L'ASTRONÒMICA

Dimecres, 10 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
ALMA: A LA RECERCA DELS NOSTRES ORÍGENS CÒSMICS, per Evanthia Hatziminaoglou   

ALMA, el major projecte astronòmic del món, és un radiotelescopi de disseny revolucionari, compost per 66 antenes d'alta precisió, que observen l'Univers en longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques. Està canviant el nostre coneixement de l'Univers fred, regions fosques en llum visible però que brillen intensament en el rang mil·limètric de l'espectre electromagnètic. Obre una nova finestra a l'Univers jove, a les primeres estrelles i galàxies així com al gas molecular i la pols interestel·lar. També permet estudiar els components bàsics de les estrelles, els sistemes planetaris extrasolars i els orígens de la vida, tractant de respondre a les profundes qüestions dels nostres orígens còsmics.

Dimecres, 17 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
CIÈNCIA DE BAIX BRILLO SUPERFICIAL DES DE PRADES, TARRAGONA, EN UN PROJECTE PRO-AM AMB INVESTIGADORS DEL IAC, per Aleix Roig   

En aquest treball PRO-AM, realitzat per Raul Infante, Aleix Roig i Ignacio Trujillo, amb imatges obtingudes des de Prades, a Tarragona, es van presentar quins són els límits actuals de la tecnologia amateur per fer ciència de baixa brillantor superficial quan es porta a terme una adequada estratègia d’observació i reducció de dades. Van observar la galàxia M101 en luminància durant un temps total de 100 hores sobre un camp de visió de 1,2 graus². Els resultats obtinguts mostren que l'astronomia amateur actual pot comparar-se en profunditat amb els telescopis professionals quan s'exploren grans àrees.

Dimecres, 24 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
MISSIONS A OBJECTES INTERESTEL·LARS, per Laia López Llobet   

Des de la detecció dels primers objectes interestel·lars 1I/'Oumuamua i 2I/Borisov en el Sistema Solar, la comunitat científica ha estat treballant en el disseny de futures missions per estudiar aquests objectes. Ens poden aportar nova informació sobre la formació i composició d'altres sistemes estel·lars. Actualment el seu estudi és un gran repte a causa de la seva difícil detecció i elevada velocitat heliocèntrica. Noves iniciatives, com per exemple la implementació del “Large Synoptic Survey Telescope” (LSST) i la missió “Comet Interceptor” de la ESA (2029), són els primers passos per la detecció i disseny de futures missions a objectes interestel·lars. 

Dimecres, 7 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
UNA PARADOXA RELATIVISTA, per Joan Antoni Ros   

Des de 1905 la teoria de la relativitat ens presenta situacions (teòriques) que desafien el nostre coneixement de la física i del funcionament de l'Univers. Veurem una d'aquestes situacions aparentment contradictòries i il·lògiques... i veurem el perquè.

Dimecres, 14 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EXPLORANT L'UNIVERS A LES MÉS ALTES ENERGIES AMB L'OBSERVATORI DE RAIGS CÒSMICS PIERRE AUGER, per Gonzalo Parente   

Es parlarà de l'Observatori Pierre Auger per a la detecció dels raigs còsmics de les més altes energies, situat a l'Argentina. Es descriurà la forma en què es detecten els raigs còsmics, constituïts per protons i en general nuclis atòmics més pesats, dels que es desconeix el seu origen. I es mostrarà que el que estem aprenent no sols és interessant per al camp de l'astronomia i astrofísica sinó també per al coneixement de les interaccions fonamentals entre partícules elementals.

Dimecres, 21 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
A LA CAÇA DE L’AXIÓ: IL·LUMINANT LA MATÈRIA FOSCA DE L'UNIVERS, per Igor García-Irastorza

Una de les hipòtesis més potents sobre la matèria fosca es que estigui composta d’axions que s'haurien produït en ingents quantitats poc després del Big Bang. Un nombre creixent d'experiments, cada vegada més sensibles, estan a la cerca d'aquestes partícules, com és l'observatori internacional d’Axions, liderat des del Centro de Astropartículas y Física de Altas Energias (CAPA) de la Universitat de Zaragosa. La detecció de l’axió seria un descobriment de primer nivell, amb grans conseqüències en física de partícules.

Dimecres, 28 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
LA VIA LÀCTIA I LES SEVES TROBADES AMB ALTRES GALÀXIES, per Teresa Antoja   

El mapa de posicions i velocitats de milions d'estrelles que Gaia ha aconseguit ha permès descobrir que la Galàxia va sofrir una pertorbació forta fa uns 500 milions d'anys de la qual encara avui s'està recuperant. La hipòtesi més acceptada és que va haver-hi una trobada pròxima amb la galàxia nana de Sagitari. Explicarem quina ha estat la petjada que ha quedat i que ens ha permès esbrinar aquest impacte passat. També discutirem com les dades de Gaia han revelat impactes més remots amb altres galàxies, en particular amb la galàxia Gaia-Enceladus que es va fusionar amb la nostra fa uns 10.000 milions d'anys.