L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

BIOQUÍMICA ALTERNATIVA
Dimecres 23 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec d'Alistair SpearingConferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Explorem el món fascinant de la bioquímica alternativa, trencant els límits de la vida basada en el carboni de la Terra per descobrir tota una paleta d'opcions exòtiques. Hi ha criatures de silici nadant dins d'oceans de metà? L'arsènic pot substituir el fòsfor en molècules com l'ADN? Estudiarem com la diversitat de mitjans de l'Univers pot donar peu a formes de vida radicalment diferents, des de satèl·lits gelats fins a exoplanetes remots.

 

Alistair Spearing és titulat en llengües estrangeres aplicades; actualment és traductor científic especialitzat en ciències de la vida. Expert en astrobiologia i astronàutica, és un entusiasta de la divulgació astronòmica i de les missions espacials tripulades i automàtiques.


DETECCIÓ D’EMISSIONS DE RÀDIO EXOPLANETÀRIES, RADIACIÓ CICLOTRÓ
Dimecres 30 d'octubre, a les 19 h. 
A càrrec de Jordi Jofre. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Existeixen emissions de ràdio provinents de planetes extrasolars que tenen origen en la radiació ciclotrònica, un tipus de senyal que procedeix de la interacció entre els vents estel·lars i les magnetosferes dels planetes que orbiten algunes estrelles. Tot i que estem molt a prop de realitzar la primera detecció de ràdio exoplanetària, encara no s’ha aconseguit. Fer-ho representaria una fita històrica, ja que ens permetria inferir la presència de camps magnètics planetaris en sistemes externs al Sistema Solar. Aquest descobriment ens permetria estudiar més detingudament planetes que podrien tenir un ecosistema favorable per a l’evolució –i presència?— de vida. 

Jordi Jofre és enginyer superior en telecomunicacions, MBA per ESADE i màster en astrofísica i astronomia, on la seva tesi final de màster ha tractat sobre la detecció de radiació ciclotrònica provinent de sistemes extrasolars. És membre de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i propietari d'un observatori al camp del Montsec, des d'on practica l'astrofotografia de cel profund.


L'INCENCI DE VANDELLÒS 1, L'ACCIDENT MÉS GREU EN UNA CENTRAL NUCLEAR ESPANYOLA
Dimecres 6 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Joan Carles Carles. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

El 19 octubre de 1989 es va produir un incendi en Vandellòs 1 que, afegit a la inundació de la cava del reactor i la pèrdua de refrigeració parcial del reactor, va esdevenir l'accident més greu ocorregut en una central nuclear espanyola. Qualificat de nivell 3, incident important en l'escala internacional de successos nuclears i radiològics de la OIEA, va posar de manifest una sèrie de mancances i dèficits en aquest tipus de tecnologia i va suposar el tancament de la central. En la sessió explicarem els antecedents d'aquest tipus de reactor, el desenvolupament de l'incendi i les seves conseqüències.

Joan Carles Carles és enginyer industrial, MBA (master en Business Administration) per l'IESE Business School (Instituto de Estudios Superiores de la Empresa) Escuela de Negocios de la Universidad de Navarra  i ex inspector resident del Consejo de Seguridad Nuclear.


DE LA NIT A L'INFINIT: EXPLORANT EL CEL DE MOLLERUSSA, ÀGER I NAMÍBIA
Dimecres 13 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Imma Garrofé. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

En aquesta conferència no només veurem les imatges de la M16 i M17 (en una sola captura) i la M31 capturades amb una càmera CCD i filtres especials, així com la Via Làctia fotografiada amb una càmera Cànon R i un gran angular sense filtre, sinó que també farem una comparació numèrica i estadística dels resultats. Utilitzarem eines de PixInsight per analitzar amb dades objectives la relació senyal/soroll, la qualitat de les estrelles, la dispersió de la llum, el soroll de fons… per entendre l'impacte de la contaminació lumínica, l'altitud i la transparència atmosfèrica en les imatges capturades des de Mollerussa, Àger i Namíbia.

Imma Garrofé te un grau en matemàtiques per la UNED i un màster universitari en astronomia i astrofísica per la Universitat Internacional Valenciana (VIU). Actualment està cursant els estudis de grau en física a la UNED. Professionalment és sòcia fundadora de l’Acadèmia SCP, impartint classes de matemàtiques i física a nivell de batxillerat i universitat. És sòcia de l’Agrupació, membre del grup d’Astrofotografía i del grup «Malalts d'Àger».


LES GALÀXIES COMPLEIXEN CENT ANYS
Dimecres 20 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Juan Fabregat. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

L'1 de gener de 1925 Edwin Hubble va presentar oficialment els seus resultats sobre la distància a les galàxies d’Andròmeda i del Triangle, obtingudes mitjançant l'ús de l'escala cefeida, posant fi a un debat que va durar més d'un segle sobre la naturalesa del que fins llavors es deien «nebuloses espirals». Mentre nombrosos astrònoms consideraven que eren petits núvols de gas en rotació, en els quals s'estava formant una estrella amb el seu sistema planetari, uns altres aportaven evidències que en realitat eren galàxies externes a la Via Làctia. Els resultats de Hubble van demostrar que es tracta de galàxies com la nostra, i que l'Univers és molt més gran del que es pensava fins llavors. En la xerrada s’exposarà el desenvolupament històric d'aquest debat i es descriurà la recerca de Hubble que li va portar a aquesta conclusió.

Juan Fabregat és doctor en ciències físiques i catedràtic d'astronomia de la Universitat de València. Ha estat director del Departament d'Astronomia i Astrofísica entre 1996 i 1999, i director de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València entre 2008 i 2010. Ha treballat també en les Universitats de Southampton i Hertfordshire, del Regne Unit, i en l'Observatori de París, França. Ha publicat més de cent treballs de recerca en revistes i congressos internacionals, i dirigit vuit tesis doctorals. Ha estat president de l'Associació Valenciana d'Astronomia entre 1982 i 1987, i coordinador de la Secció d'Astronomia Amateur de la Societat Espanyola d'Astronomia (SIGUI) entre 2002 i 2009. Ha impartit diversos cursos de formació per a professors de secundària, i més d'un centenar de conferències de divulgació. Els seus interessos científics se centren en l'estudi de l'estructura i evolució de les estrelles massives, dels cúmuls estel·lars joves i de l'estructura de la Galàxia.


ANTIKYTHERA: ACTUALITZANT DADES
Dimecres 27 de novembre, a les 19 h. 
A càrrec de Eduard Farré. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

No, la coneguda com a Màquina d’Antikythera no és un artefacte per trobar l'Atlàntida ni per viatjar al passat, com recentment han postulat la literatura i el cinema. Descoberta aviat, farà cent vint-i-cinc anys, i amb una antiguitat de més de dos mil·lennis, encara es resisteix a revelar els seus secrets. En aquesta conferència repassarem cronològicament el que s'ha anat dient sobre ella fins a l'actualitat i veurem que la recerca no s'atura.

Eduard Farré Olivé és professor de rellotgeria jubilat, llicenciat en humanitats, doctorand en història de la ciència. Vicepresident de la Societat Catalana de Gnomònica.


ASTROFÍSICA SENSE NÚMEROS
Dimecres 4 de desembre, a les 19 h. 
A càrrec de Hans Ulrich Käufl. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Charlie Chaplin deia a la seva èpica pel·lícula «El Grand Dictador» de l'any 1940: «Lluitarem per un món en què la ciència i la raó ens guiaran a la recerca de la felicitat. SOLDATS, EN NOM DE LA DEMOCRÀCIA, UNIM-NOS TOTS». Avui dia vivim en un món on la ciència i la raó estan en perill. ¡En aquesta situació és important posar les coses en ordre: la ciència no és una opinió! S'explicaran alguns principis bàsics de l'astrofísica, més o menys sense xifres o matemàtiques. Hi ha com a mínim dos matisos importants: la primera, l'astrofísica, té com a única base l'observació, i la segona, les dimensions i els fenòmens són inimaginables. S'exposarà com l'astrofísica ha evolucionat els darrers quatre segles. Al cel hi ha molt espai per a la ciència però gairebé res per a l'especulació o negació de les ciències de la naturalesa o de les matemàtiques.

Hans Ulrich Käufl és diplomat en física nuclear per la Universitat Tècnica de München, amb un doctorat en astrofísica. Des del 1989 fins a la jubilació, va ser membre de l'equip d'Observatori Europeu Austral com a responsable del desenvolupament d'instrumentació per als telescopis òptics. Com a astrònom, estudia les atmosferes, la nostra, les dels planetes veïns, les dels cometes, a més del Sol i altres estrelles durant el seu cicle de vida. Entre el 2010 i el 2022 va ser Associate Editor de la revista científica Experimental Astronomy.


MÉS ENLLÁ DE LA TERRA
Dimecres 11 de desembre, a les 19 h. 
A càrrec de Rafael Clemente. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Es farà un repàs exhaustiu a totes les missions robòtiques enviades cap als planetes des de la primera Venera fins a la recent Europa Clipper, totes recollides també en un llibre del ponent, cosa que suposa la primera obra en el seu gènere escrita en castellà.

 

 

Rafael Clemente és enginyer industrial. Fundador i primer director del Museu de la Ciència de Barcelona, ​​actual CosmoCaixa. Com a divulgador científic ha escrit llibres i nombrosos articles sobre exploració espacial a La Vanguardia, El País Digital i Ara, així com col·laboracions a RAC1, la SER i Onda Cero.


ELS VIATGERS GELATS DEL COSMOS: ELS COMETES
Dimecres 18 de desembre, a les 19 h. 
A càrrec de Montse Campàs. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Els cometes són grans viatgers que sempre han despertat interès per l'espectacularitat d'alguns. En parlarem una mica, d'on vénen, la seva composició... i explicarem anècdotes dels gairebé 25 anys que portem observant-los.

 

 

Montse Campas, de l'Observatori Montcabrer, a Cabrils, Barcelona, ​​comparteix afició amb el seu marit Ramon Naves. Tot i la contaminació, amb les seves observacions col·laboren amb professionals de l'astronomia. Montse s'ha centrat en l'estudi dels cometes i conjuntament amb Mark Kidger coordina el grup d'observadors de cometes. Col·labora assíduament amb el grup anglès de The Astronomer, grup que li va atorgar el 2012 el George Alcock Awards per les seves contribucions. És coautora del llibre «Cometas y Asteroides» publicat per l'editorial Marcombo.