4 desembre 2020
La nebulosa planetària de la Mantarraya, o Hen3-1357, es creu que és la més jove coneguda. L'any 1998 es va calcular que el nucli de l'estrella central tot just feia vint anys que produïa l'energia com per a ionitzar l'embolcall de gas que s'havia format arran de l'expulsió de les capes externes. Les dades mostraven, a més, que l'estrella central s'havia escalfat més ràpidament del que s'esperava tenint en compte la seva baixa massa. La seva grandària és equivalent a una desena part de les dimensions habituals de les nebuloses planetàries. Aquestes nebuloses s'expandeixen amb el temps per acabar difuminant-se en diverses desenes de milers d'anys. Però un estudi revela que, en tot just dues dècades, aquesta nebulosa s'està apagant. La comparació de les imatges obtingudes pel Hubble Space Telescope el 2016 i les que va obtenir el 1996 mostra com la nebulosa ha perdut brillantor i ha canviat de forma. Els tentacles i filaments fluorescents de gas gairebé han desaparegut, i les vores curvilinis pràcticament s'han esvaït. Per exemple, l'emissió d'oxigen, en particular, ha disminuït la seva brillantor en un factor de gairebé mil entre 1996 i 2016. S'ha vist que l'estrella central, que va arribar a assolir els 60.000 graus, ha disminuït en 22.000 graus, per la qual cosa és incapaç de ionitzar la nebulosa. Més informació a Hubble i IAA.