Properes activitats
Apod
| La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
Dimecres, 25 de març, a les 20h
PRIVATITZACIÓ DE LA CONQUESTA DE L’ESPAI, per Àngel Massallé SUSPESA PER ALERTA SANITÀRIA
La conquesta del espai està passant de les administracions públiques a les empreses privades. Tradicionalment han estat gegantines empreses del sector aeroespacial com Boeing o Lockheed les que han construït els coets, i enormes organismes públics com la NASA o l'Agència Espacial Europea (ESA) les que han dirigit les missions que ens han dut a l'espai. No obstant això, en els últims anys uns nous actors han aparegut en la indústria de l'exploració espacial: magnats que es van fer multimilionaris gràcies a altres sectors han creat empreses relacionades amb la indústria aeroespacial per expandir-se per aquest sector. I de mica en mica van aconseguint posar-se en primera posició.
|
Àngel Massallé va ser president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Actualment és el coordinador de l’organització de viatges. Col·labora com a divulgador astronòmic en diversos programes de televisió. |
Dimecres, 1 d'abril, a les 20h
UNIVERS I ANTIUNIVERS, per Joan Antoni Ros
A la física fonamental l'experimentació va a molt poc a poc; per a compensar, la física teòrica contínuament ens sorprèn amb noves propostes. Aquí parlarem d'una d'aquestes propostes teòriques que intenta aprofundir abans del Big Bang...
|
Joan Antoni Ros és llicenciat en ciències físiques. Durant molts anys va ser responsable del grup de fotometria de blàzars de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, i col·laborador habitual en cursos i conferències. |
Dimecres, 15 d'abril, a les 20h
60 ANIVERSARI DE L’AGRUPACIÓ ASTRONÒMICA DE SABADELL
· Acte institucional. Lliurament de diplomes als socis que fa 50 i 25 anys que són a l’entitat. · Conferència: CANVI CLIMÀTIC, per Ricard Gaju: Reflexions sobre: “canvi climàtic” (¿en singular?), “canvis climàtics repetitius”, CO2, efecte hivernacle i contaminació. Paraules que anomenen temes complexes i de rigorosa actualitat.
·Refrigeri.
|
Ricard Gaju va estudiar nàutica i peritatge industrial en telecomunicacions. En l’astronomia es va iniciar de ben jove de la mà de Josep Comas Solà. Ha estat durant molts anys responsable del Grup d’Heliofísica de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, coordinant les observacions solars. A la XXIV Convenció se li va retre un homenatge per la seva col·laboració i vida dedicada a l’observació i a la divulgació astronòmica. |
Dimecres, 22 d'abril, a les 20h
APOLO XIII, per Rafael Clemente
Dins de les commemoracions del 50è aniversari de l'arribada a la Lluna, repassarem ara el vol de l’Apollo XIII. Malgrat no haver aconseguit el seu objectiu, aquesta missió es convertiria en una de les més icòniques de la NASA, que la va qualificar d’“un exitós fracàs”. Es parlarà de l'accident, les raons que van conduir a ell i com es van solucionar els mil problemes sorgits.
|
Rafael Clemente és enginyer industrial. Fundador i primer director del Museu de la Ciència de Barcelona (actual Cosmocaixa). Com a divulgador científic ha escrit llibres (el més recent, “Un petit pas per a [un] home”) i nombrosos articles sobre exploració espacial en La Vanguardia, El País Digital i Ara, així com col·laboracions en RAC1, la SER i Onda Cero. |
Dimecres, 29 d'abril, a les 20h
CERCA I CARACTERITZACIÓ DE PLANETES SIMILARS A LA TERRA, per Enric Palle
El nombre de planetes detectats al voltant d'altres estrelles ja excedeix els 4.000 i les noves missions espacials i els programes en telescopis en terra n’estan aportant milers més. Ara la cerca se centra en la detecció i caracterització de planetes cada vegada més petits i entorn a estrelles brillants i properes al Sol. Amb l'arribada de la pròxima generació de grans telescopis, els científics esperem que en les pròximes dècades puguem per fi detectar vida en altres planetes, complint així un dels grans anhels de la humanitat. En aquesta es farà un resum sobre els últims descobriments i discutirem sobre com de prop estem d'aconseguir aquest objectiu.
|
Enric Palle és doctor en astrofísica per la Universitat de Queen’s / Observatori Armagh, de Belfast. El primer cicle del grau en físiques el va cursar en la Universitat Autònoma de Barcelona i la llicenciatura en la Universitat de La Laguna, a Canàries. Posseeix una àmplia experiència professional, iniciada com a investigador postdoctoral als Instituts de Tecnologia de New Jersey i de Califòrnia, als Estats Units. Ha sigut investigador amb beca Ramón y Cajal en l'Institut d'Astrofísica de Canàries, cap del departament d'Investigació i actualment professor investigador del més alt nivell en el mateix Institut. |
Dimecres 6 de maig a les 20 h
INTEL-LIGÈNCIA ARTIFICIAL, APRENENTATGE AUTOMÀTIC I EL SEU ÚS EN ASTRONOMIA, per Alfonso Alarcón
La intel·ligència artificial ha entrat en les nostres vides d'una manera que marcarà el nostre present i el nostre futur. Aquesta xerrada tractarà d'una de les seves branques més conegudes i que més aplicacions té, anomenada “aprenentatge automàtic” (“machine learning” en anglès). Veurem com està canviant el nostre món i en concret com s'usa en l'astronomia actual. També es presentaran algunes eines per començar a fer els teus propis programes d'aprenentatge automàtic.
|
Alfonso Alarcón és doctor en enginyeria electrònica, llicenciat en ciències físiques i màster en nano-tecnologia. Va realitzar un post doctorat a la Universitat de Paris XI. La seva investigació es va centrar en l'estudi de la modelització de dispositius electrònics sotmesos a fenòmens quàntics. Actualment treballa en l'àrea de l'automatització. Col·labora amb l'Agrupació com a professor de cursos i fent conferències. |
Dimecres 13 de maig a les 20 h
LA BRUTA HISTÒRIA DARRERE DEL COMPORTAMENT DE BETELGEUSE, per Arturo López Ariste
Betelgeuse va patir a finals de l'any 2019 una cridanera pèrdua de brillantor de més d’una magnitud. Com tota supergegant vermella, Betelgeuse està en les seves etapes finals com a estrella abans d'un probable col·lapse en forma de supernova. Ens anunciava Betelgeuse una propera supernova? No. Betelgeuse estava fent alguna cosa moltíssim més important per a la ciència que preparar-se per una supernova. En els últims temps les imatges d'altres estrelles han millorat enormement. Tècniques de física solar han permès, a l'Observatori Pic du Midi, començar a fer imatges de Betelgeuse i altres estrelles. I és que els avenços científics no sempre venen d'on un espera. Des d'un any abans, Betelgeuse va començar a preparar aquest esdeveniment de pèrdua de brillantor. Junts veurem aquestes imatges que ens duran a la bruta història darrere d'aquesta pèrdua de brillantor
|
Artur López Ariste és llicenciat en ciències físiques a la Universitat de Saragossa (1995) i doctor en astrofísica per la Universitat de Paris VII (1999); post-doctoral als EEUU (National Center for Atmospheric Research, Colorado) que acaba en una plaça de científic titular. Després es traslladà al Centre National de Recherches Scientifiques (CNRS), a l'Observatori de París, com "Chargé de Recherches". En 2013 obté allà la plaça de catedràtic que segueix ocupant. Entre 2003 i 2013 és destinat al telescopi THEMIS, a l'Observatori del Teide, com astrònom resident. El 2013 torna a França, a l'Observatori Pic-du-Midi, a Toulouse. |
Dimecres 20 de maig a les 20 h
EL FASCINANT MAGNETISME DEL SOL, per Azaymi Litzi Siu Tapia
El Sol, sent l'estrella més propera a la Terra, ens ha brindat l'oportunitat d’estudiar amb un detall incomparable a la de la resta de les estrelles. És un cos extremadament dinàmic que controla tant el clima espacial com les condicions entorn de la nostra atmosfera. Es parlarà sobre les característiques més enigmàtiques del camp magnètic de la nostra estrella i sobre com la pròxima generació de grans telescopis contribuiran a la millor entesa d'aquestes.
|
Azaymi Litzi Siu Tapia té una llicenciatura en física per la Facultat de Ciències de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), mestratge en ciències espacials per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. És doctora en física solar per la Universitat de Göttingen i la International Max Planck Research School for Solar System Science, a Alemanya. Ha estat investigadora postdoctoral al Max Planck Institute for Solar System Research i actualment treballa a l'Instituto de Astrofísica de Andalucía, a Granada. La seva investigació actual se centra a estudiar la dinàmica i el magnetisme tant en taques solars com al Sol. |
Dimercres 27 de maig a les 20h
EL MÓN D’ARN, per Francesc Lozano
Una de les més prometedores teories sobre l’abiogènesi és la del món d’ARN. En ella es proposa un paper central de l’ARN en la formació de la vida a la Terra. La versatilitat d’aquesta molècula, enzim i portadora d’informació genètica, la fan idònia per ser al focus de molts investigadors que tracten de respondre a una de les preguntes bàsiques de l’astrobiologia: com es va formar la vida?
|
Francesc Lozano és biòleg i màster en humanitats. Professor a la Universitat Ramon Llull. |