L'ASTRONÒMICA

29 juny 2021

S'han trobat evidències convincents de que hi ha un tercer tipus de supernoves. Les estrelles supergegants vermelles amb masses de més 10 de sols col·lapsen al centre el que fa que les capes externes explotin i deixin un estella de neutrons o un forat negre. Les estrelles amb masses inferiors a 8 sols i que tenen una estrella companya es contrauen en una nana blanca que atreu matèria de l'estrella adjacent fins a explotar com a supernova. Però les estrelles de masses entre 8 i 10 sols haurien d'explotar de forma diferent. La seva immensa pressió interna obligaria els electrons a fusionar-se amb els nuclis atòmics provocant una caiguda sobtada de la pressió dels electrons que precipitaria un col·lapse i la consegüent explosió de les capes circumdants. El que quedaria enrere seria una estella de neutrons una mica més massiva que el nostre Sol. La supernova de 2018, anomenada SN 2018zd, s'ha vist que coincideix amb el perfil d'una supernova de captura d'electrons. Així mateix, la supernova de 1054, que va provocar la nebulosa del Cranc, tenia característiques que recorden SN 2018zd. Més informació a Berkeley.