L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

14 setembre 2015

noticia sistema binariUn estudiant canadenc, Matt Shultz, de la Queen’s University, Ontario, ha descobert un objecte únic: dues estrelles amb un fort camp magnètic que formen un sistema binari. L’estrella és Epsilon Lupi, situada a 500 anys llum de distància, de color blau, amb masses entre 7 i 8 vegades la del Sol i amb una lluminositat conjunta de 6.000 la del Sol. La presència de forts camps magnètics en estrelles massives (aproximadament els tenen un 10 per cent) és encara un misteri. Les idees més comunes apunten al voltant de dues hipòtesis. Una es que es tracta de camps “fòssils” que es van generar en algun punt del passat de l’estrella i que s’han preservat en la seva superfície. L’altre idea es que es tracta de grans dinamos generats per violentes barreges de materials durant la formació del sistema. Més informació a la Royal Astronomical Society. (Imatge: Volkmar Holzwarth, KIS, Freiburg).