L'ASTRONÒMICA

9 juny 2015

El 3 de juny al telescopi Willian Herschel, del Observatorio del Roque de los Muchachos, La Palma, ha vist la seva primera llum la càmera del projecte PAU (Physics of the Accelerating Universe). Aquest instrument està especialment dissenyat per a mesurar amb precisió la distància de les galàxies i estudiar com l’Univers s’està expandint cada vegada més ràpid, sota la influència de la misteriosa energia fosca que constitueix el seu 70%. La càmera, denominada PAUcam, totalment dissenyada a Espanya, té una estructura de fibra de carbó, la més grossa d’aquesta mida en tot el mon. Para mesurar la distància de les galàxies fa servir la detecció del seu corriment al vermell, amb un total de 40 filtres diferents, que permet una precisió sense precedents en la seva mesura. En una sola nit la càmera pot mesurar espectres de fins a 50.000 objectes de forma simultània. Més informació a CIEMAT.

5 juny 2015

Durant el primer cicle de funcionament del LHC el descobriment més important va ser l'anomenat bosó de Higgs, la última pesa del puzle del model estàndard, la teoria que descriu les partícules elementals. Ara, després de 27 mesos d’interval, el LHC ha començat a proporcionar noves dades per a la física. Després d’una parada tècnica de gairebé dos anys i de varis mesos de posta en marxa, el LHC proporciona ara col·lisions en tots el seus experiments a una energia sense precedents de 13 teraelectronvolts (TeV), gairebé el doble de l’energia de col·lisió en el seu primer cicle de funcionament. Això marca l’inici del segon cicle de funcionament del LHC o Run 2, obrint el camí a nous descobriments. El LHC funcionarà de manera continua durant els pròxims tres anys. 200 científics i tècnics de deu centres de recerca espanyols participen en els experiments del LHC. Més informació a CIEMAT.

3 juny 2015

Un equip internacional d’astrònoms ha calculat que aurores brillants i multicolors podrien ser vistes en altres planetes a més de en la Terra, en concret a Mart. La presència d’aurores ja va ser vista pel satèl·lit Mars Express de la ESA el 2005, i pel satèl·lit MAVEN de la NASA el març del 2015. A través d’experiments de laboratori i de simulacions numèriques s’ha vist que aquestes aurores podrien ser visibles a ull nu en el planeta. El color més intens seria el blau fosc, seguit pel verd i el vermell. A pesar de que el camp magnètic que tenia Mart fa 3.500 milions de anys s’hagi dissipat de forma global, existeixen alguns llocs en l’escorça de Mart on es conserven algunes taques de camp magnètic, que s’anomenen anomalies magnètiques. Aquestes anomalies estan a l’hemisferi sud, on serien visibles les aurores. Més informació a NASA.  (Imatge: D. Bernard/IPAG – CNRS).

31 maig 2015

Un extens estudi ha permès confirmar l’evidencia d’una relació entre la presència de supermassius forats negres que emeten grans jets relativístics emissors d’ones de ràdio y la història de col·lisió de les galàxies on estan immersos. Gairebé la totalitat de les galàxies que contenen jets han absorbit una altra galàxia fa relativament poc temps. Fent servir el telescopi Hubble els observadors han estudiat una extensa selecció de galàxies amb centres molt lluminosos (las AGN, active galactic nuclei), classificant-les en cinc grups: dos grups de galàxies amb jets, dos grups de galàxies lluminoses sense jets i un grup de galàxies regulars inactives. S’ha vist que la major part de galàxies amb una ràdio emissió molt intensa amb la presència de jets, estan associades amb una col·lisió. A pesar d’això hi ha galàxies que han sofert una col·lisió i s'han tornat molt lluminoses que no han donat jets. No està clar quins son los factors que fan que un xoc entre galàxies acabi donat grans jets relativístics. Més informació a Hubble.

26 maig 2015

Un equip d’astrònoms australians i espanyols ha descobert una galàxia molt golosa que s’afarta del seu entorn i que mostra l'evidència de la dieta que ha seguit fins ara. Les galàxies creixen a partir d’absorbir gas del seu entorn fabricant noves estrelles o absorbint galàxies senceres, però en general mostren poques traces d’aquests actes canibalístics. Un treball d’Ángel R. López-Sánchez, del Australian Astronomical Observatory (AAO) i Macquarie University, i els seus col·laboradors, ha estudiat la galàxia NGC 1512, una galàxia espiral que s’ha empassat una galàxia nana compacta propera. A més l’estudi mostra proves evidents de que ho ha fet altres vegades durant el seu passat. Regions de la galàxia que mostren un enriquiment químic molt inusual mostren que la galàxia ha absorbit altres galàxies en la seva recent història. Més informació a Royal Astronomical Society (RAS). (Imatge: Angel R. Lopez-Sanchez (AAO / MQU), & Baerbel Koribalski (CSIRO / CASS).

25 maig 2015

S’ha descobert una galàxia amb una lluminositat de més de 300 bilions de vegades la del Sol, a través del Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE), de la NASA. Aquesta galàxia es la més lluminosa fins ara descoberta i forma part d’una nova classe de galàxies descobertes pel WISE, les galàxies infraroges extremament lluminoses (ELIRG). Es tracta de la galàxia WISE J224607.57-052635.0 que està situada a una distància d’uns 12,5 milions d’anys llum. Es una fase molt intensa en la evolució de les galàxies, que son tan lluminoses a causa d’un gran esclat d’un forat negre al seu centre. Més informació a WISE. (Imatge: NASA/JPL-Caltech).

21 maig 2015

S’han trobat galàxies ultra difuses al cúmul de Coma Berenices, a uns 300 milions de anys llum. Tot i ser tant grans como la Via Làctia contenen molt poques estrelles. S’ha estudiat una d’aquestes galàxies, Dragonfly 44, a l'Observatori Keck, que ha confirmat que només té mil milions d’estrelles, un u per cent de les estrelles de la Via Làctia. La seva aparença, a pesar de ser una galàxia, és com una taca de llum difusa, com un coto fluix. Para entendre com s’han format i per què han sobreviscut, es creu que al estar en una regió molt densa i violenta, plena de matèria fosca i d’altres galàxies al seu voltant, ha permès crear un escut de matèria fosca que les protegeix. Més informació a la Universitat de Yale.

15 maig 2015

Experiments de laboratori a la NASA suggereixen que les taques fosques dipositades sobre algunes de les estructures geològiques del satèl·lit Europa del planeta Júpiter, són possiblement sals de l’oceà que hi ha sota la superfície de gel, que s’haurien descolorit a causa de la radiació. El fet que s’hagi detectat sal marina a Europa suggereix que l’oceà interacciona amb les roques que hi ha a sota, i això és una consideració important en el moment de suposar que aquest satèl·lit podria suportar vida. Més informació en el Jet Propulsion Laboratory. (Imatge: NASA/JPL-Caltech/SETI Institute).

10 maig 2015

Algunes galàxies que es troben en cúmuls fa temps que han deixar de fabricar estrelles i s’han convertir en galàxies vermelles i mortes. Ara un equip internacional d’astrònoms del Observatori Leiden i de la Universitat de Lisboa ha descobert que aquestes galàxies «en coma» poden reviure a una nova vida. Han vist que aquests cúmuls de galàxies després de milions de anys de la seva formació poden ajuntar-se entre ells. Quan això passa s’allibera una enorme quantitat d’energia que es transmet como una ona solitària, como un tsunami, al llarg del cúmul. Es creia que quan això passava les galàxies no es veien afectades. Però ara s’ha vist que quan això passa aquestes galàxies «en coma» poden retornar a una nova vida, creant una nova generació d’estrelles. Més informació a The Royal Astronomical Society (RAS). (Imatge: Sandra Stroe). 

10 maig 2015

Investigadors del Hubble Space Telescope, de la NASA, han descobert que l’halo que hi ha al voltant de la galàxia d'Andròmeda és sis vegades més llarg i unes mil vegades més massiu d’allò que es creia. L’halo invisible s’estén fins a un milió d’anys llum de la galàxia, més o menys fins a la meitat del camí que la separa de la nostra. Es creu que la seva massa és al voltant de la meitat de la massa de les estrelles de la galàxia. Si es pogués veure a simple vista tindria un diàmetre de 50 graus. Per veure’l s’han estudiat les variacions que la seva presència origina en objectes molt llunyans. S’han observat 19 quàsars que han permès situar exactament les galàxies que els contenen i estudiar la disminució de la seva llum. No sabem si la nostra pròpia galàxia, la Via Làctia, té un halo semblant. Si el tingués, els dos halos estarien gairebé tocant-se i es mesclarien quan les dues galàxies xoquin dintre d’uns 4.000 milions d’anys. Més informació a Hubble Space Telescope. (Imatge: NASA, ESA i A. Feild (STScI)).