L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Apod

La fotografia astronòmica del dia en català
 
Cada dia una imatge de l'Univers

Fes-te soci

201602 PromoCat
La teva finestra a l'espai
Regala't tot això i més
Més informació

15 gener 2021

noticia proxima 2021 01 15Investigadors del Instituto de Astrofísica de Andalusia (IAA-CSIC) mostren que els planetes extrasolars es poden detectar amb radiotelescopis. Des de fa dues dècades es coneix que la interacció magnètica entre Júpiter i un del seus satèl·lits, Io, genera gran quantitat d'emissió en ràdio. Després del descobriment del planeta de Proxima, el grup de recerca es va proposar comprovar si en aquest sistema planetari veí es produeixen també interaccions en ràdio. La campanya d'observació es va dur a terme amb l’ATCA (Austràlia Telescope Compact Array), un radiotelescopi format per sis antenes, i es va perllongar al llarg de disset dies terrestres. Es van detectar emissions en ràdio durant la major part de la campanya d'observació, amb èpoques d'emissió més intensa. Aquests màxims es van detectar dues vegades per cada període orbital. El treball també va permetre detectar diversos centelleigs en ràdio de tot just uns minuts de durada que responen a episodis breus d'activitat en l'estrella, així com una flamarada estel·lar que es va perllongar durant tres dies amb una lluentor en ràdio que va ser deu vegades superior a l'habitual de l'estrella. Més informació al IAA.