L'ASTRONÒMICA

27 març 2025

S'ha descobert la superestructura més gran caracteritzada de forma fiable en l'Univers proper. El descobriment es va fer durant el mapeig mitjançant cúmuls de galàxies detectats pel satèl·lit de raigs X ROSAT. La nova estructura, composta principalment de matèria fosca, és la major coneguda fins ara. La descoberta va ser liderada per investigadors de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (MPE) i de l'Institut Max Planck de Física (MPP) en col·laboració amb col·legues d'Espanya de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA) i Sud-àfrica. Mitjançant volums molt grans, l'Univers sembla gairebé homogeni, però a escales inferiors, uns mil milions d'anys llum al nostre veïnatge còsmic, es caracteritza per condensacions de matèria en supercúmuls i per buits. Observant la distribució dels cúmuls de galàxies en un embolcall esfèric que s'estén entre 416 i 826 milions d'anys llum, observem immediatament una estructura enorme que s'estén des de les altes latituds septentrionals fins a gairebé l'extrem sud del cel. La superestructura anomenada Quipu està formada per 68 cúmuls de galàxies, té una massa total estimada de 2,4 x 10¹⁷ masses solars i té una longitud d'uns 1.400 milions d'anys llum. Aquesta troballa és crucial per a la cartografia de l'Univers, però també per als mesuraments cosmològics. S'ha demostrat que la presència d'aquestes estructures afecta el mesurament de la constant de Hubble o del fons de microones. Més informació al MPE.