Després de tres anys de retorn a la astronomía amateur, amb la inestimable ajuda del meu Nexstar 6” SE, feia temps que volia tenir un refractor, per tal comprovar que tan diferent era la imatge respecte a la de un SC. Només hi posava una condició: que es pogués fer servir en la mateixa muntura que el Nexstar. Això limitava bastant les opcions, sobretot pel que respecta a la observació de objectius situats al zenit o els voltants. A més tenim un altra limitació important: el pes. Els Apo’s son bastant pesants, i a mes obertura, mes pes lògicament. Cal dir que el que mes m’agrada es la observació dels camps estel•lars, cúmuls oberts, etc.

Total, que la elecció va ser un Bresser Messier 4” XS, de 102mm de obertura i 460mm de distancia focal. Un refractor ideal per la meva muntura, això sí, un achro molt curt amb els problemes que això comporta, però molt assequible i de fàcil venda en cas de que la experiència no fos del tot satisfactòria.

Pensava fer la estrena en la darrera trobada al Coll d’Estenalles, però com ja va sent habitual, es va haver de suspendre per la meteorologia. Total que l’he fet servir tres vegades a casa meva, i ahir vaig fer la primera fotografia, com no, de la lluna. Aquesta es la foto, i un breu primer resum de les meves impressions inicials:

Les dimensions i pes son ideals per la muntura del Nexstar, no hi ha problema en arribar al zenit, fins i tot amb una diagonal de 2”; perfecte per visual. La utilització de la càmera del RI2 només es possible amb la diagonal de 1,25”, ja que posada directament al telescopi, o en la diagonal de 2”, l’enfocador a la posició ‘0’ encara es massa llarg i no es pot enfocar. Passa el mateix si es posa el reductor focal; impossible fer focus. En aquestes circumstàncies la imatge ve a ser l’equivalent a un ocular de 5-6mm. Massa per lo que voldria fer.

La impressió dels dos dies que he observat sense lluna ha estat un pel negativa: els objectes teòricament mes brillants (M42, M31) han estat absorbits per la brillantor del cel, la visió del doble cúmul de Perseus , així com les Plèiades, visibles sencers en el camp del objectiu, no tant espectaculars com m’esperava. Pel que fa al cromatisme de les estrelles mes brillants, quasi inexistent . Suposo que un altra cosa serà des de un lloc mes fosc.

I fins aquí la meva curta experiència amb aquest petit. Ara espero amb ànsia que arribi la propera trobada al Coll, a veure com es comporta en unes circumstàncies mes favorables.