Conferència de l'Astronòmica de Sabadell. Carles Schnabel, 10 de desembre de 2025.
Em sembla que l'última vegada que vaig presentar-vos els fenòmens astronòmics més destacats, va ser el 2018. He fet una selecció molt personal, perquè podria fer moltes prediccions de molts fenòmens. Aquest any m'he centrat sobretot en el pas de la Lluna per l'eclíptica, visitant els diferents planetes, doncs sempre és un motiu de satisfacció, com deia algú. A vegades hi ha el joc entre la Lluna, planetes i estrelles brillants; fan uns asterismes bonics, no només per veure, sinó també per fotografiar.
De fet, l'any està centrat sobretot pel gran eclipsi total de Sol que tindrà lloc el 12 d'agost. Aniré avançant cronològicament:
- 3 de gener: Conjunció de la Lluna amb Júpiter.
Es tractarà d'una conjunció bonica, doncs la Lluna pràcticament plena estarà a prop de Júpiter, i a prop de Càstor i Pòl·lux. Serà al vespre, a primera hora de la nit.
- 6-9 gener: Conjunció de Venus i Mart amb el Sol.
Tant Venus com Mart estaran en conjunció superior, és a dir, darrere del Sol. Per tant, aquests dies de gener no intenteu trobar Venus ni Mart en el cel. De fet, ara Venus ja no és visible. Ha estat visible fins el passat mes pel matí, abans de la sortida del Sol. A partir del febrer es tornarà a veure al vespre. Primer costarà molt, després durant la primavera i principis d'estiu es veurà molt bé. Fins i tot el dia de l'eclipsi estarà en la màxima elongació i es veurà molt bé.
- 10 gener: Júpiter en oposició.
Ara Júpiter ja es veu bé al vespre però a principis de gener és quan es veurà millor.
- 21 gener: Conjunció superior de Mercuri.
Com sabeu, Mercuri costa molt de veure. De fet aquest mes de desembre, de matinada, es pot veure molt bé. El 21 de gener es veurà a la tarda.
- 23 gener: Conjunció de la Lluna amb Saturn.
Al gener, Saturn cada vegada estarà més a prop del Sol, ja va arribant al final de la seva aparició, però aquell dia es veurà a prop de la Lluna. De fet, les conjuncions de l'any que ve entre Saturn i la Lluna no seran molt bones, quedaran bastant separades. Però fixeu-vos que entremig tenim Neptú. Neptú realment està durant aquest any i principis de l'any que ve a prop de Saturn. Saturn i Neptú estan a prop l'un de l'altre. Ja veurem que entraran en conjunció més endavant. Teniu l'oportunitat de trobar Neptú molt fàcilment a partir de la posició de Saturn.
- 27 gener: La Lluna frega les Plèiades
Les Plèiades no quedaran del tot ocultades per la Lluna, sinó que les fregarà pel Nord (figura 1). Això que la Lluna estigui al nord de les Plèiades és relativament estrany perquè les Plèiades estan bastant per damunt de l'eclíptica.I això fa que la Lluna, quan culmina en aquests moments, culmini molt alta, més alta que el Sol al solstici. Si ens miréssim la Lluna des de Canàries, en el moment del pas pel meridià, la Lluna passaria pel zenit. Penseu que el Sol no arriba mai al zenit a Canàries, però la Lluna sí.
Figura 1. La Lluna pel nord de les Plèiades
- 30-31 gener: Conjunció de la Lluna amb Júpiter
La Lluna torna a prop de Júpiter i Càstor i Pòl·lux. De fet, està molt bé veure aquestes conjuncions perquè així veus la dinàmica també de la Lluna, veus com es va movent la Lluna. I això a vegades també et serveix per entendre una miqueta com funciona el moviment del nostre satèl·lit.
- 3 febrer: Ocultació de Regulus per la Lluna
Regulus, l’estrella més brillant del Lleó és ocultada per la Lluna. Comença a les 3h 27m i torna a sortir a les 4h40m. Això sí, només serà visible des de Canàries i l’extrem sud-oest de la Península. A la figura 2 es poden veure set línies que representa la visió que es tindrà des de les set illes de Canàries. I a l’extrem, la visió des de Cadis, on l’ocultació serà rasant.
Figura 2. Ocultació de Regulus per la LLuna
- 12 febrer: Dues ombres de satèl·lits sobre Júpiter
També he buscat quan es veuran simultàniament dues ombres de satèl·lits sobre la superfície de Júpiter, que és un fenomen bastant bonic de veure. Fins als anys 30 no es produirà un pas de tres ombres simultàniament, haurem d’esperar. Entre les 19 i les 20 hores, aproximadament, Cal·listo i Europa projectaran les dues ombres simultàniament. I a més, el 12 de febrer Júpiter està molt ben situat al cel, serà fàcil d'observar.
- 17 febrer: eclipsi anul·lar de Sol
Aquest eclipsi només serà visible des de l’Antàrtida, però si voleu anar fent boca pel que vindrà a l’estiu, ja sabeu on heu d’anar.
- 18-19 febrer: Conjunció de la Lluna amb Venus, Mercuri i Saturn
La Lluna, molt petita, es passejarà entremig d’aquests tres planetes, al vespre, molt baix sobre l’horitzó. Per veure-la caldrà que no hi hagi muntanyes pel mig.
- 20 febrer: Conjunció de Saturn i Neptú
Aquests dos planetes s’acostaran a 0,8 graus. Amb un telescopi que tingui un camp d'un grau i mig es podran veure els dos planetes. Quedaran relativament baixets, però serà possible veure’ls.
- 26-27 febrer: Conjunció de la Lluna amb Júpiter
La Lluna tornarà a apropar-se a Júpiter, que seguirà molt a prop de Castor i Pòl·lux. A més, amb l'aspecte del cel de l'hivern: Orió, Sírius, Capella... Serà molt bonic.
- 3 març: Eclipsi de Lluna
Serà un eclipsi total però només visible al Pacífic.
- 8 març: Conjunció de Venus i Saturn
A la posta de Sol es veuran Venus i Saturn molt a prop l’un de l’altre, a 0,9 graus. Amb telescopi Venus es veurà com una boleta de 10 segons d’arc i Saturn de 15 segons d’arc, i els anells molt de costat.
- 19-20 març: Conjunció de la Lluna amb Venus
La Lluna es tornarà a acostar a Venus. La Lluna serà molt petita, es veurà la llum cendrosa, i Venus serà molt brillant.
- 26 de març: Conjunció de la Lluna amb Júpiter
Igual que el mes passat, la Lluna torna a acostar-se a Júpiter, Castor i Pòl·lux. De fet, Pòl·lux, la Lluna i Júpiter s’alinearan perfectament.
- 29 de març: Ocultació de Regulus per la Lluna
La Lluna ocultarà Regulus. La desaparició serà encara de dia, però com que Regulus és una estrella brillant, es podrà veure bé amb telescopi. I la reaparició ja serà de nit. La desaparició serà per la vora no il·luminada de la Lluna i la reaparició per la vora il·luminada. A la figura 3 es poden veure les traces per a totes les capitals de províncies espanyoles. Serà visible des de la Península però no des de Canàries.
Figura 3. Traces per a totes les províncies espanyoles de l’ocultació de Regulus per la Lluna.
- 2 abril: ocultació d’una estrella per l’asteroide Eufemia
Una estrella de magnitud 7,8 serà ocultada durant 8,4 segons per l’asteroide Eufemia. Encara que es vegi una traça corbada (figura 4), l’asteroide es mou en línia recta. A la imatge s’intenta simular la rotació de la Terra. Tot i que l’asteroide només mesura 16 km, la durada de l’ocultació és llarga perquè la velocitat entre els dos astres (Terra i asteroide) és molt semblant.
Figura 4. Línia d’ocultació de l’estrella per l’asteroide Eufemia
- 4 abril: ocultació d’una estrella per l’asteroide Demeter
Dos dies després, un altre asteroide (Demeter) oculta una estrella de magnitud 7,4 durant 2 segons.
- 16 abril: Conjunció de Mercuri, Mart i Saturn
Es tracta d’una conjunció molt difícil de veure, perquè serà de matinada molt baixa sobre l’horitzó,molt poc abans de que surti el Sol. Mart i Saturn han passat pel darrera del Sol i es comencen a tornar a veure, ara de matinada.
- 19 abril: La Lluna molt a prop de les Plèiades
El 19 d’abril la Lluna s’acostarà per la part de sobre de les Plèiades, i a la part de sota es veurà també Venus. Serà una foto molt bonica, encara que molt baixa sobre l’horitzó al vespre.
- 23 abril: Conjunció Venus i Urà
Els planetes Venus i Urà estaran molt a prop, els podrem veure amb 1 grau de separació, per sota de les Plèiades, al vespre.
- 4 maig: Conjunció de la Lluna amb Antares
La Lluna passarà molt a prop de l’estrella més brillant de l’Escorpí, Antares. Serà de matinada.
- 14 maig: Conjunció de la Lluna amb Mart i Saturn
Aquests tres astres es veuran molt aprop, amb la Lluna força petita, de matinada, abans de la sortida del Sol, cap al costat est.
- 18-19 maig: Conjunció de la Lluna amb Júpiter i Venus
Als vespres, Júpiter i Venus s’aniran aproximant, fent conjuncions molt boniques. Entre els dies 18 i 19, a més, passarà la Lluna entremig d’aquests dos planetes.
- 27 maig: Conjunció de Mercuri, Venus i Júpiter
Aquell vespre, es podran veure alineats, per aquest ordre: Mercuri, Venus i Júpiter. Mercuri estarà molt baix i costarà de veure.
- 30 maig: ocultació d’una estrella per l’asteroide Androgeos
L’asteroide Androgeos ocultarà una estrella de magnitud 7,9 durant 33 segons.
- 9 juny: Conjunció de Venus i Júpiter
Aquell vespre, els dos planetes s’acostaran a menys de 2 graus, i una mica més avall es veurà també Mercuri.
- 17 juny: Conjunció de la Lluna amb Venus
Aquell vespre, cap a les 23 h, la Lluna i Venus s’acostaran molt. I una mica més amunt es veurà el cúmul del Pessebre, a la constel·lació del Cranc.
- 4 juliol: Conjunció de Mart i Urà
De matinada, aquests dos planetes es veuran molt a prop, a només 6 minuts d’arc. Llàstima que des d'aquí, en el moment de la màxima aproximació, no es veurà perquè serà de dia.
- 7-8 juliol: Conjunció de la Lluna amb Saturn
La Lluna es tornarà a acostar a Saturn, de matinada.
- 11 juliol: Aproximació de la Lluna amb Mart
Aquella matinada en el cel es veurà un espectacle molt bonic: la Lluna i Mart estaran pròxims entre les Híades i les Plèiades.
- 17 juliol: Conjunció de la Lluna amb Venus
Aquell vespre es tornarà a produir una conjunció entre la Lluna i Venus.
- 4 agost: Conjunció de la Lluna amb Saturn
Aquella matinada es produirà una conjunció entre la Lluna i Saturn.
- 9 agost: Conjunció de la Lluna amb Mart
Aquella matinada la Lluna passarà molt a prop de Mart. I una mica més avall es veurà Mercuri.
- 12 agost: Eclipsi total de Sol
Com bé sabeu, el 12 d’agost ens passarà un eclipsi total de Sol per la Península Ibèrica, cap a les 20:30 h del vespre. Des de Sabadell no s’eclipsarà el 100% del Sol però es taparà gairebé tot, el 99,5%. A la figura 5 està representada la franja de l’eclipsi.
Figura 5. Mapa de la franja de l’eclipsi sobre la Península Ibèrica
Vaig fer un estudi sobre la meteorologia de mitjans d’agost a la península i els resultats són aquests (el conferenciant mostra unes quantes imatges de la nuvolositat a la península a mitjans d’agost al capvespre). Com es pot veure, sempre hi ha núvols en alguna part o altra de la Península, sobretot a la costa catalana. La zona més favorable són les Balears, que en tots els casos està sense núvols. O sigui que, bé, que la força ens acompanyi.
- 28 agost: Eclipsi parcial de Lluna
Quinze dies després de l’eclipsi de Sol, el 28 d’agost de matinada, hi haurà un eclipsi parcial de Lluna, en el que s’ocultarà el 93,2% de la Lluna.
- 14 setembre: Ocultació de Venus per la Lluna
Aquell dia, entre 9:30 h i 10:30 h la Lluna ocultarà Venus. Això passarà quan serà de dia, per tant veure aquesta ocultació no serà fàcil. Caldrà telescopi i una bona transparència del cel.
- 27 setembre: Ocultació d’una estrella per l’asteroide Vsekhsvyatskij
L’estrella serà de magnitud 5,7 i per tant serà l’ocultació més brillant de l’any. Durarà 2,2 segons.
- 5 octubre: Conjunció de La Lluna amb Mart
Aquella matinada la Lluna s’acostarà molt a Mart, que també estarà a prop del cúmul del pessebre, a la constel·lació del Cranc. I una mica més avall es veurà Júpiter molt brillant.
- 18 octubre: Ocultació d’una estrella per l’asteroide Semphyra
Aquesta ocultació serà molt llarga, ja que durarà 36 s, ja que tant l’asteroide com la Terra es mouen a velocitats molt semblants.
- 28 octubre: Ocultació de les Plèiades per la Lluna
Aquesta ocultació toca una mica més les Plèiades, però hem d’anar a La Corunya per veure-ho perfectament (figura 6).
Figura 6. Franja de l’ocultació de les Plèiades per la Lluna
- 3 novembre: Aproximació de la Lluna amb Mart i Júpiter
Aquella matinada es podrà veure una alineació entre Mart, Júpiter i la Lluna. Aquesta última molt a prop de Regulus.
- 7 novembre: Conjunció de la Lluna amb Venus
Aquella matinada la Lluna i Venus es veuran molt a prop, i també molt a prop de Spica, l’estrella més brillant de Virgo.
- 30 novembre: Conjunció de Mart i Júpiter amb la Lluna
Aquella matinada es veuran molt a prop els planetes Mart i Júpiter amb la Lluna, tots ells molt a prop també de Regulus, a Leo.
- 5 desembre: Conjunció de Venus amb la Lluna
Aquella matinada es veurà una bonica conjunció entre Venus i la Lluna, que a la vegada formaran un triangle amb Spica. I una mica més avall, a prop de l’horitzó, es veurà Mercuri.
- 7 desembre: Conjunció de Mercuri amb la Lluna
Dos dies després, també de matinada, la Lluna s’acostarà a Mercuri, però serà just abans que surti el Sol.
- 11 desembre: Dues ombres de satèl·lits sobre Júpiter
A les 22 h sobre la superfície de Júpiter es veuran simultàniament les ombres de Io i Europa (figura 7).
Figura 7. Dues ombres sobre la superfície de Júpiter
- 19 desembre: Dues ombres de satèl·lits sobre Júpiter
Aquella nit, a les 0h, Io i Europa també projectaran simultàniament les seves ombres sobre la superfícies de Júpiter.
- 22 desembre: Ocultació de les Plèiades per la Lluna
Aquella nit, cap a les 0h, la Lluna tornarà a passar pel nord de les Plèiades.
- 26 desembre: Dues ombres de satèl·lits sobre Júpiter
I aquelal nit, a les 01 h, novament els satèl·lits Io i Europa projectaran simultàniament les seves ombres sobre la superfícies de Júpiter.
- 30 desembre: Ocultació d’una estrella per l’asteroide Franklina
Aquella nit l’asteroide Franklina ocultarà una estrella de magnitud 8,6 durant 3,2 segons.
- 31 desembre: Ocultació d’una estrella per l’asteroide Baucis
Aquella nit l’asteroide Baucis ocultarà una estrella de magnitud 9 durant 5,3 segons.
Col·loqui
De l’observació de les ocultacions, quines dades científiques es poden obtenir?
Les ocultacions van molt bé per determinar, primer, la posició de l'asteroide; a més a més es pot determinar la mida, la forma i la rotació de l’asteroide. I a vegades s’han descobert estrelles dobles.
Aquestes simulacions de l'Stellarium són espectaculars, però sempre representa la lluna tan petitona?
La lluna està ben representada. El que passa és que nosaltres, quan mirem el cel, com que la Lluna és molt brillant, el nostre cervell l’interpreta com més gran.