L'ASTRONÒMICA

GRAVETAT COLOREJADA I ESTRUCTURA DE L'ESPAI-TEMPS
Dimecres 22 de gener, a les 19 h. 
A càrrec de Robert Monjo. Conferenciant NO present a la sala,  You Tube 

La geometrització és un procés matemàtic pel qual es pretén formalitzar qualsevol concepte físic sota el prisma de la geometria. Això va tenir un gran èxit quan Albert Einstein va aconseguir descriure la força de la gravetat usant la curvatura de l'espai-temps macroscòpic. D'altra banda, trobem un món molt diferent a escala microscòpica, ja que els components de la matèria es regeixen per la cromodinàmica quàntica o «dinàmica de color» i la força electrodèbil, amb càrregues elèctriques i desintegració. Introduirem conceptes bàsics per entendre per què és possible descriure tots dos mons usant una mateixa geometria. La clau és definir una conservació de càrregues de «color» també per a les transformacions de l'espai-temps, representades per parells de partícules virtuals similars als fotons.  

EI, QUE HI HA ALGÚ? MISSATGES QUE HEM ENVIAT A L'UNIVERS PER COMUNICAR-NOS… SI ÈS QUE ELS TROBA ALGÚ
Dimecres 29 de gener, a les 19 h. 
A càrrec de Ángel Massallé. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Sempre ens hem preguntat si estem sols a l'Univers i quan vàrem començar a llençar missions per explorar-lo se'ns va presentar l’oportunitat d’enviar uns missatges simbòlics a les civilitzacions extraterrestres que poguessin interceptar-los i donar-los informació sobre nosaltres, sobre el nostre lloc de procedència, la Terra, en una mena de “missatge en una ampolla” interestel·lar.  Parlarem d’aquests missatge enviats cap a l’espai.

20 ANYS DE l’OBSERVATORI VIRTUAL A ESPANYA
Dimecres 5 de febrer, a les 19 h. 
A càrrec d' Enrique Solano. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

En aquesta conferència es donarà una visió general dels assoliments obtinguts pel projecte Observatori Virtual Espanyol (SVO) en els seus 20 anys d'història, fent especial èmfasi en aquells aspectes que puguin resultar de més interès per a la comunitat amateur.

LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA DE VENUS
Dimecres 12 de febrer, a les 19 h. 
A càrrec de Itziar Gárate. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Venus és un planeta cobert completament per una densa capa de núvols que oculta una sèrie d'incògnites encara per desxifrar. Entre elles es troben l'origen de la superrotación atmosfèrica (l'atmosfera en el cim dels núvols gira 60 vegades més ràpid que el planeta sòlid en l'equador) i el motor dels seus vòrtexs polars (grans remolins de vent, núvols i temperatura, que canvien de forma cada 24 hores sense arribar a destruir-se mai). Aquestes característiques, al costat de l'efecte d'hivernacle desbocat (que provoca temperatures superficials de gairebé 500 °C) i el desconegut absorbent ultraviolat, fan de Venus un món interessant a explorar. 

BEPICOLOMBO, RERE DELS MISTERIS DE MERCURI
Dimecres 19 de febrer, a les 19 h. 
A càrrec de Santa Martínez i Sébastien Besse . Conferenciants presents a la sala i  You Tube 

BepiColombo és la primera missió europea a Mercuri que intentarà desxifrar els misteris del planeta terrestre més petit i menys explorat del nostre Sistema Solar. El seu objectiu és estudiar tots els aspectes de Mercuri, des de l'estructura i les dinàmiques de la seva magnetosfera i com interactua amb el vent solar, fins a la seva estructura interna i el seu gran nucli de ferro, així com l'origen del seu camp magnètic. Es tracta d'una missió conjunta de l'Agència Espacial Europea i l'Agència Japonesa d'Exploració Aeroespacial, composta per dos satèl·lits que viatgen junts fins a Mercuri per a finalment separar-se en dues òrbites el·líptiques des de les quals realitzaran observacions coordinades i simultànies del planeta des de punts diferents. BepiColombo es va llançar l'octubre de 2018 i després d'una intensa fase de creuer de 8 anys, amb 9 maniobres de gravetat assistida i usant propulsió elèctrica, arribarà al seu destí a la fi de 2026. 

ELS CARTOGRAFIATS DE GALÀXIES I L'ENERGIA FOSCA
Dimecres 26 de febrer, a les 19 h. 
A càrrec d'Héctor Gil-Marín . Conferenciant present a la sala i  You Tube 

El model estàndard de la cosmologia va ser proposat en els anys 90 del segle passat. Amb tan sols 6 paràmetres, proporciona una descripció de l'evolució còsmica de l'Univers al llarg de 13.800 milions d'anys, així com dels processos físics com ara les oscil·lacions acústiques en el plasma primordial. Precisament han estat aquestes dades aportades per les observacions del fons de radiació còsmica de microones i, posteriorment, mitjançant els cartografiats de galàxies, els que han establert aquest model com la pedra angular del nostre coneixement científic en la cosmologia actual. Aquest model té profundes implicacions en la física de partícules i en la relativitat general. Estableix l'existència de la matèria fosca i de l'energia fosca. Segons aquest model aquestes dues components representen més del 95% del contingut energètic de l'Univers. D'altra banda, les observacions de l'aglutinament de galàxies proporcionades per aquests mateixos mapes han permès corroborar la validesa de la teoria de la relativitat d'Einstein a escales intergalàctiques, de l'ordre de desenes de milions d'anys llum, milers d'ordres de magnitud superiors a les escales del Sistema Solar.