L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

SUPERNOVA: MORT EXPLOSIVA D'UNA ESTRELLA
Dimecres 203 de març, a les 19 h. 
A càrrec de Rosario López. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Un petit percentatge d'estrelles acaben la seva vida amb una potent explosió. A causa de l'augment de la seva lluentor, desenes de magnituds en òptic, es fan visibles com una «estrella nova», per la qual cosa Walter Baade i Fritz Zwicky en 1931 van adoptar el terme de SUPERNOVA per a aquests esdeveniments. Una supernova pot provenir del col·lapse gravitatori d'una estrella massiva o bé de l'explosió termonuclear en una nana blanca d'un sistema binari, que rep matèria de la seva companya, «thermonuclear supernova». L'anàlisi de la seva corba de llum i el seu espectre en diferents èpoques permeten obtenir informació valuosa sobre el progenitor de la supernova.

M. Rosario López és llicenciada i doctora en física per la Universitat de Barcelona. Professora titular del Departament de Física Quàntica I Astrofísica de la Universitat de Barcelona. Membre de l'Institut de Ciències del Cosmos, de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i de la Societat Espanyola d'Astronomia. És experta en adquisició i anàlisi de dades en els dominis òptic i infraroig. Principals línies de recerca: caracterització de supernoves a partir d'espectroscòpia òptica. Abordatge multifreqüència d'esdeveniments de formació estel·lar i la seva influència en el mitjà circumestelar.


LA MÀGIA DE L'AIGUA
Dimecres 3 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Xavier Giménez. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el paper primordial de l’aigua. És el compost més abundant a l’Univers i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i que és abundant, és una substància estranya, de la qual es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid i aquesta propietat permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser una substància molt corrosiva; és un líquid que ho travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors... Voleu saber per què?

Xavier Giménez és professor titular del Departament de Ciència de Materials i Química Física des del 1993. Docent en química ambiental i química física de materials, i investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha investigat a la Universitat de Perusa (Itàlia), al Centre Nationale de Recherche Scientifique (CNRS) de París i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Autor d’un centenar d’articles científics, també exerceix com a divulgador. Col·laborador habitual en mitjans de comunicació (TV3, 8tv, BTV, Catalunya Ràdio, El País, La Vanguardia...) en temes de divulgació científica i actualitat universitària.


ELS ACCELERADORS DE PARTÍCULES PER A L'ESTUDI DE LA FÍSICA FONAMENTAL I LES SEVES APLICACIONS PER A LA SOCIETAT
Dimecres 10 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Martine Bosman. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Els acceleradors de partícules es van desenvolupar durant el segle XX motivats principalment per la recerca fonamental de l'estructura de la matèria. Els seus assoliments han estat molts fins a completar el Model Estàndard de la Física de Partícules, amb el descobriment del bosó de Higgs en el gran col·lisionador de protons del CERN (LHC) a Ginebra. En paral·lel, l'ús d'acceleradors s'ha desenvolupat per a aplicacions mèdiques i industrials per a la societat. Es presentarà la història dels acceleradors per a la física de partícules, els assoliments més recents i possibles futurs projectes, i una descripció general de les aplicacions.

Martine Bosman és catedràtica de recerca emèrita de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en física per la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Ha desenvolupat la seva carrera en l'àmbit de la física de partícules. Va ser investigadora del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) a Ginebra, del Max Planck Institute de Múnic, del Stanford Linear Accelerator Center (SLAC) de Stanford (EUA) i del IFAE on va ser investigadora principal del grup d'ATLES, un dels dos grans experiments del LHC en el CERN entre 2004 i 2009. Va ser presidenta del Consell de Col·laboració Internacional d'ATLES entre 2011 i 2014.


TAFANEJANT LA LLUNA
Celebració del 64è aniversari de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Lliurament de diplomes als socis de 50 y 25 anys.
Dimecres 17 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Jaume Sacasas. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La Lluna, el nostre veí còsmic més pròxim, sempre ha causat fascinació a les ments sensibles per les belleses de la natura. Qui no ha quedat captivat davant un esplendorós pleniluni amb el nostre astre germà en un paisatge bucòlic? Us guiarem a través de detalls no massa vistosos però no menys interessants que us serveixin de referència per tal que vosaltres podeu esbrinar-ne de nous que anireu descobrint amb paciència i constància, qualitats indispensables per a la pràctica de l’astronomia. Galileu ja va dir que «és un espectacle formós i enlluernador contemplar el cos de la Lluna».

Jaume Sacasas. Expresident de la Secció de Meteorologia i Astronomia del Museu Municipal de Badalona, i exmembre de la Junta Directiva de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. S'apassiona des de la seva joventut per la Lluna, que no té cap secret per a ell. Forma part del públic més assidu de les conferències dels dimecres.


NÜWA, COM EXPANDIR-NOS PEL SISTEMA SOLAR SENSE DEIXAR-HI LA PELL
Dimecres 24d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Miquel Sureda. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La ciència i la ficció fa temps que imaginen futurs en els quals la humanitat habita la Lluna, Mart i altres mons del Sistema Solar. En el present moltes persones treballen per a desenvolupar les tecnologies necessàries per a aconseguir-ho, però els aspectes socioeconòmics estan, encara, molt poc estudiats. En aquesta xerrada, abordarem els aspectes socials, econòmics i culturals que poden donar context a la futura expansió de la humanitat pel Sistema Solar.
 

Miquel Sureda és físic, enginyer aeroespacial i PhD en propulsió espacial. Desenvolupa la seva tasca professional com a professor a l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordina màsters. La seva especialitat inclou exploració espacial, disseny de naus espacials i astrofotografia.