Anna Fabregat

L'afició a l'astronomia és una «malaltia» transversal; és a dir, són vulnerables a ella persones de característiques molt diferents: homes, dones, nens, jubilats, joves, etc. El millor tractament possible no és a base de fàrmacs, sinó que consisteix a fer-se soci de l'Agrupació i si, a més, es gaudeix col·laborant amb l'entitat, doncs, molt millor.

La nostra protagonista de l'entrevista d'aquest mes és Anna Fabregat. El seu perfil és molt diferent al dels col·laboradors dels mesos precedents. És una jove de 22 anys, dinàmica, amb inquietuds culturals i moltes ganes de créixer personal i professionalment. Li agrada tot el relacionat amb la natura, l'astronomia, el senderisme i el relatiu a conèixer altres cultures. D'aquí el seu interès per viatjar i pels idiomes: té un bon nivell d'anglès i francès.

No obstant això, la seva passió fonamental és una altra: l'animació dels més petits en activitats d'índole cultural. D'altra banda, està estudiant Administració i Direcció d'Empreses i Turisme, alhora que ha aconseguit un treball en la mateixa Universitat que pot compaginar amb els seus estudis. Com es veu, lluny del «passotisme» d'alguns de la seva mateixa edat, Anna Fabregat és una jove inquieta i molt activa.

Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de xerrar una estona amb ella en una cafeteria del centre de Sabadell i aquesta és la transcripció resumida de l'entrevista:

Com es pot relacionar la teva afició a l'astronomia amb l'animació de nens?

És bastant fàcil. Difondre l'astronomia als més petits no es pot fer amb conferències avorrides. A la Astronòmica de Sabadell ho fem amb campus, «casals», tallers infantils, sessions escolars, etc. en els quals els xavals aprenen gaudint.

Hi van molts nens?

Tenim èxit. El programa d'activitats està molt estudiat i, a més, sabem improvisar. Albert Morral i Montse Ribell tenen perfectament organitzat què s'ha de fer en cada moment segons l'edat dels nens, el temps disponible, l'objectiu pedagògic i el que els agrada més.

I quin és l'èxit del moment?

Bé, no ho sé, els agraden moltes coses; s'ho passen bomba. Potser el Lipdub i el Stop motion.

Queee?

[Anna no para de riure en veure la meva cara de sorpresa. Es toca un moment el pírcing del seu nas i explica, amb paciència infinita:]
El Lipdub ho solem fer en els «casals». És una activitat d'animació en la qual els nens i els monitors ens disfressem mentre cantem. El tema, òbviament, està relacionat amb l'astronomia.

I el de l'stop no-es-que?

¡Es diu Stop motion! Aquí els nens, amb la nostra ajuda, fan una pel·lícula... i això té la seva gràcia ja que primer fem un guió amb la participació de tots, després ve l'escenografia, amb els decorats... apa! ¡Tots a fer treballs manuals! Finalment vénen els assajos, l'enregistrament i, finalment, a desternillarse de riure veient la gravació...

[Anna s'atura un moment i veig que somriu en silenci. A continuació explica:]
Recordo el Stop motion d'un viatge en l'espai en el que passa de tot: l'exploració de planetes, enamoraments i fins a una guerra...
Però... la peli no pot acabar malament...
És clar que no... tot es soluciona i tots tan feliços.
Vaja... quan era nen no havien aquestes coses tan xules.
Per això és normal que molts nens siguin gairebé fixos en aquestes activitats. Alguns han repetit i s'apunten, successivament, a les activitats pròpies de la seva edat a mesura que van creixent. Tenim grups d'edats diferents.

I tot això ho fas sola

No! Impossible! Jo sóc una monitora. Montse Ribell porta la gestió i també hi ha altres monitors, com Marc Torras, Araceli Martí, Dani Reginaldo i Albert Morral, entre d'altres.
[Anna esgota el seu cafè amb llet mentre jo no dono abast prenent notes i amb el meu et ja gairebé gelat].

En què consisteix la teva col·laboració amb l'Agrupació?

Ajudo en tot el que puc. A més de participar com a monitora als casals, tallers infantils i sessions escolars, ajudo en les activitats del grup de joves. M'agrada fer coses diverses; per exemple, col·laborar en l'organització de la passada Convenció d'Observadors.

Bé, explíca'm com va començar tot... Com vas conèixer l'Agrupació?

Doncs, com molts nens. Quan tenia uns 12 anys vaig venir amb els de la meva classe, d'ESO, a una sessió escolar. Vaig veure un audiovisual a l'auditori i vaig observar el Sol amb el telescopi... i em va agradar.

I després...

Van passar anys i quan em va tocar fer pràctiques en els meus estudis de Grau Superior de Turisme, vaig recordar de l'Agrupació. Em van acceptar i vaig començar a fer pràctiques. Amb Albert Morral vaig aprendre a fer les sessions escolars com aquella a la qual jo mateixa vaig assistir als 12 anys i, des de llavors, la meva col·laboració no ha cessat...

Recordes alguna anècdota?

Bé... la típica. Preguntem als nens si saben mirar pel telescopi i sempre diuen que sí. Però després es posen davant l'ocular i no veuen res... perquè tanquen els dos ulls!

Què tal va el teu domini del telescopi de mig metre d'obertura de l'Agrupació?

Em defenso bé i els ensenyo sense problemes la Lluna, el Sol i els planetes brillants, però a mi el que més m'agrada és l'observació del cel a simple vista: les constel·lacions en un cel fosc són un espectacle, encara que queden algunes per aprendre.

En astronomia què repte tens per davant?

Encara que no ho tinc decidit ja que el meu temps és limitat, estic pensant a col·laborar en algun dels grups de recerca de l'Agrupació. Potser en el de supernoves...

No podem més que enorgullir dels joves col·laboradors de la Astronòmica de Sabadell...

CASAL D'ASTRONOMIA 2014 - STOP MOTION: UN PLANETA INESPERAT