Properes activitats
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
EXPLORANT LES FUSIONS D'ESTRELLES AMB NOVES VERMELLES LLUMINOSES
Dimecres 30 d'abril, a les 19 h.
A càrrec de Nadia Blagorodnova. Conferenciant present a la sala i You Tube
La majoria d'estrelles de massa intermèdia i alta neixen en sistemes binaris o en sistemes múltiples pròxims. Durant la seva evolució, les estrelles incrementen el seu radi, iniciant la transferència de massa cap a companyes pròximes. Aquestes interaccions poden alterar significativament l'evolució del sistema, creant una àmplia gamma de sistemes astrofísics d'alt interès com ara noves, supernoves termonuclears, binàries de raigs X i fonts d'ones gravitacionals. Un dels processos més fascinants és la fusió d'estrelles, que representa la culminació d'un procés de transferència de massa inestable. Aquesta fusió ha estat associada amb un tipus peculiar d'esdeveniments astrofísics transitoris anomenats noves vermelles lluminoses. La prova definitiva d'aquesta associació va ser proporcionada per l'esclat V1309 Sco, on es va observar el sistema progenitor com una binària eclipsant durant set anys abans de la seva fusió. Es presentarà un estudi observacional de LRNe recent i veurem com ens pot ajudar a entendre millor la física de les fusions estel·lars i la formació de sistemes binaris compactes, com ara variables cataclísmiques o fonts d'ones gravitacionals.
|
Nadia Blagorodnova és professora agregada a la facultat de física de la Universitat de Barcelona. Llicenciada en enginyeria informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, es va enamorar de l'astronomia durant el seu treball com a enginyera de programari per a la missió espacial Gaia. La seva trajectòria científica va començar amb l'obtenció del màster en astrofísica en la Universitat de Barcelona, seguit d'estudis de doctorat en la Universitat de Cambridge. Després de finalitzar el seu post doctorat al Califòrnia Institute of Technology, va iniciar un projecte de recerca independent en Radboud University amb la beca VENI del Consell de Recerca Holandès. Després d'obtenir la prestigiosa beca ERC Starting Grant del Consell Europeu de Recerca, va començar la seva carrera com a líder del seu propi grup de recerca CET-3PO a l'Institut de Ciències del Cosmos, en la Universitat de Barcelona, on actualment treballa com a professora agregada. El seu tema principal de recerca busca respondre a la pregunta: com evolucionen les estrelles quan tenen un company pròxim? Per a això, estudia esdeveniments astronòmics transitoris relacionats amb la fusió d'estrelles binàries. |
DE JANSKY AL SEGLE XXI: UNA NOVA MIRADA ALS BRESSOLS ESTEL·LARS
Dimecres 7 de maig, a les 19 h.
A càrrec de Gemma Busquet. Conferenciant present a la sala i You Tube
Als anys 30, Karl Jansky va detectar les primeres ones de ràdio procedents de la Via Làctia, un descobriment que va obrir una finestra inexplorada al cosmos. Gairebé un segle després, la radioastronomia viu una autèntica revolució gràcies a radiotelescopis com ALMA, el VLA i els futurs Square Kilometer Array i ngVLA. Aquesta xerrada us portarà en un viatge des dels inicis de la radioastronomia fins a les últimes descobertes sobre els bressols còsmics on neixen estrelles i sistemes planetaris.
|
Gemma Busquet és professora del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona i investigadora de l'Institut de Ciències del Cosmos. La seva àrea de recerca és l'estudi de les propietats físiques i químiques que donen lloc al naixement de les estrelles i els sistemes planetaris mitjançant observacions amb radiotelescopis. Ha publicat més de 70 articles en revistes científiques internacionals. És investigadora principal del projecte "The VLA Orion A Large Survey (VOLS)", un gran projecte del radio interferòmetre Very Large Array que observa el núvol d'Orió amb l'objectiu d'estudiar els processos que determinen la massa final de les estrelles durant el seu naixement. |
OBSERVACIÓ AMATEUR D'OBJECTES INAUDITS
Dimecres 14 de maig, a les 19 h.
A càrrec de Xavier Bros. Conferenciant present a la sala i You Tube
És possible observar objectes astronòmics extraordinaris, sigui visualment, és a dir amb una CCD/CMOS d'aficionat? La resposta és afirmativa. En aquesta xerrada es proposen objectes molt llunyans, molt energètics, de característiques inaudites, objectes que avui són un repte a l'abast de l'observador aficionat.
|
Xavi Bros, psicòleg clínic, és un entusiasta de l'astronomia des que tenia set anys. Al seu dia era observador visual i ara realitza treballs de tipologia diversa amb una càmera CMOS en un observatori d'aficionat operat remotament. Ex president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. |
INICIACIÓ AL MÒN QUÀNTIC
Dimecres 21 de maig, a les 19 h.
A càrrec de Andreu Valls. Conferenciant present a la sala i You Tube
Entre 1900 i 1927 una colla de físics varen posar a punt les eines teòriques fonamentals per interpretar correctament el comportament de la matèria subatòmica. Els resultats va ser sorprenents. Varen bastir una teoria que es considera irracional però que explica a la perfecció aquesta nova realitat realment pertorbadora. Veurem les diferències fonamenals de comportament amb el món que diem clàssic i que ens ajudaran a entendre el rebuig frontal d’Einstein a la interpretació d’aquesta realitat que van fer la nova fornada de físics apadrinats per Niels Bohr.
|
Andreu Valls és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha treballat en el camp de l’electrònica i informàtica aplicada al control industrial i en la gestió de xarxes urbanes de distribució d’aigua. Jubilat, ara el seu principal centre d’interès és la divulgació de la ciència i la tecnologia. Té enllestides catorze conferències que ha presentat a les Aules d’Extensió Universitària per a Gent Gran de la U.B. i en les associacions astronòmiques de Sabadell, Terrassa, Barcelona, Vic i Sant Cugat del Vallès. |
ANY ASSUMPCIÓ CATALÀ
Dimecres 28 de maig, a les 19 h.
A càrrec de Francesca Figueras. Conferenciant present a la sala i You Tube
La doctora Catalá va ser la primera astrónoma professional en una universitat espanyola. Fou una investigadora tremendament polivalent destacant, entre d’altres, la seva vessant observacional, amb l’observació continuada del Sol des dels anys 1952, i la seva vessant teòrica, amb l’estudi dels sistemes dinàmics, des del càlcul d’òrbites d’objectes del Sistema Solar a l’estudi del moviment de les estrelles en el disc de la nostra galàxia. A l'abril de 2009, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de San Jorge en reconeixement als seus treballs científics i docents. Mostrarem les activitats previstes durant aquest 2025 amb motiu de la celebració del centenari del seu naixement.
|
Francesca Figueras treballa a la Universitat de Barcelona. Experta en l'estructura i cinemàtica del disc galàctic, va participar a la missió Hipparcos de l'Agència Espacial Europea (ESA) entre 1983 i 1997. Des del 1997 participa a la missió Gaia, on actualment treballa en tasques de validació d'arxius (CU9). Ha dirigit nou tesis doctorals, coordina la Xarxa Espanyola d'Explotació Científica de Gaia (REG) i va ser presidenta de la Sociedad Española de Astronomía entre el 2017 i el 2020. |
LA HISTÒRIA DE L’UNIVERS
Dimecres 4 de juny, a les 19 h.
A càrrec de Ignasi Pérez. Conferenciant present a la sala i You Tube
Repassarem a grans trets la teoria del Big Bang i de com aquesta ens explica la història de l'Univers. Veurem alguna de les maneres en les que podem mesurar aquesta història i parlarem de quins són alguns dels límits de la teoria. Veurem que, sorprenentment, la cosmologia ens acosta el més gran, l'Univers, amb el més petit, la física de partícules, i acabarem parlant de les misterioses matèria i energia fosques: existeixen realment? o són només un artefacte del model de cosmologia i se'ns escapa alguna cosa?
|
Ignasi Pérez es llicenciat en física per la Universitat de Barcelona, on també va cursar el màster d'astrofísica. Actualment és professor a la Universitat Politècnica de Catalunya. És membre de la Col·laboració DESI. És director adjunt del projecte WEAVE-QSO, part del projecte WEAVE, WHT Enhanced Area Velocity Explorer, que ha construït un nou espectrògraf òptic multifibra en el telescopi William Herschel de La Palma. La seva especialitat és el mitjà intergalàctic. |
L’ANTROPOCÈ
Dimecres 11 de juny, a les 19 h.
A càrrec de Francesc Lozano. Conferenciant present a la sala i You Tube
L'Antropocè és una nova era geològica que vol englobar els nous temps de la Humanitat, on la nostra capacitat d'alteració del planeta no té precedents. Els estudis duts a terme per la Universitat d'Estocolm, a través del seu Centre de Resiliència, han significat per primera vegada a la nostra història com a espècie, l'estudi de l'evolució rigorosament científica d'una sèrie de paràmetres (“els límits planetaris”), que podríem comparar als signes vitals d'una persona. La majoria han estat superats amb escreix.
|
Francesc Lozano és biòleg i màster en humanitats. És professor de sostenibilitat i economia circular a ESADE (Universitat Ramon Llull). |
STONEHENGE – TALES – ANTICITERA – PTOLOMEU – COPÈRNIC...
Dimecres 18 de juny, a les 19 h.
A càrrec de Raimon Reginaldo. Conferenciant present a la sala i You Tube
El coneixement, en especial el coneixement astronòmic, s’ha anat desenvolupant al llarg de tota una història que comença amb els primers humans fins arribar als nostres dies i que, presumiblement, continuarà en el futur. Contràriament al que pugui semblar el coneixement mai s’ha perdut del tot; hi ha hagut èpoques en les quals ha florit del tot i altres que son bastant marcides.
|
Raimon Reginaldo és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, i és un col·laborador habitual en cursos, conferències i en la revista. |