L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

LA MÀGIA DE L'AIGUA
Dimecres 3 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Xavier Giménez. Conferenciant present a la sala i  You Tube 
Xerrada oferta en el marc del projecte Toc-toc de la Universitat de Barcelona. 

Confer 05 octubre 310

L’aigua és una substància extraordinària. No podem entendre la nostra existència, ni la nostra civilització, sense el paper primordial de l’aigua. És el compost més abundant a l’Univers i el senyal més preuat en l’exploració de planetes. Tot i que és abundant, és una substància estranya, de la qual es coneixen més de setanta propietats peculiars: és gairebé l’únic sòlid que flota en el seu líquid i aquesta propietat permet l’abundància de vida submarina; n’hem de beure constantment, però pot ser una substància molt corrosiva; és un líquid que ho travessa gairebé tot, però pot ser un metall; l’aigua dolça és vital, l’aigua salada ens fulmina; és gairebé incolora, però a la natura ens mostra tots els colors... Voleu saber per què?

Xavier Giménez és professor titular del Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Universitat de Barcelona des del 1993. Docent en química ambiental i química física de materials, i investigador en simulació computacional de reaccions químiques i en innovació docent. Ha investigat a la Universitat de Perusa (Itàlia), al Centre Nationale de Recherche Scientifique (CNRS) de París i a la Universitat de Califòrnia, a Berkeley. Autor d’un centenar d’articles científics, també exerceix com a divulgador. Col·laborador habitual en mitjans de comunicació (TV3, 8tv, BTV, Catalunya Ràdio, El País, La Vanguardia...) en temes de divulgació científica i actualitat universitària.


ELS ACCELERADORS DE PARTÍCULES PER A L'ESTUDI DE LA FÍSICA FONAMENTAL I LES SEVES APLICACIONS PER A LA SOCIETAT
Dimecres 10 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Martine Bosman. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Els acceleradors de partícules es van desenvolupar durant el segle XX motivats principalment per la recerca fonamental de l'estructura de la matèria. Els seus assoliments han estat molts fins a completar el Model Estàndard de la Física de Partícules, amb el descobriment del bosó de Higgs en el gran col·lisionador de protons del CERN (LHC) a Ginebra. En paral·lel, l'ús d'acceleradors s'ha desenvolupat per a aplicacions mèdiques i industrials per a la societat. Es presentarà la història dels acceleradors per a la física de partícules, els assoliments més recents i possibles futurs projectes, i una descripció general de les aplicacions.

Martine Bosman és catedràtica de recerca emèrita de l'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE) al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctora en física per la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica). Ha desenvolupat la seva carrera en l'àmbit de la física de partícules. Va ser investigadora del CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) a Ginebra, del Max Planck Institute de Múnic, del Stanford Linear Accelerator Center (SLAC) de Stanford (EUA) i del IFAE on va ser investigadora principal del grup d'ATLES, un dels dos grans experiments del LHC en el CERN entre 2004 i 2009. Va ser presidenta del Consell de Col·laboració Internacional d'ATLES entre 2011 i 2014.


TAFANEJANT LA LLUNA
Celebració del 64è aniversari de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
Lliurament de diplomes als socis de 50 y 25 anys.
Dimecres 17 d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Jaume Sacasas. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La Lluna, el nostre veí còsmic més pròxim, sempre ha causat fascinació a les ments sensibles per les belleses de la natura. Qui no ha quedat captivat davant un esplendorós pleniluni amb el nostre astre germà en un paisatge bucòlic? Us guiarem a través de detalls no massa vistosos però no menys interessants que us serveixin de referència per tal que vosaltres podeu esbrinar-ne de nous que anireu descobrint amb paciència i constància, qualitats indispensables per a la pràctica de l’astronomia. Galileu ja va dir que «és un espectacle formós i enlluernador contemplar el cos de la Lluna».

Jaume Sacasas. Expresident de la Secció de Meteorologia i Astronomia del Museu Municipal de Badalona, i exmembre de la Junta Directiva de l’Agrupació Astronòmica de Sabadell. S'apassiona des de la seva joventut per la Lluna, que no té cap secret per a ell. Forma part del públic més assidu de les conferències dels dimecres.


NÜWA, COM EXPANDIR-NOS PEL SISTEMA SOLAR SENSE DEIXAR-HI LA PELL
Dimecres 24d'abril, a les 19 h. 
A càrrec de Miquel Sureda. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La ciència i la ficció fa temps que imaginen futurs en els quals la humanitat habita la Lluna, Mart i altres mons del Sistema Solar. En el present moltes persones treballen per a desenvolupar les tecnologies necessàries per a aconseguir-ho, però els aspectes socioeconòmics estan, encara, molt poc estudiats. En aquesta xerrada, abordarem els aspectes socials, econòmics i culturals que poden donar context a la futura expansió de la humanitat pel Sistema Solar.

Miquel Sureda és físic, enginyer aeroespacial i PhD en propulsió espacial. Desenvolupa la seva tasca professional com a professor a l’Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), que forma part de la Universitat Politècnica de Catalunya. Coordina màsters. La seva especialitat inclou exploració espacial, disseny de naus espacials i astrofotografia.


L’EXPLORACIÓ DE LES ATMOSFERES D’EXOPLANETAS AMB EL JAMES WEBB I MÉS ENLLÀ
Dimecres 8 de maig, a les 19 h. 
A càrrec d'Enric Pallé. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

Actualment coneixem més de 5.500 planetes extrasolars. Entre aquests, hi ha una gran diversitat i ja s'expliquen per dotzenes els planetes coneguts i catalogats com a potencialment habitables. El desafiament següent és l'exploració de les seves atmosferes i el primer pas són les observacions del recentment llançat telescopi espacial James Webb, JWST. Repassarem els darrers descobriments en el camp dels exoplanetes i la revolucionària contribució que JWST està aportant en aquest darrer any. Per fi descriurem la capacitat que tindran els telescopis extremadament grans que començaran a operar al voltant del 2030.

Enric Pallé és llicenciat en ciències físiques per la Universitat de La Laguna. Després d'una estada a Belfast, es traslladà a Nova Jersey per realitzar el postdoc, i s'hi quedà treballant fins al 2007. Després es va incorporar a l'Instituto de Astrofísica de Canarias on, des del 2015, és cap de divisió de recerca. Se centra a estudiar exoplanetes. Ha escrit una quantitat innombrable d'articles. Així és coautor de l'article del descobriment del sistema de sis exoplanetes que orbiten en ressonància. Com a referent internacional en aquest camp, té altes responsabilitats a la part científica de la missió espacial ARIEL de l'ESA, tant a nivell espanyol com a nivell europeu.


L'ASTROLABI, EXPLICAT
Dimecres 15 de maig, a les 19 h. 
A càrrec d'Eduard Farré. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

L'astrolabi planisfèric és un instrument astronòmic fascinant per la seva història, bellesa artística i polifacètic disseny geomètric. En aquesta ocasió intentarem explicar el significat i la funció del seu entramat geomètric.

 

 

Eduard Farré és rellotger i llicenciat en humanitats. Professor de rellotgeria jubilat. Fou president fundador i actualment és vicepresident de la Societat Catalana de Gnomònica i membre de diverses societats internacionals d'història de la rellotgeria. Ha publicat una desena de llibres i més d'un centenar d'articles a revistes especialitzades en rellotgeria i astronomia nacionals i estrangeres. És autor de diverses obres, astrolabis, clepsidres, rellotges de sol, rellotges mecànics..., que s'exposen a diferents museus i institucions d'Europa i Àsia. Actualment continua la investigació a la història dels astrolabis catalans en el marc del doctorat d'història de la ciència de la Universitat de Barcelona.


DETECCIÓ DE RAJOS CÒSMICS A L'INTERIOR DE COVES RADIOACTIVES I TERRATRÈMOLS: LA SIMA DEL VAPOR A MÚRCIA
Dimecres 22 de maig, a les 19 h. 
A càrrec de Raúl Pérez López. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

La Sima del Vapor (Múrcia) és una cavitat de 80 m de profunditat explorada que s'ha desenvolupat a favor de la falla d'Alhama de Múrcia, responsable del terratrèmol de Lorca de l'any 2011. S’han introduït diversos detectors de raigs còsmics, muons, per estudiar la seva relació amb els terratrèmols a la zona. Podrà l'espai profund ajudar-nos a comprendre millor els terratrèmols a la Terra? 

 

Raúl Pérez López. Doctor en ciències geològiques per la Universitat Complutense de Madrid, Doctor Europeu per la Universitat Louis Pasteur d'Estrasburg i l'«Strong Earthquake Laboratory» de Moscou, Expert Tècnic (TECT) del Mecanisme Europeu de Protecció Civil Europa a Grans Catàstrofes. Coordinador del Projecte FAMRAD sobre la monitorització termo-gasosa i la de raigs còsmics en coves profundes en relació amb l'activitat sísmica i l'emissió de gasos endògens. Ha publicat 50 treballs internacionals sobre geologia de terratrèmols i volcans. Expedicionari antàrtic i a les coves més profundes d'Espanya i Portugal.


EXPLORANT MART DES D'EUROPA, OPERACIONS CIENTÍFIQUES I PERSPECTIVES
Dimecres 29 de maig, a les 19 h. 
A càrrec de Julia Marín-Yaselí. Conferenciant present a la sala i  You Tube 

Confer 05 octubre 310

L'Agència Espacial Europea lidera actualment les missions d'exploració Mars Express i Satèl·lit per a l'estudi de Gasos Traça TGO, i planeja la seva següent missió Rosalind Franklin. Aquestes operacions científiques des de Europa ens ofereixen valuoses dades sobre la topologia, geologia, atmosfera i possible habitabilitat del planeta vermell.
 

 

Julia Marín-Yaselí és enginyera d'operacions científiques i astrofísica. Té diversos premis i reconeixements per la seva feina a l'ESA, inclòs el premi d'equip Rosetta o la campanya de vols parabòlics com a projecte de final de carrera. Ha contribuït a nombroses publicacions científiques i ha participat en projectes clau com Mars Express, Bepi Colombo, fent rols d'enginyeria i suport científic. Té un màster en Ciències Planetàries i actualment cursa un
doctorat en Ciències Cometàries. Ha treballat en empreses com Aurora Technology BV i Elecnor Deimos. El seu compromís amb la divulgació científica es reflecteix en la participació en activitats de promoció de la ciència en diverses institucions..