L'ASTRONÒMICA

DE SABADELL

Accés Socis

Introdueix el teu usuari

Num. de Soci
Contrasenya *
Recordar

Atenció! Aquest lloc fa servir "cookies" i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, vostè accepta el seu ús. Saber més

Acceptar

Una cookie és un petit fragment de text que els llocs web que visites envien al navegador i que permet que el lloc web recordi informació sobre la teva visita, com la teva llengua preferida i altres opcions, el que pot facilitar la teva propera visita i fer que el lloc et resulti més útil. Les cookies tenen un paper molt important, ja que sense elles l'ús de la web seria una experiència molt més frustrant.

 

Per fer que no torni a apareixer aquest missatge, pot accetar l'us de les cookies o bé ha de configurar el seu navegador per que no les accepti de manera predeterminada. nada. A continuació els mostrem com fer-ho en els principals navegadors:

 internet explorer 10 logopng Google Chrome logo   Firefox-logo

Gracies per la seva atenció.

Imatges i la seva tècnica

Espai de col·laboració mensual de l'expert astrofotògraf Josep Maria Drudis comentant imatges obtingudes per ell amb la intenció que serveixin de model i d'exemple perquè altres aficionats a l'astrofotografia s'animin a seguir els seus passos.

Aquesta foto és un mosaic “cosit” a partir de dues fotos de regions veïnes. NGC 3372, també anomenada Caldwell 92, és una nebulosa d’emissió localitzada a la constel·lació de Carina. La nebulosa al complet, abasta uns 120x120 minuts d’arc (dos graus, o quatre vegades el diàmetre de la Lluna). Aquesta foto “només” abasta un rectangle de 49x30 minuts d’arc i pot ser considerat un “close-up” (detall).

NGC 3372, com moltes nebuloses d’emissió té, fonamentalment i amb molts matisos, dos colors bàsics: vermell, procedent de l’emissió d’hidrogen, i blau-verdós, procedent de l’emissió d’oxigen. Altres colors també hi són presents, però en proporcions molt menors, tal i com mostra el seu espectre visible. Aquest complex de nebuloses està situat en la franja que anomenem la “Via Làctia” i només és visible des de l’hemisferi Sud (Declinació -59º 51’). El complex de NGC 3372 comprèn la nebulosa de la foto, però també NGC 3324 (la Nebulosa de Gabriela Mistral) i NGC 3576 (la Nebulosa de l’Estàtua de la Llibertat), entre d’altres. Totes aquestes nebuloses estan situades a una distància aproximada de 10.000 anys llum. Si NGC 3372 estigués situada a la distància de la coneguda Nebulosa d’Orió (1.300 anys llum), ocuparia uns 15 graus en el firmament.

En la zona esquerra de la foto, es pot observar l’estrella Eta Carina (SAO 238429) estel, ara variable, que va esclatar el 1841, convertint-se llavors en la segona estrella més brillant del firmament. L’estel, massiu, va debilitar-se enormement i ha anat lentament guanyant en lluentor des de llavors. Ara té una magnitud mesurada de +5, havent augmentat en 0.2 magnituds en els darrers cinc anys. Al voltant d’aquest estel es pot observar la molt petita Nebulosa de l’Homuncle, fotografiable només amb grans telescopis.

A la zona dreta, observem WR22, una estrella Wolf-Rayet molt massiva (la més brillant al centre de la zona dreta). Aquesta estrella està situada davant la nebulosa i és doble. La primària té una massa d’unes 75 masses solars, i la secundària d’unes 25, ambdues amb temperatures al voltant de 45.000K i de 35.000K.

La foto s’ha pres amb un telescopi CDK de 51cm d’obertura i raó focal f/6.8, amb una càmera SBIG STX16803 (4096x4096pix). El telescopi és localitzat a Austràlia i programat i controlat remotament. L’exposició total de les dues meitats del mosaic és de 41.5 hores i s’ha pres amb filtres de banda estreta, amb exposicions de 30 minuts (Halfa: 23x30min, OIII: 30x30min, SII: 22x30min). Les estrelles han estat preses amb exposicions curtes (5min) amb filtres de banda ampla RGB. El processat ha estat realitzat amb CCDStack i Photoshop CC 2015.5.

NGC 2070, la Nebulosa de la Taràntula, també anomenada Caldwell 103, és una nebulosa d’emissió localitzada al Núvol Gran de Magallanes (galàxia sobre la qual encara es discuteix si és un satèl·lit de la Via Làctia o si és una galàxia independent de la nostra). La nebulosa està situada a 170.000 anys llum. Si estigués situada a la distància de la nebulosa d’Orió (1.300 anys llum), ocuparia uns 75 graus del cel i fins i tot generaria ombres.

Aquesta nebulosa està situada en la zona “frontal” (respecte del seu moviment per l’espai intergalàctic) del Núvol de Magalhaes, la qual cosa li crea col·lisions amb el gas circumdant i per tant genera moltes estrelles. Moltes d’aquestes estrelles estan localitzades en el cúmul NGC 2070 (veritable propietari del nom) i degut al fet que la massa total de gas en la nebulosa s’aproxima a les 450.000 masses solars, es considera que, en el futur, podria perfectament formar un cúmul globular, en anar afegint estrelles a l’actual cúmul obert. La Nebulosa de la Taràntula va “hostatjar” la supernova SN1987A fa uns trenta anys. Els seus restes estan situats dins del camp de la foto, a la zona dreta, just sota de la nebulositat circular blavosa, però no són visibles en aquesta presa.

La foto s’ha pres amb un telescopi CDK de 51cm d’obertura i raó focal f/6.8, amb una càmera SBIG STX16803 (4096x4096pix). El telescopi és localitzat a Austràlia i programat i controlat remotament. Aquesta foto és el resultat d’un treball intens. L’exposició total feta supera les 100 hores, de les quals s’han aprofitat 39.5. La foto s’ha pres tant en banda estreta (Ha, OIII i SII) com en banda ampla (RGB) i és una combinació d’ambdues bandes, amb un petit èmfasi en la banda del color verdós de l’Oxigen, per tal de destacar millor les zones amb més alta emissió d’aquest gas. El resultat és una amplia gamma de matisos habitualment no obtinguda en fotos de banda estreta (ni ampla). El laboriós processat s’ha fet amb CCDStack i Photoshop 2015.5 essencialment, amb algunes pinzellades amb PixInsight.