L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

5 març 2025

noticia planeta2025 03 05Un estudi coliderat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia podria haver trobat l'origen d'un senyal de raigs X procedent d'una estrella a l'última etapa de la seva vida: la destrucció d'un planeta proper. Quan una estrella com el Sol s'acosta al final de la seva vida, es converteix en una geganta vermella que n'expulsa les capes exteriors a l'espai, donant lloc a una nebulosa planetària. Al centre, queda una nana blanca, el romanent estel·lar dens i calent que emet radiació ultraviolada. Aquesta radiació il·lumina i ionitza el gas al seu voltant, creant les estructures brillants que caracteritzen aquestes fascinants formacions còsmiques. Des dels anys 80, diferents missions de raigs X han detectat un senyal inusual des de l'estrella central de la nebulosa de l'Hèlix. Aquestes estrelles no solen emetre raigs X energètics. Ara amb les observacions amb el telescopi Chandra de la NASA i el XMM-Newton de l'ESA s'ha pogut interpretar l'emissió de raigs X com a resultat de l'acreció de material planetari. Un planeta de la mida de Neptú es troba en una òrbita molt propera, completant una revolució en menys de tres dies. Es conclou que podria haver existit un planeta similar a Júpiter encara més a prop de l'estrella; en acostar-se prou podria haver acabat esquinçant-se parcialment o completament. Més informació a l'IAA.