Aquesta foto és un mosaic “cosit” a partir de dues fotos de regions veïnes. NGC 3372, també anomenada Caldwell 92, és una nebulosa d’emissió localitzada a la constel·lació de Carina. La nebulosa al complet, abasta uns 120x120 minuts d’arc (dos graus, o quatre vegades el diàmetre de la Lluna). Aquesta foto “només” abasta un rectangle de 49x30 minuts d’arc i pot ser considerat un “close-up” (detall).
NGC 3372, com moltes nebuloses d’emissió té, fonamentalment i amb molts matisos, dos colors bàsics: vermell, procedent de l’emissió d’hidrogen, i blau-verdós, procedent de l’emissió d’oxigen. Altres colors també hi són presents, però en proporcions molt menors, tal i com mostra el seu espectre visible. Aquest complex de nebuloses està situat en la franja que anomenem la “Via Làctia” i només és visible des de l’hemisferi Sud (Declinació -59º 51’). El complex de NGC 3372 comprèn la nebulosa de la foto, però també NGC 3324 (la Nebulosa de Gabriela Mistral) i NGC 3576 (la Nebulosa de l’Estàtua de la Llibertat), entre d’altres. Totes aquestes nebuloses estan situades a una distància aproximada de 10.000 anys llum. Si NGC 3372 estigués situada a la distància de la coneguda Nebulosa d’Orió (1.300 anys llum), ocuparia uns 15 graus en el firmament.
En la zona esquerra de la foto, es pot observar l’estrella Eta Carina (SAO 238429) estel, ara variable, que va esclatar el 1841, convertint-se llavors en la segona estrella més brillant del firmament. L’estel, massiu, va debilitar-se enormement i ha anat lentament guanyant en lluentor des de llavors. Ara té una magnitud mesurada de +5, havent augmentat en 0.2 magnituds en els darrers cinc anys. Al voltant d’aquest estel es pot observar la molt petita Nebulosa de l’Homuncle, fotografiable només amb grans telescopis.
A la zona dreta, observem WR22, una estrella Wolf-Rayet molt massiva (la més brillant al centre de la zona dreta). Aquesta estrella està situada davant la nebulosa i és doble. La primària té una massa d’unes 75 masses solars, i la secundària d’unes 25, ambdues amb temperatures al voltant de 45.000K i de 35.000K.
La foto s’ha pres amb un telescopi CDK de 51cm d’obertura i raó focal f/6.8, amb una càmera SBIG STX16803 (4096x4096pix). El telescopi és localitzat a Austràlia i programat i controlat remotament. L’exposició total de les dues meitats del mosaic és de 41.5 hores i s’ha pres amb filtres de banda estreta, amb exposicions de 30 minuts (Halfa: 23x30min, OIII: 30x30min, SII: 22x30min). Les estrelles han estat preses amb exposicions curtes (5min) amb filtres de banda ampla RGB. El processat ha estat realitzat amb CCDStack i Photoshop CC 2015.5.