L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

30 juny 2026

Un equip liderat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) ha trobat la galàxia nana ultradèbil And XXXVI, a les proximitats de la galàxia d'Andromeda (M31). Segurament es tracta d'una de les galàxies satèl·lit més febles descobertes fins avui al voltant d'Andromeda. Les galàxies nanes ultradèbils són els sistemes galàctics més petits i tènues coneguts. Formades a les primeres etapes de la història de l'Univers i dominades per matèria fosca, constitueixen autèntics fòssils còsmics que permeten estudiar com es van formar les primeres galàxies i posar a prova els models sobre la naturalesa de la matèria fosca. L’estudi suggereix que And XXXVI és una galàxia molt antiga, d’uns 12.500 milions d’anys, i extremadament pobra en elements pesants. And XXXVI va ser identificada per primera vegada per l'astrofotògraf i astrònom aficionat Giuseppe Donatiello mentre examinava imatges del projecte Pan-Andromeda Archaeological Survey (PAndAS), realitzat amb el telescopi CFHT, a Hawaii. L'objecte apareixia com una tènue taca en què ja es distingien algunes estrelles individuals. L'equip va utilitzar el Gran Telescopi Canàries, per obtenir imatges molt més profundes que van permetre distingir 46 estrelles individuals dins de la tènue llum difusa de la galàxia. Més informació a l'IAC.