L'ASTRONÒMICA

11 març 2020

Totes les estrelles amb una massa inferior a vuit vegades la del Sol acabaran la seva vida com nebuloses planetàries, formades per una estrella nana blanca envoltada d'un embolcall fluorescent. Aquestes nebuloses poden presentar formes esfèriques, bipolars o complexes, però encara es desconeix per què es desenvolupa una forma o una altra. Un grup internacional d'astrònoms ha observat la gegant vermella W43A en ple procés de metamorfosi cap nebulosa planetària. Imatges de l'observatori ALMA han mostrat que W43A mostra un raig bipolar de material a alta velocitat -entre 175 i 130 quilòmetres per segon- que està col•lidint amb el material circumdant i esculpint una closca bipolar. S'estima que tant els dolls com la closca tenen uns seixanta anys, de manera que es van crear simultàniament i en un breu espai de temps. Es pot dir que estem sent testimonis del “moment exacte” en què els dolls han començat a esculpir el gas circumdant. Més informació a l’IAA.

7 març 2020

Una nova investigació, dirigida per la Universitat de Colorado Boulder, mostra que la Terra primitiva, llar d'algunes de les primeres formes de vida al nostre planeta, pot haver estat un "món aquàtic", sense un gran continent. L'estudi està recolzat per una peculiaritat de la química hidrotermal que suggereix que la superfície de la Terra probablement estava coberta per un oceà global fa 3.200 milions d'anys. L'estudi també alimenta un debat en curs sobre com podria haver estat l'antiga Terra: ¿era el planeta molt més calent del que és avui? L'estudi es va centrar en l'anàlisi d'un lloc geològic situat al nord-oest d'Austràlia, on s'ha vist un excés d'oxigen-18 en els antics oceans que suggereix que no hi havia continents extensos que l’absorbissin. Més informació a CUBoulder.

4 març 2020

Un equip internacional d'investigadors liderat per la Universitat de Warwick ha descobert una nana blanca de dimensions no usuals. Podria ser, en realitat, el resultat de la fusió de dues nanes blanques. L'estrella, situada a 150 anys llum, ha estat identificada gràcies a les dades recollides pel telescopi Gaia de l'ESA i ha estat estudiada pel Telescopio William Herschel (WHT) i pel Grup de Telescopis Isaac Newton (ING), instal•lats a l’Observatori del Roque de los Muchachos, La Palma. Aplicant un procediment d'espectroscòpia, els científics van poder determinar la composició química de la seva atmosfera i descobrir alts nivells de carboni en ella, una cosa inusual. Per intentar resoldre aquest misteri, els astrònoms han vist que l'estrella és el doble de massiva que la majoria de les nanes blanques i que gira molt més ràpid que altres nanes blanques de la seva mateixa edat. L'única manera d'explicar-ho és que va ser formada a partir de la fusió de dues nanes blanques. Més informació a l’IAC.

4 març 2020

Els forats negres estel•lars formats després del col•lapse d'una estrella massiva tenen un camp tan intens que ni la llum pot escapar d'ells, però hi ha mecanismes a través dels quals poden alimentar el medi interestel•lar expulsant a través de dolls o esclats part del material que queda atrapat en el seu disc d'acreció. Un grup internacional d'astrònoms ha observat durant 178 dies l'evolució del material expulsat pel forat negre MAXI J1820 + 070, o J1820. És un sistema binari format pel forat negre i una estrella semblant al Sol. El forat negre absorbeix material de la seva estrella companya que, en la seva caiguda, s'escalfa i emet raigs X, i en ocasions poden desenvolupar un raig bipolar que expulsa part del material que és visible en ones de ràdio. Més informació a l’IAA.

29 febrer 2020

Després de 16 anys l'observatori infraroig Spitzer ha arribat a la fi de la seva missió. Els enginyers de la missió van col•locar l'observatori en la fase de repòs a les 10 h 30 m TU del dijous 27 de febrer de 2020. Llançat l'any 2003 és un dels quatre observatoris espacials de la NASA, al costat del Telescopi Espacial Hubble, l’Observatori Chandra de ratjos X i l’Observatori de Rajos Gamma Compton. L'observatori ha estudiat els cometes i asteroides del nostre Sistema Solar, ha identificat un nou anell a Saturn, ha estudiat la formació de planetes en altres estrelles, la formació de la pols interestel•lar i la formació de les estrelles i les galàxies. Més informació a la NASA.

24 febrer 2020

Les estrelles es formen en els núvols moleculars, enormes núvols de gas i pols que poden contenir massa suficient per generar milers, i fins i tot milions, d'estrelles com el Sol. Els embrions de les futures estrelles es troben ocults a l'interior d'aquests núvols, pel que la seva observació resulta difícil. Un equip internacional d'astrònoms ha completat el major mostreig d'estrelles joves desenvolupat fins ara, amb més de tres-cents discos protoplanetaris descoberts en els núvols moleculars d'Orió. Cada fragment del gas pateix un lent procés de contracció fins que es forma l'embrió estel·lar, o protoestrella, que creix acumulant material mitjançant un disc en rotació al seu voltant. L'estudi mostra la diversitat de condicions físiques en què pot passar aquest procés. Més informació al IAA.

15 febrer 2020

Utilitzant imatges del Very Large Telescope (VLT) de l'ESO, un equip d'astrònoms ha captat la disminució de brillantor de l'estrella Betelgeuse. L'estrella va començar a disminuir la seva lluentor a finals de l'any passat (notícia del 28 desembre 2019). Actualment té aproximadament un 36% de la seva brillantor normal, un canvi constatable fins i tot a simple vista. Les dues imatges mostren l'estrella al gener de 2019 i el desembre de 2019, amb l'instrument SPHERE, en llum visible. S'observen clarament els canvis produïts en l'estrella, tant en la brillantor com en la forma. Els escenaris que estan estudiant per explicar els canvis són: un refredament de la superfície a causa d'una activitat estel•lar excepcional o una ejecció de pols en la nostra direcció. Més informació en l’ESO.

14 febrer 2020

La nau espacial New Horizons va sobrevolar l'objecte del Cinturó de Kuiper Arrokoth (MU69 2014) l'1 de gener de 2019. Arrokoth és l'objecte més distant, més primitiu mai explorat per una nau espacial. Les primeres imatges del sobrevol van mostrar que Arrokoth tenia dos lòbuls connectats, una superfície llisa i una composició uniforme, el que indica que probablement és molt primitiu i que proporcionaria informació decisiva sobre com es van formar els cossos del nostre sistema. L'anàlisi de les dades indica que els lòbuls d'aquest objecte "binari de contacte" es van formar durant el col•lapse per gravetat d'un núvol de partícules sòlides en la nebulosa solar primordial, en lloc de la teoria competitiva de la formació planetesimal anomenada acreció jeràrquica. A diferència de les col•lisions a alta velocitat entre els planetesimals en l'acumulació jeràrquica, en el col•lapse del núvol de partícules, les partícules es fusionen suaument, creixent lentament. Més informació a la NASA.

1 febrer 2020

A través de dades de l'observatori Chandra i altres telescopis de raigs X s'ha publicat una sèrie de visualitzacions en 3D que ensenyen les propietats físiques, com la geometria, velocitat, etc. d'alguns objectes còsmics. La compilació és deguda a la feina de Salvatore Orlando (National Institute for Astrophysics (INAF), Observatori Astronòmic de Palermo) i els seus col•laboradors. Cadascuna d'aquestes simulacions per ordinador està disponible mitjançant l'ús de programari gratuït que és compatible amb la majoria de les plataformes i navegadors i permet als usuaris interactuar amb els models 3D i navegar per ells com ho desitgin. En un futur proper, aquests models 3D estaran disponibles en entorns de "realitat virtual". Més informació al Chandra.

26 gener 2020

Científics de l'Instituto de Astrofísica de Canàries (IAC), en col•laboració amb la Universitat de California San Diego i la Universitat de Cambridge han detectat grans quantitats d'oxigen en l'atmosfera de l'estrella "primitiva" anomenada J0815+4729. L'oxigen és el tercer element més abundant a l'Univers després de l'hidrogen i l'heli. És essencial per a totes les formes de vida a la Terra i un dels principals components de l'escorça terrestre. No obstant això, l'oxigen no existia en l'Univers primitiu. Aquest element es crea principalment dins d'estrelles massives amb masses que superen les 10 masses solars. La composició primitiva de l'estrella indica que es va formar durant els primers centenars de milions d'anys després del Big Bang, possiblement a partir del material expulsat en les primeres supernoves de la Via Làctia. L'estrella posseeix grans quantitats de carboni, nitrogen i oxigen, mentre que el contingut en calci i ferro és gairebé una milionèsima part del solar. Dades de Gaia confirmen que l'estrella orbita l'halo intern de la Via Làctia i que es troba a aproximadament 5.200 anys llum de distància del Sol. Més informació a l’IAC.