L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

19 març 2025

noticia proxima centauri2025 03 19Proxima Centauri és l'estrella més propera al Sistema Solar. Es troba a poc més de 4 anys llum de distància i és coneguda per ser una nana vermella molt activa. Encara que les seves erupcions han estat llargament estudiades per la comunitat científica en longituds d'ona de llum visible, un nou estudi realitzat amb l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA) va revelar l'extrema activitat d'aquesta estrella en longituds d'ona mil·limètriques, i va permetre analitzar les partícules emeses per aquestes erupcions i el seu impacte sobre l'habitabilitat del planeta que es troba a la seva zona habitable. Un equip liderat per Kiana Burton (Universitat de Colorado) i Meredith MacGregor (Universitat Johns Hopkins) va utilitzar dades d'arxiu d'ALMA per estudiar les erupcions de Proxima Centauri en longituds d'ona mil·limètriques. Han deduït que la seva estructura interna és probablement només convectiva, cosa que fa que sigui molt més activa. Els seus camps magnètics es recargolen, generen tensió i acaben col·lapsant i llançant raigs d'energia i partícules, que els astrònoms veuen com a erupcions. Desconeixem encara si aquestes erupcions generen un flux de radiació i partícules prou intens per alterar químicament l'atmosfera del planeta o fins i tot erosionar-la del tot. Més informació a l'ALMA.