passat 31 de març, el reconegut astrònom filipí Christopher Go va descobrir una estranya estructura en la NEBn de Júpiter. Aquesta estructura no es va poder veure des de la península ibèrica fins la nit del 2 d'Abril quan cap a les 23h UT creuava el meridià central de Júpiter vist des d'aquí. Aquella nit Jordi Delpeix va poder fotografiar el planeta, encara que amb un seeing no massa bo i amb el planeta a poca alçada. Tot i això en les imatges s'observa perfectament la nova estructura.
Foto de Jordi Delpeix, L'Ametlla del Vallès (Barcelona).
Add a comment
4 abril 2015
Es creu que forats negres supermasius en algunes galàxies provoquen grans vents que expulsen el gas interestel·lar de les seves galàxies. L’expulsió del gas pot arribar a exhaurir les seves reserves i provocar que es deixin de formar noves estrelles a gran escala. La primera evidencia d’aquest escenari s’ha aconseguit gracies a la combinació de dos instruments observant la galàxia IAS F11119+3257: en infraroig llunya que detecta gran dolls de gas i en raigs X que observa els vents estel·lars molt a prop del forat negre. La galàxia observada és del tipus Ultra-Luminous InfraRed Galaxy (ULIRG) i té un corriment al vermell de 0,189, que la situa a dos mil milions d’anys llum. Aquesta mena de galàxies es creu que són degudes a grans xocs entre galàxies molt massives. Més informació a ESA. (Imatge: ESA/ATG).
3 abril 2015
El mes de desembre del 2011 varem publicar una notícia sobre un «núvol de gas», denominat G2, que s’aproximava al forat negre en el centre de la nostra galàxia. S’esperava que al passar molt a prop del forat es produirien alguns fenòmens que serien la conseqüència de la introducció del gas cap a l’interior del forat. La màxima aproximació es va produir el mes de maig de 2014 i no es va observar cap mena de fenomen. En la conferència «Hechos astronómicos más destacados del último año» del juny del 2014, pronunciada a la seu de l'Agrupació, hi ha un resum d’allò vist fins a aquell moment. Es deia que una de les solucions era que no fos un núvol de gas sinó algun tipus d’objecte compacte. Unes noves imatges del Very Large Telescope, del ESO, obtingudes el mes de setembre, mostren que deu ser així ja que l’objecte no sembla haver-se deformat significativament. El més probable és que es tracti d’una jove estrella amb un nucli actiu que encara està absorbint material. El mateix forat negre no ha experimentat cap augment d’activitat. Més informació a l'ESO. (Imatge: ESO/A.Eckart).
28 març 2015
El programa New Horizons de la NASA, el SETI Institute i l’IAU, han posat en marxa una campanya per a una participació pública a l’hora de donar noms als detalls del planeta nan Plutó i dels seus satèl·lits. El dia 14 de juliol la sonda passarà molt a prop del planeta i és ben segur que s’observaran molts detalls, fins ara desconeguts, als quals se’ls haurà de donar un nom. En la pàgina web que s’adjunta com a més informació es dona la web de la connexió en la qual es pot participar per votar a una sèrie de noms que es proposen. També es poden proposar altres noms. Més informació a NASA.
Avui, 27 de març, es pot veure una enorme protuberància en el Sol. Si podeu, aprofiteu per observar-la.
Us mostrem una fotografia realitzada per Joaquín Camarena, obtinguda amb un filtre H alfa.
25 març 2015
A través d’observacions del satèl·lit Spitzer Space Telescope i d’altres instruments terrestres, un equip d’astrònoms ha observat una erupció en una estrella que està al principi del seu procés de desenvolupament, una estrella que neix. L’erupció revela una gran acumulació de gas i de pols en una estrella molt jove denominada HOPS 383. Una estrella naixent acumula núvols de gas y de pols en el seu procés de formació a causa de l’atracció gravitatòria; això produeix que la massa central es torni més densa i calenta. Al final del procés es transforma en una protoestrella, amb un disc central i una atmosfera molt densa, una estrella que s’anomena de classe O. Aquesta erupció és la primera que s’ha observat en aquest tipus d’estrelles. L’estrella HOPS 383 està integrada dins la nebulosa NGC 1977, en la constel·lació d’Orion, en una regió de formació d’estrelles. Més informació a NASA. (Imatge: E. Safron et al.; NASA/JPL/T. Megeath (U-Toledo)).
Una fotografia del nostre soci Joaquin Camarena va ser seleccionada com la fotografia APOOD2 (Amateur Astronomy Picture of the day) el dia 20 de març.
Es tracta d'una imatge molt nítida del cràter Plató de la Lluna. Des d'aquí volem felicitar-lo per aquest reconeixement.
Trobareu la fotografia i totes les dades de la mateixa a:
https://www.aapodx2.com/2015/20150320.html
Si la setmana passada va ser seleccionada una fotografia de Joaquín Camarena com a APOOD2 (Amateur Astronomy Picture of the day), concretament el dia 20 de març; avui, 26 de març, ha estat seleccionada una altra foto d'un soci nostre: Alfredo Vidal.
També es tracta d'una imatge de la Lluna. En aquest cas del cràter Clavius i Tycho.
Des d'aquí volem felicitar-lo per aquest reconeixement.
Trobareu la fotografia i totes les dades de la mateixa a:
https://www.aapodx2.com/2015/20150326.html
23 març 2015
Un equip treballant amb els telescopis de 10 metres de l'Observatori de Mauna Kea, ha mesurat la velocitat de l'estrella més ràpida mai detectada: 1.200 km per segon, una velocitat que permetria viatges de la Terra a la Lluna en 5 minuts. L'estrella porta una direcció que la farà escapar de la nostra galàxia. L'estrella formava part d'un sistema binari molt compacte la estrella principal del qual va explotar com una supernova termonuclear i l'efecte va produir la expulsió de l'estrella. Més informació a l'Institute for Astronomy de Hawaii. (Imatge: NASA, ESA, P. Ruiz-Lapuente i S. Geier).
13 març 2015
Mitjançant l'anàlisi del camp magnètic de Ganimedes a través de l'observació d'aurores amb el Telescopi Espacial Hubble, s'ha arribat a la conclusió que aquest satèl·lit de Júpiter conté més aigua que tots els oceans de la Terra. Les temperatures són tan baixes que la superfície és de gel i el mar s'ha de trobar a uns 100 km per sota de l'escorça. Tot i que la presència d'un oceà a Ganímedes s'havia predit des de fa temps, ara s'ha trobat la millor evidència. La presència d'aigua líquida, encara que sigui subterrània, podria ser indici de l'existència de vida. Més informació al Hubble Site. (Imatge: NASA, ESA, i G. Bacon (STScI)).