L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 10 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
ALMA: A LA RECERCA DELS NOSTRES ORÍGENS CÒSMICS, per Evanthia Hatziminaoglou   

Confer 25 marc 310

ALMA, el major projecte astronòmic del món, és un radiotelescopi de disseny revolucionari, compost per 66 antenes d'alta precisió, que observen l'Univers en longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques. Està canviant el nostre coneixement de l'Univers fred, regions fosques en llum visible però que brillen intensament en el rang mil·limètric de l'espectre electromagnètic. Obre una nova finestra a l'Univers jove, a les primeres estrelles i galàxies així com al gas molecular i la pols interestel·lar. També permet estudiar els components bàsics de les estrelles, els sistemes planetaris extrasolars i els orígens de la vida, tractant de respondre a les profundes qüestions dels nostres orígens còsmics.

Evanthia Hatziminaoglou és doctora en física; va néixer a Grècia, va estudiar física a la Universitat de Thessaloniki i va fer el seu màster (1997) i doctorat (2000) en astrofísica a la Universitat Paul Sabatier, a Tolosa, França. Va tenir un primer contracte post-doctoral a l'Observatori Europeu Austral (European Southern Observatory - ESO) a Garching, prop de Munich, Alemanya, i un segon a l'Institut d'Astrofísica de les Canàries, a Tenerife. Des de 2006 treballa a l'ESO i des de l'any 2012 en el projecte d'ALMA. El seu camp de recerca és l'estudi de les galàxies actives..


Dimecres, 17 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
CIÈNCIA DE BAIX BRILLO SUPERFICIAL DES DE PRADES, TARRAGONA, EN UN PROJECTE PRO-AM AMB INVESTIGADORS DEL IAC, per Aleix Roig   

Confer 25 marc 310

En aquest treball PRO-AM, realitzat per Raul Infante, Aleix Roig i Ignacio Trujillo, amb imatges obtingudes des de Prades, a Tarragona, es van presentar quins són els límits actuals de la tecnologia amateur per fer ciència de baixa brillantor superficial quan es porta a terme una adequada estratègia d’observació i reducció de dades. Van observar la galàxia M101 en luminància durant un temps total de 100 hores sobre un camp de visió de 1,2 graus2. Els resultats obtinguts mostren que l'astronomia amateur actual pot comparar-se en profunditat amb els telescopis professionals quan s'exploren grans àrees.

Aleix Roig és divulgador científic, guia Starlight i mestre d'educació primària especialitzat en ciències i astronomia. Màster en direcció i gestió de centres educatius i Màster Executive MBA, cofundador del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, actiu astrofotògraf i astrònom aficionat. Col·labora en projectes educatius de l'Agència Espacial Europea i de la NASA. Membre de la Junta Directiva de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i co-coordinador del seu Grup d'Astrofotografia. Professor en cursos i tallers d'astronomia i astrofotografia.


Dimecres, 24 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
MISSIONS A OBJECTES INTERESTEL·LARS, per Laia López Llobet   

Confer 25 marc 310

Des de la detecció dels primers objectes interestel·lars 1I/'Oumuamua i 2I/Borisov en el Sistema Solar, la comunitat científica ha estat treballant en el disseny de futures missions per estudiar aquests objectes. Ens poden aportar nova informació sobre la formació i composició d'altres sistemes estel·lars. Actualment el seu estudi és un gran repte a causa de la seva difícil detecció i elevada velocitat heliocèntrica. Noves iniciatives, com per exemple la implementació del “Large Synoptic Survey Telescope” (LSST) i la missió “Comet Interceptor” de la ESA (2029), són els primers passos per la detecció i disseny de futures missions a objectes interestel·lars. 

Laia López Llobet és física per la Universitat de Barcelona i està estudiant un màster en Estudis de l'Espai a la International Space University. El 2016 va rebre un premi de la Societat Catalana de Física pel seu treball de recerca "Puc aconseguir mesurar la velocitat de la llum?". Va treballar durant tot un estiu al departament de Física Aplicada de l'Universitat Aalto, a Helsinki (Finlàndia). Fa divulgació d'astronomia a la cadena RAC1 i també ajuda en l'organització del 4t Simposi d'Activitats Educatives en l'Àmbit de l'Espai de l'Agència Espacial Europea organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya. 


Dimecres, 7 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
UNA PARADOXA RELATIVISTA, per Joan Antoni Ros   

Confer 25 marc 310

Des de 1905 la teoria de la relativitat ens presenta situacions (teòriques) que desafien el nostre coneixement de la física i del funcionament de l'Univers. Veurem una d'aquestes situacions aparentment contradictòries i il·lògiques... i veurem el perquè.

 


  

Juan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser responsable del grup de fotometria de blàzars de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i col·laborador habitual en cursos i conferències. 


Dimecres, 14 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EXPLORANT L'UNIVERS A LES MÉS ALTES ENERGIES AMB L'OBSERVATORI DE RAIGS CÒSMICS PIERRE AUGER, per Gonzalo Parente   

Confer 25 marc 310

Es parlarà de l'Observatori Pierre Auger per a la detecció dels raigs còsmics de les més altes energies, situat a l'Argentina. Es descriurà la forma en què es detecten els raigs còsmics, constituïts per protons i en general nuclis atòmics més pesats, dels que es desconeix el seu origen. I es mostrarà que el que estem aprenent no sols és interessant per al camp de l'astronomia i astrofísica sinó també per al coneixement de les interaccions fonamentals entre partícules elementals.

Gonzalo Parente és catedràtic de física en el Departamento de Física de Partículas de la Universidad de Santiago de Compostela, i investigador en el Instituto Galego de Física de Altes Enerxías. Ha treballat en les universitats de Berna, Califòrnia i Delaware, i en els laboratoris DESY-Hamburg, LIP-Lisboa i JINR-Dubna-Rússia. En l'actualitat forma part de la col·laboració científica internacional de l'observatori de raigs còsmics Pierre Auger, un enorme detector de 3.000 quilòmetres quadrats situat a l'Argentina.


Dimecres, 21 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
A LA CAÇA DE L’AXIÓ: IL·LUMINANT LA MATÈRIA FOSCA DE L'UNIVERS, per Igor García-Irastorza

Confer 25 marc 310

Una de les hipòtesis més potents sobre la matèria fosca es que estigui composta d’axions que s'haurien produït en ingents quantitats poc després del Big Bang. Un nombre creixent d'experiments, cada vegada més sensibles, estan a la cerca d'aquestes partícules, com és l'observatori internacional d’Axions, liderat des del Centro de Astropartículas y Física de Altas Energias (CAPA) de la Universitat de Zaragosa. La detecció de l’axió seria un descobriment de primer nivell, amb grans conseqüències en física de partícules.

Igor García-Irastorza és llicenciat i doctor en físiques per la Universidad de Zaragoza on actualment és professor titular. Ha realitzat la seva carrera investigadora en el camp de la detecció de matèria fosca, física de neutrins i desenvolupaments de detectors de baix fons radioactiu com els usats en el Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC) per a aquestes recerques. En els últims 15 anys ha consolidat un grup de recerca reconegut internacionalment, des del qual ha participat en diversos projectes, especialment l'experiment CAST sobre la física d’axions, actiu des de fa dues dècades en el CERN.


Dimecres, 28 d'abril, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
LA VIA LÀCTIA I LES SEVES TROBADES AMB ALTRES GALÀXIES, per Teresa Antoja   

Confer 25 marc 310

El mapa de posicions i velocitats de milions d'estrelles que Gaia ha aconseguit ha permès descobrir que la Galàxia va sofrir una pertorbació forta fa uns 500 milions d'anys de la qual encara avui s'està recuperant. La hipòtesi més acceptada és que va haver-hi una trobada pròxima amb la galàxia nana de Sagitari. Explicarem quina ha estat la petjada que ha quedat i que ens ha permès esbrinar aquest impacte passat. També discutirem com les dades de Gaia han revelat impactes més remots amb altres galàxies, en particular amb la galàxia Gaia-Enceladus que es va fusionar amb la nostra fa uns 10.000 milions d'anys.

Teresa Antoja és astrofísica i investigadora Ramón y Cajal en l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (UB). Es va doctorar en la UB en el camp de la cinemàtica de la Via Làctia, la seva especialitat. Va treballar tres anys en la seu de l'Agència Espacial Europea. Participa en el consorci de la missió Gaia en els processos de validació de les dades i verificació científica. També treballa en el desenvolupament del survey WEAVE del telescopi William Herschel de Canàries.