27 agost 2020
La majoria de les galàxies espirals, com la nostra, alberguen al seu centre una gran estructura en forma de barra. El coneixement de la mida real de la barra i la seva velocitat de rotació són crucials per comprendre com es formen i evolucionen les galàxies. No obstant això, aquests paràmetres aplicats a la barra de la Via Làctia han estat fortament qüestionats en els últims 5 anys. Els estudis dels moviments de les estrelles properes al Sol troben que la barra és alhora ràpida i petita, mentre que les observacions directes de la regió central galàctica coincideixen en una barra significativament més lenta i gran. Un nou estudi, realitzat per un equip internacional, suggereix que tant la mida de la barra com la seva velocitat de rotació fluctuen ràpidament en el temps. Quan la barra i un braç en espiral s'acosten, la seva atracció mútua fa que la barra es desacceleri i l'espiral s'acceleri. Un cop connectades, les dues estructures s’uneixen i la barra sembla molt més llarga. Observacions recents han confirmat que el braç espiral interior de la Via Làctia està actualment connectat a la barra, el que passa aproximadament un cop cada 80 milions d'anys. Més informació a RAS.