L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

3 juliol 2024

noticia subteptuns2024 07 03La majoria de les estrelles de la nostra galàxia tenen planetes. Els més abundants són els subneptuns, planetes d'una mida compresa entre les superterres i Neptú. Calcular la seva densitat planteja un problema als científics: segons el mètode utilitzat per mesurar-ne la massa es destaquen dues poblacions, la densa i la menys densa. Això és degut a un biaix observacional o a l'existència física de dues poblacions diferents de subneptuns? Un treball recent de l'NCCR PlanetS, de la Universitat de Ginebra (UNIGE) i la Universitat de Berna (UNIBE), defensa la segona hipòtesi. El problema és que els planetes la massa dels quals es mesura mitjançant el mètode de trànsit són menys densos que els planetes la massa dels quals es mesura pel mètode de velocitat radial. Segons les observacions de l'equip, aquesta diferència no és deguda a biaixos de selecció o d'observació, sinó a raons físiques. La clau és que la majoria dels sistemes mesurats en trànsit estan en ressonància amb altres planetes. La hipòtesi principal dels investigadors és que tots els sistemes planetaris convergeixen cap a un estat de cadena de ressonància en els primers moments de la seva existència, però només el 5% roman estable. L'altre 95% es torna inestable, es trenquen generant una sèrie de «catàstrofes», com a col·lisions entre planetes. Els planetes es fusionen, augmentant la seva densitat i estabilitzant-se en òrbites no ressonants. Més informació a la UNIBE.