EL REMANENT DE LA SUPERNOVA SN 1987 A
Dimecres 25 de setembre, a les 19 h.
A càrrec de Raimon Reginaldo. Conferenciant present a la sala i You Tube
La llum de la supernova 1987A va arribar a la Terra el 23 de febrer de 1987, fa exactament 37 anys. És l'única que la nostra generació ha pogut observar a simple vista. Va ocórrer als afores de la nebulosa de la Taràntula (NGC 2070), situada en el Gran Núvol de Magallanes, galàxia satèl·lit de la Via Làctia, situada a 168.000 anys llum. Exposarem la seva interessant història: va ser identificada per primera vegada la seva estrella progenitora Sanduleak -69° 202a, i sorprenentment, era una supergegant blava de tipus espectral B3. Al seu voltant es van observar anells concèntrics visibles després de l'explosió, el que ens pot explicar quina va ser la seva història abans de l'explosió. Dues hores abans de la primera observació es van detectar neutrins, la primera observació de neutrins d'origen extern al Sistema Solar.
Raimon Reginaldo és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser membre de la Junta Directiva i va ser vicepresident de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, i col·laborador habitual en cursos i conferències.. |
L’AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE SABADELL: DELS APOL·LO A LES VOYAGER
Dimecres 2 d'octubre, a les 19 h.
A càrrec de Luís Romero. Conferenciant present a la sala i You Tube
Des dels seus inicis el 1960, l'Agrupació es va centrar en la divulgació, principalment a l'àmbit local. Al final de la dècada, amb les missions Apol·lo, la NASA va posar en marxa un programa de vigilància de la superfície lunar de cara als primers allunatges. La participació en aquest programa es va fer extensiva a tothom, professionals i amateurs. L'Agrupació Astronòmica va ser una de les entitats col·laboradores, cosa que li va proporcionar una àmplia difusió i reconeixement públic. Aquest èxit va impulsar la creació de programes d’observació amb vocació científica, especialment en planetària, previs a les missions Voyager. En pocs anys, es va fonamentar el prestigi i la legitimació de l'Astronòmica.
Luis Romero és enginyer industrial i doctor en història de la ciència per la UAB. |
CIÈNCIA I ESTÈTICA EN ASTROFOTOGRAFIA, 87 EXEMPLES D’INTERÈS
Dimecres 9 d'octubre, a les 19 h.
A càrrec de Josep M. Drudis. Conferenciant present a la sala i You Tube
Breu explicació sobre les raons científiques, essencialment, però també estètiques, que justifiquen la selecció de determinats objectes celestes davant d'altres. Aquesta selecció també condiciona la manera com es fa la foto com a filtres, temps d'exposició… i com es processa. Es presentará també una recopilació que conté 87 objectes recomanables pel contingut científic i la bellesa estètica singular.
Josep Maria Drudis és doctor en química per la UAB i llicenciat en astronomia per la Universitat Swinburne a Austràlia. Després d'una carrera professional al camp directiu, es va retirar amb la intenció de dedicar-se a la seva passió: l'astronomia mitjançant la fotografia. Amb les seves fotos ha publicat un llibre, “La colección Messier” (AAS, 2024), tres articles científics, 14 APODs. Cinc fotos seves van ser seleccionades com a finalistes en quatre concursos de l'Astronomy Photographer of the Year de l'Observatori de Greenwich. |
ECLIPSI TOTAL DE SOL DES DE MÈXIC I DES DELS ESTATS UNITS
Dimecres 16 d'octubre, a les 19 h.
A càrrec de Carles Schnabel, Josep Masalles i Àngel Massallé. Conferenciants presents a la sala i You Tube
El mes d'abril passat diversos grups de socis es van desplaçar a terres nord-americanes per gaudir de l'eclipsi total de Sol del dia 8 d'aquell mes. Aquest eclipsi pertanyia al mateix cicle de Saros que el de Líbia i Turquia del 2006, que va ser observat sota cels excel·lents. Això és el que també s'esperava aquesta vegada, a més amb una durada màxima de la totalitat de gairebé 4 minuts i mig. La situació meteorològica real ho va posar gairebé tot de cap per avall. Però la sort va ser favorable a tots els nostres grups, que no es van perdre el gran espectacle astronòmic.
Carles Schnabel és llicenciat en biologia, però es dedica professionalment a la divulgació de l’astronomia. Va ser director científic, vicepresident i actualment és president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. És coordinador de les observacions d’ocultacions. Josep Masalles és enginyer Industrial, llicenciat en ciències físiques amb l’especialitat física de la Terra i el Cosmos - Astronomia i Astrofísica. Soci de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, component del Grup d’Ocultacions i del Grup d’Astrofotografia. Actualment ès president d’Aster, Agrupació Astronòmica de Barcelona. Ángel Massallé ès ex-president de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, organitzador i coordinador d’expedicions per a la observació d’eclipsis totals de Sol, de visites als principals observatoris de tot el mon i per a la observació d'aurores. Es divulgador d’astronomia. Ha dirigit cursos d'astronomia i d’astronàutica. |
BIOQUÍMICA ALTERNATIVA
Dimecres 23 d'octubre, a les 19 h.
A càrrec d'Alistair Spearing. Conferenciant present a la sala i You Tube
Explorem el món fascinant de la bioquímica alternativa, trencant els límits de la vida basada en el carboni de la Terra per descobrir tota una paleta d'opcions exòtiques. Hi ha criatures de silici nadant dins d'oceans de metà? L'arsènic pot substituir el fòsfor en molècules com l'ADN? Estudiarem com la diversitat de mitjans de l'Univers pot donar peu a formes de vida radicalment diferents, des de satèl·lits gelats fins a exoplanetes remots.
Alistair Spearing és titulat en llengües estrangeres aplicades; actualment és traductor científic especialitzat en ciències de la vida. Expert en astrobiologia i astronàutica, és un entusiasta de la divulgació astronòmica i de les missions espacials tripulades i automàtiques. |
DETECCIÓ D’EMISSIONS DE RÀDIO EXOPLANETÀRIES, RADIACIÓ CICLOTRÓ
Dimecres 30 d'octubre, a les 19 h.
A càrrec de Jordi Jofre. Conferenciant present a la sala i You Tube
Existeixen emissions de ràdio provinents de planetes extrasolars que tenen origen en la radiació ciclotrònica, un tipus de senyal que procedeix de la interacció entre els vents estel·lars i les magnetosferes dels planetes que orbiten algunes estrelles. Tot i que estem molt a prop de realitzar la primera detecció de ràdio exoplanetària, encara no s’ha aconseguit. Fer-ho representaria una fita històrica, ja que ens permetria inferir la presència de camps magnètics planetaris en sistemes externs al Sistema Solar. Aquest descobriment ens permetria estudiar més detingudament planetes que podrien tenir un ecosistema favorable per a l’evolució –i presència?— de vida.
Jordi Jofre és enginyer superior en telecomunicacions, MBA per ESADE i màster en astrofísica i astronomia, on la seva tesi final de màster ha tractat sobre la detecció de radiació ciclotrònica provinent de sistemes extrasolars. És membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i propietari d'un observatori al camp del Montsec, des d'on practica l'astrofotografia de cel profund. |