16 juliol 2021
S'han fet servir mesuraments de la sonda espacial Juno de la NASA a Júpiter i dades de la missió XMM-Newton de l'Agència Espacial Europea (ESA) en òrbita terrestre per a resoldre un misteri de 40 anys sobre els orígens de les inusuals aurores de raigs X de Júpiter. Per primera vegada s'ha vist tot el mecanisme en funcionament. Júpiter té les aurores més poderoses del Sistema Solar i és l'únic dels quatre planetes gegants amb aurores en raigs X. Es va observar a Júpiter a través de Juno i XMM-Newton durant els dies 16 i 17 de juliol de 2017. Durant aquest lapse XMM-Newton va observar a Júpiter contínuament durant 26 hores i va veure una aurora de raigs X que polsava cada 27 minuts. Al mateix temps Juno havia observat aquesta regió del planeta abans de l'alba. Es va descobrir que les fluctuacions del camp magnètic de Júpiter causaven les aurores de raigs X polsants. El límit exterior del camp magnètic és colpejat directament per les partícules de vent solar i comprimit. Aquestes compressions escalfen els ions que estan atrapats en l'extens camp magnètic de Júpiter desencadenant un ciclotró d'ions electromagnètics (EMIC), que fa que les partícules que guiades pel camp xoquin amb l'atmosfera del planeta i activin les aurores de raigs X. Més informació a la NASA.