L'ASTRONÒMICA

En 2017 la missió Dawn va descobrir material orgànic en la superfície de Ceres, obrint nous interrogants sobre la història i l'evolució d'aquest planeta nan. Recerques recents han permès identificar onze noves regions candidates a albergar compostos orgànics i estudiar amb major detall la seva relació amb cràters i grans impactes. Recorrerem els principals descobriments de Dawn, explicarem com es detecta matèria orgànica des de l'espai i què ens revela la seva distribució sobre el seu possible origen a l'interior de Ceres. Finalment, abordarem la rellevància d'aquestes troballes per a l'astrobiologia i les futures missions destinades a estudiar aquest fascinant món.

Juan Luis Rizos és astrofísic, especialitzat en ciència planetària. Es va doctorar en l'Instituto de Astrofísica de Canarias i posteriorment va treballar com a investigador en la Universitat de Maryland (USA) i en l'Instituto de Astrofísica de Andalucía, participant en les missions OSIRIS-REx i DART de la NASA. La seva recerca se centra en la caracterització de cossos petits del Sistema Solar. És autor de més de 50 publicacions científiques i actualment participa en la preparació de les missions RAMSES de l’Agencia espacial Europea y MMX  de l’ agencia japonesa JAXA.

Es proposa un recorregut per la vida i l’obra de Josep Comas Solà, pioner de l’astronomia catalana i extraordinari divulgador científic. Des de Barcelona, des de l'Observatori Fabra i especialment des de Vil·la Urània, va dedicar la seva vida a observar, estudiar i explicar l’Univers. Mart, Júpiter, Saturn, els eclipsis totals de Sol, els cometes i els asteroides van formar part de les seves investigacions, algunes de les quals es van avançar al seu temps.

Àngel Massallé es ex-president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell, organitzador i coordinador d’expedicions per a l'observació d’eclipsis totals de Sol. Es divulgador d’astronomia, conductor de sessions d’observació astronòmica i comentarista de temes astronòmics a programes de ràdio i de televisió. Ha dirigit cursos d’astronomia i d’astronàutica. Es conferenciant habitual i divulgador científic.

Al món hi ha –i hi ha hagut– nombrosos telescopis que han aportat resultats magnífics a la ciència, però també n'hi ha d'altres que han causat veritables frustacions. Des del Telescopi Espacial Hubble, que inicialment va ser un fiasco, fins a telescopis-fantasma i telescopis modestos d'aficionat.

Josep M. Oliver és cofundador i expresident de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Responsable de les publicacions. Autor de diverses obres i treballs sobre divulgació i història de l'astronomia. Premi Flammarion de la Société Astronomique de France.

L'astronomia té una presència molt notable en la ficció cinematogràfica. Encara que no sempre els conceptes astronòmics apareixen ben tractats. La Lluna és sempre plena en els films; els eclipsis de Sol tenen una durada accord amb l'argument; els mètodes per viatjar per l'espai són, sovint, d'allò més inversemblants... I, fins hi tot, en revisions recents d'obres clàssiques com La Odisea apareixen elements astronòmics rellevants. La bona ficció, que n'hi ha, i molta, comparteix amb la ciència l'especulació i el sentit de la meravella. Tot plegat, es un bon entrenament per preparar-nos per al futur. «Sr. Scott, teletransporti'm!».

Manuel Moreno és doctor en física, docent a l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG-UPC). Les seves àrees d'expertise inclouen la ciència ficció, entre d'altres com la cinemàtica estel·lar, l'estructura galàctica, els sistemes d'adquisició remota de dades, cosmologia etc.

Encara que l'espectacle de les aurores polars i l'existència dels cinturons de radiació al voltant de la Terra són fenòmens ben coneguts, s'hi amaga la no tan coneguda meteorologia espacial. D'on és realment aquesta radiació? Com afecta la tecnologia orbital la salut dels astronautes i, fins i tot, la nostra vida quotidiana? En aquesta conferència explorarem aquests aspectes i alguns dels misteris que encara no hem sabut resoldre.

Jordi Gutiérrez és astrofísic i investiga l'evolució estel·lar, especialment en estrelles AGB i variables Delta Scuti. És també coordinador del nou grau en Enginyeria de Satèl·lits de la UPC, on és professor i investiga sobre petits satèl·lits.

Les supernoves són explosions estel·lars extraordinàriament brillants que podem observar a distàncies molt llunyanes. En aquesta xerrada veurem com utilitzem les supernoves per mesurar distàncies a l’Univers i estudiar-ne l’expansió, des de la seva descoberta i caracterització fins a l’observació de les més llunyanes. Veurem per què observar en infraroig és fonamental quan mirem cada vegada més lluny i com el futur telescopi espacial Nancy Grace Roman ens permetrà descobrir i estudiar milers de supernoves, portant aquestes mesures a distàncies fins ara difícils d’explorar.

Lluís Galbany és astrofísic i cosmòleg observacional. Llicenciat en física (2008) i graduat en economia (2023) per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també obtingué el doctorat en física el 2011 a l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE). Després de dos anys com a investigador postdoctoral al Centro de Astrofísica (CENTRA) de Lisboa, fou becari postdoctoral Fondecyt del 2013 al 2016 al Departament d’Astronomia de la Universitat de Xile per treballar amb el professor Mario Hamuy. Seguidament fou investigador postdoctoral al Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Pittsburgh (2016-2019), i becari Marie Skłodowska-Curie al Departament de Física Teòrica i del Cosmos de la Universitat de Granada. Després d’obtenir un contracte Ramón y Cajal per anar a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE-CSIC) al 2021, actualment és científic titular a la mateixa institució i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

El quart arxiu de Gaia que recull les observacions de la missió nominal acaba de sortir del forn. La xerrada farà una comparativa amb els arxius anteriors, tant en la qualitat de les dades com en els nous productes (per exemple les observacions individualitzades de cada estrella), i donarà detalls de les publicacions científiques de validació.

Carme Jordi és catedràtica jubilada d'astronomia de la Universitat de Barcelona, és membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. Participa a la missió Gaia des dels seus inicis i és membre del Gaia Science Team, l'òrgan científic assessor de l'ESA per a aquesta missió.

En aquesta conferència farem un recorregut per la història del nostre coneixement sobre les òrbites planetàries. Veurem com hem passat d’imaginar els planetes movent-se en cercles perfectes al voltant de la Terra a comprendre les seves trajectòries mitjançant les lleis de Kepler, la gravitació de Newton i, finalment, la relativitat d’Einstein. Un viatge per alguns dels grans canvis que han transformat la nostra manera d’entendre el moviment dels planetes i el Sistema Solar.

Albert Morral va estudiar física a la Universitat de Barcelona, amb especialitat d'astrofísica. Des de fa 18 anys treballa a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell com a director científic, dedicant-se bàsicament a la divulgació. Es un dels responsables del grup d'exoplanetes de l'entitat.