L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català

  
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

8 març 2022

noticia molecula2022 03 08Utilitzant l'Atacama Large Millimeter/submillimeter Array (ALMA), a Xile, investigadores de l'Observatori de Leiden, als Països Baixos, han detectat per primera vegada dimetil èter en un disc de formació de planetes. Amb nou àtoms, es tracta de la molècula més gran identificada en un disc d'aquest tipus fins ara. També és un precursor de molècules orgàniques més grans que poden conduir a l'aparició de vida. El èter dimetil és una molècula orgànica comunament vista en núvols de formació estel·lar, però mai abans no s'havia trobat en un disc de formació de planetes. Aquestes molècules es van trobar al disc de formació de planetes que hi ha al voltant de la jove estrella IRS 48 (també coneguda com a Oph-IRS 48). IRS 48 està ubicat a 444 anys llum de distància, a la constel·lació d'Ophiuchus. Ha estat objecte de nombrosos estudis perquè el seu disc conté una "trampa de pols" asimètrica amb forma d'anacard. Aquesta regió, que probablement es va formar com a resultat d'un planeta nounat o una petita estrella companya reté un gran nombre de grans de pols de mida mil·limètrica que poden unir-se i convertir-se en objectes de mida quilomètrica com cometes, asteroides i, potencialment, fins i tot planetes. Més informació a l'ESO.