Apod
|
La fotografia astronòmica del dia en català |
 |
| Cada dia una imatge de l'Univers |
Fes-te soci
 |
| La teva finestra a l'espai |
| Regala't tot això i més |
| Més informació |
 |
|
| Aquí trobaràs totes aquelles respostes que t'havies plantejat sobre el Sistema Solar. Pots fer-nos més preguntes a: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. |
|
| 1.- On és el Sistema Solar? Vivim a la Terra, un petit planeta rocós ple d’aigua i de vida. Però, on és la Terra? On la situaríem en la immensitat de l’Univers? |
 |
 |
| 2.- Quina mida tenen els astres del Sistema Solar? Al Sistema Solar hi ha astres de moltes mides diferents. Hi ha el Sol, el més gran amb diferència, després hi ha els planetes, els planetes nans i els asteroides i cometes... |
|
|
| 3. Geocentrisme o heliocentrisme? Avui en dia sabem que vivim en un planeta i que, juntament amb set planetes més i milers de cossos més petits, gira al voltant del Sol. Però això no sempre ha estat així... |
|
|
| 4. Com es mouen els planetes? Tots els planetes del Sistema Solar giren al voltant del Sol, la nostra estrella. I tots giren en el mateix sentit. De fet tots giren més o menys en un mateix pla és com si tinguéssim tot de boles i les fessin girar al voltant d'una bola més gran a sobre d'una taula... |
|
|
| 5. Com es mou la volta celeste? Com que estem situats sobre la Terra, els moviments de rotació i translació del planeta es tradueixen en moviments aparents del Sol i de tota la resta d'astres al voltant d'una esfera imaginaria gegantina anomenada volta celeste... |
|
|
| 6. Com es va fer el calendari? L’any 1582 es va haver d’eliminar deu dies -es va passar del 4 d’octubre al 15 d’octubre- perquè el calendari s’havia desfasat respecte dels astres. Si ho pensem una mica, el pas del temps es mesura amb esdeveniments astronòmics... |
|
|
| 7. Poden xocar els planetes? Els planetes del Sistema Solar estan molt separats entre si, les seves distàncies es mesuren en desenes de milions de quilòmetres. Com que orbiten al voltant del Sol les seves distàncies canvien contínuament... |
|
|
| 8. Per què els planetes són rodons? Els planetes són rodons degut a la força de la gravetat. Aquesta força és la que governa tot l’Univers: la formació dels astres, la seva forma, els seus moviments... |
|
|
| 9. Per què floten els astres? Segons una antiga mitologia hindú la Terra era plana i es recolzava sobre quatre pilars, que al seu torn es recolzaven sobre quatre elefants que a la seva vegada es recolzaven sobre la closca d’una tortuga gegant que nedava en un enorme oceà... |
|
|
| 10. Tenen gravetat els altres planetes? Vivim sobre la Terra i la major part de nosaltres no sortirem mai de la seva superfície. Per això, tota la nostra vida transcorrerà en un medi amb gravetat, on totes les coses cauen i ens passem el dia recollint coses del terra... |
|
|
| 11. Les tres lleis planetàries de Kepler El 4 de febrer de L’any 1600 es van trobar a Praga dos dels astrònoms més importants de la seva època: Tycho Brahe, el més gran observador del cel, i Johannes Kepler, el teòric més destacat del moment... |
|
|
| 12. El Sol es mou? A l’Univers tot es mou, no hi ha res que estigui quiet, i el Sol no és cap excepció i també es mou. Però com es mou si està al centre del Sistema Solar i tots els planetes giren al seu voltant? |
|
|
| 13. El Sistema Solar va néixer amb el Big Bang? Totes les proves que tenim indiquen que l’Univers va néixer en una gran “explosió”, però el Sistema Solar va néixer molt després, quan l'Univers ja tenia estrelles, galàxies i molts altres planetes... |
|
|
| 14. On s'acaba el Sistema Solar? No tenim gens clar on s’acaba el Sistema Solar perquè no sabem exactament com és la seva part més externa... |
|
|
| 15. Ens pot visitar algun astre de fora del Sistema Solar? De moment hem rebut la visita de dos astres de fora del Sistema Solar: l'asteroide 1I/ʻOumuamua i el cometa 2I/Borisov. Però, com sabem que van venir de fora? n'hi podria haver molts més?. |
|
|
| 16. Quants planetes coneixem a l’Univers? Al voltant del Sol giren vuit planetes a tota velocitat: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Fa temps que s’especula que més enllà de Neptú potser n’hi ha un altre que encara no hem descobert. Però això és tot? Aquests són tots els planetes de l’Univers? No, ni molt menys! |
|
|
| 17. De què estan fets els planetes? Al Sistema Solar hi ha dues famílies ben diferents de planetes: els rocosos que són els quatre primers: Mercuri, Venus, la Terra i Mart; i els gasosos que són els quatre darrers: Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Però, quines diferències hi ha entre aquestes dues famílies de planetes? |
|
|
| 18. Per què veiem els planetes si no emeten llum? Des de ben petits ens han explicat que les estrelles emeten llum pròpia i il·luminen l’Univers, mentre que els planetes, satèl·lits i la resta de cossos no emeten llum sinó que només reflecteixen la llum de les estrelles. D’aquesta manera veiem la Lluna perquè reflecteix la llum procedent del Sol. Això és realment així? |
|
|
| 19. El Sol podria xocar amb una altra estrella? Les estrelles estan molt, molt separades entre sí. De fet ho estan tant que, amb gairebé tota seguretat, els nostres cervells no ho poden entendre... |
|
|
| 20. Es poden veure els planetes sense telescopi? Moltes vegades quan li ensenyem un planeta a algú en el cel, aquesta persona queda sorpresa perquè es pensava que aquell puntet era una estrella. Però realment, camuflats entremig de tantes estrelles podem arribar a veure cinc planetes. |
|
|
| 21. D’on venen els noms dels planetes? Les civilitzacions antigues ja coneixien cinc planetes perquè es veuen a ull nu, sense necessitat de telescopi. Es veuen com puntets brillants en el firmament. Però, què distingeix un planeta d’una estrella si tots són puntets brillants?... |
|
|
| 22. Com es van formar els satèl·lits dels planetes? Molts cossos del Sistema Solar tenen satèl·lits, sis dels vuit planetes en tenen, alguns planetes nans també i molts asteroides. Però veiem que com a mínim hi ha tres tipus diferents de satèl·lits, que es diferencien per les seves característiques físiques i per la seva formació. |
|
|
| 23. Quants satèl·lits tenen els planetes? Gairebé tots els planetes del Sistema Solar tenen satèl·lits, alguns en tenen mots i altres en tenen pocs o cap. Hi ha una gran diferència entre els planetes rocosos i els gasosos. |
|
|
| 24. Què és la llum zodiacal? Alguns vespres de primavera o matinades de tardor es pot veure una llum dèbil en el firmament, de forma gairebé triangular. És la llum zodiacal. |
|
|
| 25. El Sol és igual que les altres estrelles? El Sol és la nostra estrella, és la que tenim més a prop i al voltant de la qual ens passem la vida girant. Ara bé, el Sol és igual que les estrelles que veiem durant la nit com puntets de llum insignificants? |
|
|
| 26. Com és el Sol per dins? El Sol és una gran esfera de gas molt calent i ens el podem imaginar format per vàries capes concèntriques. Des del centre fins l’exterior té un nucli, una zona radiativa i una zona convectiva que no veiem mai, després hi ha vàries capes que sí podem veure: la fotosfera, la cromosfera i la corona. |
|
|
| 27. D’on prové l’energia del Sol ? El Sol és una enorme font d’energia. Cada segon emet una quantitat ingent d’energia en forma de llum en totes direccions. Però, d’on surt aquesta energia? I, s’acabarà algun dia? |
|
|
| 28. L’activitat del Sol El Sol és la nostra estrella i sempre està emetent llum i calor que ens arriba a la Terra, ens escalfa i fa possible la vida al nostre planeta. Ara bé, el Sol és una estrella tan tranquil·la i calmada tal com ens sembla des de la nostra distància? |
|
|
| 29. S’acabarà algun dia el Sistema Solar? Tot s’acaba a la vida i el Sistema Solar també s’acabarà algun dia. Però, com serà el seu final? i, potser el més important, falta molt perquè això passi? |
|
|
| 30. Els eclipsis solar A la natura hi ha uns quants fenòmens astronòmics que són espectaculars, i que si mai podeu anar-los a veure, feu-ho. Parlem d’aurores boreals, de pluges d'estrelles fugaces i d'eclipsis de Sol i de Lluna, per exemple. |
|
|
| 31. Els eclipsis lunars De tant en tant el Sol, la Terra i la Lluna s'alinien. La LLuna es posa al darrera de la Terra i travessa la seva ombra. Sempre passa en lluna plena. La Lluna es veu totalment rodona, comença a travessar l’ombra de la Terra i es va tapant lentament... |
|
|
| 32. Els trànsits dels planetes Com tots sabem vivim al tercer planeta del sistema Solar, i hi ha dos planetes més propers al Sol: Mercuri i Venus. I com que estan més propers al Sol, poden són els únics que poden passar per davant del disc solar... |
|
|
| 33. Podem acostar-nos al Sol? Com bé sabem el Sol és la nostra estrella. És una gran esfera de gas molt calent que es troba a uns 5.800 graus de temperatura superficial. Podríem acostar-nos-hi per estudiar-lo de prop? |
|
|
| 34. Mercuri Mercuri és el planeta més petit del sistema Solar, només té un diàmetre de 4.880 km. És a dir té la mida entre la Lluna i Mart. També és el més proper al Sol, es troba a només uns 58 milions de quilòmetres de l’estrella, una tercera part de la distància de la Terra al Sol. |
|
|
| 35. L’exploració de Mercuri Tot i que Mercuri és un planeta bastant “proper” a la Terra, la seva exploració no és gens fàcil degut a la seva proximitat al Sol, i això comporta dos problemes importants: Allà la temperatura ja és molt alta i cal protegir molt els equips que s’hi envien, i la força de gravetat del Sol és molt forta i no és fàcil que les sondes arribin amb una velocitat baixa... |
|
|
| 36. Mercuri, Vulcà i la Teoria de la Relativitat General Quina relació hi ha entre un petit planeta com és Mercuri i una de les teories més importants sobre l’Univers com és la Teoria de la Relativitat General? |
|
|
| 37. Venus Venus és el segon planeta més proper al Sol i el més proper a la terra també. Gira a uns 110 milions de quilòmetres del Sol i tarda 225 dies en fer una òrbita. Quan s'observa amb telescopi es veu com una petita lluna, té fases. A vegades es veu tota rodona i petita i a vegades es veu més gran i amb forma de quart creixent o quart minvant. |
|
|
| 38. Podem aterrar a Venus? Explorar el planeta Venus és molt difícil: té un enorme atmosfera i això fa que la seva pressió atmosfèrica el pes de l'aire que s'ha de suportar sigui enorme. A la seva superfície la pressió atmosfèrica és d’unes 90 vegades la pressió atmosfèrica terrestre... |
|
|
| 39. Vida a Venus? Actualment el planeta Venus és literalment l’infern bíblic: 450 graus de temperatura, 90 pressions atmosfèriques i pluja d’àcid sulfúric. Amb aquestes condicions tan extremes sembla impossible que hi pugui existir vida. Ara bé, es creu que Venus podria haver tingut un oceà amb tanta aigua com la terrestre i que podria haver mantingut condicions d’habitabilitat durant 2 mil milions d’anys. |
|
|
| 40. La Terra, el planeta amb vida La Terra és el tercer planeta del sistema Solar. És un planeta petit i rocós, amb un radi de 6.371 km. Està a uns 150 milions de km del Sol i tarda 365 dies en fer una òrbita al voltant de l'estrella. També gira sobre sí mateixa cada 24 hores... |
|
|
| 41. Un pàl·lid punt blau El 14 de febrer de 1990 la sonda Voyager 1, en viatge d’exploració pels planetes del Sistema Solar, ja feia 10 anys que havia explorat Saturn i a petició del científic Carl Sagan, va girar-se en direcció al Sol i va fer la primera i única sèrie de fotos de família del Sistema Solar... |
|
|
| 42. La mesura del radi de la Terra Si ens situem en una zona alta i mirem l’horitzó podrem veure una gran quantitat de terra en totes direccions. I si ens preguntem quina forma té la Terra direm que té forma de disc pla. Sembla ben bé així. Però ja cap a l’any 250 aC, un gran savi de l’antiguitat va demostrar que la Terra era realment una esfera i va calcular-ne la seva mida. |
|
|
| 43. L’interior de la Terra Avui en dia els humans hem viatjat a la Lluna però, hem pogut anar al centre de la Terra? No, ni molt menys... |
|
|
| 44. Com s’aguanten els habitants de l’altra banda de la Terra? La Terra té forma esfèrica, i vista des de l’espai podria semblar que els habitats de l’hemisferi sud -els australians, per exemple- podrien caure cap avall, cap a l’espai. Aquesta és una pregunta que ens fan sovint els nens més petits, i de fet és una pregunta ben lògica. |
|
|
| 45. Els moviments de la Terra Encara que no ho sembli ens estem movent a gran velocitat per l’espai. La Terra té bastants moviments diferents però veurem els quatre principals: la translació, la rotació, la precessió i la nutació. |
|
|
| 46. L’atmosfera de la Terra L'atmosfera és la capa gasosa que embolcalla la terra i que es manté unida al planeta per la força de la gravetat. La funció essencial, entre d’altres, és la de proveir als éssers vius de gasos imprescindibles per a la vida, forma part del cicle hidrològic, ens serveix de protecció enfront dels raigs còsmics i distribueix l'energia del sol per tota la Terra. |
|
|
| 47. La contaminació lumínica Si s’observa la Terra de nit des de l’espai es poden veure ciutats, autopistes, fronteres entre països i molts altres indrets perfectament il·luminats. És una imatge estèticament molt bonica però cal tenir en compte que es tracta de llum que havia d’il·luminar el terra i ha anat a parar a l’espai. |
|
|
| 48. Perills contra la Terra La Terra és un petit planeta flotant en la immensitat de l’Univers i està exposada a molts perills diferents, no per acabar amb ella però sí per acabar amb la vida o amb gran part de la vida que conté: asteroides, tempestes solars i explosions de supernoves. |
|
|
| 49. Les cinc grans extincions terrestres Al llarg de la seva història la Terra ha patit cinc grans extincions massives de vida. Els registres fòssils indiquen que almenys cinc vegades la quantitat d’espècies existents ha patit un descens brusc d’almenys un 75% del total. Però, a què van ser degudes i quan es van produir? |
|
|
| 50. Els satèl·lits artificials Un satèl·lit artificial és un objecte fabricat per l’ésser humà i llançat a l’espai amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la Terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la seva superfície. |
|
|
| 51. Les deixalles espacials Des de 1957 s’han llançat milers de satèl·lits artificials al voltant de la Terra. Aquests tenen una vida útil d’uns quants anys i quan se’ls acaba la vida es queden orbitant el nostre planeta per sempre més... |
|
|
| 52. L’Estació Espacial Internacional Si alguna nit esteu mirant el cel i veieu un punt blanc molt brillant que es mou lentament pel firmament no és cap ovni sinó que molt probablement esteu veient l’enginy espacial més gran creat pels humans: l’Estació Espacial Internacional. |
|
|
| 53. Hi ha vida en algun altre lloc del Sistema Solar fora de la Terra? De moment només coneixem vida a la Terra, però hi ha alguns astres del Sistema Solar on podria ser que també n’hi hagués, encara no ho sabem... |
|
|
| 54. Les aurores Les aurores consisteixen en una llum natural que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra... |
|
|
| 55. La Lluna La lluna és el satèl·lit de la Terra. És un astre unes quatre vegades més petit que la Terra i que gira a uns 380 mil km de nosaltres. Des de la Terra és el segon astre més brillant del firmament, pel darrere del Sol. I no sempre es veu de la mateixa manera, sinó que presenta fases... |
|
|
| 56. Per què només veiem una cara de la Lluna ? La Lluna és l’astre més espectacular que es pot veure des de la Terra, tant a ull nu com amb telescopi. Amb la seva fase sempre canviant, els seus mars, els seus cràters, muntanyes, esquerdes, etc. Però, us heu fixat que des de la Terra sempre veiem la mateixa cara de la Lluna? Mai hem vist l’altra cara. Com pot ser això? |
|
|
| 57. Per què la Lluna presenta fases? La Lluna és l’astre més canviant de tot el firmament, cada dia es veu diferent, tècnicament es diu que presenta fases. A vegades la veiem tota sencera, després es va tapant cada dia més, fins que arriba un dia que queda totalment tapada i no es veu gens, llavors va creixent lentament fins que torna a estar completament il·luminada. I així tota la vida. A grosso modo, cada setmana la Lluna està en una fase diferent. Però, per què la Lluna presenta fases? |
|
|
| 58. Per què a vegades podem veure la part fosca de la Lluna? Si us hi heu fixat, els vespres que la Lluna està molt poc il·luminada, quan només fa dos o tres dies que deixat de ser lluna nova, es pot veure una mica la seva part fosca. Es diu la llum cendrosa. Com és que és visible aquesta part de la lluna si en principi no li toca la llum del Sol? |
|
|
| 59. L’origen de la Lluna L’origen del nostre satèl·lit va ser una gran incògnita durant molts anys perquè és un satèl·lit atípic. Normalment els satèl·lits són molt més petits que els seus propis planetes. Això passa en el cas de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, però no en el cas de la Terra. |
|
|
| 60. L’Exploració de la Lluna Des de l’antiguitat els humans hem observat la Lluna i ens hem preguntat què és aquell objecte tan brillant i canviant del firmament. La Lluna ha inspirat als nostres pensadors, poetes, filòsofs i científics durant segles. I ja ben aviat es van escriure novel·les on s’explicaven viatges imaginaris a la Lluna. |
|
|
| 61. Rovers a la Lluna Rover és el nom popular que s’anomena a un vehicle motoritzat d’exploració espacial. Alguns són dissenyats per transportar membres d’una tripulació i altres són parcial o totalment robots autònoms. Més tècnicament s’anomenen astromòbils. |
|
|
| 62. Quantes persones han trepitjat la Lluna? El 21 de juliol de 1969 a les 5 h de la matinada -hora catalana- Neil Armstrong es va convertir en la primera persona que trepitjava la Lluna. Només fer-ho va pronunciar la famosa frase: “Un petit pas per un home, un gran pas per la humanitat”. Va ser un moment històric. Però, és l’única persona que ha trepitjat la Lluna? I és l’única persona que ha viatjat a la Lluna? |
|
|
| 63. Missió Artemis El 21 de juliol de 1969 Neil Armstrong va ser el primer home en trepitjar la Lluna, uns minuts després el va seguir Buzz Aldrin. Era la missió Apol·lo 11 i no va ser l’única que va portar homes a la Lluna. Mesos després hi va tornar l’Apol·lo 12, després l’Apol·lo 13, 14, 15, 16 i 17. En total 12 homes -cap dona- van trepitjar la Lluna en aquella primera tanda de viatges... |
|
|
| 64. Mart, el planeta vermell Mart és el quart planeta del Sistema Solar, pel darrera de Mercuri, Venus i la Terra. Es un planeta petit i rocós. El seu radi és de 3.389 km, això vol dir que la seva mida és entre la Terra i la Lluna. Es troba a uns 228 milions de km del Sol i tarda 687 dies en orbitar-lo. |
|
|
| 65. Vida a Mart? Mart és un enorme desert de sorra i pedres, amb una temperatura d’uns 50 graus sota zero, amb una atmosfera molt poc densa i sense camp magnètic. Tot això fa que les condicions per la vida siguin molt complicades, però encara no podem descartar que no n’hi hagi. |
|
|
| 66. Per què són tan famosos els marcians? De tots els planetes del Sistema Solar n’hi ha un al qual fa molt temps que se li atribueixen habitants: el planeta Mart. A partir del segle XIX els marcians es van fer molt populars. Per què va passar això? Per què no va passar amb els venusians o els jupiterians? |
|
|
| 67. Fobos i Deimos L’any 1782 Jonathan Swift va escriure la novel·la “Els viatges de Gulliver”, on explica els curiosos viatges del protagonista a terres llunyanes i totes les aventures que li passen. En ella diu que el planeta Mart té dos satèl·lits, però en aquella època encara no s’havien descobert. Ho va endevinar? |
|
|
| 68. L’exploració de Mart Mart ha estat i és el planeta més explorat de tots. Des dels anys seixanta del segle passat s’hi han enviat naus i robots que l’han estudiat des de l’espai i des de la seva mateixa superfície. |
|
|
| 69. Els Rovers de Mart Com que encara no som capaços d’enviar persones a Mart, de moment per a explorar el planeta veí enviem robots, concretament rovers que són vehicles motoritzats que es poden desplaçar per la seva superfície i estudien el terra, l’atmosfera i tot el que troben al seu pas. Fins ara hem enviat sis rovers a Mart, dels quals encara tres estan en actiu. |
|
|
| 70. Júpiter, el planeta gegant Júpiter és el planeta més gran i el més massiu de tots. Dins d'ell hi cabrien 1.300 Terres i té 318 vegades la massa del nostre planeta. Té més massa ell que tots els altres planetes junts... |
|
|
| 71. L’atmosfera de Júpiter Amb un petit telescopi ja es veu Júpiter com un disc amb unes franges clares i fosques horitzontals i amb una mica de sort i bona vista a vegades es pot veure la Gran Taca Roja de Júpiter. La seva observació val molt la pena. |
|
|
| 72. Els anells de Júpiter El 4 de març de 1979 la nau Voyager 1 ja havia passat pel costat de Júpiter i havia entrat dins del con de l’ombra del planeta. Es va girar i va fer algunes fotografies del planeta, i d’aquesta manera, a contrallum, va descobrir que Júpiter tenia un petit sistema d’anells. |
|
|
| 73. Els satèl·lits Galileans Actualment es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter, dels quals destaquen els quatre més grans, descoberts de forma independentment per Galileo i per Marius el 1610: Ío, Europa, Ganímedes i Callisto, anomenats satèl·lits galileans. Són astres tan brillants que si no fos pel encegador Júpiter, es podrien veure a ull nu... |
|
|
| 74. Ío Ío és el primer dels quatre satèl·lits grans de Júpiter, descoberts el 7 de gener de 1610 per Galileu Galilei. Es troba a uns 421.000 km del planeta i fa una òrbita en 1 dia i 18 h. Es tracta de l'astre més actiu del Sistema Solar... |
|
|
| 75. Europa Europa és el segon dels quatre satèl·lits grans de Júpiter, descoberts el 7 de gener de 1610 per Galileo Galilei. Es troba a uns 670.000 km del planeta i tarda 3 dies i 13 hores en fer una òrbita al seu voltant. Hi ha una gran probabilitat de trobar-hi vida sota de la seva escorça gelada. |
|
|
| 76. Ganimedes Ganimedes és el tercer dels quatre satèl·lits grans de Júpiter, descoberts el 7 de gener de 1610 per Galileo Galilei. Es troba a 1 milió de quilòmetres del planeta i tarda 7 dies i 3 hores en fer una òrbita al seu voltant. És el satèl·lit més gran de tot el Sistema Solar. |
|
|
| 77. Callisto Callisto és el quart dels quatre satèl·lits grans de Júpiter, descoberts el 7 de gener de 1610 per Galileo Galilei. Es troba a 1,883 milions de quilòmetres del planeta i tarda 16 dies i 16 hores en fer una òrbita al seu voltant. És un dels satèl·lits més foscos del Sistema Solar. |
|
|
| 78. Els satèl·lits petits de Júpiter Actualment coneixem 79 satèl·lits de Júpiter, els quatre principals o galileans i 75 satèl·lits molt més petits. Són tan petits que la majoria d'ells deuen ser asteroides capturats per la gravetat del planeta. |
|
|
| 79. Els satèl·lits de Júpiter i la velocitat de la llum La llum es la cosa més ràpida de l’Univers, es mou a uns 300.000 quilòmetres per segon, i va costar molt mesurar la seva velocitat. Encara que sembli mentida es va poder calcular d'una manera força precisa gràcies a Ío, el satèl·lit de Júpiter. |
|
|
| 80. L’exploració de Júpiter Júpiter està molt lluny i costa molt arribar-hi per a explorar-lo, però tot i així, hi han passat set sondes que han fet sobrevols i l’han fotografiat de prop i s’han enviat dues sondes al seu voltant que l’han estudiat durant anys. La darrera, Juno, encara hi és. |
|
|
| 81. Saturn, el planeta dels anells Arribem a Saturn, per a molts el planeta més bonic. Els brillants i extensos anells li confereixen certament un aspecte irreal. Vist a través d'un bon telescopi sota bones condicions és un espectacle indescriptible, difícil d'oblidar. |
|
|
| 82. L’atmosfera de Saturn Saturn té moltes formacions atmosfèriques, tantes com Júpiter, però es veuen molt menys que les del seu germà més gran. Això és perquè l'atmosfera superior de Saturn està coberta per una boirina que difumina les riques estructures dels patrons de circulació. |
|
|
| 83. Els anells de Saturn Els anells de Saturn són, certament, la característica més notable del planeta. S'estenen entre els 6.630 km i els 120.700 km per sobre de l'atmosfera del gegant, encara que els clàssics, visibles a través d'un telescopi, es limiten als 66.000 km... |
|
|
| 84. El descobriment dels anells dels planetes Si alguna vegada mireu el planeta Saturn amb un telescopi veureu una de les meravelles de la natura: una boleta d’un color grogós i al voltant un anell brillant i inclinat. |
|
|
| 85. Per què alguns planetes tenen anells? Saturn és el planeta dels anells per excel·lència, però avui en dia sabem que els altres tres planetes gasosos, Júpiter, Urà i Neptú, també en tenen, i també hem descobert un exoplaneta amb anells, J1407b. Per tant la presència d’anells al voltant de planetes deu ser una cosa força habitual. Però, què són els anells? |
|
|
| 86. Els anagrames de Galileo Imagina’t que estàs al segle XVII, ets un científic i vols anunciar un descobriment important a la resta de científics. Com ho faries? Encara no hi ha revistes científiques que arribin a tothom, així que pots enviar cartes a tots ells però amb el perill que algun d’ells et plagii i digui que és ell que ha fet el descobriment. El que es feia en aquella època era enviar anagrames... |
|
|
| 87. Els satèl·lits de Saturn Saturn posseeix una gran família de satèl·lits. Ara mateix en coneixem 82 amb òrbites ben establertes. Set d'ells són prou grans com per tenir forma esfèrica. Un d'ells és Tità, el segon satèl·lit més gran del Sistema Solar després de Ganímedes i l'únic a posseir una atmosfera densa. |
|
|
| 88. Tità, la lluna més gran de Saturn Tità és el més sorprenent de tots els satèl·lits del Sistema Solar. De fet, és l'únic que presenta una atmosfera densa, més que la terrestre. El 1908 l'astrònom català Josep Comas Solà va ser el primer d’advertir la possible existència d'una atmosfera en percebre el enfosquiment del limbe de Tità. |
|
|
| 89. Els satèl·lits mitjans de Saturn Saturn té 82 satèl·lits coneguts, dels quals n’hi ha un, Tità, molt més gran que la resta, set de mitjans: Jàpet, Rea, Dione, Tetis, Encèlad, Mimes i Hiperió; i la resta són molt més petits. Anem a veure amb detall com són els mitjans. |
|
|
| 90. L’exploració de Saturn Quan més lluny està un planeta de la Terra, menys missions s’hi han enviat per a explorar-lo. En el cas de Saturn només hi hem enviat quatre sondes, tres van sobrevolar-lo i un es va quedar orbitant al seu voltant durant uns anys. |
|
|
| 91. Urà, el planeta que gira de costat Urà és el setè planeta del Sistema Solar segons la seva proximitat al Sol. És un altre gran planeta de gas, amb un diàmetre 4 vegades més gran que el de la Terra i una massa 15 vegades major que la del nostre planeta. Igual que els altres planetes gasosos, se sospita que té un nucli rocós però encara no se sap segur. |
|
|
| 92. El descobriment d’Urà Urà és el primer planeta que ja no es veu a ull nu, i no va ser fins al segle XVIII que William Herschel el va descobrir amb telescopi. |
|
|
| 93. Els anells d’Urà Urà té un sistema de 13 anells molt finets i compost de partícules extremadament fosques. Va costar molt descobrir-los i avui en dia ja els hem fotografiat directament. |
|
|
| 94. Els satèl·lits d’Urà Urà té 27 satèl·lits coneguts, i a diferència de molts altres satèl·lits que porten noms de la mitologia grega i romana, els d’Urà s'anomenen en honor dels personatges de les obres de Shakespeare i Alexander Pope. |
|
|
| 95. L’exploració d’Urà Quan més lluny està un planeta de la Terra, menys missions s’hi han enviat per a explorar-lo. A Júpiter hi hem enviat nou missions, a Saturn quatre i a Urà només una: la Voyager 2 de la NASA.. |
|
|
| 96. Neptú, l’últim planeta Neptú és el vuitè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol, i de moment el darrer que coneixem. No es veu a ull nu i s’ha de veure amb telescopi... |
|
|
| 97. Els satèl·lits de Neptú Actualment coneixem 14 satèl·lits de Neptú. De tots ells, en té un de molt més gran que la resta, Tritó, set de mida mitjana i sis de més petits. Com a satèl·lits del déu del mar, se’ls ha denominat amb noms dels déus menors marins. |
|
|
| 98. El descobriment de Neptú El 23 de setembre de 1846 l’astrònom alemany Johann G. Galle va observar un punt desconegut en el firmament, des de l’observatori de Berlín. De seguida es va adonar que havia trobat allò que buscava, un nou planeta, el qual s’acabà anomenant Neptú... |
|
|
| 99. L’exploració de Neptú Quan més lluny està un planeta de la Terra, menys missions s’hi han enviat per a explorar-lo. A Júpiter hi hem enviat nou missions, a Saturn quatre i a Urà i Neptú només una: la Voyager 2 de la NASA. |
|
|
| 100. El cinturó principal d’asteroides L’1 de gener de 1801, l’astrònom i sacerdot italià Giuseppe Piazzi va descobrir un nou “planeta” en el Sistema Solar. Es va anomenar Ceres. El 28 de març de 1802 es va descobrir un altre planeta, Pal·les. L’1 de setembre de 1804 es va descobrir un tercer planeta, Juno...Tots ells estaven a la mateixa zona, entre Mart i Júpiter. |
|
|
| 101. La línia de congelació En ciència planetària, la línia de congelació o línia de neu o línia de gel, es refereix en particular a la distància en la nebulosa solar des del centre del protosol on està prou freda perquè els compostos d'hidrogen, com l'aigua, amoníac i metà estaven a una temperatura prou baixa com per estar solidificats, formant sòlids grans de gel. |
|
|
| 102. Els asteroides troians Hi ha uns altres tipus d’asteroides pel Sistema Solar ben curiosos: els asteroides troians, i no es troben en el cinturó principal d’asteroides ni vagant de qualsevol manera entremig dels planetes sinó que tenen la mateixa òrbita que els planetes. |
|
|
| 103. L’exploració dels asteroides La majoria d’asteroides passen molt lluny de la Terra i són relativament petits de tal manera que només es veuen com puntets en el firmament. Fins fa uns anys només havíem vist els més propers amb ones de radar i no fa gaire anys que hem començat a enviar sondes que els fotografien de ben a prop. |
|
|
| 104. El descobriment de Plutó Plutó va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde Tombaugh des de l’Observatori Lowell ( Arizona). Però aquest descobriment no va ser gens senzill, anem a veure-ho. |
|
|
| 105. Plutó Plutó és el planeta nan més gros del sistema solar i el segon més massiu. Té un diàmetre de 2.370 km. |
|
|
| 106. New Horizons, el llarg viatge cap a Plutó Després de nou anys i mig de viatge, el 14 de juliol de 2015 la sonda New Horizons de la NASA va passar molt a prop de Plutó, obtenint per primera vegada imatges detallades del planeta nan. |
|
|
| 107. Els planetes nans Els planetes nans són una categoria d’astres que es van inventar l’any 2006 els astrònoms per posar una mica d’ordre en el Sistema Solar. Podríem dir que són uns cossos mitjans, ni tan grans com els planetes ni tan petits com els asteroides, i per no dir-los asteroides grans se’ls va anomenar planetes nans. |
|
|
| 108. El cinturó de Kuiper El cinturó de Kuiper és un disc que s’estén des de l’òrbita de Neptú (unes 30 UA) fins aproximadament 50 UA del Sol. És similar al cinturó principal d’asteroides però molt més gran: 20 vegades més ample i 20 a 200 vegades més massiu. |
|
|
| 109. Els cometes Els cometes són cossos en general petits -de 10 o 20 quilòmetres- que només es fan visibles quan s'apropen al Sol. Sempre se'ls havia associat a objectes procedents de grans distàncies, fins i tot de l'exterior del Sistema Solar o del "reservori " que conformaria el núvol d'Oort. Però també procedeixen, i en grans quantitats, del núvol de kuiper o del disc difós. |
|
|
| 110. El núvol d’Oort El núvol d'Oort és un hipotètic conjunt en forma esfèrica de nuclis de cometes al límit més exterior del Sistema Solar que ompliria tota una regió entre 2.000 UA i 50.000 UA o potser més. Això situa el núvol a gairebé un quart de la distàcia de l’estrella veïna, Pròxima Centauri. El seu límit exterior defineix el límit cosmogràfic del Sistema Solar i la regió de domini gravitatori del Sol. |
|
|
| 111. El cometa Halley L’any 1910 s’havia d’acabar el món. Això deien fins i tot els diaris, ja que el cometa Halley passaria molt a prop de la Terra i el nostre planeta travessaria la seva cua feta de gasos verinosos. Moriríem enverinats pel cometa més famós de tots. |
|
|
| 112. L’exploració dels cometes De la mateixa manera que hem enviat sondes a tots els planetes, a planetes nans i a asteroides, també n’hem enviat a explorar cometes, per a estudiar-los i fotografiar-los de ben a prop. Fins avui en dia hem explorat cinc cometes |
|
|
| 113. Els estels fugaços Segurament alguna vegada hagis vist una estrella fugaç i hagis fet el típic de demanar un desig. En una nit estrellada un cel clar es poden observar estels fugaços, sobretot en determinades èpoques de l'any. No obstant això, què és realment un estel fugaç? Pot ser perjudicial? D'on procedeix? |
|
|
| 114. Meteoroides, meteors i meteorits Anem a veure la diferència entre tres noms molt semblants però que representen coses diferents: meteoroides, meteors i meteorits. |
|
|
| 115. El novè planeta Poc després del descobriment d’Urà es va veure que la seva òrbita no quadrava i es va deduir que hi havia d’haver un planeta més enllà que el pertorbés gravitatòriament. Es va calcular matemàticament, es va buscar i es va descobrir el planeta Neptú. Avui en dia està passant una cosa semblant, i es pensa que potser hi ha un planeta més enllà de Neptú responsable de les pertorbacions... |
|
|
| 116. Pioneer i Voyager, els grans viatgers del Sistema Solar Hi ha cinc sondes que s’han accelerat tant que algun dia sortiran del Sistema Solar. La que es va enviar més recentment va ser la New Horizons, llançada el 2006 cap a Plutó i més enllà. Però dècades abans ja s’havien llançat les Pioneer 10, Pioneer 11, Voyager 1 i Voyager 2. |
|
|
| 117. Missatges pels extraterrestres Als anys setanta es van llançar les quatre primeres sondes interestel·lars: les Pioneer 10 i 11, i les Voyager 1 i 2. Aquestes naus van sobrevolar diferents planetes gasosos i avui en dia estan totes a les fronteres del Sistema Solar. |
|
|
%MCEPASTEBIN%