L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Dimecres, 27 de gener, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
UNA ESPURNA BLAVA PER A ENTENDRE L'ORIGEN DE L'UNIVERS, per Juan José Gómez i Fernando Cossío        

Confer 25 marc 310

El Big Bang va haver de produir quantitats iguals de matèria i antimatèria que s'haurien d'haver aniquilat entre si. Llavors per què existeix l'Univers? La resposta podria estar en un agent doble, el neutrí, que va alterar el balanç còsmic inicial. L'objectiu de l'experiment NEXT-BOLD és demostrar aquesta hipòtesi. Per a això és necessari detectar una raríssima reacció nuclear anomenada desintegració doble beta sense neutrins. Aquesta detecció, al seu torn, exigeix ser capaços de capturar àtoms individuals amb xarxes moleculars i ser capaços de detectar l'espurna blava que es produeix quan això passa. 

Juan Gómez-Cadenas és professor ikerbasque al Donostia International Physics Center. Físic de neutrins, va proposar i dirigeix l'experiment NEXT al laboratori subterrani de Canfranc. En l'actualitat treballa amb Fernando P. Cossío per implementar la tècnica de molècules bicolors en el detector NEXT-BOLD.
Fernando P. Cossío és catedràtic de química a la Universitat del País Vaco/EHU. Especialista en química computacional i química orgànica, ha dissenyat un nou tipus de molècules capaces d'atrapar els àtoms de bari produïts en la desintegració doble beta sense neutrins del xenó. Quan això passa, els complexos supramoleculars corresponents emeten una intensa llum blava que permet detectar la seva presència..


Dimecres, 3 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
ECLIPSI TOTAL DE SOL - ARGENTINA 2020, per Rosa Camprubí i Josep Singla   

Confer 25 marc 310

En aquesta conferència s'explicarà l'experiència en l’expedició a Argentina per a l’observació de l’eclipsi total de Sol del passat 14 de desembre on van viatjar quatre persones: els conferenciants, de la Agrupació Astronòmica de Sabadell, en Miquel Torrent i l’Àngela Arumí de l’Agrupació Astronòmica d’Osona. Es comentarà l’abans, el durant i el després de l’eclipsi, així com un tast de la resta del viatge, amb anècdotes i vivències, per terres Patagòniques.

Josep Singla i Rosa Camprubí viuen al Bages i son afeccionats a l’astronomia. Des de fa més de vint anys que son socis de l’Agrupació Astronòmica de Manresa, i des de l’any 2009 de la de Sabadell. A partir de l’eclipsi de l’any 2002 van esdevenir uns autèntics “caçadors d’eclipsis”.

En total van observar o intentar observar onze eclipsis totals, incloent un híbrid i un eclipsi anular.


Dimecres, 10 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
L'ORIGEN DE LES ESTRUCTURES GALÀCTIQUES, per Francesca Pinna   

Confer 25 marc 310

En el paradigma actual, les estructures de l'Univers es formen de manera jeràrquica. Així, les galàxies es fusionen entre si per a formar estructures més massives i les més massives canibalitzen les nanes. Les interaccions entre galàxies juguen un paper fonamental en la seva formació i evolució ja que aporten noves estrelles i gas de l'exterior. Les estrelles i el gas preexistents solen sofrir canvis en les seves propietats. Les propietats estel·lars de les galàxies pròximes, que porten la petjada del seu intens passat, revelen l'origen de les estructures que formen.

Francesca Pinna va defensar la seva tesi doctoral en la universitat de La Laguna el 2018. El treball relacionat, sobre l'origen dels discos gruixuts en galàxies, va ser desenvolupat en l'Instituto de Astrofísica de Canaries, lloc en el qual va continuar les seves publicacions durant un any més. Des de fa un any treballa com a investigadora postdoctoral en el grup de nuclis galàctics del Max Planck Institute, a Heidelberg (Alemanya). El seu treball científic se centra en les propietats estel·lars de les galàxies pròximes i l'origen de les seves estructures internes. En particular, està enfocat en els cúmuls estel·lars nuclears i els discos galàctics. Com a enginyera mecànica, s'interessa per la instrumentació astrofísica i va estar treballant com a operadora de telescopis en l'Observatori del Teide anteriorment al seu doctorat.


Dimecres, 17 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
EL CEL DELS NOSTRES AVANTPASSATS, per Antonio César González   

Confer 25 marc 310

L'ésser humà ha mirat al cel a tot arreu i a través de la història i ha reflectit en ell la seva visió del món, la seva cosmovisió. Aquesta mirada s'ha reflectit, entre altres aspectes, en les construccions de diverses cultures, sobretot a través de com aquests edificis es disposen en el seu entorn, en el paisatge. En aquesta xerrada es proposa un viatge en l'espai i el temps, des de les construccions megalítiques de la Península a les piràmides sud-americanes per a acabar en l'antiga Roma. Què hi ha de cert o no en la suposada ‘astronomia megalítica’, com les poblacions andines acomodaven els seus edificis a l'entorn incloent en aquest al cel, del qual obtenien cicles i ritmes amb què guiar-se, i s’acabarà amb algunes de les hierofanies més singulars a la Roma antiga.

Antonio César González és doctor en astrofísica (2003; Groningen, Països Baixos) i actualment és investigador en l'Instituto de Ciencias del Patrimonio, INCIPIT–CSIC, a Santiago de Compostela. La seva recerca en astrofísica s'ha enfocat en la formació i evolució de les galàxies el·líptiques a través de simulacions de N-cossos. La seva línia de recerca principal se centra en la possible relació astronòmica de les orientacions de monuments, així com la interacció amb el paisatge circumdant. Ha fet treball de camp arqueoastronòmic en nombrosos llocs d'Holanda, Alemanya, Bulgària, Orient Pròxim i la Península Ibèrica. A més, ha dut a terme campanyes per a estudiar les cultures clàssiques en Anatòlia, el Llevant i Europa occidental. Des del 2017 és el president de la Societat Europea per a l'Astronomia en la Cultura (SEAC).


Dimecres, 24 de febrer, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
PARELLES ESTEL·LARS: FINS QUE LA MORT ENS SEPARI?, per Alicia López   

Confer 25 marc 310

Gran part de les estrelles es troben formant parelles o fins i tot sistemes múltiples. La interacció de totes dues i l'evolució de cadascuna d'aquestes estrelles, afectaràn dràsticament el sistema binari del qual formen part. En aquesta xerrada es tractarà sobre la formació, evolució i mort estel·lar i sobre la destinació d'aquestes parelles estel·lars. A més, es veurà com esdeveniments tan energètics com els raigs gamma o tan exòtics com les ones gravitacionals poden estar relacionats amb aquests sistemes binaris i per què ens interessen.

Alicia López Oramas és una astrofísica canària que treballa com a investigadora postdoctoral en l'Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC). Va fer el seu doctorat en física d’astropartícules en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), desenvolupant el seu treball en l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE). Posteriorment, va treballar dos anys com a investigadora postdoctoral a París per a l'agència espacial francesa, Centre National d'Études Spatiales (CNES), i el Commissariat à l'Energie Atomique (CEA). En 2017 va tornar a Tenerife, on treballa actualment. El seu camp d'especialització és l'astrofísica de raigs gamma, amb especial interès per les binàries de raigs gamma, els objectes de tipus transitori de la Via Làctia i la identificació de fonts extenses. Treballa amb els telescopis MAGIC, situats en l'Observatorio del Roque de los Muchachos, a l'illa de La Palma. A més, també participa en el desenvolupament i construcció de la xarxa de telescopis CTA, el primer telescopi dels quals (LST1) es va inaugurar recentment en el mateix observatori..


Dimecres, 3 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
FORATS NEGRES I ESTRELLES DE NEUTRONS A BINÀRIES DE RAIGS-X, per Montserrat Armas    

Confer 03 marzo310Les estrelles neixen, creixen, es reprodueixen i moren. No obstant això, els cadàvers que deixen rere seu les estrelles massives al morir, forats negres o estrelles de neutrons, mantenen una activitat de lo més intensa i interessant. En particular, aquells que cohabiten amb una estrella companya, una estrella com el nostre Sol, poden passar un post-mortem bastant atrafegat. Aquests sistemes, que anomenem binàries de raigs-X, ens permeten estudiar aquests enigmàtics objectes compactes així com investigar la física de l'acreció, la forma més eficient de convertir massa en energia.

Montserrat Armas es una astrofísica gomera que treballa actualment a l'Institut d'Astrofísica de Canàries. Després de llicenciar-se en física a la Universitat de La Laguna i treballar en el Departament de Física Aplicada d’aquesta, va marxar a Holanda per dur a terme la seva tesi doctoral a la Universitat d'Amsterdam. Ha gaudit d'estades de recerca en diferents institucions com la Universitat de Kyoto (Japó), l'Institut Max Planck (Alemanya) i la Universitat d'Oxford (Regne Unit), sempre dedicada a l'estudi d'estrelles de neutrons i forats negres mitjançant dades de raigs -X.


Dimecres, 10 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
ALMA: A LA RECERCA DELS NOSTRES ORÍGENS CÒSMICS, per Evanthia Hatziminaoglou   

Confer 25 marc 310

ALMA, el major projecte astronòmic del món, és un radiotelescopi de disseny revolucionari, compost per 66 antenes d'alta precisió, que observen l'Univers en longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques. Està canviant el nostre coneixement de l'Univers fred, regions fosques en llum visible però que brillen intensament en el rang mil·limètric de l'espectre electromagnètic. Obre una nova finestra a l'Univers jove, a les primeres estrelles i galàxies així com al gas molecular i la pols interestel·lar. També permet estudiar els components bàsics de les estrelles, els sistemes planetaris extrasolars i els orígens de la vida, tractant de respondre a les profundes qüestions dels nostres orígens còsmics.

Evanthia Hatziminaoglou és doctora en física; va néixer a Grècia, va estudiar física a la Universitat de Thessaloniki i va fer el seu màster (1997) i doctorat (2000) en astrofísica a la Universitat Paul Sabatier, a Tolosa, França. Va tenir un primer contracte post-doctoral a l'Observatori Europeu Austral (European Southern Observatory - ESO) a Garching, prop de Munich, Alemanya, i un segon a l'Institut d'Astrofísica de les Canàries, a Tenerife. Des de 2006 treballa a l'ESO i des de l'any 2012 en el projecte d'ALMA. El seu camp de recerca és l'estudi de les galàxies actives..


Dimecres, 17 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
CIÈNCIA DE BAIX BRILLO SUPERFICIAL DES DE PRADES, TARRAGONA, EN UN PROJECTE PRO-AM AMB INVESTIGADORS DEL IAC, per Aleix Roig   

Confer 25 marc 310

En aquest treball PRO-AM, realitzat per Raul Infante, Aleix Roig i Ignacio Trujillo, amb imatges obtingudes des de Prades, a Tarragona, es van presentar quins són els límits actuals de la tecnologia amateur per fer ciència de baix brillo superficial quan es porta a terme una adequada estratègia d’observació i reducció de dades. Van observar la galàxia M101 en luminància durant un temps total de 100 hores sobre un camp de visió de 1,2 graus2. Els resultats obtinguts mostren que l'astronomia amateur actual pot comparar-se en profunditat amb els telescopis professionals quan s'exploren grans àrees.

Aleix Roig és divulgador científic, guia Starlight i mestre d'educació primària especialitzat en ciències i astronomia. Màster en direcció i gestió de centres educatius i Màster Executive MBA, cofundador del Parc Astronòmic Muntanyes de Prades, actiu astrofotògraf i astrònom aficionat. Col·labora en projectes educatius de l'Agència Espacial Europea i de la NASA. Membre de la Junta Directiva de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell i co-coordinador del seu Grup d'Astrofotografia. Professor en cursos i tallers d'astronomia i astrofotografia.


Dimecres, 24 de març, a les 20h, al nostre canal  You  tube 
MISSIONS A OBJECTES INTERESTEL·LARS, per Laia López Llobet   

Confer 25 marc 310

Des de la detecció dels primers objectes interestel·lars 1I/'Oumuamua i 2I/Borisov en el Sistema Solar, la comunitat científica ha estat treballant en el disseny de futures missions per estudiar aquests objectes. Ens poden aportar nova informació sobre la formació i composició d'altres sistemes estel·lars. Actualment el seu estudi és un gran repte a causa de la seva difícil detecció i elevada velocitat heliocèntrica. Noves iniciatives, com per exemple la implementació del “Large Synoptic Survey Telescope” (LSST) i la missió “Comet Interceptor” de la ESA (2029), són els primers passos per la detecció i disseny de futures missions a objectes interestel·lars. 

Laia López Llobet és física per la Universitat de Barcelona i està estudiant un màster en Estudis de l'Espai a la International Space University. El 2016 va rebre un premi de la Societat Catalana de Física pel seu treball de recerca "Puc aconseguir mesurar la velocitat de la llum?". Va treballar durant tot un estiu al departament de Física Aplicada de l'Universitat Aalto, a Helsinki (Finlàndia). Fa divulgació d'astronomia a la cadena RAC1 i també ajuda en l'organització del 4t Simposi d'Activitats Educatives en l'Àmbit de l'Espai de l'Agència Espacial Europea organitzat per la Universitat Politècnica de Catalunya.