L'ASTRONÒMICA

El 1846 el món va ser testimoni d'una fita sense precedents: el descobriment d'un nou planeta al Sistema Solar a partir de càlculs traçats amb la punta d'una ploma. Però darrere aquest triomf de la mecànica celeste s'hi amaga una de les controvèrsies més intenses de la història de l'astronomia. Qui va ser el veritable descobridor: el francès Urbain Le Verrier o el britànic John Couch Adams? Finalment Johann Galle, des de l'Observatori de Berlín, va trobar el gegant blau on les equacions l'havien predit, demostrant de manera espectacular la validesa de la gravitació universal. 

Joan Miquel González és astrònom a l'Observatori de Sabadell i estudiant de darrer curs de Física a la Universitat de Barcelona. Combina la formació acadèmica amb una intensa activitat observacional des del telescopi de 0,5 m de l'entitat, especialitzant-se en estrelles variables, trànsits exoplanetaris i fenòmens transitoris. Més enllà de l'astronomia, és un amant de la història antiga i la seva sensibilitat cap a la crisi climàtica l'ha portat a fer, durant anys, xerrades divulgatives a escoles i instituts.

L’any 1990 la central nuclear Vandellòs 1 va ser tancada com a conseqüència de l’incendi que va tenir lloc l’octubre del 89. A partir d’aquell moment va començar un procés llarg, complex i pioner que encara no ha finalitzat. Descriurem el programa de desmantellament de centrals nuclears de la primera generació a Espanya, i l’empresa que se n’encarrega ENRESA. Analitzarem les especificitats de les centrals d’urani natural grafit gas i, concretament, el problema del grafit; finalment veurem què resta per fer un cop acabi l’actual fase de latència.

Joan Carles Carles ès enginyer industrial en la especialitat de tècniques energètiques per la UPC, màster en Administració d’Empreses MBA per l’lnstitut d’Estudis Superiors de l’Empresa, IESE, de Barcelona. Ex-inspector resident del Consejo de Seguridad Nuclear CSN.

Una estrella de neutrons és el romanent de l'explosió de supernova d'una estrella supergegant massiva. Amb radis típics d'uns deu kilòmetres i masses entre una i dues masses solars,  les estrelles de neutrons són els objectes més densos de l'Univers, a part dels forats negres. Per això són excel·lents “laboratoris” per estudiar la matèria en condicions extremes. Es descriuran com es formen les estrelles de neutrons, les seves principals característiques, i com el seu estudi permet avançar en el coneixement de la física nuclear subatòmica i la física de les partícules elementals. 

Angels Ramos Gómez és catedràtica en física nuclear a la Universitat de Barcelona i, durant gairebé quaranta anys, ha fet recerca teòrica en diversos temes de física nuclear i de la física de les partícules que interaccionen fortament, anomenades hadrons. S’ha interessat en estudiar com es comporta la matèria nuclear en condicions extremes de densitat i temperatura, recerca que ajuda a explicar les propietats de les estrelles de neutrons, les explosions de supernoves o les ones gravitacionals emeses en col·lisions estel·lars.

Es farà un repàs a l'evolució dels mecanismes que van permetre reproduir l'esplendor dels cels, des dels dispositius amb engranatges de fusta fins als moderns teatres multimèdia.

Rafael Clemente és enginyer industrial. Fundador i primer director del Museu de la Ciència de Barcelona, ​​actual CosmoCaixa. Com a divulgador científic ha escrit llibres i nombrosos articles sobre exploració espacial a La Vanguardia, El País Digital i Ara, així com col·laboracions a RAC1, la SER i Onda Cero.

Albert Pla és fundador de l'Aula del Cosmos, empresa dedicada a la divulgació astronòmica i científica. Gestor del planetari del Museu Maritim de Barcelona. Dissenyador i fabricant de projectors de planetari digital, amb unes 200 unitats venudes a Espanya i a l'estranger. 

Miquel Piquer fou un monjo del Monestir de Santes Creus que durant el segle XVI va estar a París i a Lovaina, on va construir alguns astrolabis planisfèrics de gran valor tan per la seva tècnica com per la seva gran qualitat artística. Ha estat reconegut dins la categoria dels "mestres de Lovaina" juntament amb Gerard Mercator, Gualterus Arsenius, Adrian Descrolières i Adrian Zeelst. Es creu associat amb Hugo Helt en el disseny d’un nou tipus d’astrolabi universal amb projecció ortogonal anomenat “de Rojas”. Els seus astrolabis han estat motiu d'inspiració per a fabricants posteriors i actualment poden ser admirats en alguns dels museus més importants del món.

Eduard Farré és professor de rellotgeria jubilat, llicenciat en humanitats, doctorand en història de la ciència. Vicepresident de la Societat Catalana de Gnomònica.

Al llarg de la història cada civilització ha creat el seu relat que l’ajuda a interpretar-se i a situar-se en el món. Dels grecs  vàrem aprendre que la Terra era plana, de la Bíblia que érem el centre immòbil del món i de Galileu i Newton que la llei que fa caure una pedra és la mateixa que fa caure la Lluna. Cada visió és provisional i canviant amb el temps. En aquesta conferència es tractarà de seguir a l´Europa Occidental, des dels grecs fins al Renaixement, en aquest fascinant recorregut.

Andreu Valls és enginyer industrial. Professionalment ha treballat en el camp de l'electrònica i la informàtica aplicada al control industrial. Actualment centra el seu interès en la divulgació de la ciència i la tecnologia.

En 1935 Einstein, Podolsky i Rosen van proposar un experiment mental que plantejava una interessant contradicció entre Relativitat i Quàntica. En 2019 es va realitzar aquest experiment obtenint una imatge per primera vegada. Avui dia aquest continua sent un dels millors experiments de la física. 

Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques, membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Va coordinar el grup de blàzars durant deu anys. Ha escrit més de trenta articles científics i impartit nombrosos cursos i conferències.