L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 9 de desembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
VIDES EXTRATERRESTRES. VARIACIONS SOBRE L'EQUACIÓ DE DRAKE, per Antoni Prunés   

Confer 25 marc 310

Tractarem de l'existència, o no, de vides extraterrestres intel·ligents a la nostra galàxia i a la resta de l'Univers. Partint de l'equació de Drake l'actualitzarem amb les noves dades de què disposem avui dia, a favor i en contra.

 

 

 

Antoni Prunés ha estat impulsor i director de projectes i d'empreses tant a l'àmbit privat com al públic. Ara, jubilat, es dedica a les seves passions: l'astronomia, la literatura i la filosofia liberal. És autor, traductor i conferenciant. 


Dimecres, 16 de desembre, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
LA SEGONA REVOLUCIÓ QUÀNTICA, per Pol Llopart        

Confer 25 marc 310

La primera revolució quàntica va iniciar-se a principis del segle passat, fruit de diversos intents d'explicar la radiació de cos negre i va posar en dubte gran part dels coneixements fonamentals que teníem sobre el món permetent la creació d'una gran quantitat de tecnologies, transcendentals en la societat actual. Ara, la segona revolució quàntica intenta controlar estats quàntics a voluntat per tal d'explotar-ne tot el seu potencial. Aquesta segona revolució promet canviar permanentment molts camps de la nostra societat, des de la forma en què ens enviarem els missatges xifrats fins als algorismes quàntics que ens permetran realitzar càlculs impossibles per als ordinadors convencionals.

Pol Llopart va realitzar la carrera de física a la Universitat Autònoma de Barcelona i va fer el treball de fi de grau en l’Institut de Física d'Altes Energies. Va fer el màster de física a la Universitat de Copenhaguen, especialitzat en física quàntica. Va realitzar el treball de màster dins del grup de Theoretical Quantum Optics del Niels Bohr institute, caracteritzant teòricament la generació d'estats de fotons entrellaçats per al seu ús en comunicacions quàntiques. Actualment està treballant a Hewlett Packard, a la secció de R&D d'impressores 3D.


Dimecres, 13 de gener, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EN EL NOSTRE SISTEMA SOLAR, LA MIDA IMPORTA, per Noemi Pinilla

Confer 25 marc 310

Els petits objectes del Sistema Solar són rocosos o gelats. Podem trobar asteroides, centaures, cometes, troians dels planetes gegants i objectes transneptunians, així com objectes en transició entre una classe i l'altra. Conèixer la seva naturalesa física, distribució orbital i evolució és fonamental per entendre com es va formar el Sistema Solar i com va evolucionar fins a la seva disposició actual i, en última instància, com es formen els planetes en altres sistemes. Es detallarà la comparació amb els dos visitants externs recentment descoberts: Oumuamua i Borisov. (La conferència serà en directe des de Florida, Estats Units).

Noemi Pinilla va rebre el seu doctorat en física en la Universitat de La Laguna, Tenerife. El 2015 es va unir al “Florida Space Institute” de la Universitat Central de Florida on segueix com a investigadora associada en ciències planetàries. El seu treball se centra en l’estudi de les propietats superficials dels cossos petits del Sistema Solar. Va formar part del grup que va descobrir gel d'aigua i productes orgànics complexos a la superfície de l'asteroide 24 Themis. També ha dirigit nombroses campanyes d’observació internacionals en suport de missions de la NASA com New Horizons, OSIRIS-ReX i Lucy. Des del 2017 també és la científica principal adjunta de l'Observatori Arecibo.


Dimecres, 20 de gener, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EL MÓN D’ARN, per Francesc Lozano

Confer 25 marc 310

Una de les més prometedores teories sobre l’abiogènesi és la del món d’ARN. En ella es proposa un paper central de l’ARN en la formació de la vida a la Terra. La versatilitat d’aquesta molècula, enzim i portadora d’informació genètica, la fa idònia per ser al focus de molts investigadors que tracten de respondre a una de les preguntes bàsiques de l’astrobiologia: com es va formar la vida?

.

Francesc Lozano és biòleg i màster en humanitats. Professor a la Universitat Ramon Llull. Tutor d’investigació al Màster Global per a Gestió Internacional, organitzat per la Universitat de Virginia (EUA), ESADE i la Universitat de Guangzhou (Xina). També col·labora amb el Sistema Mundial per al Desenvolupament Sostenible (MIT). Al mateix temps, és ponent internacional -ha impartit conferències, cursos, seminaris ... a més de quaranta països- i consultor.


Dimecres, 27 de gener, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
UNA ESPURNA BLAVA PER A ENTENDRE L'ORIGEN DE L'UNIVERS, per Juan José Gómez i Fernando Cossío   

Confer 25 marc 310

El Big Bang va haver de produir quantitats iguals de matèria i antimatèria que s'haurien d'haver aniquilat entre si. Llavors per què existeix l'Univers? La resposta podria estar en un agent doble, el neutrí, que va alterar el balanç còsmic inicial. L'objectiu de l'experiment NEXT-BOLD és demostrar aquesta hipòtesi. Per a això és necessari detectar una raríssima reacció nuclear anomenada desintegració doble beta sense neutrins. Aquesta detecció, al seu torn, exigeix ser capaços de capturar àtoms individuals amb xarxes moleculars i de detectar l'espurna blava que es produeix quan això passa.

Juan Gómez-Cadenas és professor ikerbasque al Donostia International Physics Center. Físic de neutrins, va proposar i dirigeix l'experiment NEXT al laboratori subterrani de Canfranc. En l'actualitat treballa amb Fernando P. Cossío per implementar la tècnica de molècules bicolors en el detector NEXT-BOLD.
Fernando P. Cossío és catedràtic de química a la Universitat del País Vaco/EHU. Especialista en química computacional i química orgànica, ha dissenyat un nou tipus de molècules capaces d'atrapar els àtoms de bari produïts en la desintegració doble beta sense neutrins del xenó. Quan això passa, els complexos supramoleculars corresponents emeten una intensa llum blava que permet detectar la seva presència.