L'ASTRONÒMICA

13 novembre 2025

Ràpides observacions realitzades amb el Very Large Telescope de l'Observatori Europeu Austral (VLT d'ESO) han revelat la mort explosiva d'una estrella just quan l'explosió travessava la superfície, revelant la forma de l'explosió a la seva etapa més primerenca i fugaç. La supernova SN 2024ggi es va detectar la nit del 10 d'abril del 2024, aleshores Yi Yang, professor assistent de la Universitat de Tsinghua, i autor principal de l'estudi, va enviar una proposta d'observació a ESO, que va observar la supernova l'11 d'abril, només 26 hores després de la detecció inicial. SN 2024ggi es troba a la galàxia NGC 3621 a la constel·lació d'Hydra a una distància de 22 milions d'anys llum. El progenitor d'aquesta supernova va ser una estrella supergegant vermella, amb una massa de 12 a 15 vegades la del Sol i un radi 500 vegades més gran, fet que converteix SN 2024ggi en un exemple clàssic d'una explosió estel·lar massiva. L'equip ha aconseguit per primera vegada, utilitzant l'espectropolarimetria, la geometria de l'explosió que altres tipus d'observació no poden proporcionar perquè les escales angulars són massa petites. L'equip va observar que l'explosió inicial del material tenia una forma d'oliva. A mesura que l'explosió es va estendre cap a fora i va xocar amb la matèria present al voltant de l'estrella, la forma es va aplanar, però l'eix de simetria de l'ejecció va romandre igual. Amb aquest coneixement s'han pogut descartar alguns dels models actuals de supernoves. Més informació a l'ESO.