La que vam tenir el passat dissabte en la sessió de observacions de proximitat programada per la Astronòmica. I malgrat que les perspectives no eren gaire bones o almenys aixó feia pensar el cel mig ennuvolat a la tarda. Doncs be, la realitat es que vam poder gaudir de una nit com dic excepcional, cel totalment clar i sobre tot una transparència com mai he vist en cap de les observacions a que he assistit fins ara. Fins i tot la Via Làctia era ben visible en una bona part. Només de tant en tant uns llampecs ens avisaven de llunyanes tempestes.

A la trobada hi érem sis companys amb quatre telescopis, disposats a aprofitar aquestes excel•lents condicions i com sempre amb la inestimable ajuda del Emili Capella.

Les primeres mirades van ser cap el planeta Saturn, i a partir d’aquí una desfilada per diferents Messier, estrelles dobles, de carboni, tot un seguit de propostes del monitor que al llarg de la sessió ens va anar pujant el llistó de dificultat respecte a la visualització dels diversos objectes que ens anava indicant.

Vaig aprofitar per provar els filtres OIII i UHC en diverses planetàries i nebuloses, alguna galàxia a Draco, i per primera vegada vaig veure la NGC 6992 (nebulosa del vel). De totes maneres, el que mes m’agrada es la visió dels camps estel•lars, amb els oculars de 24 i 31 mm. de gran camp (quina meravella, per exemple, els cúmuls oberts de Lacerta, el M7 Ptolomeo i tants d’altres).

La vetllada va acabar amb la fantàstica visió de la galàxia de Andrómeda i satèl•lits, i com a plat final les Plèiades, un altra joia, com sabeu visible a ull nu.

Va, animeu-vos i veniu a la propera sessió, porteu els vostres instruments i gaudim tots plegats d’aquest cel fosc que tenim tant a prop.

Per cert, el diumenge vaig veure per televisió una foto on es veia Mallorca des de Collserola, probablement conseqüència de les bones condicions atmosfèriques que us he comentat.

Salutacions i cels clars.

Àngel.