L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres 22 de gener a les 20 h
El concepte de l'espai i del temps en l'antic egipte, per José Lull

 Confer 22 gener 310L'estudi de les antigues cosmogonies egípcies a través dels Textos de les Piràmides o altres compendis posteriors procedents de diferents centres religiosos, ens serveix per a acostar-nos al seu concepte de creació i fi de l'espai i del temps. Les dues maneres de valorar el temps per part dels egipcis, el temps lineal i el temps cíclic, són una constant en el seu pensament. D'igual manera, aquests textos ens ajuden a comprendre com era per a ells l'estructura de l'Univers, des de la perspectiva humana i divina. 

José Lull és llicenciat en egiptologia per la Universitat de Tübingen (Alemanya) i llicenciat en geografia i història, en l'especialitat d'arqueologia, i doctor en història per la Universitat de València. Des de 2008 és professor del màster oficial d’egiptologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sent membre del Institut d'Estudis del Pròxim Orient Antic i investigador del Departament de Ciències de l’Antiguitat de la mateixa universitat. Entre unes altres, imparteix l'assignatura de «Astronomia i mesura del temps en l'antic Egipte».


Dimecres, 29 de gener, a les 20 h
Un breu viatge per la història de l'univers, per Vicente Atal

Confer 29 gener 310En aquesta xerrada es parlarà de les observacions i del models físics que van permetre traçar la història de l'evolució del nostre Univers, des del Big Bang fins a la present expansió accelerada del cosmos. També es tractarà amb atenció la teoria de com es van formar les primeres estructures en l'Univers, l'anomenada teoria inflacionària, segons la qual totes les estructures macroscòpiques del nostre Univers (inclosos nosaltres mateixos) provenen de processos quàntics en una època primerenca de l'evolució de l'Univers. 

Vicente Atal és investigador postdoc en l'Institut de Ciències del Cosmos de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat recerques en els camps dels forats negres primordials, cosmologia i inflació. Forma part de l'equip investigador del grup Gravitació, partícules i cordes de la UB en el departament de física quàntica i astrofísica.


Dimecres, 5 de febrer, a les 20 h
Missions espacials amb veles solars,  per Àngel Jorba

Confer 05 febrer 310Una vela solar és un mètode de propulsió per a naus espacials que consisteix en una gran superfície composta per una o diverses làmines reflectores molt lleugeres, capaces d'aprofitar la pressió lumínica de la radiació solar per obtenir impuls. Tot i que la força així obtinguda és petita, la seva acció acumulada en el temps pot ser molt gran. Es comentaran algunes aplicacions de les veles solars i es mostrarà com s'usen els sistemes dinàmics per al disseny d’aquestes missions.

Àngel Jorba és doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB) l'any 1991. Ha estat professor a la Universitat Politècnica de Catalunya i des de 1997 és catedràtic de matemàtica aplicada a la UB. Pertany al comitè editorial de «Discrete and Continuous Dynamical Systems - Series B» i de «Communications in Nonlinear Science and Numerical Simulation». Des de 2006 fins al 2010 ha estat coordinador de la xarxa espanyola de sistemes dinàmics DANCE. Ha col·laborat amb l’Agència Espacial Europea i la seva tasca investigadora inclou la mecànica celeste i l'astrodinàmica, amb èmfasi en les aplicacions astronòmiques i el disseny de missions espacials.


Dimecres, 12 de febrer, a les 20 h
Sistemes caòtics i atractors extranys, per Albert Buxó

Confer 12 febrer 310Des dels grecs el caos ha sigut un concepte negatiu i sovint omès; no ha sigut fins a mitjans de segle XX quan ressorgeix amb una visió curiosament interessant abastant des del famós efecte papallona fins a l'entropia i els fractals. En aquesta conferència es pretén divulgar els aspectes que el caos engloba i la importància dels sistemes caòtics en el nostre Univers.

 

Albert Buxó és un jove estudiant de la Universitat de Barcelona cursant el 2n any en ciències químiques, entusiasta en els camps de l'astrofísica, la física matemàtica i la divulgació científica.


Dimecres, 19 de febrer, a les 20 h
Revelant els misteris del cor de la nostra galàxia, per Eulalia Gallego

Confer 19 febrer 310El centre de la nostra galàxia alberga molts misteris que fins fa molt poc estaven ocults a causa de l'enorme quantitat de núvols de gas i pols interestel·lar que existeix en el pla galàctic que impedeixen l'arribada de la llum visible. Gràcies al desenvolupament de grans telescopis de 8-10 metres, estudiant la llum en infraroig i aplicant les tècniques més innovadores, hem pogut albirar més enllà, descobrint l'existència de Sagitari A*, un forat negre supermassiu en ple cor de la Via Làctia. Es parlarà de les propietats de Sagitari A* i dels últims avanços en el nostre coneixement del centre de la galàxia.

Eulalia Gallego va estudiar física a la Universitat de Sevilla i va realitzar un màster d'energies renovables a l'Institut de Recerques Ecològiques de Màlaga. Va treballar vuit anys en el departament d'I+D d'una empresa d'energies renovables, participant en nombrosos projectes de recerca, tant nacionals com internacionals. Va treballar al Parc de les Ciències de Granada com a monitora del planetari. I, posteriorment, cinc anys en l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia-CSIC amb el Grup Centre Galàctic, on va realitzar la tesi doctoral.


Dimecres, 26 de febrer, a les 20 h
Contribució de la universitat politècnica de Catalunya als sensors de vent en tres missions de la Nasa a Mart: MSL, Insight i MARS2020,
per Manuel Domínguez-Pumar

Confer 26 febrer 310Es parlarà de la contribució del Grup de Micro i Nanotecnologies de la UPC als sensors eòlics presents en tres missions de Mart: l’instrument REMS per a Mars Science Laboratory llançat el 2011, TWINS per a InSight llançat el 2018 i MEDA per a Mars2020 que es llançarà el 2020. S'explicaran els principis tèrmics que funcionen al capdavall i l'estructura dels sensors. També es descriuran les línies de recerca actuals i futures per a la detecció del vent i altres sensors d'aplicacions espacials.

Manuel Domínguez-Pumar va rebre el màster en ciències (M.Sc.) i el doctorat en enginyeria electrònica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1994 i el 1997, respectivament, i el M.Sc. llicenciat (amb honors) en matemàtiques per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), Madrid, el 2005. Ha estat al Departament d'Enginyeria Electrònica de la UPC des del 1994, on actualment és professor. Va ser becari visitant a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques, Nova York, des de setembre de 2006 fins a agost de 2007. Ha participat en el disseny dels sensors de vents REMS, TWINS i MEDA per a les missions de la NASA MSL, InSight i Mars2020.


Dimecres, 4 de març, a les 20h
EXPLOSIONS DE NOVA,
per Glòria Sala

Confer 04 marc 310

Les noves són fenòmens explosius a la superfície d'una estrella nana blanca en sistemes binaris de tipus cataclísmic. L'explosió causa un increment de lluminositat i l'ejecció de part del material acretat i processat per l'explosió, enriquint amb nous elements el material interestel·lar. D'entre totes les noves, les noves recurrents contenen nanes blanques particularment massives, i per tant candidates a esdevenir progenitores de supernoves Ia.

 

Glòria Sala és llicenciada en física per la Universitat de Barcelona, doctora en física a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya amb la tesi "Emissió de raigs X de les noves". Ha fet quatre anys d'estada post doctoral a l'Institut Max-Planck de Ciències de l'Espai de Garching (a prop de Munich, Alemanya), i des del 2008 és membre del Grup d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat Politècnica de Catalunya. Autora de prop de 50 articles en revistes especialitzades, més de 72 ATels (The Astronomer’sTelegram), i una cinquantena de presentacions en congressos.


Dimecres, 11 de març, a les 20h
ARQUEOLOGIA GALÀCTICA AMB GAIA: EL CAS PARTICULAR DE LA GALÀXIA NANA DE SAGITARI, 
per Pau Ramos

Confer 11 marc 310

D'acord amb el model cosmològic ACDM, el més acceptat actualment, les galàxies es formen jeràrquicament: les grans es mengen les petites. Tanmateix, durant la interacció entre dos sistemes estel·lars, ambdós es veuen afectats podent arribar a deixar petjades que nosaltres observem ara, milers de milions d'anys després. Aquests "fòssils" seran el tema principal de la xerrada, on es redescobrirà el primer corrent d’estrelles que es va conèixer (anomenat Sagitari), els seus efectes sobre les estrelles del disc de la Via Làctia, i el que això ens diu sobre l'halo de matèria fosca que la rodeja.

Pau Ramos té un màster en astrofísica, física de partícules i cosmologia per la Universitat de Barcelona (UB). També és enginyer industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. És doctor en física, treballa en l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB, especialment en l'equip de Gaia.


Dimecres, 18 de març, a les 20h
ELS CANALS I L'AIGUA DE MART, 
per Josep M. Oliver

Confer 18 marc 310

Es parla sovint de l'aigua que Mart devia haver tingut en altre temps a la superfície i de la possibilitat que avui dia en tingui en el subsòl de forma líquida o sòlida. L'aigua és necessària per a la vida i per això sempre hi ha hagut interès a trobar-ne al planeta vermell, fins al punt d'haver-hi vist més aigua del compte.

 

 

Josep M. Oliver va ser cofundador i president de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. Actualment és el responsable de publicacions. Autor de diverses obres i treballs sobre divulgació i sobre història de l'astronomia. Premi Flammarion de la Société Astronomique de France.


Dimecres, 25 de març, a les 20h
PRIVATITZACIÓ DE LA CONQUESTA DE L’ESPAI,
per Àngel Massallé

Confer 25 marc 310

La conquesta del espai està passant de les administracions públiques a les empreses privades. Tradicionalment han estat gegantines empreses del sector aeroespacial com Boeing o Lockheed les que han construït els coets, i enormes organismes públics com la NASA o l'Agència Espacial Europea (ESA) les que han dirigit les missions que ens han dut a l'espai. No obstant això, en els últims anys uns nous actors han aparegut en la indústria de l'exploració espacial: magnats que es van fer multimilionaris gràcies a altres sectors han creat empreses relacionades amb la indústria aeroespacial per expandir-se per aquest sector. I de mica en mica van aconseguint posar-se en primera posició.

Àngel Massallé va ser president de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. Actualment és el coordinador de l’organització de viatges. Col·labora com a divulgador astronòmic en diversos programes de televisió.