20 setembre 2025
A l'Univers, les estrelles i els planetes no es formen de cop. Al voltant d'una estrella jove hi sol haver un disc de gas i pols anomenat disc d'acreció. El material en aquest disc gira sense parar i eventualment cau sobre l'estrella, ajudant que creixi amb el temps. Però aquest procés s'enfronta a un gran problema: si el material del disc gira massa ràpid, es fa difícil que pugui caure cap a dins. Des de fa temps, la comunitat astronòmica es planteja si els jets podrien emportar-se l'excés d'energia rotacional, facilitant així que el material caigui cap a l'estrella. Per aclarir-ho cal observar amb més detall els seus orígens, molt a prop de l'estrella. Un equip internacional a través d'observacions de l'ALMA, ha observat un sistema protoestel·lar molt jove anomenat HH 211. Aquesta protoestrella només té uns 35.000 anys i està ubicada a 1.000 anys llum de distància. Té un brillant jet bipolar, que es mou a més de 100 km/s, però gira molt lentament. Usant la conservació del moment angular i de l'energia, l'equip va determinar que el jet s'origina a la vora més interna del disc d'acreció, amb prou feines a 0,02 UA de l'estrella. Aquest descobriment marca la primera vegada que s'identifica amb tanta precisió el punt de llançament d'un jet magnetitzat i confirma directament que els jets remouen el moment angular del disc d'acreció perquè el material pugui caure sense impediments sobre l'estrella. Més informació a l'ALMA.
