L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

4 desembre 2020

nebulosa mantarraya 2020 12 04La nebulosa planetària de la Mantarraya, o Hen3-1357, es creu que és la més jove coneguda. L'any 1998 es va calcular que el nucli de l'estrella central tot just feia vint anys que produïa l'energia com per a ionitzar l'embolcall de gas que s'havia format arran de l'expulsió de les capes externes. Les dades mostraven, a més, que l'estrella central s'havia escalfat més ràpidament del que s'esperava tenint en compte la seva baixa massa. La seva grandària és equivalent a una desena part de les dimensions habituals de les nebuloses planetàries. Aquestes nebuloses s'expandeixen amb el temps per acabar difuminant-se en diverses desenes de milers d'anys. Però un estudi revela que, en tot just dues dècades, aquesta nebulosa s'està apagant. La comparació de les imatges obtingudes pel Hubble Space Telescope el 2016 i les que va obtenir el 1996 mostra com la nebulosa ha perdut brillantor i ha canviat de forma. Els tentacles i filaments fluorescents de gas gairebé han desaparegut, i les vores curvilinis pràcticament s'han esvaït. Per exemple, l'emissió d'oxigen, en particular, ha disminuït la seva brillantor en un factor de gairebé mil entre 1996 i 2016. S'ha vist que l'estrella central, que va arribar a assolir els 60.000 graus, ha disminuït en 22.000 graus, per la qual cosa és incapaç de ionitzar la nebulosa. Més informació a Hubble i IAA.