L'ASTRONÒMICA

18 juny 2024

Observacions històriques de la Gran Taca Roja (GRS) de Júpiter han estat estudiades per un equip liderat per Agustín Sánchez-Lavega de la Universitat del País Basc. La Gran Taca Roja és el vòrtex més gran i de més durada conegut de tots els planetes del Sistema Solar, però la seva durada és objecte de debat i el seu mecanisme de formació continua sent un misteri. G. D. Cassini va descobrir el 1665 la presència d'un oval fosc a la latitud de la GRS, conegut com la “Taca Permanent” (PS), que es va observar fins al 1713. A partir de les observacions històriques de la seva evolució de mida i moviments és poc probable que la PS correspongui a la GRS actual, que es va observar per primera vegada el 1831. Les simulacions numèriques descarten que la GRS s'hagi format per la fusió de vòrtex o per una supertempesta, sinó que el més probable és que s'hagi format a partir d'una pertorbació del flux entre els dos jets zonals jovials oposats al nord i al sud. Si fos així, la GRS primitiva hauria d'haver tingut una velocitat tangencial baixa, de manera que la velocitat de rotació ha augmentat amb el temps a mesura que s'ha encongit. Més informació a l'AGU.