L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

12 març 2021

noticia icecube 2021 03 12El 6 de desembre de 2016, una partícula d'alta energia anomenada antineutrí electrònic es va precipitar a la Terra des de l'espai exterior a una velocitat propera a la de la llum. La partícula transportava 6,3 petaelectronvolts (PeV) d'energia. La interacció va ser capturada per un telescopi massiu enterrat a la glacera antàrtica, l'Observatori de Neutrins IceCube. IceCube ha vist un fenomen predit pel físic Sheldon Glashow el 1960. Amb aquesta detecció, els científics van proporcionar una altra confirmació del Model Estàndard de física de partícules. El resultat ha sigut publicat el 10 de març de 2021 a Nature. Sheldon Glashow va predir que un antineutrí podria interactuar amb un electró per produir una partícula encara no descoberta, si l'antineutrí tingués l'energia adequada, a través d'un procés conegut com ressonància. Quan la partícula proposta, el bosó W-, va ser finalment descoberta en 1983, va resultar ser molt més pesada. La ressonància de Glashow requeriria un antineutrí amb una energia de 6,3 PeV, gairebé 1.000 vegades més enèrgic del que és capaç de produir el Gran Col·lisionador d'Hadrons de CERN. Més informació a IceCube.