Notícies astronòmiques

Aquí trobareu una selecció de les notícies més interessants relacionades amb l'astronomia i l'espai.
21 gener
Una impressionant foto de la Lluna feta pel nostre soci Jordi Delpeix ha estat premiada per l'AAPOD d'avui, 21 de gener. L'AAPOD (Amateur Astronomy Picture Of the Day) és una pàgina web que premia les millors fotos fetes per astrònoms amateurs que rep de tot el món.
Des d'aquí volem felicitat el nostre company Jordi Delpeix.

Aquesta foto ha estat realitzada amb un telescopi Celestron 9,25'', amb una càmera ASI 1200 mm i un filtre vermell, des de l'Ametlla del Vallès (Barcelona)
> Add a comment >19 gener 2015
Astrònoms del radiotelescopi Parkes en Australia han detectat en directe per primera vegada una font de radio còsmica de una duració molt curta. Aquestes senyals encara son d'origen desconegut. Amb una durada de nomes uns mil·lisegons van ser detectades por primera vegada l’any 2007. Ara sis senyals han estat detectades por l’Observatori Parkes y una setena pel radiotelescopi d’Arecibo. Fins ara les senyals s'havien identificat setmanes o fins i tot anys després de la seva producció. Ara, al identificar-se en directe un equip internacional d’observatoris ha intentat associar la senyal en altres longituds d’onda. No s'han detectat ni en òptica, infraroig, ultraviolat, ni en raigs-X. Això descarta molts de los fenòmens candidats, de manera que l’origen de aquestes senyals s'espera poder-lo conèixer aviat. Més informació a: Royal Astronomical Society. (Crèdit imatge: Swinburne Astronomy Productions).
16 gener 2015
La sonda americana New Horizons s’està acostant al planeta nan Plutó. Estarà a la mínima distancia del planeta en el mes de juliol, però des del 15 de gener ha començat a realitzar mesures i a fer els estudis sobre el planeta nan. La sonda va sorrtir de la Terra el 19 de gener del 2006, quan Plutó “encara” era el novè planeta. A l'agost d’aquell mateix any la IUA va definir el concepte “planeta”, de manera que Plutó va passar a ser un planeta nan. D’aquí a unes setmanes, el mes d’abril, la sonda Dawn començarà l’exploració del planeta nan Ceres. La exploració dels dos planetes nans més propers a la Terra en un mateix any. Continuarem informant sobre el tema. New Horizons. (Imatge: NASA/JHU APL/SwRI/Steve Gribben).
13 gener 2015
La variació òptica periòdica en el quàsar PG 1302-102 podria ser deguda a la presencia de una parella molt propera de forats negres amb una gran massa, tal com s’especula en un article de la revista Nature. Al llarg de nou anys s'han mesurat 247.000 punts de llum que apunten a la detecció evident d’una variabilitat amb un període observat de 1.884 ± 88 dies. Hi ha diverses explicacions para aquest fenomen, tot i que la més plausible es la presencia de dos forats negres separats a una distancia mes petita que un parsec. L'existència d'una parella como aquesta podria ser deguda a la fusió entre dues galàxies. Més informació a Nature. (Imagen: Nature).
12 desembre 2015
Astrònoms del Harvard-Smithsonian Center of Astrophysic han anunciat la descoberta de vuit nous planetes que orbiten a una distancia de la seva estrella que fa possible que tinguin aigua líquida a la seva superfície. Això dobla el número de planetes en zona habitable fins ara coneguts. La majoria d’aquests planetes és possible que tinguin una superfície rocosa. Dos d’ells son els dos que més s’assemblen a la Terra: Kepler-438b y Kepler-442b. Orbiten nanes vermelles més petites que el Sol; el primer té una òrbita de 35 dies y el segon de 112. Kepler-438b rep un 40 por cent més de llum que el nostre planeta, en canvi Kepler-442b solament rep dos terços de la que li arriba a la Terra. Kepler-438b té un índex de similitud amb la Terra del 88%, el més gran que s’ha trobat mai. Més informació al Harvard-Smithsonian Center of Astrophysic. (Crèdit imatge: David A. Aguilar (CfA)).
6 gener 2015
Una de les imatges més icòniques del Telescopi Espacial Hubble van ser els “Pilars de la Creació” que son una part de la nebulosa Messier 16, obtinguda l’any 1995. Amb aquesta foto el telescopi es va consagrar a cap de cinc anys de penes, mentre solucionava els problemes d’enfocament que tenia. La imatge mostrava amb un detall mai vist les estructures de les columnes gegants on es creu que es formen estrelles en la nebulosa. Ara, vint anys després, l’Hubble ha obtingut una nova foto amb més detall y més camp d’aquella famosa postal. A més d‘una nova vista en el visible, l’Hubble ha obtingut també una imatge en l’infraroig que mostra amb més detall les estrelles que s’estan formant en el seu interior. Aquesta nova imatge més detallada servirà, a mes a mes, per estudiar com canvien els detalls de la nebulosa al llarg del temps. Més informació al Hubble. (Crèdit imatge: NASA, ESA/Hubble and the Hubble Heritage Team).
1 gener 2015

El cometa C/2014 Q2 (Lovejoy) ja és visible a ull nu, encara que de moment només es veu com una taca de magnitud 5,5. Actualment es troba a la constel·lació de Lepus (sota d'Orió), però en els propers dies travessarà la constel·lació d'Eridanus i de Taurus per anar pujant cap el nord.
A finals de gener serà visible des del vespre fins a mitjanit. S'estima que la seva màxima brillantor l'assolirà entre els dies 10 i 15 de gener. Per tant, passada la Lluna plena del 4 de gener les condicions per observar-lo seran molt favorables.
La fotografia és de Jordi Ortega (Barcelona).
|
Trobareu més informació al comunicat enviat als nostres socis, i a les revistes Astrum de desembre i Astrum de gener. Us animem a observar-lo i a fotografiar-lo. Com sempre, podeu enviar-nos les vostres fotografies i mesures a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |
30 desembre 2014
La supernova va ser descoberta a la galàxia NGC 4666 a començaments del mes de desembre i ha assolit la magnitud 11. Aquest fet la convertit en una supernova que pot ser observada visualment per aficionats equipats amb un telescopi de 20 cm de diàmetre o més gran durant els propers dies. Actualment se li estima una magnitud propera a la 12.
Va ser detectada el dia 9 de desembre pel Automated Sky Survey for SuperNovae (ASAS-SN) a la constel·lació de Virgo, a 1 grau de l'estrella Pórrima. És tracta d'una supernova del tipus Ia i està situada a una distància de 80 milions d'anys llum de nosaltres. La seva proximitat l'han convertit en la segona supernova més brillant d'aquest any 2014.
NGC 4666 és coneguda com la galàxia dels supervents. És la llar d'una intensa formació estel·lar, que combinada amb explosions de supernoves i forts vents d'estrelles massives, produeixen un intens flux de gas que abandona la galàxia cap a l'espai, anomenat un "súper vent".
La imatge és de Gregor Krannich.
| Els socis tenen informació ampliada mitjançant el comunicat amb detalls per a la seva observació. |
28 desembre 2014
Un grup d'investigadors ha analitzat recentment les dades obtingudes el 2001 per l'instrument UVIS de la Cassini per estudiar la tènue atmosfera d'Europa i ha trobat que l'activitat geològica d'aquest satèl·lit de Júpiter té un paper ínfim en el seu manteniment. De fet, si els fenòmens geològics d'Europa realment tenen una activitat dinàmica, aquesta és massa dèbil per ser detectada per la Cassini. Més informació en el JPL. (Foto: NASA/JPL-Caltech/SETI Institute).
22 desembre 2014
Segons un grup d'investigadors americans, els astrònoms aviat podran identificar els exoplanetes rocosos que hagin sigut deformats per la gravetat de la seva estrella. Prabal Saxena i col·laboradors han desenvolupat una sèrie de models pels planetes propers a nanes roges, partint de la premissa que es troben en rotació síncrona. En aquestes condicions, els astrònoms creuen que el grau de deformació dels planetes es pugui mesurar quan transiten davant de la seva estrella. Més informació ROYAL ASTRONOMICAL SOCIETY. (Imatge: Shivam Sikroria).
