Aquest any les condicions meteorològiques ens estan donant una treva, i aquest dissabte ens van permetre assistir de nou a les observacions en camps de proximitat que la nostra Agrupació programa mensualment. Tanmateix, i durant una bona estona, vam tenir una sèrie de núvols que ens van impedir poder realitzar amb comoditat l'alineació dels nostres telescopis, dificultant la correcta visualització de les estrelles de referència. Afortunadament el cel es va aclarir i els quatre reflectors i un magnífic refractor de 120 mm. presents van poder començar a treballar i oferir-nos unes fantàstiques vistes dels diversos objectes que anava indicant el nostre monitor Emili. L'esdeveniment més interessant de la sessió ens el va proporcionar Io, el satèl·lit de Júpiter, en finalitzar la seva ocultació després l'ombra del planeta, apareixent del no-res com si s'encengués lentament un petitíssim led. La nota simpàtica de la vetllada la van proporcionar dos nens d'una família madrilenya que estaven de vacances, anaven proveïts d'un petit telescopi, i van estar una estona amb nosaltres molt interessats en l'astronomia. Com és habitual en els petits, la seva curiositat és insaciable i ens van cosir a preguntes, posant a prova la inacabable paciència del Emili. La vetllada va ser com sempre molt profitosa, i per la meva part em vaig dedicar sobretot a observar aquells objectes Messier en pla mini marató que des de la ciutat són de molt difícil observació, comprovant un cop més les bones condicions per a l'observació que té aquesta zona del Coll.
 Ara toca tornar a posar en ordre l'equip, que en aquestes sessions està sotmès a unes majors exigències per la pols, la humitat, i manipulació pel transport, i esperar a la propera convocatòria, que ja serà per al mes de setembre, si les condicions ho permeten. Espero que us animeu i us apunteu. Salutacions.