GRAVETAT COLOREJADA I ESTRUCTURA DE L'ESPAI-TEMPS
Dimecres 22 de gener, a les 19 h.
A càrrec de Robert Monjo. Conferenciant NO present a la sala, You Tube
La geometrització és un procés matemàtic pel qual es pretén formalitzar qualsevol concepte físic sota el prisma de la geometria. Això va tenir un gran èxit quan Albert Einstein va aconseguir descriure la força de la gravetat usant la curvatura de l'espai-temps macroscòpic. D'altra banda, trobem un món molt diferent a escala microscòpica, ja que els components de la matèria es regeixen per la cromodinàmica quàntica o «dinàmica de color» i la força electrodèbil, amb càrregues elèctriques i desintegració. Introduirem conceptes bàsics per entendre per què és possible descriure tots dos mons usant una mateixa geometria. La clau és definir una conservació de càrregues de «color» també per a les transformacions de l'espai-temps, representades per parells de partícules virtuals similars als fotons.
Robert Monjo és professor associat del Departament de Matemàtiques i Ciències Computacionals de la Saint Louis University - Madrid Campus i col·laborador del Departament d'àlgebra, geometria i topologia de la Universitat Complutense de Madrid. És doctor en matemàtiques, amb especialitat en física matemàtica, i doctor en física amb especialitat en meteorologia per la Universitat de València. Els seus treballs de recerca concerneixen la gravetat modificada, la tensió de Hubble i els universos hypercònics entre d'altres. |
EI, QUE HI HA ALGÚ? MISSATGES QUE HEM ENVIAT A L'UNIVERS PER COMUNICAR-NOS… SI ÈS QUE ELS TROBA ALGÚ
Dimecres 29 de gener, a les 19 h.
A càrrec de Ángel Massallé. Conferenciant present a la sala i You Tube
Sempre ens hem preguntat si estem sols a l'Univers i quan vàrem començar a llençar missions per explorar-lo se'ns va presentar l’oportunitat d’enviar uns missatges simbòlics a les civilitzacions extraterrestres que poguessin interceptar-los i donar-los informació sobre nosaltres, sobre el nostre lloc de procedència, la Terra, en una mena de “missatge en una ampolla” interestel·lar. Parlarem d’aquests missatge enviats cap a l’espai.
Ángel Massallé es ex-president de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, organitzador i coordinador d’expedicions per a la observació d’eclipsis totals de Sol, de visites als principals observatoris del mon i per a la observació d'aurores. Es divulgador d’astronomia, conductor de sessions d’observació astronòmica i comentarista de temes astronòmics als programes de televisió «Som aquí» de Canal Terrassa i del programa «Divendres» de TV3, entre altres. Ha dirigit cursos d'astronomia i astronàutica. |
20 ANYS DE l’OBSERVATORI VIRTUAL A ESPANYA
Dimecres 5 de febrer, a les 19 h.
A càrrec d' Enrique Solano. Conferenciant present a la sala i You Tube
En aquesta conferència es donarà una visió general dels assoliments obtinguts pel projecte Observatori Virtual Espanyol (SVO) en els seus 20 anys d'història, fent especial èmfasi en aquells aspectes que puguin resultar de més interès per a la comunitat amateur.
Enrique Solano és doctor en ciències matemàtiques per la Universitat Complutense de Madrid. Dedicat des dels començaments de la seva carrera científica a la recerca en astrofísica, en l'actualitat és investigador científic en el Centre d'Astrobiologia (INTA-CSIC) on és investigador principal des de 2004 del projecte «Observatori Virtual Espanyol». Ha participat en més de 20 projectes R+D+I tant nacionals com europeus. És autor d'uns 180 articles científics publicats en revistes amb àrbitre. Ha realitzat més de 150 contribucions a conferències nacionals i internacionals. Ha impartit diferents cursos a nivell de màster en diferents universitats espanyoles. Així mateix, ha realitzat desenes d'activitats de divulgació. |
LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA DE VENUS
Dimecres 12 de febrer, a les 19 h.
A càrrec de Itziar Gárate. Conferenciant present a la sala i You Tube
Venus és un planeta cobert completament per una densa capa de núvols que oculta una sèrie d'incògnites encara per desxifrar. Entre elles es troben l'origen de la superrotación atmosfèrica (l'atmosfera en el cim dels núvols gira 60 vegades més ràpid que el planeta sòlid en l'equador) i el motor dels seus vòrtexs polars (grans remolins de vent, núvols i temperatura, que canvien de forma cada 24 hores sense arribar a destruir-se mai). Aquestes característiques, al costat de l'efecte d'hivernacle desbocat (que provoca temperatures superficials de gairebé 500 °C) i el desconegut absorbent ultraviolat, fan de Venus un món interessant a explorar.
Itziar Gárate és llicenciada en física per la Universitat de La Laguna i doctora per la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea. Va realitzar la seva recerca postdoctoral en el Centre Nacional d'Estudis Espacials francès, en Paris. En l'actualitat és professora del Departament de Física Aplicada de l'Escola d'Enginyeria de Bilbao i membre del Grup de Ciències Planetàries. La seva recerca se centra en l'estudi de la dinàmica atmosfèrica de Venus. |
BEPICOLOMBO, RERE DELS MISTERIS DE MERCURI
Dimecres 19 de febrer, a les 19 h.
A càrrec de Santa Martínez i Sébastien Besse . Conferenciants presents a la sala i You Tube
BepiColombo és la primera missió europea a Mercuri que intentarà desxifrar els misteris del planeta terrestre més petit i menys explorat del nostre Sistema Solar. El seu objectiu és estudiar tots els aspectes de Mercuri, des de l'estructura i les dinàmiques de la seva magnetosfera i com interactua amb el vent solar, fins a la seva estructura interna i el seu gran nucli de ferro, així com l'origen del seu camp magnètic. Es tracta d'una missió conjunta de l'Agència Espacial Europea i l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial, composta per dos satèl·lits que viatgen junts fins a Mercuri per a finalment separar-se en dues òrbites el·líptiques des de les quals realitzaran observacions coordinades i simultànies del planeta des de punts diferents. BepiColombo es va llançar l'octubre de 2018 i després d'una intensa fase de creuer de 8 anys, amb 9 maniobres de gravetat assistida i usant propulsió elèctrica, arribarà al seu destí a la fi de 2026.
Santa Martínez i Sébastien Besse treballen en la Direcció de Ciència de l'Agència Espacial Europea (AQUESTA) en la seva seu de Madrid, el Centre Europeu d'Astronomia Espacial de l'AQUESTA (European Space Astronomy Center - ESAC). Santa és enginyera de telecomunicacions amb àmplia experiència en operacions científiques de missions planetàries. Com a responsable de la missió BepiColombo, la seva labor és coordinar les operacions i ajudar a tots els equips involucrats a completar els objectius científics de la missió. Sébastien és geòleg i ha treballat en la preparació i execució d'operacions científiques per a missions planetàries com SMART-1, Rosetta, Deep Impact i ara BepiColombo. Utilitza les dades adquirides per aquestes missions per a investigar sobre estrelles, la Lluna i Mercuri. Actualment ajuda als científics de la missió a definir i optimitzar la programació de les observacions necessàries per a cobrir els seus principals objectius científics i contribuir a revelar els misteris de Mercuri. |
ELS CARTOGRAFIATS DE GALÀXIES I L'ENERGIA FOSCA
Dimecres 26 de febrer, a les 19 h.
A càrrec d'Héctor Gil-Marín . Conferenciant present a la sala i You Tube
El model estàndard de la cosmologia va ser proposat en els anys 90 del segle passat. Amb tan sols 6 paràmetres, proporciona una descripció de l'evolució còsmica de l'Univers al llarg de 13.800 milions d'anys, així com dels processos físics com ara les oscil·lacions acústiques en el plasma primordial. Precisament han estat aquestes dades aportades per les observacions del fons de radiació còsmica de microones i, posteriorment, mitjançant els cartografiats de galàxies, els que han establert aquest model com la pedra angular del nostre coneixement científic en la cosmologia actual. Aquest model té profundes implicacions en la física de partícules i en la relativitat general. Estableix l'existència de la matèria fosca i de l'energia fosca. Segons aquest model aquestes dues components representen més del 95% del contingut energètic de l'Univers. D'altra banda, les observacions de l'aglutinament de galàxies proporcionades per aquests mateixos mapes han permès corroborar la validesa de la teoria de la relativitat d'Einstein a escales intergalàctiques, de l'ordre de desenes de milions d'anys llum, milers d'ordres de magnitud superiors a les escales del Sistema Solar.
Héctor Gil-Marín és llicenciat i doctor en física per la Universitat de Barcelona, on va cursar un màster en cosmologia, astrofísica i física de partícules. Va realitzar la seva recerca postdoctoral en el Institute of Cosmology and Gravitation (Portsmouth University, UK) on va passar a formar part de l'equip científic de les col·laboracions Baryon Oscillation Spectroscopic Survey (BOSS) i eBOSS. En 2015 va obtenir la beca de l'Institut Lagrange de Paris i va liderar les anàlisis finals de eBOSS, assumint també un paper actiu en el Dark Energy Spectroscopic Instrument (DESI). En 2018 li van concedir la prestigiosa beca Júnior Leader de La Caixa que li va permetre crear el seu propi grup de recerca. En 2020 va obtenir el «Premi Jove Investigador en Física Teòrica» de la Reial Societat Espanyola de Física i la Fundació BBVA. Actualment és investigador postdoctoral en l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB. Des de 2021 és membre del consell editorial del Journal for Cosmology and Astroparticle Physics (JCAP) i ha estat àrbitre científic de MNRAS, PRD, PRL, JCAP i PASJ. |